El meu germà Sergi i la seva parella Andrea fa anys que conviuen junts. Es van conèixer al Brasil, es van enamorar i van començar un camí plegats que ja no han deixat.
En el seu dia es van casar simbòlicament entre amics, sense cap constància legal. I amb això ja en tenien prou. Però per regularitzar la situació legal del meu germà i perquè l'Andrea pugui venir de visita a Catalunya amb llibertat de moviments (i no només amb un permís limitat de turista)
ara han legalitzat el casament als jutjats de Brasil. I van aprofitar el tràmit legal per fer una petita cerimònia amb els amics més íntims de Brasil i, a través de videoconferència, amb la família.
El meu germà em va dir que li agradaria llegir un poema meu a la cerimònia i jo vaig pensar en la seva feina de paleta, quan construeix cases, i la feina que, com a parella, han construït conjuntament.
I li vaig escriure això:
CONSTRUIREM
Construirem el nostre amor.
Barrejarem a la pastera
les proporcions més adequades
de mots, silencis i petons.
Farem uns sòlids fonaments
de pell, converses i projectes
i tindrem sempre a punt les eines:
somnis, somriures i ideals.
Pujarem rectes les parets
amb el nivell i la plomada
dels nostres sentiments sincers
i la coberta ens aïllarà
de tot perill o mal moment.
Serà una llar el nostre amor,
un dolç refugi, un cau perfecte
que ensenyarem ben orgullosos
amb les durícies i les crostes
que hauran quedat al nostre cos
per demostrar que el nostre esforç
ens ha permès arribar a port.
I per molts vents que bufin fort
es mantindrà sempre dempeus:
sòlid, compacte i resistent.
(12-4-19)