El setembre del 2019 vaig publicar un conte i des de llavors no he parat. Porto tres anys publicant un conte de manera mensual i trobo que el recull comença a fer goig.
Personalment m'ha servit per agafar disciplina d'escriptor, practicar de manera constant i inevitablement anar millorant, fruit de l'experiència i dels comentaris que generosament m'aneu fent arribar de tant en tant (tot i que alguns sou tremendament constants).
Per això aprofito per donar-vos les gràcies i demanar-vos, si us ve de gust, que em feu algun comentari d'aquesta evolució al llarg dels tres anys: si voleu recordar algun conte que us va agradar especialment, fer-me notar els punts forts i febles dels meus relats, fer-me saber si els compartiu amb algú més... el que sigui, tot serà benvingut.
I de passada en aquesta notícia quedaran recollits els enllaços per poder-los recuperar tots només amb un clic.
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Caixa
Reykjavik
Plastilina
Oliveres
Lennon
Arxipèlag
Pedalant
Cadaqués
Guitarrista
Felicitat
Valenta
Tramuntana
Telèfon
Atemptat
Castell de focs
La carretera
Finestra
Piazzolla
Sputnik
Voltor
Núvols
Pluja
Empenta
Companyia
París
Nocturn
4 comentaris:
Difícil el que demanes. Primer per la meva mala memòria perquè són tres anys de contes i això és temps. Molt temps i moltes coses. Per tant el primer i és de justícia és felicitar-te per haver arribat fins aquí. Pel que has gaudit del camí, seure a escriure és un regal. Es un parar tot al teu voltant i entrar a un espai per a tu sol i els teus personatges. És una sensació semblant a quan llegeixes però molt més intensa. M'agradaria que me expliquessis aquesta sensació, la que vius quan estàs escrivint en totes aquelles fases del procés fins que piques el botó de "publicar".
Bé i per respondre el que demanes et diré sense que em vingui un en concret, m'agrada quan tractes el tema de la vellesa en les seves diferents vessants i ara també em ve al cap un que em va arribar molt. Tractava d'una nena que es perdia durant un passeig en família i el pare la buscava.
També m'agrada l'ambient de sorpresa amb el que acostumes a tancar les trames.
Bé 👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼 continua escrivint sis pli🙏🏼
Una abraçada gegant 💙💜❤️💚🤍💛
Moltíssimes gràcies, Àngels!
Petons de colors!!
Eladi, falicitats de tot cor. Com et dic quasi en cada ocasió, estic ansiós per anar al Parcir a comprar el primer recull que facis...
Segueix així, és un plaer immens llegir-te cada mes!
P. d C.
Moltíssimes gràcies, Roger, però, per si de cas, espera-t'hi assegut a la porta del Parcir... No fos cas...jejeje...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada