Grocs

He fet una cançó nova!
I m'agrada molt!
Es diu "Grocs" i he d'explicar-vos una mica la història abans de presentar-vos-la.

1.- Després de l'assaig-concert que vaig fer el 23 d'octubre passat, molts dels assistents em van dir que els havia agradat molt, però que les cançons eren massa tristes. Em venien a dir que en busqués de més alegres, ja fossin pròpies o versions per al concert del 23 de gener.
Jo estava eufòric perquè havia anat molt bé i amb ganes d'agafar la guitarra, però vaig fer-ho amb aquesta premisa: intentar fer una cançó alegre i/o optimista.
La majoria de coses al meu voltant van bé o molt bé (família, feina, amics...) o sigui que em va semblar que no havia de ser difícil trobar un fil per seguir i llavors vaig recordar que feia un temps que "El món groc" apareixia sovint a la meva vida. De fet segur que a aquell "concertillo" del 23 d'octubre hi havia molts grocs... I a partir d'aquí vaig anar desenvolupant la cançó "Grocs" que té una lletra i una música alegres, optimistes, dinàmiques i vitalistes.
I és important perquè feia molts anys que no feia una cançó nova!!!

2.- Però què és "El món groc"??

D'entrada és el títol d'un llibre (molt recomanable) de l'Albert Espinosa, escriptor, guionista, actor, director teatral i persona encantadora que potser per una de les coses que ha estat més conegut és per haver estat el guionista d'una deliciosa pel.lícula que es diu "Planta cuarta" (també molt recomanable). Aquesta pel.lícula narra la història i les aventures d'uns nens malalts de càncer que viuen llargues temporades en un hospital. I això és el que li va passar a ell. Va passar uns quants anys de la seva adolescència ingressat en hospitals tractant-se contra diversos càncers que van prendre-li una cama i un pulmó, però que el van nodrir d'experiències que ell ha sabut positivitzar de manera extraordinària.
I una de les seves teories és la del món groc. Diu que a vegades pot creuar-se en la teva vida una persona a la que mai no havies vist i que, de cop i volta, per atzar hi comences a parlar i et genera una sensació de complicitat i de química total. No la coneixes de res i de cop t'hi sents amb plena confiança per explicar-li els teus secrets més íntims o per demanar-li l'opinió de coses totalment transcendents. I quan us acomiadeu ja t'estàs enyorant i penses que t'agradaria tornar-hi a coincidir per poder-hi seguir parlant... Això és un "groc".
A partir d'aquí hi ha tota una teoria que diu que els grocs poden esdevenir amics, les diferències entre grocs i amics, què pots fer amb un groc, etc.

3.- Espero que ara tingueu més referents per poder assaborir la cançó, tot i que aquí només podreu llegir la lletra. Si voleu sentir-la, haureu de venir el 23 de gener a Calders... i si no us va bé... quedem un altre dia i us la canto... ;-)

GROCS (Eladi)

M’han passat mil coses bones, tot sovint,

però no sempre les escric.

En el joc de sentiments, cuc i amagar,

l’alegria sempre para,

la felicitat protesta,

trenquen l’olla i tornem a començar.

En el viatge de la vida, tot sovint,

coincideixo amb algun groc.

Compartim somriures i complicitat

i remem per una estona

colze a colze, amb harmonia,

tot portant la barca cap al millor port.

Vull fer una cançó especial,

que enlluerni, color groc.

Tant se val si només som junts una estona,

l’hem de saber aprofitar.

Si flueix aquest moment

amb total normalitat

i ens donem de cor, respecte i alegria,

i energia i simpatia...

potser tu i jo som dos grocs (x2)

Si t’hi pares a pensar és tot sovint

que entremig del dia a dia va i somrius

al costat d’algú que coneixes ben poc,

però t’hi sents prou bé i et passa

que voldries tornar a veure’l

i explicar-li tantes coses... al teu groc.

Vull fer una cançó especial...

Nadal 2009

Aquest any a la meva escola em van demanar textos nadalencs per posar a la felicitació nadalenca. Al final no els van fer servir per a això però un parell de poemes els van aprofitar i van tenir una difusió pública.
En primer lloc van agafar un poema i el van escriure en lletres grans sobre el pessebre que teníem al vestíbul on va poder-lo llegir tothom qui entrava a l'escola. Feia així:

Hi havia una vegada una alegria
i màgia i somriures i un petó,
i nervis de quitxalla i melangia
i records i esperances i il.lusió.
Tradicions, consumisme, loteria,
"tornar a casa" com deia la cançó,
i un món quasi perfecte per un dia
pel regal de la nostra estimació.
Provem de fer que duri la utopia?
No hi tenim res a perdre... Per què no?

Finalment van agafar-me un altre poema (aquest m'agrada especialment) que em van demanar que llegís com a cloenda de la festa que vam fer al pati. Diu així:

Amb una joguina era el rei del món,
tot era possible, tot era preciós,
amb una rialla m'enfrontava a tot,
tothom m'animava, tothom m'estimava
i jo no sabia que era tan feliç.

Ara ple l'estómac, plenes les butxaques
i plena l'agenda de coses per fer,
ara sols em queixo d'allò que no tinc.
M'estresso, m'enfado, no visc, m'atabalo,
i gairebé oblido que és de nou Nadal.

Però dins queda el nen que un dia vaig ser,
que crida, protesta, somia i somriu,
que enyora i reclama tornar a aquell caliu,
que aviva la brasa que de nou escalfa
i a tots us desitja el millor Nadal.

Sempre s'agraeix que la creativitat sigui reconeguda i si a l'altra gent li agrada el que un escriu, et fan sentir doblement satisfet. Sé que pràcticament ningú no llegeix aquest bloc, però si algú s'hi passa podrà trobar aquest petit regal amagat.

Bon Nadal a tothom!

P.S. La foto que il.lustra la notícia és la felicitació familiar d'aquest any amb els guapíssims Ona i Roc

Valoració del concert del 23-10-2009

Com ja vaig explicar-vos en un post anterior, el 23 d'octubre del 2009 vaig dur a terme un assaig de concert al Centre Cultural de Calders. Els 16 assistents van ser uns privilegiats que van poder gaudir del concert en primícia i exclusiva, però a canvi els demanava que em fessin una valoració crítica per ajudar-me a adonar-me del que havia anat bé i malament.
Mica a mica, la majoria d'ells m'han anat fent arribar les seves opinions i des d'aquí vull agrair-los-ho de totes totes. Per a mi han estat molt importants les seves opinions, i en base a elles estic preparant el que haurà de ser el concert del 23 de gener per la Festa Major d'Hivern de Calders.

Des d'aquí vull compartir totes aquestes opinions que m'han fet arribar. Hi ha molts elogis que s'agraeixen i fan pujar l'autoestima, però també hi ha crítiques constructives que agraeixo tant o més. Sovint se'ns fa difícil dir allò que no ens ha agradat o allò que creiem que s'hauria de millorar, no estem preparats per fer-ho, ens sembla que l'altre s'ho prendrà malament o que potser l'ofendrem. Anem al restaurant, acabem de menjar un plat que no ens ha agradat i ens apareix el cuiner demanant "Què, com ha anat?" i sense ganes d'embrancar-nos en converses que ens fan mandra diem "Bé, bé, tot molt bo...". I és mentida, però el cuiner es pensa que aquell plat li surt molt bé...
Per això agraeixo molt als que han estat valents i m'han fet notar coses que podia millorar. I intentaré prendre'n bona nota i millorar, tot i que serà molt difícil que es produeixi una cojuntura com la d'aquell dia...
Un cop més, gràcies a tots els que vau fer-ho possible.

Valoració del concert del 23-10-2009

Contes de Xesco Boix

Enguany es commemora el 25 aniversari de la desaparició de l'animador XESCO BOIX. Poc o molt tots n'havíem sentit a parlar una mica, però, per generació o per influències jo mai no havia escoltat gaire cosa d'ell.
El passat 24 d'octubre a Manresa van fer-li un homenatge anomenat "Sopa de Pedres", en honor d'un preciós conte que ell explicava. Allà enmig de molts actes estava a la venda un senzill cançoner amb cd editat per Félix de Blas. Vam comprar-lo i des de llavors no ha parat de sonar a casa nostra, però sobretot els dos últims talls en que en Xesco Boix explica dos contes: "La granota" i "Abiyoyo".

Són dos contes explicats de manera sublim. Als meus fills els encanten, però jo cada cop que els escolto hi descobreixo nous matisos i em trec el barret davant de la manera com els explica.

El ritme narratiu és perfecte, les inflexions de veu i la utilització de fragments de cançonetes amb la guitarra et mantenen en un estat d'atenció i concentració total. Sents el conte i t'adones que els nens i nenes havien d'estar com hipnotitzats pel magnetisme i carisma que es desprén de la veu.

A més a més, fa participar els nens que ho fan de manera immediata i entusiasta.

Els contes tenen un vocabulari ric i precís i s'hi aprenen paraules i expressions catalanes que en cas de dubte, el Xesco es preocupa d'explicar.

En fi, una meravella de contes. Només us puc dir que en Félix de Blas us pot fer arribar el cançoner amb cd si us hi poseu en contacte a través de la seva adreça electrònica (passatiu@hotmail.com) i que hi ha una plana web dedicada al Xesco Boix (bé, n'hi deu haver moltes) a través de la qual podeu anar entrant en contacte amb el seu univers: www.xesco.cat

I si me n'he sortit, aquí sota podreu escoltar el conte de l'Abiyoyo que espero que us agradi tant com a mi.

Eladi unplugged

El 2 de novembre de 2008 (ara fa gairebé un any), l’Elena Planas, regidora de cultura de l’Ajuntament de Calders em va enviar un correu i em proposava “…Concert de guitarra per Festa Major d'hivern? va vés pensant en el tema que em faria molta gràcia. Tampoc vull presionar però si a tu et fa il.lusió ho tirem endavant ok? …”

Jo feia més de 7 anys que no havia tornat a cantar ni a tocar la guitarra en públic (des de la mort del Josep Vacas, l’altra meitat de Nàufrags) i li vaig dir que, tot i que hi havia una part de mi a qui li feia molta gràcia tornar-se a plantejar aquesta possibilitat, l’altra part estava molt espantada de tornar a actuar en públic després de tant de temps d’inactivitat.

Aixa doncs li vaig fer una contraproposta. Jo em comprometia a preparar un repertori i assajar-lo i quan m’hi veiés amb cor li demanava que féssim un “assaig de concert”. Un grupet d’escollits, uns quants dels que ja m’havien sentit a mi en el passat i uns quants que no m’haguessin sentit mai per poder ser crítics i neutrals. Un dia al vespre, només jo i la guitarra, sense micros ni altaveus. Si tothom quedava content perquè quedava mínimament digne, em posava a disposició de la regidora per programar aquest concert.

Amb la feina del dia a dia, tot i que vaig posar fil a l’agulla, els avenços eren lents. Anava triant cançons, les anava provant, però va passar la festa major d’hivern (gener 2009) i vam decidir les dues parts que la proposta seguia en ferm per al futur. Durant el curs escolar m’hi vaig poder dedicar poc, però a l’estiu m’hi vaig posar de valent i vaig consolidar un repertori.

Després de gairebé un any (i després d’haver-m’ho passat molt bé amb tota la preparació) em vaig veure amb cor d’afrontar el meu compromís i vam posar una data: 23 d’octubre de 2009.

Aquest divendres 23 d’octubre a les 10 h. de la nit ens vam trobar al Centre Cultural de Calders un grupet de 16 escollits i es va produir l’esperat “assaig de concert”. Durant una hora i mitja vaig anar desgranant un repertori de 22 cançons en un ambient molt agradable i vam acabar tots molt contents de com havia anat. El públic em va felicitar i jo vaig quedar molt content de com havia anat tot plegat.

Fins i tot, després del concert em van demanar alguns bisos. Després de plegar la guitarra i estar una estona fent el piscolabis i comentant la jugada, i quan alguns ja havien marxat, encara ens vam tornar a engrescar i vaig tornar a agafar la guitarra i a cantar més i més cançons, fins que al final, a tres quarts de tres, els 6 que encara aguantàvem vam decidir que ja era hora de plegar.

Va ser una vetllada molt especial que vull agrair a tots els que la van fer possible. Començant per l’Elena que em va llençar el repte, continuant per l’Anna que ha hagut de col.laborar activament a deixar-me estones per assajar i acabant per tots els que em van fer el favor de venir a fer de públic i jurat en aquest dia.

De fet el resultat va ser prou satisfactori com perquè ens plantegem que a la Festa Major d’hivern de Calders del 2010 (23 de gener) segurament es produirà aquest concert, ja obert a tot el públic.

A continuació us detallo el repertori (algunes versions estan enllaçades a vídeos del Youtube per si teniu ganes de reescoltarles o de saber com sonava la versió original) i un petit reportatge gràfic de l’actuació.

01. Requetebé (Eladi)

02. Esos ojos negros (Duncan Dhu)

03. Petons de colors (Nàufrags)

04. Petons d’espuma (N’Gai N’Gai)

05. Ho he de provar... (Nàufrags)

06. Temblando (Hombres G)

07. Aprenent (Nàufrags)

08. Taules i cadires buides (Les Miserables)

09. Riu enllà (Esquirols)

10. Seguirem somiant (Sopa de Cabra)

11. Torna a ploure (Eladi)

12. Ja no ens queda lluna blanca (Fabius Cata)

13. Començar de nou (Els Convidats)

14. El país del mal rotllo (Eladi)

15. Compte de faves (Nàufrags)

16. Tots tenim por (Eladi)

17. Hotel California (Eagles)

18. Princesa (Eladi)

19. Té por del tres (Eladi)

20. Que lluny... (Nàufrags)

21. Lo que quieras oir (Pistones)

22. “Males companyies” (Nàufrags)

Petits plaers

Aquest estiu per a mi ha passat al ritme adequat (la percepció del temps és tan personal...) i me n’adono que he tingut l’oportunitat de redescobrir o directament descobrir uns quants petits plaers, aquelles estones que t’acosten a la felicitat.

Intento fer memòria:

El plaer d’acabar coses començades, unit al plaer de fer coses que normalment encarregaries a un professional (i pagaries a preu d’or...) amb les teves pròpies mans: vaig acabar les obres de pavimentació de la terrassa de darrera casa (que no hagués pogut fer sense l’ajuda del Joan Reyes), vaig fer i col·locar uns prestatges amb unes fustes que feia anys que teníem per casa i vaig fer la primera de les mosquiteres que un dia o altre acabaré fent.

El plaer de gaudir del temps: en un altre post ja vaig parlar del plaer de mirar les estrelles. Afegim aquí una altra sensació: la ingravidesa a la piscina. Vam comprar una piscina de 3’60 metres de diàmetre i 90 cm. de fondària per als nens, però jo hi he passat no poques estones surant sobre un flotador i deixant que passessin els minuts mentre m’anava relaxant a la deriva.

El plaer de recuperar aficions habitualment oblidades: tornar a llegir, traient la pols a aquells llibres que he anat acumulant sobre la tauleta de nit al llarg de l’any; tornar a cantar i tocar la guitarra, tornar a prendre un Jim Beam a la llum de la lluna...

El plaer de la conversa i les relacions personals: anar a sopar a casa d’amics, convidar amics a sopar, conversar fins a altes hores de la nit, prendre un mojito o un daiquiri o una sangria de cava... No és que vulgui fer una apologia de l’alcoholisme, però són “extres” que no ens podem permetre durant l’any i que per això s’assaboreixen més.

El plaer de trencar la rutina: és el primer estiu des de fa uns quants anys en que no he fet RES relacionat amb l’escola. Hi ha diversos motius que poden explicar-ho, però el fet és que he esborrat l’escola de la meva agenda durant dos mesos.

El plaer d’aprendre: vaig fer un curset telemàtic que va suposar l’arrencada d’aquest blog “picalapica”. M’ho vaig passar molt bé fent-lo i vaig aprendre moltes coses i per això aprofito per felicitar des d’aquí al mestre que me’l va impartir: el Joan Calvo.

El plaer de gaudir de la família: ser al costat dels nens i poder gaudir dels seus progressos (el Roc ha après a nedar sense manguitos, comença a anar en bici sense rodetes, ha deixat els bolquers de la nit i va aprenent a aguantar-se el pipi a la nit; l’Ona parla cada vegada més bé, juga amb el seu telèfon mòbil, canta cançons com la de “Copa, Lliga i Champions” i treu més i més caràcter...), compartir estones d’intimitat amb la parella (punt i a part mereix el creuer a ritme de jazz al port de Barcelona)...

Em queden imatges (tocar la guitarra de nit a la platja mentre el meu sogre estava pescant, mirar les estrelles des de la tumbona, mullar-me sota una pedregada mentre pedalejàvem amb el Roc sense rodetes, contemplar el mar mentre ens abraçàvem amb l’Anna a bord del catamarà, estar tots quatre estirats al terra jugant i rient dins del volcà de Santa Margarida... i segur que em descuido coses) i sobretot sensacions que em fan pensar que aquest ha estat un bon estiu en què he fet moltes coses i que espero haver carregat piles per resistir els mesos següents.

Conte premiat a Calders "Com la vida mateixa"

En aquesta ocasió, per "petició popular" d'alguns dels pocs seguidors d'aquest blog i per comoditat quan vulgui fer-lo llegir a algú (només hauré d'adreçar-lo al meu blog), us ofereixo el conte "Com la vida mateixa" que vaig escriure sota els efectes d'un atac d'inspiració, vaig presentar al concurs literari de Calders de l'any 2008 i vaig tenir la sort que em donessin el primer premi.
Espero que us agradi.

Com La Vida Mateixa

Creuer a ritme de jazz

El 9 d'agost vam poder fer efectiu el regal que li havia fet a l'Anna: un creuer a ritme de jazz.
Se surt del port de Barcelona, just al costat de les Golondrines, embarcant en un catamarà on pots estirar-te en unes xarxes que hi ha a la part de proa que et permeten descansar relaxadament a pocs centímetres del mar (també hi ha seients normals per als menys agosarats). Un saxofonista va ambientant la sortida amb melodies de jazz. Quan és l'hora el vaixell surt (en el nostre cas a les 8 del vespre) i va navegant fins que surt del port i arriba a "aigües obertes". Llavors s'atura el motor i es despleguen les veles. I així, a vela, amb tot el seu silenci i la seva màgia, es fa un petit recorregut fins a la torre Mapfre, resseguint la costa barcelonina. Si el dia és clar (no va ser el nostre cas) coincideixes amb la posta de sol. I al cap d'una hora i mitja retornes al lloc de sortida després d'haver viscut una experiència molt agradable i relaxant.
Totalment recomanable!

Jo la vaig trobar a través de la web "muchomasqueunregalo.com",però es pot contractar a meitat de preu directament als creuers Orsom (consultar plana-web).

Mirar les estrelles

Aquest estiu estic de sort per vàries coses:
1.- Vam acabar les obres que fèiem per pavimentar una terrassa darrera de casa, on també tenim un trosset de bosc.
2.- Visc en un poble petit, Calders, amb poca contaminació lumínica.
3.- Tinc dos mesos de vacances que em permeten anar a dormir tard.
4.- Vam comprar-nos dues tumbones d’aquelles de les piscines, comodíssimes.

Ajuntant tots aquests factors, he redescobert un dels petits plaers que ens podem permetre i que ens acosten a la felicitat: mirar les estrelles.
És un gran plaer gaudir de la contemplació de les estrelles, que aglutina d’altres plaers: el contacte amb la natura, el silenci, la fresca de la nit... Però el més gran plaer és l’oxigenació mental que això suposa. Aquella estona de contemplació, és una estona en la qual el pensament discorre lliure i em permeto viatjar fins a records passats o projectar-me cap al futur. Planificar, imaginar, somiar, recordar i tot sense pressa i sense guions. És una estona de llibertat, de relaxació, de pau... a mi em sembla que s’acosta a la felicitat.
Per a mi poder estar cada nit una estona panxa enlaire contemplant les estrelles s’està convertint en una activitat esperada i plaent. I no em costa ni un cèntim! I ara penso: com és possible que hagi estat tan de temps sense fer-ho? Com pot ser que hi hagi tanta gent que ni ho ha fet ni ho farà?
Al setembre hi haurà gent que m’explicarà que s’han llençat en paracaigudes, que han fet un cim dels Alps, que han visitat les piràmides d’Egipte... jo els explicaré que aquest estiu a les nits mirava les estrelles.

Viatge a la Garrotxa

Del 15 al 18 de juliol d'aquest 2009 vam marxar a passar uns dies a la Garrotxa. Ens vam instal.lar als apartaments de Can Morera (Les Preses) i ens vam dedicar a veure el que ens havia quedat pendent de l'any passat que també vam passar uns dies en aquesta comarca.
Vam visitar alguns pobles de la Vall d'en Bas (sobretot Hostalets), el volcà Montsacopa i el museu dels volcans d'Olot, el Parc de la Pedra Tosca, la cooperativa La Fageda, el volcà de Sta. Margarida, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca.
Tots ens ho vam passar molt bé i sobretot el Roc va quedar entusiasmat d'haver entrat dins de dos volcans!
Esperem tenir salut per repetir una altra excursió l'any que ve i, si pot ser, abans i tot.

Si per un dia...

Avui torna a anar de música.
Dies enrere en un concert al pati del Casino de Manresa organitzat per la Coordinadora de Jubilats per a avis i néts, el grup d'animació (no recordo el nom) va anunciar aquest disc i l'oferien per... 5'00 euros!!!
Com que tractava sobre els Drets dels Infants, era produït per l'AMAPEI (Associació de Músics i Animadors Professionals d'Espectacles Infantils) i el preu era molt llaminer, me'n vaig comprar dos: un per a nosaltres i un per regalar.
Doncs des d'aquell dia, el disc no ha parat de sonar al cotxe. Als meus fills els agrada, però és que a mi... també.
M'he oblidat un detallet: es tracta d'un disc doble!!! (recordeu... només 5'00 euros!!) o sigui que hi ha 22 cançons per aquest preu i la veritat és que n'hi ha unes quantes de molt ben trobades.
Us recomano la que dóna títol al disc "Si per un dia jo fos president", "Et durem de viatge a cal metge", "Tots els infants", la del Miqui Giménez (ara no recordo el nom), "Els drets dels infants"...
Sincerament crec que val molt la pena, estareu donant suport a un col.lectiu que s'ho val, fent pedagogia dels Drets dels Infants i gaudint de bona música.
Què més voleu?

Arbre que mira farola

M'he comprat "Bombón mallorquín", el darrer disc de JOAN MIQUEL OLIVER (el lletrista, guitarrista i "alma mater" dels Antònia Font) i, tot i que en general m'agrada tot el disc, he quedat al.lucinat amb la cançó "Arbre que mira farola", que té una represa en el tema "Ai las!".
No recordo haver escoltat mai cap cançó escrita amb aquesta estructura. No ens explica cap història definida sinó que va enllaçant frases en que objectes o éssers animats es miren els uns als altres. I en aquest enllaçar-se de mirades és la nostra capacitat de suggestió i imaginació la que ens permet anar creant un paisatge a partir dels elements mostrats.
Algú em podrà discutir si les imatges o els encadenaments podrien ser més encertats o més suggerents, però jo em trec el barret davant del cap que ha pensat en aquesta possibilitat per tal de composar una cançó.
Us enllaço amb un document de YouTube on podreu escoltar la cançó i us transcric la lletra de la segona part del tema "Ai las!"

AI LAS! (JOAN MIQUEL OLIVER)

arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tranvia
tranvia que mira bufanda
bufanda que mira robot

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

arbre que mira farola
farol que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Conte per aguantar el pipi (Ustream.tv)

Aquesta és una gravació amb webcam feta a casa del David Muñoz (gràcies, noi, perquè jo no en tenia) en la qual explico un conte al meu fill Roc per ajudar-lo a aguantar-se el pipi de la nit.

El primer any del Roc

He fet un recull amb algunes fotos del primer any de vida del meu primer fill, el Roc, que ara ja té 4 anys... i una germaneta... l'Ona.

Vídeo de Calders

Per fer aquesta activitat he pensat de penjar-vos un vídeo del meu poble: CALDERS!
Un poble petit i tranquil on es viu molt bé, on encara ens saludem pel carrer, on surts a fer un encàrrec però pots parar-te a xerrar amb els teus veïns i sembla que el temps no corre tan de pressa com a la ciutat.
Si algú necessita situar-lo al mapa està a la comarca del Bages (perquè el Moianès encara no és comarca), a uns 15 km. de Manresa.

Historieta de sons amb el Goear

Com que em semblava que els 5 sons descontextualitzats quedaven molt tristos, he improvisat una historieta per enllaçar-los.

Hi havia una vegada un ase que s'havia perdut i bramava desesperadament. Una dona que passava per allà va acostar-s'hi, però tenia alèrgia als ases i de seguida va notar uns símptomes iguals als d'un encostipat. Un nen que passava per allà i havia vist tota l'escena va començar a riure sense poder parar i això va fer que tot de gent que s'acostava comencessin a cridar censurant aquella actitud.
Al final es van trobar l'ase, la dona, el nen i tota la gentada discutint al mig del carrer sense adonar-se que interrompien el tràfic... fins que una sonora pitada de clàxons els va fer tornar a la realitat.

Muntatge d'audio (espero que divertit)

Aquí teniu un divertit muntatge sonor de 23 segons fet a partir dels talls que seleccionaven els de l'equip de l'APM de Catalunya Ràdio de fa uns anys (Antoni Bassas, Carles Capdevila... quins temps...).
A partir de les veus de l'Aznar, el Pujol, el Puyal, en Labordeta i en Van Gaal he volgut reflectir les dificultats amb les que ens trobem per resoldre les activitats d'aquest curset i les temptacions de rendir-nos... però NO!!! Al final ens en sortim!!
Espero que us agradi.

Les dificultats

Eladi Martínez's Podcast

Filtres del Phototool

Aquest és un exercici combinat:

1.- Aplicar filtres a una foto amb un editor gràfic "on line" com el PHOTOTOOL.
2.- Crear un àlbum BubbleShare amb aquestes fotos retocades.
3.- Incrustar-ho al blog

Vegem els resultats!

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Viatge a París

Com a exercici d'utilització del Picasa, he creat aquest resum d'àlbum del darrer viatge realitzat, un viatge llampec a París que em va regalar la meva dona com a regal pels meus 40 anys.

Una pràctica amb el BubbleShare

Avui he fet el meu primer àlbum amb BubbleShare. La veritat és que és ben senzill de fer i el resultat és força bo. Què us sembla?

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Imatges de viatges

Com a part de l'exercici proposat us adjunto unes quantes imatges de viatges que he fet i no he fet: Grècia, Japó, París i Islàndia.
A veure si sabeu on he anat i on no...

Els dictats

Fa dos anys que vaig engegar una inciativa amb els alumnes de cicle superior que consisteix en dedicar una sessió setmanal (una setmana de català i l'altra de castellà) a realitzar un dictat amb la següent estructura:
1.- Llegim el text col.lectivament
2.- El preparem a nivell de paraules amb dificultats, lletrejant paraules, etc
3.- El dictem de manera tradicional.
4.- Per parelles se'l corregeixen.
5.- Cadascú recupera la seva llibreta i fa un buidat de les faltes que ha realitzat, classificant-les segons les categories d'una graella (accents, b-v, h, j-g...)
6.- A l'ordinador de la classe omplim un full de càlcul amb les faltes de cadascú desglossades segons les categories que he esmentat anteriorment i que ens acaba donant el total de faltes de la classe.
7.- L'objectiu al llarg del curs es anar fent baixar aquest nombre total de faltes de la classe, de manera que els alumnes que en fan molt poques o cap vagin ajudant els que en fan més areduir el seu nombre de faltes per millorar el del conjunt de la classe.

UN altre dia us puc explicar el que té de bo i de dolent aquest mètode però, d'entrada, què us sembla?

La maleta viatgera

Vet aquí una proposta que funciona a molts llocs. Agafem una maleta ben atractiva i l'omplim de llibres encara més atraients. Podem posar-hi llibres, revistes, contes, DVD... I un cop plena i ben explicada, la passem entre els alumnes per intentar que això els motivi i els desperti el gust de llegir. i de passada demanem la complicitat de les famílies, adjuntant-hi un quadern en blanc on cada família expressi la seva opinió sobre la iniciativa, la vivència que ha tingut a casa seva, suggeriments de millora...
Està clar que a llars d'infants o educació infantil això pot funcionar perfectament perquè connecta amb una realitat ja existent dels infants que tenen contes, que miren contes, a qui expliquen contes...
Però com funcionarà en cursos més alts on h iha un índex molt més alt d'alumnes que ahbitualment no consumeixen lectura?

Ves quina cosa: pica la Pica

Aquest bloc DE MOMENT és un espai de proves que va sorgir d'una primera sessió de formació l'hivern de 2009 i que potser es desenvoluparà en futures sessions de formació a l'entorn dels blogs (com aquesta d'aquest curset).
De moment només és això però espero que un dia esborraré tots aquests missatges i la faré servir a l'aula... o en faré un de nou...
El nom ve del fet que jo visc al carrer de la Pica... d'Estats i buscant quin nom posar-li que estés disponible... al final li va quedar aquest.