Avui he trobat aquesta imatge "
#NoVotisOdi" al facebook de l'ANC. I m'ha agradat perquè il.lustrava un sentiment que fa dies que arrossego.
De fet fa dies que dono voltes a unes reflexions que volia publicar sobre
aquesta campanya electoral amb tants retrets, desqualificacions personals i visceralitat que fa que a molts se'ls presenti com una dicotomia de "amb mi o sense mi".
Parlo de la campanya en general, però sobretot parlo de Calders.
Menys de 1000 habitants.
Només 2 candidatures.
Però declaracions públiques molt bel.ligerants i plenes de ressentiment.
Pensava en títols que il.lustressin la notícia (el títol és l'últim que he decidit) i se me n'havien acudit un parell:
- A CADA BUGADA PERDEM UN LLENÇOL: perquè penso que cada cop que 2 persones vàlides d'un poble petit s'enfronten i es distancien (a vegades irreversiblement) és tot el poble qui s'empobreix una mica més.
- LLAMP DE LLAMP: pensant en els insults del Capità Haddok dels dibuixos de Tintin per fer una referència elegant a les desqualificacions que es profereixen alguns dels simpatitzants de cadascuna de les candidatures.
Aquests dies he llegit declaracions en fòrums públics d'internet.
Tan d'un partit com de l'altre.
La majoria són de persones que s'escuden en l'anonimat, però també n'hi ha algunes de persones a les que conec i amb les quals he tractat. Sé que són bones persones, educades i assenyades, però enmig d'aquest clima de crispació semblen transformar-se. En les seves paraules no trobem insults però si
acusacions dures, desqualificacions personals, retrets... si no és odi, se li assembla molt...
- “...Res més mesquí, mentider i deslleial...”
- “...una altra cosa és la dialèctica furibunda i injustificada d’un element trànsfuga acabat de sortir de l’armari. Es veu que això de sortir de l’armari, a certa edat, causa aquests desequilibris...”
- “...De fet, amb el pas del temps, i sense haver de rendir vassallatge ni llepar el cul a ningú, he arribat a oblidar i passar d’aquesta situació de retrocés intel•lectual, social i polític que hi ha hagut a Calders en els últims anys i a la conclusió, potser errònia, que la mediocritat i frustració personal i professional de les persones es manifesta en la ira, l’autobombo, la necessitat d’auto escoltar-se, d’auto enganyar-se, en l’adulació i el culte a la persona i fins i tot en l’auto titulació...”
- “...És diuen gent nova, però no és veritat, són de la mateixa colla de sectaris que han estat molts anys governant. Gent que són incapaços d'escoltar veritats i no pair d'haver governat el poble només per uns quants afins a ells, deixant contenciosos administratius per resoldre, calaixos plens de factures sense pagar, tancant una antena i no deixar solucions...”
Davant d'aquests missatges, se n'han produït d'altres en la línia del que jo ara sento: la
desaprovació per aquest tipus de debat, amb menyspreus, faltes de respecte i crítiques que són esmenes a la totalitat sense donar cap marge a la bona voluntat de les persones.
- “...Calders és petit i està clar que en una o altra candidatura es poden tenir avinences i desavinences amb les persones que es presenten, però tampoc cal atacar a ningú...”
- “...si en un poble petit com Calders hi ha aquests odis, com podem tirar endavant el nostre procés constituent? Haurem de canviar molt i molt, els catalans. L'odi no és bona font d'inspiració per posar en marxa noves idees i intentar canviar aquesta mediocritat que ens està envaint. Qui serà el primer en no criticar i construir? No trobeu que ja som grandets per anar amb aquests arguments, a veure si d’una punyetera vegada hi ha algú amb seny que accepta cadascú com és i ens posem a treballar tots units...”
- “...Com a habitant d'aquest poble em fan vergonya els desprestigis, mentides, retrets i menyspreus de molts dels comentaris que s'han fet. Seria bo que tothom reconegués que no tot ho ha fet bé (...) Llàstima de gastar energia amb tot això en lloc de fer-la servir per construir i voler millorar el poble...”
Com vaig dir a l'anterior notícia, les persones que es presenten per posar-se al capdavant del meu ajuntament es
mereixen el meu respecte i el meu agraïment. I penso que
entre elles també s'haurien de mostrar aquest respecte. Si tots ells estimen el poble i estan disposats a treballar per ell, haurien de tenir moltes més coses que els uneixin que no pas que els separin.
I dit això, és clar que
entenc les discrepàncies, les diferències de criteri, el desacord amb les decisions preses i la crítica, però sempre una crítica constructiva i des de la base del respecte. I, si puc demanar més, demanaria un esforç d'empatia. Ser capaç de pensar que potser jo no ho faig tot bé. I que potser l'altre no ho fa tot malament.
Hauríem de partir de la base que el nostre "adversari polític" (entre moltes cometes) és una persona com nosaltres, que més enllà de representar un partit polític i prendre unes decisions, és una persona les 24 hores del dia. Amb els seus fills, la seva parella, els seus pares, els seus amics, la seva feina i els seus maldecaps. Que segur que intenta fer les coses de la millor manera possible, tot i que segur que alguna vegada s'equivocarà.
Quan no estiguem d'acord amb el que ha fet, intentem posar-nos en la seva pell i pensar per què ho deu haver fet. Objectivament.
I quan vulguem referir-nos-hi públicament, pensem que no només a ell li arribarà el que li direm, sinó també a la seva família i els seus amics. I pensem com ens sentiríem si fóssim nosaltres qui estéssim al seu lloc.
I encara pensem que si ens acabem enfrontant i trencant relacions estem forçant una situació en que tot el poble es veurà perjudicat per l'absència de les idees i la participació d'un dels dos. Estarem empobrint el bagatge del nostre poble.
En tot això penso quan llegeixo les dures declaracions que he llegit aquests dies, quan veig tants retrets i ressentiment, quan noto la divisió arrelada entre alguns sectors de calderins.
I m'entristeix pensar que una barca es pot enfonsar si cadascú rema en direccions oposades mentre hi entra l'aigua i no es mou de lloc.
Tant de bo tots poguéssim ser capaços d'aparcar les diferències, de fer els esforços necessaris per relativitzar el que un mal dia ens va distanciar i poguéssim posar per davant de tot els interessos comuns en el benestar i el progrés del nostre poble.
Tant de bo les persones que diumenge surtin escollides per tirar endavant els propers 4 anys de Calders comparteixin la major part del que aquí he intentat expressar.
