Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos. Mostrar tots els missatges

3 de set. 2021

Passo d'Insta (Calafell 2021)

 "Jo no tinc Insta".

A casa quan em parlen d'una foto que algú ha penjat a Instagram i em diuen que la miri jo sempre els contesto això: que jo no tinc Insta. I no és veritat.
És obvi que tinc Instagram, però passo d'Insta (#passodinsta). Només me'l vaig fer durant el confinament per veure els concerts en streaming dels artistes que m'interessaven. No segueixo ningú, no poso likes, ni obro converses: faig com si no en tingués. Per això no he contestat els comentaris que m'heu posat, ni us he posat likes, ni m'he posat a seguir-vos. No em vull embolicar amb una altra xarxa social que em faci perdre més temps davant la pantalleta.
Però aquest estiu, veient el rebombori que es va crear amb el Gerard Piqué, que penjava una selfie cada dia (#selfiescomelpique) i com aquest món és tot postureig (#postureig), caretes de bon nen, cuidant el vestuari, la il·luminació, el decorat... vaig pensar que, durant les vacances jo també ho faria: una foto cada dia.
Vaig començar amb la foto "Panarra", una foto d'un pa de quilo amb els meus trets distintius dibuixats a sobre (ulleres, barbeta...). Era una clara burla del que en gran part és Instagram: tothom vol sortir-hi millor del que és, doncs jo hi sortia amb quatre gargots i un somriure.
Els dies següents van ser "selfies" en què només hi sortien el barret i les ulleres, però al final hi han sortit peus, clatell, panxota i paisatges...jo també he acabat caient en el postureig i buscava publicacions que entre la imatge i el text deixessin constància i memòria de com són les meves vacances a Calafell (#calafell, #vacances).
I estic content del recull que n'ha quedat, però l'experiment ja s'ha acabat. Tanco la paradeta i desapareixo d'Instagram. Si necessiteu res ja sabeu on no em trobareu ;-)
A reveure!
Eladi Martínez

(aquest és el text que he penjat de comiat a Instagram i aquestes són les fotos que hi vaig posar, amb els textos corresponents)

Panarra!

Maletes

Calafell

Reialme

Nocturnitat

Slowtime

Estrés? No, gràcies!

Forever young!

Camina sempre!

Bonica la lluna...bonica la nit...

Blau de blaus!

Marina

Matiner

Poble de pescadors

Descalç

Absència / Presència

Be water (sigues aigua)

Transferència

Tres en ratlla

L'estiu que s'esfilagarsa

Família

Tanquem la paradeta


26 de des. 2020

Nadala 2020

 


27 de gen. 2020

Molt més que una foto


Aquest cap de setmana s'han tornat a retrobar el Paúl i el Roc. Van anar junts a l'escola de Calders fins a 1r de Primària. L'estiu del 2012 amb la seva família van marxar a França, després a Estats Units  i finalment van tornar a Catalunya i ara resideixen a Berga. El desembre de 2016 ens vam retrobar i vam reprendre el contacte (podeu ampliar informació a "Somriures que no caben a la cara").
Actualment el Paúl juga a futbol amb l'Avià i el Roc amb l'Artés i aquest cap de setmana els seus equips s'enfrontaven i vam aprofitar per tornar-nos a trobar. En les primeres converses vam constatar que el Roc continuava tenint a la seva habitació una foto d'ells dos i el Paúl també a la seva.
La vam anar a veure i era una foto del desembre del 2012, en una visita fugaç del Paúl des de França, en què tots dos jugaven a parxís davant de l'arbre de Nadal.
Vam començar a parlar que seria maca repetir-la i vam anar a buscar el tauler de parxís, vam col·locar les fitxes tal i com estaven, vam assajar les posicions i postures i... vam repetir-la.

I ara, mirant el muntatge de les dues fotos, no puc evitar el somriure, un somriure de tendresa... Veure com han canviat tots dos i han passat de ser dos infants a dos homenets, veure que segueixen apreciant-se i s'ho passen tan bé junts, que la relació que comparteixen és duradora i resistent perquè malgrat els llargs períodes en què no s'han vist i la seva timidesa, la flama de la seva amistat continuava ben viva i es torna a encendre cada cop que coincideixen. I finalment veure que això implica que les dues famílies seguim tenint punts de contacte i ens agrada compartir estones agradables, experiències i opinions.
La foto m'agrada tant que mereixia quedar fixada a aquest bloc.
Estic segur que a molts de vosaltres també us arrencarà un somriure...

26 de des. 2019

Nadala 2019

Com cada any, amb els millors desitjos per a aquestes festes nadalenques i un bon 2020, la  nostra nadala familiar:


Em miro l’agenda i un dubte apareix:
no sé si sabrem tornar a fer-ho altre cop.
Des de la finestra veig gent al carrer
que marxa abrigada tapant-se del fred.

A dintre les cases s’hi està molt millor,
busquem a les golfes els vells guarniments:
figures, boletes, llumetes, estels...
Començo a sentir aquell batec conegut.

I sona a la ràdio una vella cançó
i truca a la porta el cabàs dels records.
I miro al voltant i ara sé que entre tots
podrem fer real el miracle de nou.

Un posa un somriure, l’altre la il·lusió,
petons, abraçades, mirades...caliu.
Reneix l’esperança, floreix el moment:
tots junts fem Nadal compartint sentiments.


28 d’oct. 2017

10 anys de l'Ona

Per a molta gent, el 28 d'octubre serà només l'endemà del naixement de la República Catalana, però a casa nostra les coses aniran una mica diferent...
A casa nostra, recordarem que la República Catalana va néixer el dia abans que l'Ona fes 10 anys perquè... sí, amics, avui l'Ona fa 10 anys!!
I davant d'això, deixo per a més endavant la valoració d'aquest importantíssim fet històric i em dedico a fer un recull fotogràfic d'aquests 10 anys d'aquesta nena de fort caràcter (dona, escorpina i Alarcón... jejeje...) que segur que farà grans coses a la vida... tan aviat com deixi d'encadenar preadolescències...

T'estimem molt, guapa!

2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017

29 de març 2016

Postals de final d'hivern

Acabo el mes de març amb un recull d'imatges que, per una o altra raó, m'agraden o representen algun moment interessant d'aquest final d'hivern en que ha marxat el poc fred que ha fet i el meu "estimat" guix de la mà.
Bona primavera a tothom!

Un petó sincer i divertit dels dos germans...

Riuen les boques i riuen els ulls en un moment de felicitat...

Regal de l'Ona per al meu aniversari.

El dia del meu aniversari: 3 rialles serenes.

Un jersei que em van regalar i m'agrada.

Concertàs de Ramon Mirabet a BCN abans d'entrar

Final del concert amb els músics saludant: un dels millors concerts de la meva vida!

Una feina que m'agrada molt: les entrevistes de LA CALDERINA. Aquest cop als del Calders Bike.

Una foto molt maca de l'Anna a les caves Blanchert.

Una foto que m'agrada molt de L'Escala: el cel al capvespre, la silueta de les muntanyes, les ones que espeteguen, les roques...

Les dues dones més guapes de casa meva... amb diferència!!

Roc i Ona gaudint del Zoo del Pirineu.

L'Ona pletòrica acaronant un conill.

La model de casa meva: sempre a punt per un "posado"... jejeje...