Sóc voluntari el 9N

 

Avui no vull escriure gaire. Les imatges i els fets parlaran per ells mateixos.

El 9N hem de votar.

Em vaig inscriure com a voluntari, un dels més de 40.000 que vam respondre a la crida.

Avui he rebut un correu que em comunica que seré vocal a la mesa que hi haurà a Calders.

Jo seré a un cantó de la taula i espero que tots vosaltres passeu per l'altre cantó. El 9N ha de ser una nova demostració de democràcia pacífica i convençuda, de suport majoritari a una idea: volem ser consultats i una bona majoria volem la independència.
El govern del PP actua de manera maldestra i prepotent, amb tot el joc brut que li permeten els instruments legals que fa servir per als seus interessos.
Artur Mas acaba de fer una roda de premsa i tanco la notícia amb algunes de les frases que en destaca el diari ARA.

Foto treta del diari ARA en la seva versió digital

1. "Un govern que primer en fa escarni i en fa broma i després ho impugna, és un govern que ha creuat la línia del ridícul. Si tant greu era com ara ens diuen, em pregunto: per què no ho van fer aleshores? Què volen suspendre, l'acció dels voluntaris? No són funcionaris, són voluntaris que s'apunten voluntàriament"

2. "El govern central està actuant amb abús de poder i de dret. Està utilitzant el TC d'una manera impròpia i maldestre, fent-li fer un paper que no li pertoca, perquè no li pertoca resoldre conflictes polítics que s'han de resoldre des de la política"

3. "Quan el govern critica que el 9-N no tindrà prou garanties, està actuant amb una dosi manifesta d'hipocresia. Qui actua per impedir les garanties democràtiques és el propi govern espanyol. És com si a un li trenquen una cama però després li diuen: vas coix"

4. "Completarem l'operatiu de cara al procés participatiu per estar plenament preparats, donarem les instruccions als serveis jurídics perquè estudiïn les accions legals contra el govern espanyol per l'abús de poder i per protegir les competències de la Generalitat en matèria de participació ciutadana i em reservo la opció de convocatòria extraordinària del Pacte Nacional pel Dret a Decidir"

5. "El que el govern espanyol vol aturar no es pot aturar. No estem aplicant el decret suspès pel TC. I no és un referèndum i molt menys encobert. És un procés de participació totalment al descobert"

6. "Pretenen crear confusió i por per desprestigiar el procés polític català. Vull fer una crida general al poble de Catalunya perquè el 9-N donem, tots plegats, una gran lliçó de democràcia i civisme"

7. "No sé si és del tot casual que es gesticuli ara amb el 9-N quan hi ha hagut aldarulls a Madrid sobre processos d'irregularitats que han estat reconeguts. També pot ser que hagin vist que la unitat es recomponia i això els atemoreix"

8. "Estic en condicions de garantir que tot el dispositiu estarà preparat. La voluntat és total. Però no sabem on pot arribar el govern espanyol"

9. " L'operatiu dels Mossos serà un operatiu normal que s'organitzaria en una jornada d'aquestes característiques, com quan hi ha una gran manifestació o esdeveniment"

10. "Recorrerem a l'ordenament jurídic espanyol, que no està respectat pel propi govern espanyol"

Corre, Joe, corre...!!

Sona el despertador a les 7 del matí. Faig un petó i una abraçada a l'Anna i li xiuxiuejo:
- CORRE, Anna, que avui hem d'anar d'hora a deixar l'Ona a acollida perquè pugui fer els deures...
I comencem a CÓRRER.
Mentre un para taula i va recordant els nens que s'han de vestir, l'altre fa l'esmorzar. Primer es dutxa un, després l'altre. Entremig s'han de baixar les bosses al cotxe, fer els llits... i sortir CORRENT cap a l'escola de Calders.
Deixem els nens d'una esgarrapada i sense perdre temps cap a Manresa. Conduir. Aparcar. I a les 9 h puntuals a classe.

A les 9 mentre els nens llegeixen, compto els diners de l'excursió i els envio a secretaria. Cal contestar l'enigma de la Gimcana de les Llengües que avui és l'últim dia. Després corregim els deures, expliquem el tema d'avui, posem uns quants exercicis... Nens agafeu l'esmorzar que és hora de baixar al pati.
He d'aprofitar per anar al lavabo, però una companya em demana que li doni un cop de mà i sense adonar-nos-en passa l'estona. Ja són les 11. Visita exprés al lavabo i CORRENT cap a la classe.
D'11 a 12 una classe més o menys normal, sense haver de CÓRRER més del compte.
A les 12 fem una classe molt xula. Cada nen s'ha inventat un poema i com que vull posar-los al bloc a mesura que el van llegint davant dels companys jo els vaig transcrivint a l'ordinador. Les busques del rellotge CORREN tan de pressa com els nens llegint el poema i acaben just a temps de... baixar CORRENT per anar a casa perquè... avui he d'anar a Calders a recollir els nens.
Cotxe. Rac1. Manresa-Calders.
- Va, nens, que he d'anar a dinar.
Cotxe. Disc de Frozen. Calders-Manresa.
Una mica abans de les 2 arribo a casa dels sogres. Dino. Una mica abans de dos quarts de tres surto per tornar a treballar. Aparco i engego els ordinadors.
Em toca taller de bloc de cicle. Hem de redactar notícies, fer fotos, seleccionar, corregir, penjar a internet. 16 nens treballant alhora en els diversos continguts i jo supervisant-ho tot i penjant-ho al bloc de cicle. És trepidant, estimulant i estressant.
- Ja hem acabat el text...!
- Voleu fer el favor de seure i revisar-lo? Vosaltres ja heu seleccionat les fotos? Però no em feu el mateix a 4 ordinadors, escriviu només en un i poseu-vos d'acord... Un moment, ja vinc a gravar-vos-ho, espereu un moment que acabo de penjar aquestes fotos...
A dos quarts de 5 hem acabat just a temps. I sortim CORRENT cap a les tutories perquè en mitja hora hem de canviar els encarregats, parlar de l'excursió de demà i mirar les 5 noves notícies que hem posat al bloc.
A les 5 menys 10 recollim puntuals perquè he de sortir CORRENT a buscar el Roc i l'Ona a casa dels avis. Hi arribo ràpidament i els porto altre cop a la nostra escola perquè el Roc entrena a bàsquet. Fem un parell d'encàrrecs i m'emporto l'Ona a música. De 6 a dos quarts de set faig un cafè (mentrestant l'Anna està comprant per al cap de setmana). A dos quarts de set recollim l'Ona i ens retrobem amb l'Anna i el Roc que ja ha sortit de bàsquet.
Sortim CORRENT perquè l'Anna ha de saltar a fer un encàrrec en una botiga abans que no tanquin. Ens retrobem a casa dels sogres i sortim cap a casa. Però abans hem de parar a comprar tall (avui és això, un altre dia serà a posar benzina...).
Arribem a Calders sobre quarts de nou.
- Va, Ona a la dutxa. I tu, Roc, posa't a estudiar una mica que demà et preguntaran Medi.
Mentrestant anem parant taula i enllestint el sopar. De passada engeguem una rentadora i l'ordinador. Miro una mica el correu i el facebook. Tinc feina de l'escola (aquell coi d'exàmens que costen tant de corregir...) però em sembla que no en faré gaire, avui "tampoc" no en tinc ganes.
Sopem tard... massa tard...
- Va a rentar-se les dents i fer un pipi... Va, que ja són les 10!!!
Posem els nens al llit. Descarreguem les fotos de la càmera. Hem de preparar el dinar de demà que anem d'excursió. He de rentar plats.
I vull fer una notícia al picalapica que expliqui el puto ritme que hem portat avui.
Ja tinc el títol: CORRE, JOE, CORRE!!

Belhoula Amir

Aquest noi de la foto és en BELHOULA AMIR, dibuixant i dissenyador gràfic francès que acabo de descobrir, a través d'un post en un bloc que no havia visitat mai (www.kireei.com).
Els dibuixos m'han cridat l'atenció i he buscat la sèrie d'on estaven extrets, titulada "Alone": tot són figures humanes solitàries dintre de grans espais oberts.
M'han semblat  imatges suggerents i buscant informació sobre l'autor i l'obra he trobat aquesta descripció (traduïda del francès)


"No sé si l'il·lustrador francès Belhoula Amir és un solitari, però el seu treball us farà pensar que sens dubte necessita un o dos amics.
L'artista es va fer famós amb les seves múltiples sèries  d'obres que anomenà "Alone", on utilitza la monotonia i la buidor per representar l'aïllament de les persones. Ja es tracti d'un camp o una piscina, els seus minúsculs i perduts personatges ens mostren que som realment petits fragments de res en un món gegant.
Aquests treballs suggereixen la bellesa salvatge de la natura, tot evocant com de fàcil és estar sol i com els nostres sentiments ens aïllen, encara que estiguem enmig d'una multitud. Aquestes obres no pretenen ser depriments, però poden amb tota certesa nodrir-nos d'un cert sentiment de solitud, que és com naixem, vivim i morim.
[...] Una obra original i de gran abast per a un artista brillant ".

Ara jutgeu vosaltres mateixos si aquestes imatges us agraden o no:

"Una família humana. Aliments per a tothom"

Avui us presento un vídeo animat que forma part d'una campanya de Càritas que duu el nom "Una família humana. Aliments per a tothom".
Està basat en una antiga història sobre la fam i el fet de compartir, l'al·legoria de les "culleres llargues", que ens ensenya que quan lluitem només per a alimentar-nos a nosaltres tothom passa gana, mentre que quan ens centrem en la fam dels nostres veïns, descobrim que hi ha maneres d'alimentar tothom.
Per a mi és la continuació d'un dibuix que vaig descobrir en una exposició d'Intermon-Oxfam i que va ser una gran font d'inspiració. Segur que molts l'heu vist alguna vegada...

Us deixo amb el vídeo i la reflexió que és estúpid que hi hagi gent passant gana si la natura ens dóna recursos suficients perquè ningú no n'hagi de passar.

Records del carrer del Cós

20 de novembre de 1991: començo a treballar al col.legi Oms i de Prat.
Al cap d'un any i veient que les perspectives de continuïtat són bones i que  sembla que tindré una certa estabilitat econòmica, em plantejo independitzar-me de casa dels pares i llogar un pis per viure-hi sol.
El 21 d'octubre de l'any 1992 després de signar el contracte i tenir les claus, entro PER PRIMERA VEGADA al pis del carrer del Cós de Manresa, al número 27 (avui fa 22 anys!).

El 7 de novembre vaig passar-hi la primera nit, encara sense viure-hi, mentre me l'anava arreglant. I, finalment, el 22 de novembre de 1992 m'hi vaig traslladar definitivament.
Vaig viure-hi "de solter" (tot i que l'Anna venia molts vespres i caps de setmana) fins el 26 de juliol de 1995 que, després de casar-me amb ella, vam viure-hi en parella fins l'1 d'abril de 1999, quan ens vam traslladar a la nostra actual casa de Calders.

6 anys i mig de la meva vida van passar dins d'aquestes parets, entre els 23 i els 30 anys.
Anys intensos de descobertes i experiències importants de la meva vida: la consolidació del festeig amb l'Anna i alguna que altra petita crisi, els preparatius del casament, el comiat de solter, el propi casament i els primers anys de matrimoni; els primers cursos per aprendre a tocar la guitarra (primer al CAE i més tard a l'Esclat); el primer ordinador; la malaltia, agonia i mort de l'avi Emili; la concessió del premi de poesia "Bufar i fer ampolles"; els èxits del TDK Manresa (campió de Copa i Lliga ACB); la coneixença i amistat amb el Josep Vacas i la formació de Nàufrags, els primers assajos, els primers concerts; la connexió a internet...
Tot això m'ha recordat l'agenda quan he vist que avui feia 22 anys que havia entrat per primer cop al C/Cós, 27, 1r.

Em sembla que mai no n'havia parlat al picalapica i us ofereixo un petit recull gràfic d'aquell pis que a més d'un dels que hi vau passar us provocarà un somriure d'enyorança.

"...que lluny que queden aquells temps..." ;-)

I ara què, el 9N?

I ara què?
El President Artur Mas ha dit que no es podrà celebrar la consulta del 9N tal i com inicialment estava prevista.
La unitat dels partits que donaven recolzament a aquest procés s'ha esquerdat i tots plegats han verbalitzat i visualitzat les seves diferències davant del nou gir dels esdeveniments.
I depèn de qui llegeixes t'expliquen anàlisis diametralment oposades del que ha passat:

• Uns diuen que Artur Mas ha fet una jugada mestra d'estratègia i que aquest nou moviment permet mantenir un alt grau dels objectius, avança els futurs moviments i desarma les reaccions del govern espanyol... Però d'altres diuen que ha fet un pas enrere, que s'ha doblegat massa de pressa a la resistència espanyola, que ha dinamitat el consens de les forces polítiques catalanes, que ha demostrat que no tenia una estratègia definida per esquivar la negativa espanyola, que el seu planteig amaga objectius partidistes i electoralistes....
• Uns diuen que Oriol Junqueras (i David Fernández) sí que té les coses clares i posa per davant de tot el compromís adquirit amb el poble de Catalunya i la coherència amb els seus idearis i objectius, que s'havia d'anar amb el pla inicial fins al final i provocar el xoc de trens i que, malgrat el desacord expressat amb la nova proposta del Govern Català, cal lloar que segueix mantenint el seu suport i posant per davant els objectius de país... Però d'altres diuen que ha fet mal fet de forçar tant les coses i desmarcar-se de la proposta del President, que es nota que posa per davant els interessos partidistes sabent que les enquestes li donen la majoria d'un futur Parlament.

I l'experiència em diu que segurament tots tenen part de raó i ningú la té tota.

I el que jo penso, i tinc la sensació que pensa molta gent és que NO VOLEM AIXÒ, que la immensa majoria de la massa independentista que hem omplert els carrers els darrers Onzes de Setembre el que volem és anar UNITS fins al final, perquè anar units és LA MANERA d'arribar al final. Com diu el proverbi africà: SI VOLS ANAR RÀPID, VES SOL. SI VOLS ANAR LLUNY, VES ACOMPANYAT.
I, si no, mireu aquestes dues fotografies:

Quina diferència!
Sortir al capdavant d'una majoria unida i engrescada o sortir sol demostrant feblesa.
Què ha donat força i credibilitat a les darreres manifestacions? Que han estat multitudinàries i transversals! Que hi hem anat tots: joves i vells, de la capital i de comarques, de diferents partits i races: TOTS UNITS!!
Això és el que ens han ensenyat i han aconseguit que interioritzem l'ANC, Omnium o l'AMI. I a hores d'ara, a la gran majoria se'ns en refot si el nou president serà de CIU o de ERC, el que volem és arribar TOTS JUNTS a cada nova estació d'aquest procés: a la consulta, a les eleccions plebiscitàries, a la Declaració Unilateral d'Independència i a la independència.
I tinc forces esperances que els partits polítics són molt conscients d'aquesta situació i no tardaran gaire a deixar-se de tacticismes i "porcellanes fines" perquè s'adonaran que el que volem el poble ho volem per sobre d'ells i que si ells no ens hi poden portar, potser buscarem altres camins. I si cal fer una nova candidatura transversal encapçalada per l'ANC segurament es farà. Som el poble qui va per davant en aquest procés. I els polítics, de grat o per força, han d'anar seguint les nostres passes.

A part d'això, sóc conscient que en aquest procés hi ha d'haver uns jocs estratègics a molts nivells (internacional, en la relació amb Espanya, en la relació entre els partits) que sens dubte se'ns escapen als pobres mortals i que deu haver-hi alguns estrategues qualificats que els van preveient i anticipant i que potser per això ens pot costar d'entendre alguns moviments i reaccions.

Així doncs ara mateix mantinc optimisme i confiança davant d'un procés que em sembla irreversible si juguem amb intel.ligència, sense presses i amb una gran unitat. I si ara ens toca esperar un any més per anar assegurant pas a pas el camí que hem de recórrer i per fer-lo plegats, jo estic disposat a esperar un any més.
L'objectiu val la pena. Per nosaltres, pels que van marxar sense poder-lo veure realitzat i pels nostres fills.
No podem defallir, ni rendir-nos ni dividir-nos!

Acabo aquestes reflexions amb un parell d'escrits que he trobat pel facebook. Reflexions interessants i/o enginyoses que comparteixo.
Ànims! Ningú no ens va dir que seria fàcil!!

1.- Del mur de facebook del Roger Berenguer:
Passeu-ho a tots els que volem un PAÍS NOU I NOSTRE:

Avui dia 14-10-2014 hem sentit discursos de tots tipus.
A tots els polítics catalans que sembla que obliden qui som els que estem aquí i amb quin objectiu hi som, que remirin les imatges dels darrers 11s de setembre.

Als que diuen que el president de Catalunya ens ha enganyat els diem que ell va dir que votaríem i votarem, farem sentir la nostra veu i de quina manera la fem sentir, en aquest moment del procés, és secundari.

Als que diuen que no es pot seguir demanant a la població de Catalunya que es torni a mobilitzar el 9N si no és una consulta real els diem que ens mobilitzarem tantes vegades com calgui perquè si fa 300 anys els nostres avantpassats van passar fam, penes i van morir per Catalunya nosaltres bé podem tornar a concentrar-nos i mobilitzar-nos (tranquils no és cap sacrifici tan gran com ho va ser el seu, i els ho devem).

Als polítics catalans que critiquen la nova convocatòria del 9n per no tenir garanties que no oblidin que qui ha impossibilitat una consulta amb garanties ha estat el govern de Rajoy, no pas el nostre.

Als que des de Madrid parlen de diàleg i de seguir junts els diem que el seu temps ja ha passat i ARA ÉS L'HORA DE CATALUNYA.

Al PP i a Ciutadans i al PSOE dir-los que no esperin que els seus discursos destructius facin cap efecte en la gran majoria de la població catalana a qui ells mateixos volen silenciar no deixant que ens pronunciem (com pretenen que els escoltem si ells no ens deixen parlar?).

I als partits catalans que fins ahir recolzaven la consulta que no oblidin avui, que els consultats, seguim sent els mateixos i que JA FA TEMPS QUE NOSALTRES HEM APARCAT ELS COLORS POLÍTICS per vestir-nos amb els colors de l'estelada.

I que no oblidin que només hi haurà frustració si al final del camí no hi són tots els partits polítics que el van començar, però que el poble de Catalunya sí hi serà.

SI HEM ARRIBAT FINS AQUÍ ÉS PER SEGUIR ENDAVANT. CAP PAS ENRERE.

2.- Del mur de facebook del David Arnau:
Després del que he vist, sentit i llegit durant el dia d'avui, i un cop superat l'estupor inicial, començo a pensar que l'Artur Mas és un excel·lent jugador d'escacs, i que ha sacrificat la reina per descol·locar les torres de l'adversari, que han deixat el seu rei desprotegit. Caldrà estar atents als moviments dels peons.
En tres jugades, estelades juguen i... ¿guanyen?

Malala: premi Nobel de la Pau 2014

Malala Yousafzai (nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan) és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa que actualment, amb només 17 anys, acaba de rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014, compartit amb l'activista indi Kailash Satyarthi.
Es va fer coneguda pel seu activisme a favor dels drets civils, especialment dels drets de les dones al seu país, on el règim talibà havia prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys va començar a escriure un bloc per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim talibà i va començar a donar conferències per tot el país. Aquesta tasca va ser reconeguda pel Govern del seu país, però els talibans, que a les zones que controlaven van obligar a tancar les escoles privades i van prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009, la van amenaçar diversos cops fins que van fer efectives les amenaces.
El 9 d'octubre de 2012 va rebre un atemptat amb arma de foc. Li van disparar al crani i el coll i va haver de ser intervinguda quirúrgicament.
L'atemptat va suscitar la condemna i el suport internacionals. Una setmana més tard va ser traslladada a un hospital del Regne Unit, per seguir amb garanties la seva recuperació.
Un cop recuperada, Malala ha seguit amb la defensa del dret a l'educació de les nenes i ha portat el seu missatge arreu del món amb conferències i inclús un llibre ("Malala. Mi historia").
Abans del Premi Nobel de la Pau ja havia rebut diversos guardons i reconeixements: el Premi Nacional per la Pau del Pakistan (2011), el Premi Internacional Catalunya (2013) o el Premi Sajarov de la Unió Europea (2013).
També va ser convidada a parlar davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) que, després del seu abrandat discurs, va declarar el dia del seu aniversari (el 12 de juliol) "Dia de Malala". Aquestes són algunes de les frases d'aquell discurs:

• "Els terroristes pensaven que canviarien els meus objectius i em farien abandonar les meves ambicions. Però res no ha canviat a la meva vida, excepte això: la debilitat, la por i la desesperança van morir. Van néixer la força, el poder i el coratge."
• "Estimats germans i germanes: no hem d'oblidar que milions de persones pateixen de pobresa, injustícia i ignorància. No hem d'oblidar que milions de nens estan fora de les seves escoles. No hem d'oblidar que els nostres germans i germanes estan esperant per un futur pacífic i lluminós. Lliurarem una lluita gloriosa contra l'analfabetisme, la pobresa i el terrorisme; agafarem els nostres llibres i llapis perquè són armes més poderoses. UN NEN, UN MESTRE, UN LLIBRE I UN LLAPIS PODEN CANVIAR EL MÓN. L'educació és l'única solució. Educació el primer de tot."

Us deixo amb el vídeo subtitulat de la seva intervenció a les Nacions Unides i un enllaç a una web on està transcrit el seu discurs íntegre.

Text íntegre del discurs

600 notícies... sobre què?

Amb aquestes dues captures de pantalla de fa uns quants dies acredito que aquest bloc del picalapica ja passa de les 600 notícies publicades (Déu n'hi do, eh?).
Quan vaig adonar-me d'aquesta efemèride em va venir un d'aquells rampells totalment inútils i feixucs que no sé bandejar i vaig malgastar un grapat d'hores buscant quines eren les paraules més repetides en els títols d'aquestes 600 notícies. Aquest és el llistat:

• 22 cops = CONCERTS
• 13 cops = CANÇÓ / POEMA
• 10 cops = NADAL
• 8 cops = ESTIU / PICALAPICA
• 7 cops = CALDERS / ELS AMICS DE LES ARTS
• 6 cops = EDUCACIÓ / FOTOS / MESTRE / VACANCES
• 5 cops = CALAFELL / CAP DE SETMANA / MORT / MÚSICA / VIA CATALANA
• 4 cops = ABIDAL / ESCOLA / FAMÍLIA / LLEGIR / NADALA / PETITS PLAERS / RECORDS / REGALS / VIATGE 

Intentant fer una petita anàlisi-comentari veig que hi ha uns gran temes:

• MUSICAL: CONCERTS, CANÇÓ, ELS AMICS DE LES ARTS, MÚSICA
• LLEURE: NADAL, ESTIU, VACANCES, CALAFELL, CAP DE SETMANA, RECORDS, VIATGE
• EDUCACIÓ: EDUCACIÓ, MESTRE, ESCOLA
• LITERARI: POEMA, LLEGIR, PICALAPICA
• PERSONAL: CALDERS, FAMÍLIA, NADALA, PETITS PLAERS
• ALTRES TEMES. En aquest recull de paraules més repetides als titulars en surten algunes que són representatives d'altres temes força tractats: la MORT, CATALUNYA I EL CATALÀ, PERSONATGES EXEMPLARS (com el cas de l'Abidal)...

I si haguéssim seguit baixant en la llista ens haguéssim trobat altres paraules significatives com: l'AMISTAT, el fet de JUGAR, l'OPTIMISME, la PLATJA, el fet de ser PARE, la PLATJA i personatges com MIQUEL MARTÍ I POL, PEP GUARDIOLA, PERE CASALDÀLIGA o RAMON MIRABET...

I ves per on, llegeixo aquest llistat de temes del picalapica i m'hi reconec... sóc jo. La música, llegir, escriure, els poemes, reflexionar sobre l'educació o personatges que m'inspiren, la família, Calders, els períodes de vacances en que puc veure les coses amb perspectiva, la mort i els records dels qui ens van deixar, Catalunya i el seu apassionant procés cap a la independència...
Res més, però res menys...
De fet hi ha gent que perdeu el temps llegint-ho... i jo que us ho agraeixo.

Us imagineu que donés per a 600 notícies més?

L'arbre dels petits valents

Els Amics de l'Hospital Sant Joan de Déu han presentat la seva nova campanya anomenada l’Arbre dels Petits Valents, que aquest any anirà destinada a aconseguir els fons que falten per acabar el nou Hospital de Dia que estarà ambientat en un bosc.

Un Hospital de Dia és un espai dins d'un hospital destinat a facilitar el tractament de forma ambulatòria, és a dir, sense ingrés. S’utilitzen especialment durant els tractaments de quimioteràpia, encara que també per a altres malalties no oncològiques.
Aquesta unitat d’hospitalització a temps parcial permetrà als Petits Valents (majoritàriament nens malalts de càncer) rebre el tractament que necessiten i poder tornar a casa per fer la seva vida el més normalitzada possible, sense desvincular-se del seu medi familiar, social i educatiu.

Aquest projecte s’ha fet en col·laboració amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, que col·laboraran amb la campanya venent capsetes de caramels amb l’objectiu de recaptar els 600.000 euros que calen.
Des de l’Hospital Sant Joan de Déu han produït aquestes capsetes de caramels sense sucre ni gluten i amb gust a fruites del bosc, que anomenen els fruits de l’arbre dels petits valents per tal que els ciutadans puguin adquirir-les a través de les farmàcies i fer així la seva contribució a què la nova instal·lació sigui una realitat.

Les capsetes es van posar a la venda el passat dijous, 2 d’octubre, a les més de 3.200 farmàcies de Catalunya que s’han sumat a la campanya, a un preu de 2,5 euros.

Ara només falta trobar si la nostra farmàcia té aquestes pastilles i fer un petit gest (o uns quants) per contribuir a aquesta bona causa.
Aquesta campanya m'ha recordat a aquella altra de "Pastillas contra el dolor ajeno" (Metges Sense Fronteres) que també vaig difondre a través del bloc i en la que vaig col.laborar. Des d'aquí us animo a difondre la notícia i a col.laborar-hi en la mesura del possible.

Recordant els NÀUFRAGS

A la meva agenda diu que el 5 d'octubre del 1997 es va produir la primera actuació dels NÀUFRAGS, a la Fira de Sant Miquel de Santpedor.
Els que seguiu aquest bloc ja sabeu que el mes d'octubre també va donar nom a la "maqueta" que vam enregistrar amb el nom de "Naufragi d'octubre".
Per tot això i mil motius més, m'ha vingut de gust fer un nou homenatge als grans moments que vam compartir amb el Josep Vacas i tota la petita colla de seguidors que vam tenir mentre va durar la història de Nàufrags.
I pels bons moments compartits us ofereixo dues cançons d'aquella maqueta: "La moto-2" i "Melics per lligar".
Espero que us agradin!

LA MOTO-2

MELICS PER LLIGAR

Orgullós dels meus polítics. Orgullós del meu poble.

Vivim moments històrics i porto dos dies emocionant-me davant dels diaris i els informatius i sentint-me orgullós del meu poble i de la manera com els meus polítics (començant pels representants de l'ajuntament de Calders i acabant pel meu President al qual mai no he votat) s'estan comportant.
En deixo constància aquí per poder-ho recordar temps a venir...

El divendres 3 d'octubre al Palau de la Generalitat es va produir una cimera dels partits favorables a la consulta del 9N (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP). Reunits durant gairebé tot el dia (des de les 11 h del matí fins a les 21'30 h del vespre, amb algunes pauses entremig) van acabar amb un acord per seguir endavant amb la consulta.
Quan algunes veus destacaven les divergències i tensions entre les diferents opcions polítiques i hi havia el temor que es pogués esquerdar la tan preuada unitat que ens fa més forts davant d'Espanya, la cimera va acabar amb una foto de grup i algunes declaracions més que esperançadores:

• "Anem endavant i ho farem junts"
• "hem de ser discrets".
• "...perquè aquesta consulta tingui garanties, necessitem unitat, sigil, voluntat de tirar endavant..."
• "Aquesta és la foto que volia evitar el govern del PP"
• "No hi havia marge per al no-acord"
• "...cal seguir endavant, perquè darrere no hi ha res"
• "Mantenim dempeus i de forma ferma la consulta"
• "...seguirem amb l’audàcia i posarem fil a l’agulla per la llibertat del nostre poble"
• "Hi ha partit i pensem jugar fins al final per guanyar; el futur d’aquest país el decidirà la seva gent"

L'endemà, el dissabte 4 d'octubre, uns 800 alcaldes de tot Catalunya han lliurat al Palau de la Generalitat les mocions de suport a la consulta del 9-N aprovades els darrers dies per una gran majoria dels ajuntaments catalans. Dels 947 municipis catalans, 920 han aprovat mocions a favor de la consulta del 9 de novembre, és a dir, el 97% del total.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, els ha rebut abans a l'Ajuntament, per creuar després tots junts la plaça de Sant Jaume i dirigir-se al pati dels carruatges del Palau de la Generalitat.
Els alcaldes han anat entregant les mocions aprovades als ajuntaments a favor de la consulta que han quedat aplegades en diverses taules i han estat entregades a Mas seguint la distribució territorial per vegueries. L'acte ha acabat amb el crit dels alcaldes demanant la independència.

Aquest emotiu acte reforça la imatge d'unitat exhibida pels partits proconsulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i demostra que Catalunya "està fent pinya des del punt de vista institucional". El president Artur Mas ha fet un discurs en el qual ha manifestat: "Per molt que intentin aturar la veu del poble, no se'n sortiran i nosaltres sí que ens en sortirem".

88 quilos

- T'has aprimat, no?

Darrerament diverses persones em fan aquesta pregunta i... sí: m'he aprimat.
Els darrers anys el meu pes estava entre els 95 i els 99 quilos. A temporades baixava cap als 95 (i fins i tot havia baixat excepcionalment fins els 93-94), però després de fartaneres nadalenques o estiuenques podia arribar perillosament cap als 99 (conscientment mai no vaig veure el fatídic 100 a la bàscula, però potser algun cop hi vaig arribar).

La primavera passada em vaig començar a aprimar. Els nervis i l'stress de la vida moderna agreujats pel final de curs van començar a fer efecte. I durant l'estiu em vaig aficionar a córrer i mica a mica, sense esforç, vaig anar deixant-me els quilets per aquí i per allà.
Sense fer cap mena de règim ni posar-hi cap intencionalitat.
De cop i volta estava estabilitzat als 93 i mica a mica anava baixant. I quan algunes persones em tornaven a dir que m'estava aprimant molt, em tornava a pesar i veia un 92. I així fins que un dia d'aquest setembre em vaig enfilar a la bàscula i vaig al.lucinar: 88 quilets!

Recordo com una dada històrica acabar la mili a Saragossa (1989) amb 85 quilos, fet un "figurin". Però un cop tornat a Manresa, mica a mica vaig anar abandonant la pràctica esportiva diària i vaig anar recuperant pes. L'any 1992, en plena Olimpíada, jo "presumia" de tenir un pes "olímpic" (92 kg.). I mai no vaig pas baixar d'aquest pes sinó que lentament, però de manera constant, vaig anar pujant fins arribar a uns 95 que, a temporades, superava perillosament, instal.lant-me en els 97 o fins i tot els 99.

I ara, 25 anys més tard, torno a tenir un pes que em fa estar molt més a gust amb mi mateix. Ja sabeu que no tinc gaire preocupacions estètiques, però fent l'esport regular que estic fent ara em sento millor.
Espero que ara no m'engreixi en 2 dies i hagi de fer una nova notícia que es tituli "M'he tornat a engreixar"... je, je, je