"Que lluny..." per celebrar els 29 anys de Nàufrags

Un dia com avui de 1997 (13 de març) amb el Josep Vacas vam decidir formar un grup de música i el vam batejar NÀUFRAGS. Bàsicament vam musicar poemes meus i les cançons que en van sortir les vam passejar per alguns escenaris de la comarca fins que el 2001 el Josep va morir en un malaurat accident de cotxe.
Dimarts passat, en la celebració de la 50a trobada del col·lectiu DirVersos amb una jam poètico-musical, vaig recordar aquells grans moments cantant una de les grans cançons de Nàufrags: "Que lluny..."
Per sort, el moment va quedar immortalitzat (gràcies, Valle i Joan) i avui el puc compartir per aquí per celebrar els 29 anys de la formació dels Nàufrags.
Per molts anys!

18 concerts de Ramon Mirabet

Aquest cap de setmana vam tornar a gaudir d'un concert del Ramon Mirabet i durant les hores prèvies comentàvem amb l'Anna les moltes vegades que l'havíem anat a veure i vam fer un primer llistat. Després del concert em vaig capbussar en les agendes antigues de cada any i vaig aconseguir fer el llistat de TOTS els concerts i el d'aquest dissabte era el número 18!!

Ens encanta la música del Ramon i ens encanta ell i la felicitat que aconsegueixen encomanar ell i els seus músics en cada concert. La barreja de sensibilitat, amor per la música, autenticitat, senzillesa, sentit de l'humor, qualitat musical... Et passes tot el concert amb el somriure als llavis i en surts feliç.

A part de constatar aquest fet incontestable que explica perquè hem repetit tantes vegades l'experiència d'anar a un concert del mateix artista, només pretenc deixar aquí fixat el llistat de dates i llocs perquè un altre dia no hagi de tornar-lo a buscar... I afegir-hi un recull de fotos, des d'aquell llunyà 2013 en què vaig descobrir la seva música i vam veure'l per primera vegada a Balsareny!

I espero que encara puguem gaudir de l'experiència moltes més vegades!

13-10-2013: Balsareny (Sala El Sindicat)

23-1-2014: Manresa (Sala Voilà)

18-5-2014: Torelló (Pub Atmosfera)

15-8-2014: Sitges (Port d'Aiguadolç)

10-3-2016: Barcelona (Sala Apolo)

24-6-2016: Banyoles (Festival (a)phonica)

26-8-2016: Sitges (Passeig Marítim)

27-1-2017: Manresa (Teatre Conservatori)

6-4-2017: Barcelona (Sala Razzmatazz)

8-7-2017: Fonollosa (Vesprades a l'Alzina)

21-10-2017: Barcelona (Festival Cruïlla al Poble Espanyol)

28-4-2018: Girona (Festival Strenes a les escales de la Catedral)

5-4-2019: Barcelona (Palau de la Música Catalana)

13-7-2019: Fonollosa (Vesprades a al'Alzina)

16-7-2022: Manresa (Festival Sons del Camí als jardins de la Cova)

25-5-2023: Avinyó (AbadalFest als Cellers Abadal)

28-3-2025: Girona (Festival Strenes a l'Auditori)

7-2-2026: Manresa (Teatre Kursaal)

13-10-2013, Sala El Sindicat de Balsareny

23-1-2014, Sala Voilà de Manresa

18-5-2014, Pub Atmosfera de Torelló

15-8-2014, Port d'Aiguadolç de Sitges

10-3-2016, Sala Apolo de Barcelona

24-6-2016, Festival (a)phonica de Banyoles

26-8-2016, Passeig Marítim de Sitges

27-1-2017, Teatre Conservatori de Manresa

6-4-2017, Sala Razzmatazz de Barcelona

8-7-2017, Vesprades a l'Alzina (Fonollosa)

21-10-2017, Festival Cruïlla al Poble Espanyol (Barcelona)

28-4-2018, Escales de la Catedral (Girona)

5-4-2019, Palau de la Música Catalana (Barcelona)

13-7-2019, Vesprades a l'Alzina (Fonollosa)

28-3-2025, Auditori de Girona

7-2-2026, Teatre Kursaal de Manresa

Tornar a anar de concert

El 14 de juliol de 2019 vam anar a les Vesprades a l'Alzina de Fonollosa a gaudir de les cançons i la màgia del Ramon Mirabet. No sabíem llavors que vindria una pandèmia pel mig i tardaríem tant a tornar a anar de concert. L'11 d'octubre de 2020 vam fer una excepció i entre la primera i la segona onada de la Covid-19 vam poder gaudir del directe d'una artista local: la presentació del segon disc de la Cèlia Vila als Cellers Abadal.

Si ens referim a artistes més reconeguts, doncs, feia gairebé dos anys que no en gaudíem i aquest mes de juny (dies 19 i 26) hem trencat la sequera amb dos concerts espectaculars del festival Vibra: OQUES GRASSES i STAY HOMAS. (i d'aquí quinze dies tancarem la sèrie amb ELS AMICS DE LES ARTS).

I va estar molt bé!

Vaig anar-hi els dos dies amb l'Anna i l'Ona i, a més la meva germana Judit i el cunyat Daniel. Vam quedar abans per menjar una mica i després vam anar plegats cap al Palau Firal de Manresa on tot estava molt ben organitzat per gaudir de la música en directe, amb totes les mesures de seguretat que encara exigeixen els protocols Covid.

Els dos concerts van ser boníssims: músics excel·lents, repertoris complets, qualitat, energia i boníssimes vibracions. Teníem entrades per anar a veure els Oques Grasses a l'Strenes de Girona del 2020 que es va suspendre per la pandèmia i per tant era una assignatura pendent. I teníem moltíssima il·lusió per veure els Stay Homas que tant ens havien fet gaudir des del seu terrat des del confinament.

Objectiu assolit!

Visca la cultura i la música en directe!

Presentació del disc de la Cèlia Vila

Dissabte 10 d'octubre de 2020.

Aquesta data estava marcada al calendari per gaudir del concert de presentació en directe del disc "On tot comença",el segon EP de la Cèlia Vila. 

He estat un privilegiat perquè he anat veient l'evolució d'aquestes cançons des de fa molt temps. La Cèlia m'havia passat algunes enregistraments d'ella sola a guitarra i veu quan les cançons acabaven de néixer. Havia pogut escoltar versions més evolucionades, ja amb algun acompanyament instrumental més, i finalment m'havia passat els àudios de les sessions d'enregistrament a l'estudi.

Han crescut! Són cançons consistents. Les lletres i la melodia ja brillaven des del principi, però en tot aquest temps s'han anat enriquint amb arranjaments preciosos que han estat capaços d'afegir-hi amb els seus músics de referència: els teclats del Víctor Grané, la precisió rítmica (potència i delicadesa a parts iguals) de la bateria del Roger Puig "Rutxo" i els tocs de color del baix del Josep Pinyot (i un gran solo de guitarra). En aquest disc, a més a més hi han afegit dues col·laboracions de luxe com són la trompeta del Gabriel Prieto i el violoncel del Bernat Molas. I tot excel·lentment enregistrat i mesclat a l'estudi L'Indi de Santa Eulàlia de Riuprimer.

I... tinc la sensació que em deixo alguna cosa... Ah, és clar... 

La magnífica veu de la Cèlia Vila! 

Una veu clara i cristal·lina, sempre ben afinada i que s'emmotlla al que demana cada cançó i comunica emocions. Una veu que fa tant temps que ens va sorprendre i enamorar, que ja ens sembla una cosa normal i per això ressaltem els encerts dels altres instruments, però que en el fons, és el punt de partida i el pal de paller d'aquest projecte musical.

Tot això ja era una garantia d'èxit, però quan vam entrar a la sala de Cellers Abadal on es feia el concert, vam quedar impressionats del marc on gaudiríem d'aquell concert. Enmig de grans bótes de vi, en una sala de dimensions justes, ben il·luminada i on es generava un clima fantàstic.

I tot va ser tan bonic com ens esperàvem... El repertori va anar fluint intercal·lant les cançons del nou disc, amb les del primer EP i vàries versions molt ben escollides i encara més ben interpretades. Combinant moments més energètics amb moments més íntims i descobrint alguna sorpresa com les interpretacions a dues veus amb la Neus Caballeria.

Després de tants mesos sense gaudir de la música en directe per culpa del confinament i el coronavirus, aquesta va ser una excel·lent manera de trencar aquest parèntesi: va ser un concert genial!

Moltes gràcies, Cèlia. 

Segueix fent cançons i interpretant-les en directe o a través de les xarxes, compartint el teu talent i fent-nos gaudir de moments de felicitat com el d'aquest magnífic concert de presentació.

10 anys del meu últim concert

L'agenda diu que avui fa 10 anys...
El 23 de gener del 2010 vaig fer el meu últim concert, un concert molt especial. "Concert de cantautor amb Eladi Martínez" anunciava el programa de la festa major d'hivern de Calders. I allà al Centre Cívic del meu poble, envoltat de família, amic i veïns, vaig fer el primer concert des de la mort del Josep Vacas (Nàufrags) i l'últim que he fet  mai.
I m'ho vaig passar moooolt bé!
Va ser una experiència genial que mai no oblidaré i avui vull recordar-la amb un parell de vídeos de 2 de les cançons que vaig interpretar: "Princesa" i "La noia del vestit blanc" i l'enllaç a la crònica del concert.

Gràcies a tots els que vau fer-ho possible!

Primera crònica

Fil musical

Aquesta notícia acabarà amb uns vídeos de l'Ona tocant el piano i la melòdica, però quan vaig decidir penjar-los vaig pensar en una mena de fil invisible que ha unit les diverses generacions de la família i per això la vaig titular "Fil musical".

El meu avi, Emili Codorniu Aran, era músic. No un músic professional, perquè havia treballat en diverses botigues manresanes (Cal Fontordera, Can Jorba...), però si un gran músic aficionat i melòman. Havia tocat en diverses orquestres (trombó de vares i bombardino, com a mínim) amb les quals tocava a festes majors (ball de nit i sardanes) i durant el fosc període de la guerra civil i la postguerra també va formar part de bandes militars que li van permetre viure la guerra des d'una posició més privilegiada i menys arriscada.
De sempre li va encantar la música, especialment la música jazz i va ser una de les coses que em va transmetre: l'amor per la música.

La meva mare, Ana Codorniu Reguant, va heretar el gust per la música i, tot i no tocar cap instrument, va anar fent una col·lecció de discos de 33 i 45 r.p.m. (els singles i els LP) de la que vaig poder gaudir des de ben jove. Especialment recordo els discos singles dels Beatles que em van encantar i encara ara escolto i admiro.

Fruit d'aquesta doble herència, jo, Eladi Martínez Codorniu, vaig heretar la meva passió per la música, en primer lloc com a consumidor voraç de discos i més discos (primer els singles i LP i més endavant els CD) i vaig acabar aprenent a tocar la guitarra.

A partir d'aquest mínim domini de l'instrument vaig formar un grup amb el Josep Vacas, els Nàufrags, amb el qual vam fer un grapat de cançons de composició pròpia que vam interpretar per fires i alguns locals de la comarca.

 

La música em segueix encantant i sempre que puc assisteixo a concerts de música en directe. 

 

I potser (només potser) tot aquest bagatge musical familiar ha fet que la nostra filla, Ona Martínez Alarcón, hagi mostrat gust i interès per la música. Li encanta cantar, afina molt bé i fa uns anys que va a l'escola de música Ad Libitum on ha après a tocar la melòdica i el piano. I la veritat és que no ho fa gens malament, com podreu jutjar en aquests vídeos de les recents actuacions de final de curs.

De moment ella és l'extrem d'aquest fil musical que va començar l'avi Emili... coses de la vida...