Fil musical

Aquesta notícia acabarà amb uns vídeos de l'Ona tocant el piano i la melòdica, però quan vaig decidir penjar-los vaig pensar en una mena de fil invisible que ha unit les diverses generacions de la família i per això la vaig titular "Fil musical".

El meu avi, Emili Codorniu Aran, era músic. No un músic professional, perquè havia treballat en diverses botigues manresanes (Cal Fontordera, Can Jorba...), però si un gran músic aficionat i melòman. Havia tocat en diverses orquestres (trombó de vares i bombardino, com a mínim) amb les quals tocava a festes majors (ball de nit i sardanes) i durant el fosc període de la guerra civil i la postguerra també va formar part de bandes militars que li van permetre viure la guerra des d'una posició més privilegiada i menys arriscada.
De sempre li va encantar la música, especialment la música jazz i va ser una de les coses que em va transmetre: l'amor per la música.

La meva mare, Ana Codorniu Reguant, va heretar el gust per la música i, tot i no tocar cap instrument, va anar fent una col·lecció de discos de 33 i 45 r.p.m. (els singles i els LP) de la que vaig poder gaudir des de ben jove. Especialment recordo els discos singles dels Beatles que em van encantar i encara ara escolto i admiro.

Fruit d'aquesta doble herència, jo, Eladi Martínez Codorniu, vaig heretar la meva passió per la música, en primer lloc com a consumidor voraç de discos i més discos (primer els singles i LP i més endavant els CD) i vaig acabar aprenent a tocar la guitarra.

A partir d'aquest mínim domini de l'instrument vaig formar un grup amb el Josep Vacas, els Nàufrags, amb el qual vam fer un grapat de cançons de composició pròpia que vam interpretar per fires i alguns locals de la comarca.

 

La música em segueix encantant i sempre que puc assisteixo a concerts de música en directe. 

 

I potser (només potser) tot aquest bagatge musical familiar ha fet que la nostra filla, Ona Martínez Alarcón, hagi mostrat gust i interès per la música. Li encanta cantar, afina molt bé i fa uns anys que va a l'escola de música Ad Libitum on ha après a tocar la melòdica i el piano. I la veritat és que no ho fa gens malament, com podreu jutjar en aquests vídeos de les recents actuacions de final de curs.

De moment ella és l'extrem d'aquest fil musical que va començar l'avi Emili... coses de la vida...

 

Exposició dels Videopoemes

Dimarts 26 de juny de 2018.
Jornada de Lectura i Escriptura a Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada).
Intercanvis d'experiències entre docents.
Jo explico l'experiència que he dut a terme amb els alumnes de 6è dels VIDEOPOEMES i el públic assistent ho ha trobat interessat i m'ha felicitat per la feina feta.
Me'n vaig content.
Aquesta és la presentació que els he fet:

Videopoemes jornada from cspoms

Sensacions de final de curs ("Hoy no soy yo")

21 de juny... diuen que avui comença l'estiu.
M'he passat tot el dia entregant els informes de final de curs a les famílies dels que han estat els meus alumnes durant els darrers dos anys.
És el punt i final a un final de curs esbojarrat que ha estat una cursa contrarellotge per anar tancant temes (informes, avaluacions, activitats finals amb els alumnes, colònies, reunió de final de curs, entrega d'informes...) i avui he arribat, exhaust, a la línia d'arribada.
I estic content però no estic content...

Content d'haver aconseguit acabar-ho tot, d'haver-ho acabat bé, de notar bones vibracions en el comiat amb els alumnes i les famílies, de contemplar les molt bones feines que hem fet aquest curs...
Però tan exhaust que no puc apreciar aquesta alegria...

I arribo a casa i trobo la taula del menjador plena de factures per obrir i papers per arxivar, feines pendents que fa dies que s'acumulen perquè fa dies que he fet de la meva casa una segona oficina on només parava per seguir treballant, força aliè al que passava als membres de la meva família...
I sé que la post de planxar està plena fins al capdamunt de roba per plegar i que el cossi dels mitjons està curull i cada matí m'hi capbusso només per trobar dos mitjons aparellats per poder sortir vestit de casa, fins que arribi el moment de plegar-los tots...

Fa dies que no sóc jo...i avui quan pujava amb el cotxe cap a casa, sonava el magnífic CD dels "50 palos" de Jarabe de Palo i m'he quedat enganxat a aquesta cançó: "Hoy no soy yo" i m'ha agradat sentir-me reflectit en una cançó bonica i he pensat que ara la feina dels propers dies hauria de ser tornar a ser jo...ni que sigui mica a mica...

Poemes de Josep Grifoll

Aquest Sant Jordi em vaig autoregalar un llibre de poesia d'un autor berguedà (Casserres) de qui de tant en tant he sentit alguna cosa interessant: Josep Grifoll.
Té una poesia fresca, planera, directa, onírica, irònica, moderna... A vegades no entenc tot el que vol dir (segurament no hi paro prou atenció), però tot i així m'agrada com intueixo que sona...
I de tant en tant, passes la pàgina i et trobes un poema curt, de només tres o quatre versos. I a vegades aquests són els que arriben més directes...

Dos exemples:

Menys a estimar-te,

sempre i a tot arreu

hi he anat amb por.

. . . . . . . . . . . . . . . 

 

Recordo un dia

que a tots els de la classe

els van castigar

de cara al professor.

El Bàsquet Manresa torna a l'ACB

No tinc temps per fer-ne una notícia amb u ubon redactat, però no vull que no en quedi constància al meu bloc.
12 de juny de 2018. 5è partit de la final dels playoff de la lliga LEB contra el Melilla. El Nou Congost ple a vessar d'un públic entregat, cantant, cridant i xiulant, amb samarretes vermelles i una gran fe....
I va i surt un partit rodó que es guanya 97-67 i... tornem a l'ACB!!!

Visca!

Herois quotidians

Enmig de la feina m'he topat amb aquest bonic vídeo de l'ONG "WAR CHILD" i el comparteio per veure si us agrada tant coma mi.

Videopoemes

El primer embrió de la idea va aparèixer quan vaig veure aquest vídeo:


Un poema il·lustrat amb uns dibuixos meravellosos i una veu que el recitava de manera molt bonica...

El segon impuls el vaig tenir quan amb uns grups d'alumnes vam enregistrar uns "programes de ràdio" i em vaig adonar que quan enregistraven la seva veu, després de diversos intents acabaven fent-ho molt bé, amb una bona dicció, entonació i vocalització.

I aquests any els vaig proposar d'enregistrar videopoemes...

Volia que s'ho passessin bé i gaudissin de la poesia...
Volia que coneguessin uns quants poemes bonics que els obrissin la porta a conèixer-ne d'altres...
Volia que treballessin un poema fins que l'entenguessin i fossin capaços de llegir-lo de manera ben bonica...
Volia que acabessin fent un producte final del qual se sentissin orgullosos...

I, modèstia a part, crec que he aconseguit tots aquests objectius.
En una classe han acabat enregistrant 13 videopoemes i a l'altra 11 i, si cliqueu aquests enllaços, els podeu veure tots:

Videopoemes de 6A

Videopoemes de 6B

Però per facilitar-vos les coses us n'ofereixo una petita selecció aquí mateix.

1.- "El poema de la caca" (autor anònim).
Destaco aquest per diversos motius. D'entrada perquè aquest no va ser un dels poemes que jo vaig suggerir, però és un exemple de com els alumnes podien buscar ells mateixos un poema que els cridés l'atenció. Ells van trobar aquest poema transgressor i molt divertit i jo evidentment els vaig permetre que el triessin. I van aprendre a dir-lo d'una manera gairebé perfecta i tota la classe els escoltava embadalits i divertits, fins a tal punt que en una sortida, a l'autocar, els van demanar que el recitessin i tot l'autobús va escoltar UN POEMA en silenci i va esclatar en aplaudiments quan van acabar.


2.- "Ben poca cosa tens" (Miquel Martí i Pol)
Aquest el destaco perquè les dues noies que l'han fet, van fer elles mateixes els dibuixos amb el que l'han il·lustrat...i són uns dibuixos molt bonics... a part que el poema també està ben dit.


3.-"Assaig de càntic en el temple" (Salvador Espriu)
El destaco perquè l'han fet dos alumnes que normalment no destaquen gens per les seves produccions escolars i en canvi han aconseguit recitar el poema molt i molt bé i han fet un vídeo molt personal, però molt ben fet.


4.-"La cançó del poeta" (Joana Raspall)
El destaco perquè està il·lustrat amb moltíssim imatges i molt ben escollides. A part que també està ben dit.


5.-"Somnis marins" (Eladi Martínez)
I acabo destacant les dues versions que han fet dues alumnes d'un poema meu... Perquè em va semblar que aquest poema, encara que fos meu, era descriptiu i entenedor i podia ser adequat per aquesta activitat i, és clar, em fa il·lusió veure el producte final sobre un poema meu. I totes dues ho han fet molt bé!



I, si us han agradat i en voleu veure més... cliqueu els enllaços que us he deixat més amunt...