Les fotos de García de Marina

García de Marina és un jove fotògraf que va néixer a Gijón fa 40 anys.
Acabo de descubrir-lo des de la web "Espejo lúdico" i m'ha agradat molt, recordant altres artistes similars que ja havia descobert anteriorment (molts d'ells a través de la mateixa font): Chema Madoz, Tatsuya Tanaka, John Holcroft, Pawel Kuczynski, Giussepe Colarusso, Tang Yau Hoong, Rowan Stocks-Moore, ...

He visitat la seva web i us en faig una pinzellada prèvia del que trobareu en les seves fotos.
Després us en deixo un grapat.

La seva fotografia és irreverent amb la realitat, busca transformar i donar noves identitats als objectes, es rebel.la contra les obvietats i destaca la grandesa de les coses quotidianes.
Les seves fotos són simples i despullades d'artificis, deixant tot el protagonisme als objectes i a la manera com els reinventa. No fa cap manipulació sobre les fotos, però transforma els objectes creant escenaris i buscant les millors perspectives per retratar-los.
Poesia, metàfores, paradoxes, jeroglífics, ironia, ambigüitat...bellesa i somriures: talent!!

27S: on XXX "alguna cosa" comença

Aquest matí ja m'he llevat amb emoció, sentint les notícies. Gent que ha volat expressament des de l'estranger per poder exercir el seu dret a vot, gent molt gran o malalta que s'ha esforçat per desplaçar-se fins els col.legis electorals, gent que anava a votar amb fotos de familiars i amics desapareguts...
M'estava votant a sobre!!!

Finalment al migdia hem agafat les bicis i hem anat tots 4 a votar immortalitzant aquest moment històric.

Després he anat passant les hores enganxat a la ràdio, al 3/24 i al facebook fins que al vespre han tancat els col.legis i han començat a sortir sondejos, enquestes i els primers resultats.

Les primeres sensacions han estat menys favorables del que jo esperava... i quan encara no havíem arribat a la meitat de l'escrutini general, m'han arribat els resultats de Calders, que aquests sí que responien al que a mi m'agradaria: participació de gairebé el 83% i un 75% de vots per a Junts pel Sí.

Però a nivell general de tot Catalunya les coses no han anat tan bé com jo hagués volgut.
És cert que Junts pel Sí ha guanyat de manera aclaparadora (gairebé un 40% dels vots i 62 escons) i molt lluny de la segona força. Però això no ens ha de fer oblidar que CIU i ERC juntes, al 2012 van treure 71 escons i més d'un 44% dels vots. I ara hem reculat...
Si volem afegir-hi la CUP per completar el bloc independentista, al 2012 van obtenir 74 escons (47'8% dels vots) i ara només 72 (mantenint el 47'8% dels vots) sense aconseguir arribar al desitjat 50% dels vots.

Per contra, hi ha l'augment descomunal de Ciutadans, que passa de 9 escons (7'57% dels vots) a 25 (17'91% dels vots). I si ajuntem el bloc del "No a la independència" (Ciutadans + PP + PSC), malgrat que PP i PSC hagin perdut suports, el total puja de 48 escons a 52, (d'un 34'98% a un 39'16%). Aquí no puc comptar els vots de Catalunya Sí Que Es Pot perquè no han deixat clara la seva posició.

Així doncs, VICTÒRIA AGREDOLÇA.

Volia titular la notícia "27S: on tot comença", però a darrera hora he volgut ratllar el "tot" i canviar-lo per "alguna cosa". És a dir, "27S: on alguna cosa comença".
I ara faltarà veure què serà "aquesta cosa".
Caldrà veure com treballen JxS i la CUP plegats, si es posen d'acord en les decisions de país o comencen a barallar-se, discutir i no deixar avançar el procés per les seves divergències ideològiques.

La meva esperança és que en tots aquests anys mai no hem reculat i, per tant, ara espero que aquests resultats també ens permetin fer una nova passa endavant. Confio en els polítics que han estat al capdavant del procés en tots aquests anys i confio que sabran trobar el rumb més adequat per continuar endavant sense recular i seguir avançant cap a la independència.
No hem pogut fer un referèndum "comme il faut", no hem pogut superar el 50% dels sufragis, però està clar que hi ha una gran majoria (com a mínim del 47'8%) que vol la independència del Catalunya. I la resta no està clar què vol perquè alguns no s'havien posicionat clarament.
Potser ara es mouran peces per poder celebrar el referèndum que deixaria més clares les coses, potser es tirarà per una altra banda... haurem de tornar a esperar moviments...

En fi, me'n vaig a dormir amb una lleugera decepció respecte de les altíssimes expectatives que tenia. Sí, au, vinga, ja podeu dir-me il.lús, naïf o tot el que vulgueu, jo havia somiat una victòria més àmplia.
Però HEM GUANYAT! I hem guanyat clarament. I som molta gent!
I demà tornarem a recuperar tota la il.lusió per imaginar noves passes que ens acostin a l'horitzó somiat. I esperarem amb il.lusió els propers moviments que es vagin anunciant des del nou govern de Catalunya que s'ha compromès a iniciar un procés cap a la independència... i a culminar-lo en 18 mesos.

Acabo amb unes consideracions generals:

1. Que bé que hagi anat a votar tanta gent (un 77'46%) encara que potser hagi perjudicat els interessos del "Sí". Visca la democràcia!
2. Que bé que el PP hagi tingut una gran baixada (de 19 a 9 escons), però quina por que Ciutadans hagi tingut una estratosfèrica pujada (de 9 a 25 escons).
3. M'alegro que la CUP també hagi tingut uns excel.lents resultats (ha pujat de 3 a 10 escons) perquè crec que han fet una molt bona feina durant la darrera legislatura, que s'han guanyat la confiança de molta gent i que tenen uns ideals socioeconòmics que m'agrada que puguin tenir cabuda dins del Parlament.
4. M'alegro que UDC hagi desaparegut del mapa polític català. Bon vent i barca nova!
5. Espero que CSQEP defineixi la seva postura nacional, ara que ha vist que el seu somiat creixement ha quedat estroncat i fins i tot ha empitjorat els resultats de Iniciativa del 2012.
6. i, finalment, caldrà veure què passa a les eleccions generals a Espanya aquest desembre. Això acabarà de donar els elements que intervindran en els propers moviments d'aquesta partida... Em sembla que Pablo Iglesias es desinfla, em sembla que Pedro Sánchez no té carisma, em sembla que Mariano Rajoy ha quedat tocat i enfonsat amb les seves darreres actuacions estel.lars i em fa por que potser Albert Rivera pujarà com un coet... 

Demanem una altra bossa de crispetes que està a punt de començar una altra pel.lícula...

(notícia redactada amb el 97'30% escrutat... per si hi ha hagut algun canvi d'última hora...)

Educar és comunicar... amb humor (Carles Capdevila)

Abans de les esperades eleccions, prenem-nos un respir i gaudim de les fantàstiques reflexions de Carles Capdevila (periodista, director del diari ARA i ment privilegiada) que basteix un discurs ple de saviesa i de sentit de l'humor que us farà reflexionar amb un somriure.
La ponència va cloure les jornades "Gestionando hijos" aquest estiu a Barcelona.

Sí, tot és possible

S'acaba el bròquil.
I jo, personalment estic esperançat i fins i tot confiat que diumenge la cosa anirà bé.
N'hi ha que tenen por, però jo estic gaudint del ridícul de les forces espanyolistes que ho han jugat tot a les armes de la por i la mentida i aquesta setmana han estat repetidament desacreditats i ridiculitzats.
Diumenge serà un gran dia i... sí... per què no?... TOT ÉS POSSIBLE!!

Visca Catalunya... lliure!!

La por

Fa dies que intenten fer-nos por i avui m'ha fet molta gràcia aquest acudit que ho exemplifica...

I aquest cap de setmana quan van fer el comunicat de la Banca i les Caixes d'Estalvi intentant fer-nos por també vaig rebre un whatsapp que em va agradar molt perquè acabava dient...

Ens amenaça l'Estat i somriem. 

Ens amenaça la troika i somriem. 

Ens amenacen els bancs i somriem. 

La por ha canviat de bàndol. 

Somrieu.

(Jordi Calvís)

Ai, la por... Cadascú té por de coses diferents i en moments diferents o situacions diferents... Veieu aquella senyora d'allà? Oi que no fa gens de por? Doncs si te la trobes tot fent cua per embarcar en un avió de Ryanair i té la potestat de decidir si la teva maleta puja o no a l'avió, us asseguro que queda investida d'una mena d'autoritat que pot crear força inquietud entre els passatgers de la cua... A no ser que tu només portis la bossa de mà i no pateixis gens per si la seva decisió et perjudicarà o no. Depèn del moment. Depèn de la situació. Depèn de cada persona.

La mateixa cosa a uns ens fa por i a d'altres els fa riure (una vespa a la piscina, un estol de coloms que arrenca el vol davant nostre, el llum que s'apaga enmig de les escales a les dotze de la nit, la mestra si no has fet els deures...). Per això ara aquests polítics espanyols que pretenen espantar-nos amb amenaces de mil i un perills que correrem si persistim en la nostra intenció de votar a favor de la independència de Catalunya no se n'estan sortint del seu propòsit i només fan que provocar somriures. Perquè la por no va de fora cap a dins, sinó que com deia la traducció kumbayà de la cançó "Out in the street" (sí, home, sí, el "Rock poruc", aquella de "...vaig mirar sota el llit, uo-o-o-o, no hi havia ningú, no-no-no-no-no..."):

Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve d’enlloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.

Aquests dies podem aplicar aquestes reflexions al context polític perquè està clar que fins el dia de les eleccions aniran sortint declaracions públiques intentant fer-nos por. I penso, desitjo i espero que no se'n sortiran. 

Però aquestes reflexions penso que serveixen per sempre. La por és tan irracional que estaria molt bé mantenir la lucidesa i el seny per no deixar que les pors surtin de dins nostre i ens atenallin, ens preocupin, ens paralitzin, ens angoixin... Evidentment quedaran algunes coses de les quals és lògic que tinguem por: la malaltia, el dolor, la soledat, el desamor... però en general hauríem d'aplicar el genial discurs del Joan Turu (en una notícia anterior vaig explicar la gènesi d'aquest magnífic dibuix):

El vídeo de la CUP

Ja sabeu que jo aquestes eleccions no votaré la C.U.P. però els respecto i em cauen molt bé.
I a més a més els qui els votin també estan votant a favor de la independència de Catalunya... fins que no es demostri el contrari.
El seu líder fins ara, el David Fernández, s'ha guanyat el respecte unànime de tots els polítics i una gran part del poble català i al llarg d'aquest procés el seu paper ha estat important i coherent.

I ara han fet un vídeoclip com a propaganda electoral, un vídeoclip rodat com si fos una "road movie", amb els diputats de la formació (els sortints i els entrants) fent d'actors i seguint un guió fantàstic (que signen Jair Domínguez i la mateixa C.U.P.) ple d'aclucades d'ull a la realitat política, al.legories i metàfores; ple d'enginy, d'humor, de crítica...

Fins i tot si no us cauen bé els nois de la C.U.P. us recomano que mireu el vídeo fins al final i gairebé estic segur que no us decebrà. Començant pel títol: "ANAVEN LENTS PERQUÈ ANAVEN LLUNY"...

L'estiu del 2015

No hem parat aquest estiu!
Hem fet moltes coses!!
Algunes ja van quedar reflectides en aquest bloc, com el concert de les Macedònia o l'escapada a Andorra. Però n'hem fet moltes més...

Vam començar a fer unes escales a la part del darrera de casa, amb unes travesses de fusta; vam fer unes quantes visites a IKEA per començar a moblar el nostre nou estudi, al mateix temps que començaven a desmuntar l'antic estudi on algun dia traslladarem l'habitació de l'Ona; l'Anna va participar en un torneig de 3x3 de bàsquet a Moià i va aprendre a volar al túnel de vent d'Empúria Brava en un cap de setmana amb les seves amigues "Dominiques"; jo vaig fer un assaig matinal amb l'Albert (baixista) i el Marc (bateria) recordant les meves experiències musicals; el Roc va fer diverses excursions ciclistes amb el seu amic Lex; vam celebrar el sant de l'Anna; i, finalment, vam gaudir d'un mateix cap de setmana per separat: d'una banda el Roc i l'Ona a Gualba amb els cosins Martínez i, de l'altra, l'Anna i jo en una escapada a Malgrat de Mar.


Un cap de setmana vam passar-lo a la casa rural de Can Cabañó (espectacular!) amb els Alarcón. Vam visitar els Aiguamolls de l'Empordà, vam banyar-nos a la platja de Roses, vam visitar el monestir de Sant Pere de Roda, una pinzellada de Figueres, vam banyar-nos a la piscina de Llers i... vam gaudir d'una casa realment acollidora i molt ben decorada.


Com que el Roc i l'Ona es van quedar amb ganes de visitar el Museu Dalí de Figueres, un altre cap de setmana vam tornar-hi els 4 de casa. Vam anar al Cap de Creus, vam banyar-nos a Portlligat, vam instal.lar-nos en un alberg de Figueres, vam fer la visita nocturna del Museu Dalí i, l'endemà, vam visitar el Museu del Joguet i vam tornar-nos a banyar a la platja de Roses abans de tornar a casa. Un cap de setmana molt aprofitat!


I finalment, com cada any, vam tornar a passar els últims dies d'agost a Calafell. I allà, a part del mateix de cada any, vam viure experiències noves... El Roc i l'Ona van començar a col.laborar amb la logística familiar, rentant plats...vam anar al parc d'aventura "Diver" del Vendrell... vam surfejar i jugar a ping-pong pels descosits... l'Ona va agafar angines i  jo vaig tenir un còlic i una infecció d'orina i les medicines van estar presents en molts àpats... i l'Anna i jo vam fer un curs de paddle sup amb el qual vam començar a engrescar el Roc i l'Ona...


Ara que alguns dies ja són rúfols i plujosos i ens comencen a amenaçar amb la tardor, ve de gust recordar aquestes fotos d'un estiu espremut al màxim!!

Ho hem tornat a fer!

Ho hem tornat a fer!
L'11 de setembre del 2012 va ser la primera manifestació massiva a Barcelona i hi vaig anar sol amb els autocars de Calders (llegir notícia).
L'11 de setembre del 2013 estàvem en plena ebullició del somni de la independència i ens vam atrevir a fer la VIA CATALANA unint de nord a sud tot el territori català. Vam anar a Pont de Molins amb tota la família (llegir notícia).
L'any passat, 11 de setembre de 2014, vam anar a Barcelona i vam formar part de la "V" també ja amb tota la família (llegir notícia).

I enguany ho hem tornat a fer!
Alguns deien que estava baixant el suflé, que hi havia un sentiment de "baixon", que la gent ja estava cansada i desanimada... Jo no! I pel que he vist, n'hi ha molts com jo!
Quan hem arribat a Barcelona ja he començat a sentir aquell pessigolleig i aquella punta d'emoció veient tanta i tanta gent, tants autocars, tantes estelades i tants somriures i sentiments compartits.
I hem omplert la Meridiana i hem cantat i hem somrigut i ens hem emocionat i hem somiat que som una mica més a prop de la independència.
Els pessimistes em diuen que no hi ha res a fer, que no ens deixaran complir els nostres somnis, que no tindrem prou majoria ni suports internacionals... però jo crec que, si volem i som molts, res no ho podrà aturar. I que, arribat el moment, el concert internacional donarà ressò al nostre anhel i ens donarà cobertura mediàtica i legal.
I no sé si serà tan de pressa com voldria, però també sé que al llarg d'aquests 4 darrers anys hem anat avançant sense recular, mica a mica, ampliant majories, consolidant sensacions, creient-nos-ho cada vegada més, donant-nos a conèixer arreu del món, guanyant suports. I això em fa pensar que amb la barreja de seny i il.lusió continuarem trobant els camins més adequats per continuar avançant fins que arribarem allà on volem arribar i res ni ningú no ens podrà aturar perquè serà impossible.

Acabo amb un recull de fotos i el meu agraïment a l'organització de la "Via Lliure" i a la feina impressionant dels Voluntaris que fan que aquests actes, a part de festius, pacífics i democràtics, siguin un exemple magistral d'organització, una organització totalment professional feta des del més absolut voluntariat.

Visca Catalunya Lliure!!

Junts ho podem tot... el vot de la teva vida!

S'acosta la Diada i augmenta l'emoció...

...perquè aquesta Diada ha de ser una nova demostració de la força de la raó i dels somriures, de la convicció en l'anhel de llibertat, de la feina ben feta que serveix per assolir objectius...

Us deixo dos documents gràfics.
D'una banda el cartell de campanya que ha generat la plataforma "Junts pel Sí" (a hores d'ara amb 78.465 candidats) amb la meva imatge al costat de la dels principals candidats.
D'altra banda el vídeo d'inici de campanya de la candidatura "Junts pel Sí", dirigit per Marc Recha i interpretat per 350 candidats, entre anònims i famosos.

Seguim fent bullir l'olla, amb la màxima il.lusió, sense defallir i anant a totes perquè... estem a punt de fer història i... potser sí que aquest serà el vot de la nostra vida!!

Ja falta poc!

Fa anys que anem fent passes en aquesta direcció i ara vénen uns dies molt importants per acabar d'avançar una mica més.
Aquest divendres la VIA LLIURE, que espero que sigui una nova demostració massiva, festiva i pacífica dels anhels de llibertat del poble català. Des d'avui ja oneja una nova banderola al meu balcó... i ja en són 3, ara mateix...

I després, el 27 de setembre unes eleccions importantíssimes, en les que espero i desitjo que la suma de JUNTS PEL SÍ i la CUP superi la majoria absoluta i això sigui l'empenta definitiva per començar a fer l'última etapa d'aquest camí que fa uns anys que caminem amb fermesa, amb arguments, amb alegria i amb moltíssima il.lusió.

Falta poc. Poquet, poquet.
Els que compartiu els meus desitjos, no defalliu: ara és l'hora!

Humanitat per als refugiats sirians

Porto tot l'estiu trasbalsat i commogut per les notícies que ens mostren el drama dels refugiats sirians.
Els viatges infernals en barcotes precàries que travessen el Mediterrani i en la que tant hi ha persones que arriben a les costes com d'altres que perden la vida al mar.
La tensió desesperada mentre fan cua amuntegats a les portes de les oficines policials de Grècia per obtenir permisos o alguna documentació que els permeti seguir la travessia fins a algun país de l'Europa Comunitària on trobar un futur millor.
Els campaments de refugiats on s'acumulen i han de barallar-se per aconseguir algun aliment i on han de lluitar pels mínims més mínims de la dignitat humana.
Els desplaçaments com si fossin bestiar en trens que els van transportant d'un cantó a un altre, sense trobar cap lloc on els vulgui ningú.
Les tragèdies de les 71 persones mortes dins d'un furgó frigorífic abandonat en plena autopista o dels nens petitons morts ofegats a la riba de la platja...
És terrible!!

I els tractem com un problema... com un problema que no vol ningú a casa seva...
I els posem filats espinosos, cordons policials, camps de refugiats... per tenir-los apartats i lluny de la vista. I intentem que passin ràpid pel nostre país i vagin a un altre o que no arribin a entrar-hi...

I ells, tristíssims, desesperats, famolencs i humiliats només fan que recordar-nos que són É S S E R S   H U M A N S!!!!
Éssers humans que fugen d'una mort més que probable al seu país (sota la dictadura i els crims contra la humanitat de Bashar al-Assad) i arrosseguen la seva família en un intent desesperat d'aconseguir un futur millor.

Enmig d'aquesta tristesa infinita, els dos darrers dies he vist dos rajos de llum:

• A una estació de tren d'Àustria, una multitud de persones va rebre un tren carregats de refugiats sirians amb aplaudiments i crits d'ànim i de suport. (veure notícia)
• A Islàndia una iniciativa popular està fent reconsiderar la seva postura al govern que havia ofert només 50 places per a refugiats sirians. En 24 hores 10.000 persones han ofert casa seva per als que la necessitin. (veure notícia)

I avui un poema fantàstic de la Joana Raspall que posa l'accent on s'ha de posar: jo podria ser ells...

"...Si tu fossis nat
a la seva terra

la tristesa d'ell

podria ser teva..."

Aquí us deixo el poema sencer i tota la meva estèril però profunda solidaritat amb els refugiats sirians i la denúncia al papanatisme dels organismes internacionals que maregen la perdiu i es passen la pilota deixant que la situació es vagi deteriorant i es vagin perdent vides humanes...i la dignitat, tant la seva, com la nostra...

PODRIES

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

JOANA RASPALL