Anunci bonic

Els vídeos bonics no necessiten gaires explicacions. Només gaudir-los.
Aquest és de la companyia francesa Bouygues Telecom i la cançó que hi sona és "Come And Get Your Love", de Redbone.
A partir d'aquí, busqueu un minut i mig i deixeu-vos portar.

Black Friday

Avui és Black Friday i jo em quedo igual...
No hi ha cap part del meu cos ni del meu intel·lecte que s'activi en sentir aquestes paraules angleses i al·lucino amb tot el ressò mediàtic i comercial que se li intenta donar i en com d'aborregadament hi va caient més i més gent.
Com el Halloween... com el Thanksgiving day... i com tantes d'altres coses que adoptem sense qüestionar-nos res i acabem pensant que estan la mar de bé...

En fi, jo les castigo amb la meva indiferència i reblo el clau amb dues imatges per reflexionar:

Imatge de Bansky

Vinyeta de Luis Davila

Entrevista d'Albert Pla a "La Resistencia"

No havia vist mai aquest programa de "La Resistencia" a #0 de Movistar+. És un late night, programa d'entreteniment del tipus que poden fer l'Andreu Buenafuente, Berto Romero o Pablo Motos i, en aquest cas el presentador-humorista és un tal David Broncano, al que no tenia el gust de conèixer.
Albert Pla és un cantautor al que respecto molt perquè li he escoltat cançons potentíssimes i profundíssimes, però que vesteix tota la seva obra d'una capa de senzillesa, despreocupació i provocació. És un personatge que va a la contra, fuig de la fama i dels convencionalismes, va a la seva bola i fa el que li dóna la gana sense importar-li les conseqüències. Ara mateix forma part d'un elenc de gran categoria (juntament amb el Peyu i el Quimi Portet) que facturen "Natura sàvia" els dilluns a la nit a TV3, un programa molt interessant i divertidíssim, que arriba a uns nivells d'humor, enginy i surrealisme que a mi m'encanten.
Doncs bé, l'altre dia em va arribar el vídeo d'aquesta entrevista que li van fer a "La Resistencia" i de la que s'ha parlat molt perquè l'Albert Pla va descol·locar totalment el presentador i el va fer patir durant 20 minuts perquè no va entrar en cap moment al joc al que ell està acostumat i va anr sortint contínuament per la tangent. Hi ha moments delirants...
No us vull dir més... Si teniu 20 minuts i ho voleu provar... ja em direu què us ha semblat.

Dolors intermitents: el nou triangle de les Bermudes

Tothom ha sentit parlar del triangle de les Bermudes, oi? Una zona entre la península de Florida, Puerto Rico i les illes Bermudes, a l'oest de l'Atlàntic, famosa per les llegendes de desaparicions i aparicions de vaixells i avions en les seves aigües...
Doncs, mica a mica, el meu cos comença a assemblar-se a aquest lloc tan misteriós.
Un dia em llevo amb un dolor insuportable a l'espatlla esquerra. Suposo que és de dormir en mala posició, però el dolor s'aguditza cada cop més i gairebé m'incapacita per alguna de les tasques quotidianes (entrar i sortir del cotxe, portar la maleta penjada...). Al cap d'uns dies de sobte me n'adono que ja no em fa mal.
Però potser llavors al cap d'uns dies em desperto amb unes molèsties al genoll que em fan anar coix, sense que hi hagi hagut cap patacada que ho hagi provocat...Passa el dia i al vespre me n'adono que ja no em fa mal.

I així us podria explicar diferents episodis amb diferents part del cos (dits de la mà, clavícula, pelvis, cervicals, lumbàlgies, erupcions cutànies, descomposicions intestinals, mal de caps sobrevinguts, còlics nefrítics...).
En alguns casos puc trobar-hi una explicació perquè es tracta de conseqüències de cirurgies, sensibles als canvis de temps... Però la majoria, per a mi són fenòmens inexplicables que només puc intentar atribuir a somatitzacions que fa el meu cos (jo que sóc tan tranquil, segons diuen...) a estats nerviosos o d'estrès.
O això o que em falta poc per fer 50 anys i, en aquest cas, l'explicació a tota aquesta tragicomèdia seria la que acostumo a resumir amb la frase "Puto DNI!"

Els collages de Diego Cusano

Diego Cusano és un músic i dissenyador italià que fa uns anys que es dedica a fer composicions visuals a base de dibuixos que combina amb objectes reals (bàsicament aliments, flors o fotos d'animals). Es defineix com a fantasy researcher...
Els he trobat molt enginyosos, suggerents i divertits.
Què us semblen?
Més informació a la seva plana web: https://www.diegocusano.com/

"Malamente": un vídeo de Rosalía

Feia temps que sentia parlar d'aquesta tal ROSALÍA, com la nova promesa de la música espanyola que barrejant flamenc i ritmes moderns i amb una estètica molt cuidada estava escalant posicions en totes les llistes d'èxits.
Feia temps que en sentia a parlar per la ràdio, però no havia escoltat cap cançó seva i aquest cap de setmana van fer referències a un vídeo seu de tal manera que em van despertar la curiositat i vaig buscar-lo a les xarxes... el vídeo de la cançó "MALAMENTE".
La cançó no em va desagradar i el vídeo em va... fascinar, hipnotitzar... vaig veure tantes imatges sorprenents, suggerents i estimulants que no vull fer gaires anuncis que us condicionin quan vosaltres ho feu. El vaig trobar de gran bellesa estètica i simbòlica i d'una gran força.
I aquí us el deixo per si algú també vol mirar-se'l i donar-me la seva opinió.

U-NI-TAT!

2 de novembre de 2018.
El dia que fa un any que Oriol Junqueras i Joaquim Forn estan empresonats, es fan públiques les peticions de penes que fan la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el judici contra els polítics catalans empresonats arrels dels fets d'octubre de 2017. Unes penes que sumen un total de 214 anys de presó! Una burrada i, sobretot, una injustícia!

Al llarg del dia rebo diferents inputs que em porten a escriure aquesta notícia amb un títol inequívoc: U-NI-TAT!

1.- D'una banda aquest és un crit que cada cop surt més en les concentracions a Lledoners, un clam popular que demana als polítics que es deixin de diferències i tanquin files cap a un objectiu comú com fem el poble. Estem tips que no es posin d'acord ERC, la CUP, el PDCat... Estem tips que malbaratin el capital humà que entre tots vam atresorar el dia 1 d'octubre de 2017, lluitant TOTS JUNTS per un objectiu comú...

2.- Al llarg del dia em crida l'atenció una escenificació que veig repetides vegades en les connexions televisives que van fent als diferents actes organitzats al territori: Quim Torra i Roger Torrent fan una declaració conjunta de valoració de les peticions de penes... Pere Aragonès i Elsa Artadi surten junts a l'exterior de la presó de El Catllar... Lluís Llach demana explícitament la unitat d'acció política en un abrandat parlament a Lledoners... Quim Torra diu solemnement que Catalunya no votarà els pressupostos del PSOE i que dóna per tancat el marge que va donar a Pedro Sánchez... Tot plegat em dóna la sensació que potser estem arribant a un altre moment en que ens deixarem de tonteries i tornarem a fer un front comú independentista contra les agressions que estem rebent.

3.- Llegeixo un parell d'articles del Vicent Partal (article 1, article 2) on explica que sembla que es reprèn el contacte entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. No aconsegueixo entendre què pot haver arribat a passar entre 2 persones intel·ligents i patriotes que els hagi fet trencar ponts de diàleg... No puc entendre que diferències personals entre 2 persones que comparteixen els objectius finals de país puguin fer encallar el destí de tot un país... Entenc que el fet que un sigui a la presó i l'altre a l'exili dificulti la comunicació, però no entenc que hagin arribat a aquest extrem... Però sigui com sigui, celebro que hagin arribat a un punt en que aparquin les diferències personals i es comencin a plantejar estratègies comunes... És un bon senyal més que se suma als anteriors...

4.- Vaig a la ferreteria i a l'hora de pagar l'amo, que em veu el llaç groc i la placa de "Llibertat presos polítics", em diu si em pot fer un comentari personal...

- I tant...
- No creus que ja n'hi ha prou de llaços grocs i cançonetes? No creus que hauríem de fer alguna cosa més? He sentit les penes que demanen i m'he quedat fet pols... Se'ns estan follant per tot arreu i nosaltres anem amb els llaços grocs...

I li dic que l'entenc però que les coses s'han de fer bé, que si Europa, que si la situació econòmica, que els judicis... però en el fons l'entenc... portem un any fent "bé" les coses i els nostres presos polítics porten un any a la presó i estan preparats per passar-se'n uns quants tot i que saben que al final sortiran amb la raó, com va sortir Mandela al cap de ... 27 anys!!
I penso que l'única manera d'accelerar aquests tempos és recuperant la força que ens va fer invencibles el dia 1 d'octubre: la unitat... aquesta unitat que avui sento que es va tornant a a despertar...

5.- I avui al matí trobo una història deliciosa pel facebook... La resumeixo.
Durant la guerra civil espanyola, avions alemanys bombardegen un poble basc. Una de les bombes queda clavada a la plaça però no esclata. Ningú no gosa tocar-la per por que acabi esclatant. Al cap del temps un noi decideix desmuntar-la per treure-la d'allà. A la punta de la bomba, on hi ha el detonador, troben un paper escrit en alemany. Busquen a una noia que havia viscut a Alemanya perquè els ho tradueixi. El paper diu: "Salut! De part d'un obrer alemany que no mata treballadors." Després de valorar-ho, decideixen deixar la bomba al lloc on sempre havia estat com a símbol de la resistència, la fi de la por i el poder del poble amb consciència de classe.

M'ha semblat que era una imatge que representava el poder de la unitat.

Segurament aquesta anècdota és llegendària perquè no es diu el nom del poble (i si fos certa segur que estaria tot més documentat) però remenant per internet he vist que hi havia molts exemples reals i documentats de bombes que no van esclatar i que duien missatges dels obrers que les fabricaven:

"...en la retaguardia del sector de Pozuelo hallaron varios proyectiles sin explotar y que uno le llamó la atención porque tenía un cartón blanco en el sitio de la espoleta. En él pudieron leer por un lado 'Sorpresa', y por el otro 'Compañeros, de los proyectiles que saldrán de este cañón, no temáis que no explotará ninguno. Soy de los vuestros. U.H.P'. (Uníos Hermanos Proletarios)."

"...En uno de los telegramas encontrados se informa desde Alicante que "los técnicos rojos" hallaron en el interior de unos proyectiles estas palabras: 'Españoles, somos hermanos vuestros y no queremos haceros ningún daño'. Según refleja el informe, esta misma frase se había encontrado también en la espoleta de un obús tras un bombardeo en Madrid..."

"Otro escrito, éste desde Barcelona, recogía que en el último ataque entre las bombas que no estallaron hubo una "que se clavó doce metros bajo tierra, y una vez sacada, se encontró esta inscripción en un trozo de hierro en la espoleta: 'Los obreros antifascistas de Palma de Mallorca saludan a sus hermanos'."

"Otra de las comunicaciones del S.I.P.M. (Servicio de Información y Policía Militar), al servicio de Franco, alarmaba de este suceso: "Algunas de las bombas arrojadas por la Aviación Nacional en Sagunto, en alguna parte de Extremadura y en Jaén, al ser examinadas por técnicos rojos, resultó que contenían un papelito con la inscripción. 'La que pase por mi mano no explotará'". 

Desconeixia aquests fets històrics i m'han recordat el que va passar amb les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. 
Tots units vam burlar la intensa vigilància de l'Estat Espanyol.
Tots units vam enfrontar-nos a la violència de les forces policials. 
Tots units vam desafiar els guió històric plantejat per Espanya.

Durant aquest any hem perdut aquesta unitat. La violenta repressió de l'Estat Espanyol (presons, exilis, 155...) ha fet que els polítics dubtessin, tinguessin por, es miressin de reüll, no tinguessin clara quina era la millor opció...

Però ahir vaig tenir una revelació. 

La millor opció es diu "unitat". 

I ho dic en veu ben alta i marcant bé les síl·labes: 

U-NI-TAT!

 

Consell per la República

S'ha posat en marxa el Consell per la República, un entelèquia organitzada pel govern a l'exili de Waterloo que funcionarà amb la participació de la gent i ens permetrà prendre decisions col·lectivament i estar informats.
Per formar-ne part cal fer un registre de 5 passos a la web http://consell.republicat.cat/

Donar un correu electrònic, generar una contrasenya, donar les dades (DNI, adreça, telèfon...) i fer una aportació mínima de 10'00 €.
Us presento la informació bàsica que podeu trobar a la pàgina:

Us animo a tots a registrar-vos i fer l'acte de fe de pagar aquest 10'00 € per donar força a aquest organisme que penso que podrà fer molta feina si el formem molts catalans independentistes i, en canvi, podrà fer molt menys, si no té un gra nombre de gent al darrera.
En el moment de fer la captura de pantalla de l'inici de la notícia ja som 21.376 i hem de ser molts més!
Vinga, va, animeu-vos a fer créixer el Consell per la República!

I per donar-vos arguments us transcric fragments de l'editorial de Vicent Partal el 31 d'octubre a Vilaweb:

L’èxit o el fracàs del Consell per la República dependrà en bona part de si la gent es decideix a fer-lo servir com a eina de construcció de poder o si, ben altrament, no entén per a què el volen fer servir.

... diria que molts no han entès, per exemple, que el Consell tindrà un parlament propi, l’Assemblea de Representants. Un parlament que serà elegit per tothom qui s’haja registrat al cens ja operatiu a consell.republicat.cat. Al seu torn, serà qui triarà el Consell, un govern radicat en l’espai lliure europeu que serà el dipositari del mandat democràtic del primer d’octubre i amb les mans lliures per actuar si torna a haver-hi cap altra agressió contra l’autogovern com la del 155.

(...)El Consell per la República, doncs, pot tenir un paper semblant al de l’Administració Central Tibetana a l’Índia o al de governs i parlaments a l’exili que durant anys han servit per a marcar internacionalment una legalitat confrontada a la de l’estat que administra per la força el seu territori.

...les eines informàtiques activades per al registre són les mateixes emprades per estats i organitzacions polítiques dels més avançats del món per tal d’avançar models de democràcia, de participació, de debat, de votació electrònica.

I, per això, de les coses que n’hem sabut, n’hi ha una que ja és molt significativa: qui pot formar part del cens republicà. Perquè la proposta sobrepassa el marc autonòmic per diverses vies simultànies. En primer lloc perquè no hi ha cap límit geogràfic: s’hi poden inscriure els ciutadans de tots els Països Catalans, els catalans a l’estranger o directament qualsevol ciutadà estranger que compartisca els principis expressats en la declaració de ciutadania.

D’entrada, això ha generat una confusió relativa perquè el concepte costa d’assimilar. A la pregunta de qui és ciutadà de Catalunya, el Consell per la República respon dient que qui accepta de ser-ho. I ho fa arrenglerant-se amb models tan innovadors i emblemàtics com els projectes e-ciutadans d’Estònia o Singapur, que a qualsevol de nosaltres ens permeten de ser-ne també ciutadans virtuals, i remarque ‘el també’. El fet que puguen adherir-s’hi gent amb qualsevol ciutadania prèvia remarca, a més, i això és políticament molt rellevant, que els catalans no som només els qui tenim DNI o NIE espanyol de la comunitat autònoma de Catalunya. Ho som els qui volem ser-ho, tinguem DNI espanyol o no.

Ja d’entrada, doncs, ens proposen un model que va molt més enllà dels conceptes tradicionals de què és una nació, un model que prefigura i alimenta què hauria de ser una república moderna del segle XXI, amb arrels però oberta al món i pensada per a fer còmoda la vida dels seus habitants. Per començar, i tot i la confusió encara existent per la poca informació aportada, la música del projecte sona nova i potent. Perquè és clarament rupturista i perquè no proposa de recrear el model de l’estat nació, vell i caduc, sinó que prefereix una nació connectada, més d’acord amb els temps que corren. Així i tot, ara caldrà veure si, com a país, serem capaços d’entendre aquest envit i d’encarar-lo."