"Exorcismes" (Vicenç Pagès Jordà)

 

EXORCISMES

Vicenç Pagès Jordà

Editorial Empúries / Grup Editorial 62

Una antologia dels contes d'aquest autor feta per ell mateix, que m'ha descobert uns contes deliciosos. La mida justa, les paraules justes, estructura perfecta, resolució sorprenent i el punt just d'enginy i d'humor.

De tant en tant un punt d'experimentació i sempre un ús i un domini exquisits de la llengua.

Es llegeixen amb interès, un somriure als llavis i, en el meu cas, un punt d'admiració per la tècnica i l'estil tan ben aconseguits.

M'han agradat molt!

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #Exorcismes #VicençPagesJorda @grup62_

"Renills de cavall negre" (Xavier Mas Craviotto)

 

RENILLS DE CAVALL NEGRE

Xavier Mas Craviotto

Viena Edicions

Soc admirador abrandat de la ploma d'aquest autor. Em van enlluernar les seves obres en prosa, desplegant un gust i un domini de la llengua, impropi de la seva joventut. I ara he fet un tastet de la seva poesia.

Aquest recull, guanyador del premi Salvador Iborra 2018, és com estar al costat de la carretera quan passa un tràiler a 100 km/h. Et sacseja, et despentina, et remou. És un vers hiperbòlic, salvatge, orgànic, cru, explícit...Parla de renills, de bèsties, d'udols, de foscor, de brutícia, sexe, dolor, mort, carn, fam, batecs... Tot intens, potent, violent, críptic...

Fins i tot sense entendre'n tot el sentit, s'hi endevina la bellesa.

Un parell d'exemples:

OFRENA DE FAM

El poema

del meu ventre obert

per on s'escola com un guèiser

tota aquesta fam,

oferint-se-us.

MORAL

Plantar un camí de flors

i quan se'ns badin,

afusellar-les contra un mur

de pedra tosca

i miserablement:

ser esclat de llum,

i ser =  m e t r a l l a.

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #RenillsDeCavallNegre @xmascraviotto @vienaedicions

"Espera" (poema)

 

ESPERA

Ja ha arribat el temps d'espera,

l'avantsala del comiat,

assegut, sense paraules,

preparant-me pel final.

Un final del que coneixo

cadascun dels seus replecs,

que ja tinc molta experiència

a passar cada any per aquí.

Ja no ploro ni em dessagno,

gairebé ni em poso trist,

només deixo un xic oberta

la font clara de l'enyor

que degota, gota a gota,

incansable, amb mi, tot l'any,

que cada any és temps d'espera

per tornar a arribar a ara on sóc.

Ara espero que s'acabi

i espero, tot l'any, tornar,

però entre les dues esperes

no em veuràs desesperar.

Que espera ve d'esperança

i, si alguna cosa he après,

és que cal posar temprança

al que no depèn de mi.

Que les coses van i venen,

com les onades del mar,

i, quan han de passar, passen,

sense que hi puguis fer res.

Així que deixo portar-me,

amb tot el velam obert

i, pel que puc lluitar, lluito.

Per la resta, em deixo fer 

Són un regal, aquests dies,

els espremo amb gran deler,

sabent que porten escrita

data de caducitat.

I quan arriba aquesta hora,

poso a zero el comptador

i començo ja l'espera

que em portarà al proper agost.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell

"Obabakoak" (Bernardo Atxaga)

 

OBABAKOAK

Bernardo Atxaga

Editorial Alfaguara / Penguin Random House Grupo Editorial

A l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès (on fa dos anys que curso l'itinerari de Narrativa, especialitat Conte), havia sortit vàries vegades aquest títol com a referència de llibre de contes interconnectats en un univers comú. I aquest estiu ho he volgut comprovar.

Es tracta d'un bon volum (370 pàgines) on es van succeint contes molt diversos en forma, contingut i ambientació. En ocasions la manera d'enllaçar els contes recorda el mecanisme clàssic de "Les mil i una nits" en què diferents personatges intercanvien contes i els comenten.

Hi ha una part en què ens movem per l'entorn rural del poble basc imaginari d'Obaba, però altres contes discorren per països ben llunyans i exòtics (Alemanya, Amazonia, Himalaia, Xina...).

El llibre original està escrit en euskera i té un gran valor literari per a la cultura basca. Jo he llegit la versió castellana, traduïda pel mateix autor i cal destacar un ús exquisit de la llengua i les estructures narratives.

Potser una mica massa llarg i un punt irregular, però amb un grapat de contes ben interessants.

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #Obabakoak @bernardoatxagaofiziala @editorial_alfaguara

"Temps el·líptic" (Rosa Font Massot)

 

TEMPS EL·LÍPTIC

Rosa Font Massot

Cafè Central / Eumo Editorial

Més poesia, aquest cop de la mà d'una poetessa empordanesa que observa la natura i la descriu amb ploma precisa i riquesa lèxica, per relacionar-la amb sentiments i vivències.

Aquí teniu dos tastets:

POEMA INSTINT

No hi ha raó ni causa.

Només l'atzar.

L'instant.

L'instint.

I la follia de ser un gest

dins del cos,

pedra i foc, aigua i llum

dins del cos.

I a fora, enmig de l'univers,

la idea del poema.

MERCAT

Mira aquest peix:

la boca oberta,

els ulls oberts,

l'opercle que batega.

Aquesta set de viure!

I tu penjada a l'ham del món.

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #TempsElliptic @rosafontmassot @cafecentralpoesia @eumoeditorial

"Mar-bre" (poema)

 

MAR-BRE

Què podré dir que no hagi dit encara?

Com explicar el que no es pot explicar?

Que allà on només s'hi veu aigua salada

jo hi veig la porta oberta i vull entrar

a un món que és només meu, però a la vegada

és un món col·lectiu i universal.

La vida que va i ve com una onada

i quatre o cinc preguntes essencials.

Per fer-les necessito de la calma

i el temps per plantejar els interrogants

i quedar-me a esperar alguna resposta

que donem, entre els dos, el mar i jo.

Que el mar és un mirall. Només retorna

allò que jo li dono. És un frontó.

Quan has entès el joc, es torna fàcil,

bonic i relaxant i enriquidor.

És un llenguatge fet tot ell d'imatges,

on res és solament allò que es veu.

Hi ha sempre més lectures, incerteses

i engrunes de saviesa al meu abast 

El mar només és un. Som les persones

les que podem mirar-lo diferent.

Allà hi ha les preguntes, les respostes

i tots els mals poemes que hi escric 

Com diuen que en un bloc immens de marbre

sap veure-hi l'escultura, l'escultor,

i només va traient trossos de roca

que estaven ocultant-la a l'interior.

Així faig els poemes jo a la platja,

mirant el mar, mirada relaxant,

fins que veig que dins hi ha allò que m'agrada

i ho trec i ho deixo escrit en un paper.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell

"Mar plana" (poema)

 

MAR PLANA

Avui el mirall blau salat es perllonga

com una infinita autopista que mor

allà a l'horitzó, on feinegen les barques

dels pocs que es segueixen sentint pescadors.

Avui les onades són manses, manyagues,

conviden a entrar-hi sense precaució

i allà ben al fons espurnegen alegres

tornant els reflexos dels rajos del Sol.

Les boies es gronxen i pugen i baixen

amb una cadència suau i plaent,

alguns navegants van lliscant sobre l'aigua

com la dansa immòbil d'un llac ben glaçat.

No hi ha gaire gent, és l'agost que s'acaba,

i els privilegiats que podem allargar

uns dies l'estada, gaudim del silenci

d'aquesta mar plana. I ho fem agraïts.

No tot pot ser bo, tanta calma anuncia

que es van acabant aquests dies preuats,

però escuraré el got fins a l'última gota,

no trist per marxar, content d'haver-hi estat.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell

"Blackwater. Part I: La riuada" (Michael McDowell)

 

BLACKWATER. PART I: LA RIUADA

Michael McDowell

Blackie Books

Ja fa mesos que vaig sentir a parlar del fenomen Blackwater: una saga de sis volums a l'entorn de les relacions entre uns personatges influents de la ciutat de Perdido, un nucli rural de l'Alabama de 1919. Michael McDowell, un gran escriptor de literatura popular, va escriure'ls l'any 1983 i va exigir que es publiquessin en sis entregues, una per mes.

Va ser un èxit espectacular que ara s'ha reproduït en diversos països europeus. L'edició és en format llibre de butxaca, amb unes portades d'estètica retro molt suggerents.I la história ... 

La història enganxa a base de bé! Hi ha lluites de poder i tensió psicològica i hi ha grans dosis de misteri a l'entorn de l'Elinor Dammert, una mestra que ha aparegut del no-res després d'una salvatge riuada que ha sepultat tot el poble.

És una dona misteriosa i dominant, que acaba aparellant-se amb l'Òscar Caskey i topa frontalment amb la que serà la seva sogra, l'omnipotent matriarca Mary-Love.

Quan comences, ja no et pots aturar. Jo vaig comprar la part I per veure si m'agradava i crec que aniran caient l'un darrere l'altre perquè vull saber què més els passarà als habitants de Perdido.

Avisats quedeu!

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #BkackwaterLaRiuads #MichaelMcDowell @blackiebooks

"Enyoraré" (poema)

 

ENYORARÉ

El temps. El més preuat tresor. La pausa.

El dret a decidir cada moment.

La manca tant d'agendes com d'horaris.

L'absència de les presses i els laments.

El so del mar, l'eterna melodia

que és música plaent omnipresent,

que embruixa, que relaxa, que hipnotitza,

que ajuda a connectar el cor amb la ment.

L'etern anar i venir de les onades

calmades o enfadades. Diferents.

Carícia, bufetada o pessigolles,

però sempre escuma blanca confident.

Els cels. Un repertori inacabable

de núvols i capvespres sorprenents.

Un luxe de colors i pinzellades:

tants cels diversos amb tan pocs pigments!

El tacte de la sorra als peus. Carícia.

I la tinta sobre el paper corrent.

Llegir, escriure, badar. Una capcinada.

El goig de no fer res, del tot conscient 

Aquests records són far, timó... i són vela,

un pessic d'enyorança tan potent

que fa avançar la barca de la vida

dotze mesos, per fer-me reincident.

Si no és felicitat, crec que s'hi acosta.

De tan senzill com és, sembla evident:

desfer-nos del que no ens fa pas cap falta,

saber gaudir el regal que és el present.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell

"Les absències" (Irene Klein Fariza)

 

LES ABSÈNCIES

Irene Klein Fariza

Edicions Bromera

Un recull de contes molt ben escrits. Contes curts i mínimament relacionats entre ells, de manera que mica a mica anem entrant en l'univers que l'autora ha bastit per encabir aquest recull de relats amb una idea de fons: l'absència. 

Pot ser el buit de la mare morta, o el que ha deixat dins seu un avortament, l'enyor de la València natal des d'una vida precària a Mannheim, les relacions de parella exhaurides...

L'autora fuig de l'autocompassió i la pena i aborda les històries amb originalitat, desplegant mica a mica els elements que al final ens donaran la visió de conjunt. A vegades des de la primera persona i a vegades des d'una segona que ens interpel·la. Sovint en forma de monòleg interior que desplega els pensaments i sentiments de la protagonista.

Molt fàcil i agradable de llegir.

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #LesAbsencies @irenekleinfariza @bromeraed

"Contraban" (poema)

 

CONTRABAN

Aquestes coses s'han de fer ben d'hora,

a base de prudència i discreció.

Arribo puntual. M'assec. Simulo

que estar aquí només és casualitat.

Quan he arribat, he vist que tu ja hi eres.

Hi ets sempre. Amb tant de temps mai no has fallat.

Ens col·loquem a prop, sense tocar-nos,

per no aixecar sospites. I és llavors

quan pugen els nivells d'adrenalina

i volen papallones panxa endins,

quan assumeixo el risc innecessari

d'aquest bescanvi anònim i secret.

Tu em portes el de sempre -si funciona

no cal fer experiments de dubtós gust-:

bramuls d'escuma blanca de les ones,

ressó de vent salat del fons del mar,

carícies de la sorra granulada,

bressol per la mirada -to verd-blau-,

regust de sal als llavis i, de torna,

vaivé de les onades per dormir.

Jo porto la motxilla carregada

de tots els sentiments acumulats,

vivències, pensaments... Són carretades

de vida ja viscuda i de records.

Però també porto somnis i desitjos,

projectes a mig fer que pot ben ser

que no acabin quallant. I aquell kit d'eines

per encaixar les peces sense esforç:

paraules de tot tipus i paciència,

essència de bellesa i, sobretot,

vernís de temps per deixar ben fixada

la peça resultant. I ja està fet!

Deixo passar uns moments. Després m'aixeco

i marxo amb un somriure satisfet.

Et deixo el meu poema i jo m'emporto

el que he anat a buscar i ningú percep:

segona pell, m'emporto el mar posat.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell