Adéu 2018!

S'acaba l'any 2018... Un altre any on han passat moltes coses i de tot tipus...

• El cas Careta (el de la mort de la bibliotecària Helena Jubany) s'ha remogut i ha tingut presència als mitjans de comunicació. El 14 de febrer va ocupar un capítol del programa "Víctimas del misterio" de TV1. Del 8 de setembre al 17 de novembre va ocupar 6 capítols del programa "Crims" de CAtalunya Ràdio. El 4 de desembre va ocupar una hora de programa a Ràdio Sabadell.
• A nivell polític es va acabar superant el bloqueig de l'article 155, però hem conviscut amb la falta d'unitat per les discrepàncies públiques entre els diversos partits independentistes i un cert impàs mentre arriba el judici als presos polítics. Des que els van portar a la presó de Lledoners hi hem anat diverses vegades a fer-los costat, hem patit amb la seva vaga de fam i hi hem passat jornades molt emotives com la de Nadal o el Messies Participatiu.
• Hem fet algunes excursions familiars com la de Toulouse-Carcassonne-Narbonne, el muixing amb Caudellops al Port del Comte o el cap de setmana a Madrid per veure "El Rey León".
• A nivell laboral vaig acabar segurament el millor dels meus cursos com a mestre amb experiències memorables com les entrevistes sobre el càncer, la creació de 2 jocs per participar al concurs Tísner o la creació dels videopoemes. En l'actual curs he canviat el meu rol i he deixat de ser tutor per passar a impartir uns tallers d'expressió escrita i audiovisual.
• A nivell familiar, vam celebrar les Noces d'Or dels meus pares i, després de 9 anys, vam rebre la visita del meu germà "Brasiler" Sergi i vam conèixer la seva parella Andrea.
• A nivell energètic hem posat plaques solars i hem canviat d'Endesa a Somenergia.
• Va morir només amb 18 anys l'Andrés Blanco, un ex-alumne de l'Oms i de Prat que havia lluitat molts anys contra la malaltia del càncer.
• Es va jubilar el Miles, company a l'escola i bon amic a qui trobo molt a faltar.
• El Bàsquet Manresa va tornar a pujar a l'ACB després d'uns emocionants playoffs.
• Vaig publicar un nou curtmetratge: "L'illa deserta" que va tenir molt bones crítiques.

I donem pas al 2019 al que li demano molta salut per a mi i els que m'envolten, harmonia i bona convivència familiar, mantenir la il·lusió a la feina i en els projectes creatius, llibertat per als presos polítics i passes decidides que ens acostin a la República independent de Catalunya.

Feliç 2019 a tothom!

Somriures treballant l'expressió escrita

Aquest any imparteixo l'assignatura de llengua castellana a cinquè de primària. I he pogut tornar a portar a la pràctica una cosa que havia fet anys enrere i que penso que fa millorar molt l'expressió escrita dels alumnes.
Es tracta d'una metodologia REGULAR (aquesta és la clau de l'èxit) és a dir que intentem fer-ho un cop a la setmana, aproximadament.

1.- En una primera sessió els proposo un tema i han de fer un text sobre aquell tema amb un mínim de 10 línies. Abans de començar els recalco que l'expressió escrita té 3 moments:

• planificació
• redacció
• revisió

També els recordo que evitin els errors ortogràfics per influència del català ("ss", "ç", "l·l", apòstrof, conjunció "i"...) i que revisin la coherència, l'ordre, la puntuació i connexió de les frases amb connectors, etc.
Al final de la sessió m'emporto tots els escrits i els llegeixo a casa, prenent notes per a mi.

2.- A la setmana següent, quan torna a tocar la sessió d'expressió escrita, faig un comentari general dels escrits i llegeixo en veu alta aquells que m'han agradat més per un aspecte o altre, dient el nom dels seus autors. Després en projecto a la pantalla algun dels que tenien més coses a millorar i en fem la correcció col·lectiva. És a dir, tothom s'hi fixa i van aixecant la mà quan detecten alguna cosa a millorar: faltes d'ortografia, signes de puntuació, repeticions, faltes de concordança, fragments desordenats... fins que el deixem ben millorat i llavors comparem com era i com l'hem acabat deixant.

Aquí teniu un exemple:

Yo os voy a explicar el PAPA NOEL. A mi me gusta PAPA NOEL porque el siempre nos trae un monton de regalos y xuxes.
Papa Noel viene a noche buena tambien es un poco gordo, tiene un sombrero rojo, tiene la barba blanca, gafas, etc...
El Papa Noel si alguien no se porta bien no le trae nada o trae un palo, el siempre deja los regalos a l’arbol de NAVIDAD. Pero si no le cabe, lo pone al lado o a bajo del arbol.

Yo os voy a explicar la tradición de Papa Noel. A mí me gusta porque él siempre nos trae un montón de regalos y chuches.
Papa Noel viene por Nochebuena. Él es un poco gordo, tiene un sombrero rojo, la barba blanca y lleva gafas.
Si alguien no se porta bien, Papa Noel no le trae nada. Él siempre deja los regalos en el árbol de Navidad, pero si no le caben, los pone al lado.

I ara ve la part dels somriures...
El més habitual és que llegeixi en veu alta els escrits dels alumnes a qui se'ls dóna millor l'expressió escrita i projecti a la pissarra els d'aquells que presenten més dificultats. Però sempre que és possible, intento que el màxim de gent possible passi per aquests llocs d'exposició pública.
I l'últim dia que vaig fer el retorn dels escrits que havien fet vaig dir que n'hi havia molts que m'havien agradat perquè s'havien esforçat molt a separar els paràgrafs amb punts i a part i havien exposat ordenadament les idees. I vaig començar a llegir-ne uns quants.
M'hagués agradat enregistrar la cara que va fer una nena que normalment no destaca quan vaig dir EN VEU ALTA que m'havia agradat molt el seu escrit. Se li va dibuixar un somriure d'incredulitat i satisfacció tan bonic! Vaig dir que hi havia faltes d'ortografia però que m'havia agradat molt l'estructura, l'ordre i la separació en diferents paràgrafs.
I després de llegir-ne uns quants dels alumnes que habitualment ja ho fan bé i ho saben, vaig dir el nom de la Miranda. La Miranda normalment no destaca en l'expressió escrita i seu a la mateixa taula que la Neus. Les dues es van mirar contentíssimes i van xocar les mans en senyal de complicitat i alegria compartida i jo vaig somriure dissimuladament, pensant que el proper escrit que facin, el faran amb l'autoestima molt més alta i amb ganes de repetir el seu "èxit". I potser a partir d'ara els agradarà una mica més escriure...

Us havia dit mai que m'encanta la feina de mestre? ;-)

Nadala 2018

Com cada any, deixo constància aquí de la felicitació nadalenca familiar.

Enguany vam començar per la imatge... L'Anna tenia la idea que el Roc i l'Ona sortissin vestits amb els seus uniformes esportius amb els que s'ho passen tan bé competint cadascú amb el seu esport.
Després a la plaça de Calders van posar-hi un bonic arbre il·luminat amb targetes de desitjos penjats que quedava molt fotogènic just davant la façana de l'església.
Un vespre fredíssim vam fer les imprudents fotos abrigant el Roc i l'Ona amb anoracs entre foto i foto i deixant-los mig despullats quan fèiem les fotos... Sort que ho vam enllestir ben de pressa.

Després jo vaig intentar fer un poema que parlés de les virtuts de l'esport que també són aplicables a la vida diària i que em permetessin desitjar bones festes.
I així va sortir "Som del mateix equip".

Molt bones festes a tothom!

Som del mateix equip...
Hem compartit els dies
que tot sortia bé
i aquells en que les coses
anaven del revés...
I sempre ens hem tingut...

Ens hem tingut confiança,
respecte... ens estimem...
Somric si estàs alegre...
Pateixo si estàs trist...
Si no et van bé les coses
tampoc no em sento bé...
Som del mateix equip...

Per això en aquestes dates
-també en aquestes dates-
vull que siguis feliç...
Si tu ho ets jo també...
No caldria ni dir-t’ho,
però és maco recordar-ho...

Som del mateix equip...
Que passis bones festes...
la resta ja la saps...
Som del mateix equip!

Nadal a Lledoners

25 de desembre de 2018. Nadal.
Hi havia una convocatòria per anar al pla de Lledoners a compartir el Nadal amb els presos polítics. A les 20:00 hi havia prevista una cantada col·lectiva d'una versió del "Bon dia" de Els Pets que el Joan Bonanit i alguns músics han reconvertit en una emotiva nadala...
A les 7'15 vam sortir de Manresa i poc abans d'arribar a la benzinera de la Petrocat ja vam veure que hi havia un col·lapse circulatori i els cotxes quedaven aturats. Des de l'Eix la cua arribava al parc de l'Agulla i semblava difícil aconseguir arribar-hi, tot i que estàvem satisfets que la convocatòria hagués estat un èxit.
Finalment vam aconseguir arribar poc abans de les 20:30 i vam comprovar que hi havia milers de persones, probablement més que mai.
Va ser molt emocionant comprovar que hi havia tanta gent disposada a deixar l'escalfor i el caliu de les respectives llars en un dia tan assenyalat i tan familiar per estar al costat dels que se la van jugar per nosaltres... Molt emocionant!

Ens vam perdre la primera part en que per megafonia es va poder sentir la veu de Jordi Turull aprofitant la trucada amb la seva germana per saludar la multitud congregada.
Però vam ser a temps de sentir com la veu de la Sílvia Montell i la guitarra del Joan Antonell interpretaven la bonica cançó (una idea del Joan Bonanit amb l'adaptació de la lletra a càrrec de l'Ariadna P.). Un primer cop ells sols i, a continuació, corejada per tot el públic assistent... Molt emocionant!

BONA NIT 

(versió nadala per als presos polítics) 

És Nadal, i el món ho celebra
Tothom té el seu regal
desitjos i abraçades
persones estimades
I aquesta nit,
com cada dia, som aquí

Des del pla, veiem llums llunyanes.
Vosaltres sou allà
els murs no ens separen
ni ens allunyen, ni ens espanten
Persistim
la llibertat és a tocar

Com cada nit us diem bona nit
No us rendiu mai perquè som aquí
La gent està forta
Tossudament alçada
no defallim i us desitgem molt bona nit

Lledoners, és la nostra estaca,
però ens en sortirem
El poble mai falla
ni es rendeix ni calla.
Persistim
La llibertat és a tocar

Com cada nit us diem bona nit
No us rendiu mai perquè som aquí
La gent està forta
Tossudament alçada
no defallim i us desitgem molt bona nit
MOLT BONA NIT!

Després el Joan Bonanit amb el seu megàfon va desitjar la bona nit als presos, tal i com fa cada dia a les 20:45 i... TOTS! van contestar i vam poder sentir les seves veus!!
Va ser molt emocionant!

I encara després el Pep Poblet va tocar amb el seu saxo un parell de nadales per fer sentir als presos el caliu nadalenc, nadales corejades per la munió que ens aplegàvem allà...
I hi havia un estel lluminós que la gent de Tona posava cada any al castell d'aquesta població i enguany han traslladat a Lledoners i l'han enfilat dalt d'una grua perquè els presos també tinguin il·luminació nadalenca. I també un avet d'Espinelves, un tió i un pessebre.

Tot va ser molt emotiu i jo em vaig sentir molt orgullós d'un poble tan gran i tan digne que sap mantenir-se al costat d'aquells que se la van jugar defensant el que els vam demanar.

Davant de coses així només puc pensar que... ens en sortirem!

Us deixo el vídeo de la cançó enregistrat en directe:

Crònica del meu 21D

El 21 de desembre de 2018 hi havia prevista una nova aturada de país com a reacció de rebuig a la celebració del Consell de Ministres del govern español a Barcelona, amb lemes com "Desbordem-los", "Tombem el règim", "No passaran", "Serem ingovernables"...
A mesura que s'acostava el dia el xup-xup creixent em va animar a voler participar-hi pensant que podia tornar a ser un dia històric en què Barcelona quedés totalment col·lapsada.
Dimecres vaig anar a una reunió a Calders on se'ns van informar de 3 possibilitats de participar-hi:
- Talls de carreteres amb els CDR de 5'30 a 8'30 del matí a diferents indrets de Catalunya i, principalment a les entrades i sortides de Barcelona. Sortida de Calders a les 4:00 h.
- Marxes lentes amb cotxes de l'ANC a les entrades i sortides de Barcelona. Sortida de Calders a les 5:30 h.
- Participació a la manifestació unitària de la tarda a les 18:00 h. als Jardinets de Gràcia.

Amb el Jordi vam decidir participar de les marxes lentes amb vehicles. Vaig anar a omplir el dipòsit de benzina i vaig comunicar a la Direcció de la meva escola que el divendres no hi aniria (acceptant les possibles repercussions disciplinàries)

El 21D em vaig llevar a les 4:45 i després d'una dutxa, preparar la bossa i prendre un cafè i unes magdalenes, vaig anar cap a la plaça de Calders.
A les 5:30 h érem 7 persones (el més jove era jo) que ens vam distribuir en 3 cotxes i vam enfilar el camí cap a Barcelona. Teníem la sensació que hi havia més trànsit de l'habitual per l'hora que era i l'esperança que fos un allau de cotxes que tenien les nostres mateixes intencions...
A les 6:15 vam quedar aturats a Vacarisses per un tall dels CDR i semblava que el pla començava a funcionar. Però al cap d'un quart d'hora es va restablir la circulació i vam arribar als túnels de Vallvidrera sense cap contratemps. A les 7:30 ja érem a Barcelona, aturats a un lateral mirant el GPS per trobar la plaça Borràs, el punt que teníem assignat. Al cap de 15 minuts ja érem en aquella plaça que estava atapeïda de cotxes embussats i unes patrulles de la Guàrdia Urbana intentaven redirigir el trànsit. Quan ens feien marxar de la plaça, anàvem un o dos carrers més amunt, canviàvem de sentit i tornàvem a adreçar-nos a la plaça. Hi havia un bon cacau!
Potser vam estar una hora i mitja però mica a mica el trànsit es va anar aclarint i al final fins i tot la Guàrdia Urbana es va retirar perquè ja no hi havia cap problema.
A les 9:45 h vam aturar-nos a esmorzar i fer un riu, constatant la ineficàcia de la nostra missió.

Després vam decidir anar a l'Estació de França a veure l'ambient del Consell Popular de Ministres organitzat per Òmnium Cultural. Allà hi havia molta gent i un escenari amb concerts i parlaments, a la vora dels cordons policials que blindaven l'accés a l'espai on es celebrava el Consell de Ministres real. Vaig trobar alguns coneguts i anàvem rebent les notícies de les càrregues policials a la Rambla, Drassanes, Via Laietana...on els CDR feien una resistència més activa i conflictiva.

Quan algú em va demanar per Whatsapp com estava la cosa li vaig dir:

"Em sembla que hem fet llufa.
Hem deixat la marxa lenta perquè ja no molestàvem ningú... érem pocs i el 53% dels de BCN s'ha quedat a casa per evitar un col·lapse que no s'ha produït.
A l'estació de França hi ha molta gent, però amb discursos i concerts que no ens porten enlloc.
I al Paral·lel i a la Rambla garrotades que ens perjudiquen.
Espero que no m'obrin un expedient disciplinari per haver aconseguit  tan poca cosa."

Vaig arribar a casa a les 16:00, més d'11 hores més tard d'haver-me llevat.
La primera sensació és que vam fer llufa perquè no vam aconseguir col·lapsar Barcelona i que potser la gent ja està cansada i desorientada i no ho té prou clar com per mobilitzar-se massivament com vam fer l'1 d'octubre.
També la de falta d'unitat quan hi ha diferents propostes a diferents hores i en diferents formats i estils d'acció entre el que proposen CDR, ANC, Òmnium, els partits polítics...
Després es poden buscar lectures més positives com el debat sobre la no violència de les manifestacions independentistes i la manera com s'han evitat provocacions i s'han desemmascarat accions violentes d'infiltrats.
I també el raig d'esperança que es pot treure si s'analitzen els matisos de la declaració conjunta de la cimera de governs (español i català). O almenys així ho veuen alguns analistes com el Bernat Deltell o el Joan Canadell...

Però no acabem de fer el cop de cap i el que semblava que podia ser una bona oportunitat (aquest Consell de Ministres del 21D) ha passat amb més pena que glòria. Caldrà esperar la següent i veure si tots els actors polítics de l'independentisme són capaços de posar-se d'acord i donar un missatge d'unitat que generi confiança i participació massiva en la següent proposta de mobilització.
Us deixo unes fotos de record d'aquell dia:

Unitat estratègica

Em faig ressó d'un interessant article publicar al portal canalrepublica.cat i signat conjuntament per Joan Canadell, Bernat Deltell, Albert Macià, Ramir De Porrata-Doria i Rafael Pous, persones inequívocament independentistes, centrades i ben informades que comparteixo plenament.
(Els subratllats són meus)

Unitat estratègica, la clau que ens obre la porta de la República

Després d’un llarg procés de més de 8 anys, la situació política a la que hem arribat conté per fi tots els ingredients per a que, en un futur no gaire llunyà, Catalunya esdevingui una República plenament sobirana. Tanmateix, també es donen els ingredients que ens acosten al risc de perdre aquesta oportunitat per molt de temps. Quina és doncs la clau de l’èxit? La clau de l’èxit és la unitat estratègica, totalment interioritzada i acceptada per la societat civil però que, malauradament, ara mateix no sembla prioritària per a les diferents formacions polítiques que tenen com a objectiu, precisament, la independència del nostre país.

No és a nosaltres a qui ens correspon dir si els nostres representants polítics han d’anar en una llista única o en diverses llistes, però sí que ens sentim cridats a posicionar-nos a favor de la unitat estratègica. És a dir, a favor d’un projecte de futur compartit per al nostre país.

Ni les diferents visions, ni les estratègies partidistes, ni les lluites internes no poden impedir canalitzar la voluntat d’una majoria social a favor de la República. És lícit, de fet necessari, que els partits polítics i les entitats socials sobiranistes defensin models de país diferents, però sempre mantenint una unitat estratègica que, recordem, és la clau de l’èxit. En contrast, hem vist com els partits unionistes (PP, PSOE i C’s) trigaven poques hores en posar-se d’acord per aplicar el 155 a les nostres institucions. Els models de país d’aquestes tres formacions espanyoles són ben diferents, però en canvi tenen molt clara la unitat estratègica quant es tracta de defensar la integritat territorial de l’Estat Espanyol.

La societat catalana ha de ser conscient que des del 2015 i, per primera vegada a la història, (repetim: per primera vegada a la història!) disposa d’un govern independentista, i això és un tresor que cal preservar a qualsevol preu. La gran majoria social catalana a favor de la República es fa ja del tot visible a partir de l’1 d’octubre de 2017 quan, contra la violència de l’Estat Espanyol, defensem i guanyem per àmplia majoria un referèndum d’autodeterminació, proclamem la República en un Parlament que en té el mandat popular, i a les eleccions imposades del 21 de desembre de 2017, amb una participació del 80%, 2.079.340 vots i 70 escons revaliden aquest mandat popular per fer efectiva la República ja proclamada.

Però més enllà dels vots i els escons, també els exiliats i els presos polítics -quatre d’ells en vaga de fam- interpel·len la nostra classe política exigint de nou unitat estratègica.

Però ni aquesta majoria social, una majoria que és el que més incomoda l’Estat, ni els exiliats, ni els presos polítics, no troben ara per ara resposta. La unitat estratègica que s’ha anat afeblint des dels dia després de la proclamació de la República, es trenca del tot el 30 de gener, quan una part de la classe política decideix no investir Carles Puigdemont President de la Generalitat en contra de la opinió de la resta de la classe política i de la majoria social. Des d’aleshores la unitat no s’ha recuperat i, ara per ara, no sembla pas que la situació hagi de canviar aviat.

És per això que els signants d’aquest article demanem obertament a la classe política del nostre país que recuperi de forma immediata la unitat estratègica per fer efectiu el mandat que la majoria social a favor de la República Catalana fa explícit l’1 d’Octubre i ratifica el 21 de desembre. Demanem també a tots els votants independentistes que actuïn en conseqüència donant suport només als partits que prioritzin aquesta unitat estratègica i que la converteixin en l’eix central de la seva actuació política en els propers mesos, que poden ser decisius i definitius. Entenem també que si aquesta unitat estratègica no es recupera aviat, caldrà que la societat civil actuï en consciència deixant de donar suport, militància i vot als partits que no l’hagin fet possible.
Unitat de programa

Considerem que el mandat de l’1 d’Octubre exigeix, també, unitat d’acció que resulti en decisions i accions polítiques clares i que tinguin com a objectiu fer efectiva la República en un temps reduït, en cap cas superior a la present legislatura. Per tant, proposem que es concorri a les properes eleccions municipals i europees amb, com a mínim, programes que tinguin un nucli comú d’acció i d’estratègia, conscients que aquests acords només hauran de ser vigents el temps necessari per a fer efectiva la República i per a la negociació d’actius amb el Regne d’Espanya.

Insistim: som en un moment clau de la nostra història i tenim tots els ingredients per guanyar. Si es consolida una estratègia unitària, tindrem moltes oportunitats per esdevenir plenament sobirans en els propers mesos o anys.

És el moment de la veritat, només la unitat estratègica ens farà guanyar. La resta, la divisió, ja sabem on ens ha portat.

(enllaç a l'article original)

Què hem de fer?

21 de desembre.Consell de ministres del regne d'España a Barcelona. 4 presos polítics en vaga de fam. Un total de 9 presos polítics a les presons catalanes i un grapat d'exiliats escampats per Europa (Bèlgica, Suïssa i Escòcia)...

Què hem de fer?

Durant anys ho hem fet bonic. Manifestacions multitudinàries, festives, pacífiques i cíviques... la revolta dels somriures... Milions de persones concentrades i ni un paper a terra... Llaços grocs, creus grogues, cantades a Lledoners... Oooh! Orgullosos de ser com som, però... què en traiem?

L'extrema dreta es va fent forta a Espanya i amenaça amb un nou 155 per intervenir Catalunya. El judici als presos polítics a punt de començar. La justícia que s'entesta a exhibir impúdicament que no és justa ni igual per a tothom. El periodisme exhibint impúdicament que s'ha prostituït i està disposat a desinformar barroerament...

La constatació que res no es mou a España. I seguim com estàvem fa un any i mig. Igual però pitjor. Sense haver fet efectiva la República. Amb els polítics democràticament escollits empresonats o exiliats...

Què hem de fer?

El dia 21 tenim una d'aquelles "finestres d'oportunitat", una ocasió de demostrar al món que les nostres aspiracions legítimes segueixen fermes i que no volem resignar-nos només a cantar i posar llacets... Si de la manera que ho hem fet fins ara no ho han entès potser ens toca fer un pas més...

...però tenim un problema! Ens han tatuat el relat de la violència, han repetit tants cops les mentides que han aconseguit que tinguem la sensació que si aixequem una mica la veu, que si molestem una mica, que si embrutem una mica el carrer, que si fem res més que cantar en un descampat sense molestar ningú estarem exercint una violència que ens pot portar a la presó.
I NO ÉS VERITAT!

Els "armilles grogues" a França fan manifestacions contínues i dures, els taxistes a Barcelona van col·lapsar la ciutat durant uns quants dies, hi van acampar permanentment! I no va passar res! Però si els independentistes catalans tallem l'autopista o fem una pintada... és intolerable, anticonstitucional... delicte d'odi, rebel·lió, terrorisme... I els catalans som tan educats que no volem utilitzar aquestes formes...

Però em sembla que ha arribat el moment de canviar d'estratègia...

I NO PARLO DE VIOLÈNCIA! NI D'ENCAPUTXAR-SE!

Però parlo de demostrar que som molts, que ho tenim clar, que som tossuts i que, tot i que no volíem molestar, si cal molestarem per demostrar que no volem seguir sent injustament tractats. I que volem que ens deixin triar el nostre futur.

No sé què passarà el dia 21, surten moltes propostes i falta lideratge i unitat, però sento el rum-rum que no podem deixar passar aquesta oportunitat i cal fer-nos sentir. No sé si tallarem carreteres, si farem un marxa lenta de vehicles, si farem un consell de ministres populars als carrers de Barcelona, però tant de bo tot acabi quallant en un nou moment d'empoderament popular massiu com van ser els dies 1 i 3 d'octubre del 2017. I que Europa vegi que segueix tenint un problema a Catalunya, un problema que pot perjudicar-lo econòmicament...

Tenim una setmana per acabar de donar-li forma i fer que sigui un èxit, però penso que no és el moment de fer "un Tortosa" i quedar-nos a casa per mostrar el menyspreu al govern espanyol... cal actuar... cal molestar... I ho sento molt si col·lapsem el trànsit i molestem als que volen treballar... A mi també em molesta que em menyspreïn, m'insultin i em tractin injustament amb impunitat.

Anem-hi pensant...

L'SJD Pediatric Cancer Center es fa realitat

Em faig ressò d'un vídeo que m'ha arribat anunciant-me que el SJD Pediatric Cancer Center (centre oncològic infantil de Sant Joan de Déu) ja és una realitat. Aquell projecte apadrinat per Leo Messi i l'eslógan "Per als valents" ha recaptat fons suficients per fer-se una realitat i es començarà a construir al costat de l'Hospital d'Esplugues i tenen previst que entri en funcionament el segon semestre del 2020.
I ho comuniquen amb un bonic vídeo protagonitzat per un nen malalt i la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova i la Geltrú.
Al final del vídeo us ofereixo el text d'agraïment que l'acompanya...

Me n'alegro molt!


Gràcies a tots els que ens heu ajudat a fer realitat el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d'Europa. Entre tots, ho hem aconseguit. A partir d'ara totes les donacions #ParaLosValientes es destinen a finançar tractaments per a infants sense recursos de països menys afavorits, seguir avançant amb nous assaigs clínics i facilitar l'allotjament, la manutenció i tot el suport emocional necessari per als nens i nenes amb càncer i les seves famílies.

El "cas Careta" a Radio Sabadell

El 4 de desembre a Ràdio Sabadell van dedicar una hora de programa a parlar del cas Careta o si ho preferiu de l'assassinat de l'Helena Jubany.
Hi van participar, familiars de l'Helena Jubany, familiars de la Montse Careta, periodistes, criminòlegs i lingüistes forenses i curiosament hi va haver coincidències en la majoria de les conclusions: la investigació es va fer de manera molt millorable, jutges i investigadors s'anaven culpant de no poder anar més enllà i efectivament no es va anar més enllà, la Montse no va escriure els anònims i és més que dubtosa la seva participació en l'assassinat, com a mínim una persona tenia pràcticament els mateixos motius que ella per haver estat investigat i fins i tot empresonat, els assassins de l'Helena segueixen campant lliures per Sabadell...
Els lingüistes forenses van fer una crida a rebre escrits dels possibles sospitosos per fer-ne estudis comparatius i es reclama qualsevol pista que permeti reobrir el cas, ara que falten un parell d'anys perquè prescrigui.

Us deixo l'enllaç al podcast perquè pugueu escoltar l'interessant programa:

"Al matí" 4-12-2018, Ràdio Sabadell

Vaga de fam

1 de desembre de 2018.
Jordi Sánchez i Jordi Turull anuncien des de la presó de Lledoners l'inici d'una vaga de fam.

Per què?
Per protestar i denunciar el fet que el Tribunal Constitucional impedeix el seu dret a accedir a la justícia internacional.
Des del 22 de novembre de 2017 els presos polítics catalans han presentat 8 recursos d'empara contra la seva presó provisional a aquest Tribunal. El Tribunal pot no admetre'ls, però si els admet, ha de resoldre'ls en el termini màxim de 30 dies (segons la Llei d'Enjudiciament Criminal i la doctrina de propi Tribunal). En canvi els admet, però els deixa encallats durant més d'un any. I d'aquesta manera els presos polítics catalans no poden accedir al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, perquè aquest pas només es pot donar quan s'ha esgotat el recorregut en les instàncies judicials del propi país on es jutja el cas.

Immediatament s'ha activat una pàgina web:

http://vagadefam.cat

Des d'aquí portaran el recompte dels dies de vaga de fam i tothom que vulgui es pot adherir simbòlicament a la seva denúncia. Jo ho he fet aquest matí quan no s'arribava al centenar i ara ja són...

Tot el meu suport i reconeixement a una decisió valenta i coherent d'aquestes dues persones i l'esperança que aquest gest sigui una nova espurna que provoqui reaccions en un moment en que tot l'entrellat d'aquest procés sembla estranyament enrocat.
Reaccions entre els independentistes de carrer, entre els partits polítics independentistes, entre els estaments polítics i judicials espanyols, entre les instàncies internacionals... que passin coses que accelerin el que no pot acabar de cap altra manera que amb els presos polítics lliures perquè el seu empresonament és una flagrant injustícia.

És difícil que tots sortim al carrer ara en ple hivern o que ens sumem a la vaga de fam, malgrat que hi ha alguna iniciativa que ja s'ha posat en marxa (https://www.vilaweb.cat/noticies/convoquen-una-acampada-de-24-hores-als-lledoners-en-suport-a-la-vaga-de-fam/) però sí que hem de sumar-nos massivament a aquestes adhesions de denúncia i ens hem de registrar al consell de la República perquè si estem junts i som molts és quan podrem aconseguir més coses.

Ara mateix al Consell de la República hi ha registrades 37.176 persones.
Ara mateix ja s'han adherit a la denúncia de la vaga de fam 79767... i no para de créixer (mentre escrivia aquesta notícia s'hi han afegit unes 7000 persones)!

Som-hi! Continuem!