Perquè continui el Festival de Titelles del Moianès

Ahir, 30 de juliol de 2023, es va representar l'espectacle "Oliu, el petit llenyataire" de la Companyia Rocamora Teatre per tancar el 7è Festival de Titelles del Moianès. El Carles i la Susanna, els Rocamora Teatre, les ànimes d'aquest festival, han explicat que hi ha el perill que sigui l'última edició d'aquest festival perquè no troben suports suficients per continuar.

No m'hi resigno i adreço aquest escrit a l'opinió pública en general i a les institucions implicades en particular (ajuntaments i Consell Comarcal del Moianès, Diputació de Barcelona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) perquè reaccionin i col·laborin per donar continuïtat a aquest magnífic Festival que els organitzadors, sols, no es veuen amb cor de seguir tirant endavant.

I demano a tothom que estigui mínimament sensibilitzat pel tema que col·labori a fer difusió d'aquest escrit o s'adreci individualment (com jo mateix faré) a les administracions públiques per posar un granet de sorra que n'eviti la desaparició. Al final de l'escrit us deixo les adreces electròniques d'aquests estaments.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Calders, 31 de juliol de 2023

A l’atenció de ......

Ahir vaig veure el darrer espectacle del 7è Festival de Titelles del Moianès: “Oliu, el petit llenyataire” de la companyia Rocamora Teatre. És el tercer espectacle que he vist aquesta edició. I ja n’he vist uns quants al llarg de les diverses edicions, des d’aquell llunyà 2017 en què el Carles i la Susanna van organitzar el 1r Festival de Titelles del Moianès.

El Carles Cañellas i la Susanna Rodríguez (Rocamora Teatre) van arribar a Calders l’any 2014 i de seguida van voler tirar endavant aquesta meravellosa idea de crear un Festival comarcal de titelles. De fet, l’any 2015 ja van fer un Aplec titellaire a Calders que devia ser una mena d’esborrany d’aquesta idea.

L’any 2017 van engegar amb la primera edició del Festival de Titelles del Moianès, només 3 dies i només a Calders. Però ja no es van aturar i any rere any van anar encomanant el seu entusiasme i amor pel teatre de titelles, fent mans i mànigues per oferir una programació de qualitat, sempre en format de taquilla inversa, i seduint i lluitant amb les administracions per buscar recursos per anar ampliant aquest festival. El 2018 es va fer a 2 pobles. El 2019 a 3. El 2020, l’any de la COVID i amb el Carles convalescent després d’una llarga i dura lluita amb la malaltia, el festival va continuar tirant endavant i va arribar a 6 pobles. L’any 2021 va arribar al seu màxim, oferint espectacles en 9 pobles del Moianès. El 2022, a 7 poblacions i, aquest 2023, a 6.

Jo mai no havia estat consumidor de teatre de titelles i gràcies al Festival vaig conèixer el gènere i vaig gaudir de diversos espectacles de qualitat que em van captivar i em van fer adonar que els titelles no eren només per a infants. De resultes d’aquest enlluernament vaig entrar en contacte amb el Carles i la Susanna, a qui vam arribar a entrevistar a LA CALDERINA, la revista del poble de Calders, de la qual van ser subscriptors i col·laboradors fidels.

Fruit d’aquest contacte vaig poder conèixer de primera mà la il·lusió d’aquests dos artistes per tirar endavant aquesta iniciativa amb l’esperança que si arribaven a les 5 edicions i es podia considerar un festival consolidat, podrien accedir a més i millors ajuts de les administracions públiques per acabar de donar-li l’impuls necessari. Però també he estat testimoni directe de la lluita quixotesca que han hagut de dur a terme i dels moltíssims entrebancs i la poca col·laboració que han rebut per part d’aquells estaments que haurien d’estar més interessats a comptar amb un festival cultural d’aquesta qualitat. Els ajuts que han arribat han estat escassos i en alguns casos, subjectes a una burocràcia asfixiant. Fins i tot en algunes ocasions els han fet retornar subvencions que ja havien rebut, al·legant que no s’havien ajustat a les condicions requerides (per què els hi van concedir, llavors?). I la col·laboració ha estat tan minsa que sovint s’han hagut d’encarregar ells dos DE TOT. Tancar la programació, contractar els artistes, vetllar per les condicions tècniques dels espais on s’han de dur a terme els espectacles, ajudar els ajuntaments en totes les gestions, dissenyar el cartell i els tríptics informatius, distribuir-los, encarregar-se de les pancartes publicitàries, rebre els artistes i sovint fins i tot posar i recollir les cadires de cada espectacle. I segur que em deixo coses. Han hagut de dedicar-hi molt temps, energia i diners allà on no arribaven els recursos públics.

I després de 7 anys de picar pedra d’aquesta manera tan lloable i d’oferir a la població del Moianès aquest festival de tanta qualitat, han dit que ja en tenen prou. Que en aquestes condicions no poden ni volen continuar. Per dignitat. Que després d’haver demostrat a bastament que el Festival funciona, volen que les administracions els ajudin a continuar-lo amb les condicions que es mereix. 

Concretament en el tríptic d’enguany deien: “Arribats a la setena edició del festival, sense que hàgim pogut trobar una fórmula de finançament vàlida, adequada i suficient, que ens permeti garantir-ne la continuïtat i la necessària progressió artística i professional, us fem saber que el Festival de Titelles del Moianès tal com ha estat fins ara, s’acaba aquest any.”

Em consta que ells voldrien continuar el festival. N’estic segur. Però no a costa de deixar-hi la salut, el temps i els diners. I arribats aquí, jo em pregunto: els ajuntaments dels pobles del Moianès, el Consell Comarcal del Moianès, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya deixaran morir una iniciativa tan lloable com aquesta? No posaran els mitjans per donar continuïtat a una mostra cultural de primera categoria i arrelada a un territori rural, que sovint queda allunyat dels circuits culturals?

Penso que estem davant d’un greuge gravíssim i no vull quedar-me plegat de braços: vull fer sentir la meva veu. No vull quedar-me sense el Festival de Titelles del Moianès i penso que els ajuntaments i el Consell Comarcal del Moianès tampoc no haurien de voler-ho. Han de reunir-se amb la Companyia Rocamora Teatre i demanar-li què necessita per donar continuïtat a un festival consolidat que ja porta 7 edicions. I entre tots han de trobar la manera de buscar i trobar els recursos necessaris. 

No m’imagino els municipis i Consells comarcals que es beneficien de l’impacte del Mercat de la Música Viva de Vic o de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (per posar dos exemples) desentenent-se de la seva gestió i supervivència econòmica i permetent que desapareguin.

Així doncs, com a ciutadà d’un dels pobles del Moianès, insto totes les administracions competents a reunir-se amb la Companyia Rocamora Teatre i sumar esforços per tal que l’estiu vinent puguem gaudir de la 8a edició del Festival de Titelles del Moianès.

Atentament,

Eladi Martínez Codorniu

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Consell Comarcal Moianès:

https://www.ccmoianes.cat/altres-continguts/contactar/

Calders: calders@calders.cat

Castellcir: castellcir@castellcir.cat

Castellterçol: castelltersol@diba.cat

Collsuspina: collsuspina@diba.cat

Granera: granera@granera.cat

L'Estany: estany@estany.cat

Moià: ajuntament@moia.cat

Monistrol de Calders: monistrolc@monistroldecalders.cat

Sant Quirze Safaja: st.quirzes@diba.cat

Santa Maria d'Oló: st.m.olo@olo.cat

Diputació de Barcelona:

https://csd.diba.cat/SS/#/servei/11313

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:

consellera.cultura@gencat.cat

"Corazones perdidos" (Celeste Ng)

CORAZONES PERDIDOS

Celeste Ng

Alba Editorial

És la tercera novel·la que llegeixo de Celeste Ng i totes m'han agradat molt perquè escriu molt bé i totes les trames i vides de personatges es complementen i acaben encaixant de manera perfecta.

En aquest cas ens situa en un futur distòpic  a Estats Units en que la llei PACT protegeix la societat americana dels suposats atacs i conpiracions que venen de la Xina. De resultes d'aquesta llei, els americans asiàtics estan sota sospita permanent i el Govern pot detenir-los i prendre'ls la custòdia dels seus fills i reassignar-los a una altra família de manera força arbitrària.

La Margaret Miu, poetessa d'origen xinès, va "desaparèixer" per evitar que li poguessin prendre el seu fill, Bird, que viu una vida discreta amb el seu pare, Ethan, bibliotecari.

En aquesta societat reprimida, les biblioteques juguen un paper important, tot i que molts llibres han estat retirats i cremats, per perillosos. Un d'ella, és el llibre de poemes "Els cors perduts", de la Margaret Miu, i alguns dels seus versos comencen a aparèixer en accions de protesta pacífica contra les reassignacions d'infants.

Un bon dia, en Bird, rep una carta misteriosa, només amb dibuixos de gats, que li desperta els records d'infantesa amb la seva mare i les ganes de retrobar-la.

Un llibre per gaudir del plaer de la lectura mentre reflexiones sobre els perills de la nostra societat.

Entrevista a l'avi Emili sobre la Guerra Civil

El 15 de maig del 1991, jo estava estudiant l'últim any de la carrera de mestre i no recordo exactament per quin treball, però sé que vaig entrevistar el meu avi, Emili Codorniu Arán, perquè m'expliqués les seves experiències i reflexions sobre la Guerra Civil Espanyola.

Recordo estar al menjador de casa seva, amb la presència discreta de la iaia Maria (Maria Reguant Serra), que al llarg de l'entrevista fa algunes acotacions, m'ofereix cafè i despenja el telèfon.

L'entrevista la vaig enregistrar en una cinta de casset que va restar oblidada durant molts anys. Fa un parell d'anys, vaig redescobrir-la i vaig pensar que, si no la digitalitzava, perdria aquell valuós record i gràcies a l'ajut de la companya Montse Creus (gràcies, Montse), ho vaig aconseguir. Vaig fer-ne una còpia en CD per als meus pares i crec que ni tant sols vaig escoltar-la sencera.

Vaig pensar que algun dia hauria de transcriure-la, però llavors tenia molta feina i va quedar com a projecte pendent. Fa uns mesos, parlant amb l'amic Joan Ros sobre el tema, em va animar a fer-ne la transcripció (gràcies, Joan), però encara no m'hi vaig posar.

Va ser dies enrere (juliol del 2023, 32 anys després), quan vaig visitar alguns dels escenaris de la Batalla de l'Ebre, que em va tornar a venir a la memòria aquella entrevista i m'hi vaig posar. Durant unes quantes hores he escoltat les sàvies paraules del meu avi i fins i tot he somrigut i he rigut davant de les seves sortides. 

Penso que és un bon document. Les meves preguntes i repreguntes són interessants (tot i que ara n'hi faria moltes més) i en les seves respostes hi ha el testimoni directe de qui va viure aquella època de primera mà i unes reflexions mesurades i respectuoses que m'ha encantat tornar a escoltar.

Per a mi hi ha un valor sentimental afegit, però penso que, a part d'això, l'entrevista té un considerable interès històric de com es va viure la Guerra Civil a Manresa, des de la visió d'un jove que en aquells moments tenia 22-23 anys i tampoc no s'adonava de la veritable magnitud del que passava, però que, amb l'experiència del pas dels anys, quan ho recorda l'any 1991, li acaba de donar un enfoc prou interessant.

En fi: hi ha l'àudio en aquest video de Youtube (només és àudio) i un enllaç al document de text on es pot llegir la transcripció escrita de l'entrevista. Són 40 minuts (com la primera part d'un mal partit de futbol), però penso que valen la pena.

Si algú es pren la molèstia d'escoltar-ho i/o llegir-ho, m'agradaria molt saber-ne l'opinió.

Per llegir la transcripció de l'entrevista cliqueu aquí

"Lectures que fan lectors. L'educació literària d'infants i joves" (Cristina Correro i Joan Portell)

LECTURES QUE FAN LECTORS. L'EDUCACIÓ LITERÀRIA D'INFANTS I JOVES

Cristina Correro i Joan Portell

Eumo Editorial

Un assaig que fa una anàlisi molt exhaustiva de tots els elements a tenir en compte per escollir un llibre (l'edat, la coberta, les il·lustracions, l'estructura, el tema, els personatges, els escenaris, la veu narrativa, el llenguatge...), proposa itineraris que acompanyen el creixement dels lectors des del bressol (cançons, endevinalles, llibres d'imatges, contes populars, llibres il·lustrats, clàssics, contemporanis, còmics...), subratlla la importància de la diversitat de gèneres i temàtiques (narrativa -ficció i no-ficció-, poesia, teatre, còmics...) i fa propostes per millorar l'elaboració del pla lector de les escoles, oferint criteris i llistats de llibres adequats per edats.

L'ensenyament de la lectura a les escoles hauria d'assegurar l'assoliment de: la competència lectora (aprendre a llegir), la competència informacional (aprendre a extreure informació del que llegim) i el gust per llegir.

El repte, en un entorn cada cop més monopolitzat per les pantalles, és cada cop més exigent, però també més necessari.

"Rius paral·lels" (Jordi Estrada)

RIUS PARAL·LELS

Jordi Estrada

Edicions de L'Albí

Un llibre de prosa poètica on es recreen de manera lírica i lliure les últimes hores del poeta Màrius Torres, malalt i ingressat en un sanatori antituberculós i tota la teranyina de relacions entre les persones que li són més properes.

Està molt ben escrit, amb riquesa de vocabulari i excel·lència de recursos literaris i apunta interessants pinzellades històriques de com eren la vida en aquests centres de salut i repòs i la repressió dels vencedors de la Guerra Civil sobre els vençuts.

Una lectura ben agradable!

"115 dies a l'Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó" (Assumpta Montellà)

115 DIES A L'EBRE. EL SACRIFICI DE LA LLEVA DEL BIBERÓ

Assumpta Montellà

Ara Llibres

He devorat aquest llibre després d'haver passat 24 hores trepitjant els escenaris de la batalla de l'Ebre, un infaust episodi de la nostra història recent que sempre m'ha atret, m'ha impressionat i no puc entendre que caigui en l'oblit i sigui totalment desconegut per les actuals generacions.

El meu fill Roc, amb 18 anys acabats de fer, hagués estat cridat a files, hauria patit mil i una calamitats i s'hauria arriscat a una més que probable mort si li hagués tocat viure en aquells anys convulsos.

El llibre fa un retrat històric dels 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre. Des del 25 de juliol de 1938, en què les tropes republicanes van travessar de nit i per sorpresa el riu Ebre i van reconquerir uns 800 km2 de territori, fins el 16 de novembre del mateix any, quan el que quedava d'aquell malmès exèrcit va travessar de tornada el pont de Flix, culminant la retirada.

Una guerra injusta en què el bàndol nacional va rebre l'ajut constant d'armament, munició, avions i homes per part dels seus aliats alemanys i italians, constatant un desequilibri militar aclaparador. 

Davant d'això els republicans van oferir una resistència i un valor increïbles. Van lluitar contra les tones de bombes que els sepultaven, contra les riuades provocades per Franco quan obria les comportes dels pantans, contra la fam, la set, la calor, els polls, la manca d'higiene, les malalties, la por dels soldats adolescents, la indiferència de les potències internacionals...

El llibre ho explica capítol a capítol, amb una pinzellada històrica inicial gens farragosa i molt didàctica i, després, els testimonis directes de "biberons" supervivents que fan posar els pèls de punta amb les vivències que recorden.

Impactant i imprescindible!

Escapada a la Terra Alta

Aquest any les famílies dels alumnes que he tingut a la tutoria de l'escola em van regalar un val d'aquells per gaudir d'una experiència. Amb l'Anna ens ho vam mirar i ens vam decantar per:

Fes nit en un antic molí d'oli i degusta els productes de la Terra Alta

• Una nit en habitació doble amb bany privat
• Cistella de productes Km0
• Visita comentada a l'antic molí d'oli
• Tast d'olis de la comarca

A part que dormir en un antic molí d'oli reconvertit en alberg, semblava interessant, vam buscar on era Bot (que hem de reconèixer que no sabíem localitzar en el mapa) i quan vam veure que era molt a prop de Corbera d'Ebre, ho vam tenir clar.

Jo feia molt de temps que volia visitar Corbera d'Ebre i trepitjar aquells malaurats escenaris on es va dur a terme la Batalla de l'Ebre i va morir tanta gent d'una manera tan absurda.

Això és tot el que vam fer:

1.- Poble Vell de Corbera

Durant la batalla de l'Ebre el Poble Vell de Corbera d'Ebre va patir quatre dies seguits de bombardejos, que van destruir una tercera part de les cases, però després encara va ser escenari de cruentes batalles que el van acabar arrassant del tot. La població supervivent va abandonar les runes i van crear un poble nou un tros més avall. L’any 1992 el conjunt va ser declarat Lloc Històric protegit per la Generalitat de Catalunya i és un lloc esborronador per imaginar com devia ser viure enmig d'aquell episodi bèl·lic.

2.- 115 dies. Centre d'interpretació i eix vertebrador del conjunt patrimonial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.

A Corbera d'Ebre hi ha aquest museu que és dels millors que he vist mai, amb audiovisuals, guies interactives i un gran recull de material de la Batalla de l'Ebre, reculls de premsa de tot el període i, finalment, un audiovisual que recull les vivències de supervivents locals d'aquella tragèdia. Vam passar-hi més de tres hores, empapant-nos de tota la informació i emoció que teníem a l'abast. Altament recomanable.

El nom fa referència als 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre des que els republicans van travessar el riu i van començar a guanyar posicions (25 juliol 1938) fins el dia que van tornar a travessar el riu, ja derrotats (15 novembre 1938) en l'inici de la reculada final.

3.- Espais de memòria

Al llarg de tots els escenaris de la Batalla de l'Ebre queden vestigis del que allà es va viure i espais d'homenatge. Nosaltres vam visitar el Memorial de les Camposines, un lloc on s'han enterrat les restes de soldats anònims i se'ls ret homenatge. Hi ha unes plaques amb els noms de tots els soldats desapareguts i ofrenes en forma de fotos, poemes, rams de flors, etc.

També vam visitar les trinxeres de les Deveses (La Fatarella), un dels diversos indrets que s'han conservat per poder visualitzar i imaginar millor com devia ser la vida diària d'aquells soldats (molts d'ells adolescents de 17-18 anys que van ser reclutats a la desesperada -la Lleva del Biberó- i van trobar una mort injusta en una guerra absurda).

4.- Lo Molí de Bot

Aquí és on vam dormir. Actualment és un alberg net, modern i molt acollidor, construït en un indret que havia estat un antic molí d'oli. A la planta baixa es conserven totes les peces que servien per a l'elaboració de l'oli i uns plafons explicatius i l'amo de la casa ens va fer una visita guiada superinteressant, acabada amb un petit tast d'olis. La casa té tot el necessari per descansar còmodament, fer-te tu mateix el menjar i fins i tot tenir-hi les bicicletes, ja que per Bot hi passa una via verda, que permet fer llargs recorreguts en passejades ciclistes molt assequibles.

5.- Celler cooperatiu de Pinell de Brai (la Catedral del Vi)

El segon dia de l'escapada vam aprofitar per conèixer coses ben interessants de la zona i vam començar per "la Catedral del Vi". És el celler cooperatiu de Pinell de Brai, obra modernista de gran bellesa, construïda per l'arquitecte Cesar Martinell, amb uns preciosos arcs parabòlics. Vam fer visita lliure amb audioguies (molt interessant, incloent el túnel d'aromes, on et deixen ensumar i endevinar aromes que poden portar els vins) i vam acabar amb un tast de 4 vins, que sempre és un bon final per a aquestes visites.

6.- Benifallet

No teníem previst anar a Benifallet, però l'amo del Molí de Bot ens va recomanar el restaurant Pepo per dinar molt bé i amb una relació qualitat-preu excel·lent. Ho vam provar i en donem fe: vam dinar mooolt bé!

Després vam visitar uns safarejos que hi ha a la vora de l'Ebre.

7.- El Castell de Miravet

I abans d'agafar el camí de tornada a casa, vam voler aprofitar per fer una visita al Castell de Miravet, fortalesa militar que s'alça sobre un meandre del riu Ebre. Durant molts anys va pertànyer a l'orde dels Templers i està en un considerable bon estat de conservació.

Dos dies molt ben aprofitats per descobrir una comarca desconeguda i aprendre d'història i gastronomia en molt bona companyia.

Totalment recomanable!