Qui serà el nou president de la Generalitat de Catalunya?
"Junts pel Sí -JxS" (62) i la CUP (10) sumen una majoria independentista de 72 diputats, però es troben en carrerons sense sortida.
La CUP diu que no investirà Artur Mas sota cap concepte, però que està disposada a fer-ho amb altres noms de la candidatura de JxS.
JxS diuen que només acceptaran Artur Mas i no cap altre nom.
I enmig d'aquest atzucac se senten veus favorables a JxS que critiquen que la CUP amb només 10 diputats vulgui condicionar el nom del president. I veus favorables a la CUP que critiquen que Artur Mas condicioni la investidura a la figura de la seva persona i no sigui prou generós per fer un pas enrere i afavorir l'elecció d'un president independentista de consens.
I uns critiquen els altres.
I tots maleeixen la situació actual que sembla abocar-nos a unes noves eleccions al març.
Doncs enmig d'aquest guirigall, jo dic que:
0.-
M'és ben igual qui sigui el nou president, mentre sigui un diputat d'alguna de les dues formacions declaradament independentistes, que han estat capaces de fer una declaració d'inici del procés de desconnexió d'Espanya.
1.-
Encara tinc esperances (i m'arrisco a dir-ho ara, abans de la segona sessió d'investidura de demà dijous)
que demà s'acabi investint un President. Que JxS i la CUP siguin capaços de trobar una
solució imaginativa i de consens prou
digna perquè cap de les dues formacions no sembli que ha hagut d'abaixar-se els pantalons i trair el seu electorat i en canvi a les dues els puguem
aplaudir la seva generositat per buscar una solució a aquest endimoniat trencaclosques.
2.- No vull sumar-me als retrets que es fan entre els partidaris de les dues formacions.
Ara no és moment de retrets. Tots som necessaris i no podem permetre'ns el luxe de dividir-nos i enfrontar-nos quan tenim un objectiu comú que ens ha d'unir per sobre de totes les diferències. Jo vaig fer campanya per "Junts pel Sí" i el meu candidat era Artur Mas i tot i que mai no l'havia votat abans ni tinc excessives simpaties per CIU, penso que Artur Mas ha liderat de manera prou valenta, ferma i desacomplexada el procés dels darrers anys com per merèixer-se ser el nou President. Però tampoc no tindria cap problema si el President fos Romeva, Jonqueras, Baños o qualsevol diputat de la majoria independentista. Això ara no és tan important.
3.- Si malauradament en aquest moment els dos partits no són capaços de trobar una solució,
seguiré sense desanimar-me ni trencar relacions amb la CUP ni despotricar del procés, ni rendir-me i abandonar els desitjos d'independència. I espero i desitjo que una gran majoria es mantingui unida i animada, conscients que cada cop som una mica més a prop. De fet, hem passat tantes "pantalles" en aquest procés que tinc la sensació (potser només és una esperança) que
ja mai no tornarem enrere i que el fet que acabem sent un país només serà qüestió de temps, paciència i constància.
Això doncs, en aquestes hores prèvies a la
segona possibilitat d'investir un President independentista en un Parlament que té majoria independentista, animo els 72 diputats a fer un darrer esforç de negociació i compromís.
I animo tots els simpatitzants de les dues formacions a no girar-se l'esquena ni enfrontar-se, a no nodrir d'arguments els que volen fer descarrilar el procés.
I fins i tot animo els que van votar altres formacions però en el fons simpatitzen amb la idea de la independència però no els vam saber acabar de convèncer, que encara són a temps de sumar-s'hi.
Fixeu-vos si n'estic d'animat.
No guardem ni l'estelada, ni el somriure, ni el somni.
Amb aquestes armes acabarem guanyant aquesta batalla sense vessar ni una gota de sang.
