Viatge a Venezia

El 26 de juliol de 2025 vam complir 30 anys de casats i vam regalar-nos un viatge a Venezia, sense data. I aquest estiu ha arribat el moment de fer-lo realitat. Del 2 al 5 de juliol de 2026 vam poder gaudir d'un destí meravellós. Venezia ens va semblar un lloc fantàstic on estàs contínuament envoltat d'història, de cultura i de bellesa. 

Passejar pels seus carrerons, atravessant canals i descobrint palaus, botigues, esglésies espectaculars... Navegar pel Gran Canal amunt i avall amb els vaporetto... Fins i tot vam fer la passejada en góndola, que ens havien regalat el Roc i l'Ona (gràcies)! Vam visitar la Basílica de Sant Marc, el Palau Ducal, Il Campanile, el Teatro de la Fenice... Vam anar a les illes de Murano (l'artesania del vidre) i Burano (les casetes de colors)... Vam estar al Supermercat Despar Teatro (dins d'un antic teatre), la llibreria Acqua Alta, l'Scala Contarini de Bovolo, l'església de Santa Maria della Salute, al Pont de Rialto, al Pont de l'Academia, al gueto jueu... Vam menjar de restaurant, una pizza, pasta d'aquests lloc de take-away de pasta, cicchettis (com els pinxos del País Basc), gelatos boníssims... Vam veure arribar uns nuvis que sortien d'una llanxa tot mudats, vam veure l'assaig de l'orquestra de La Fenice a la plaça Sant Marc... I tot això còmodament instal·lats en un apartament a l'illa de Giudecca, un lloc supertranquil a un salt de vaporetto del centre històric.

En fi, només puc dir que ens ha encantat i que us ho recomano al cent per cent!

Venezia és fantàstica!

Aniversari pels núvols

 El 2 de març de 2026 vaig fer 57 anys.

Molta gent em va felicitar i entre tants missatges em van arribar tres "perles" de tres persones que em van mostrar la seva estima, el seu agraïment i el seu reconeixement. Em van emocionar i em van fer sentir pels núvols. Per això les vull deixar fixades aquí per poder-les recordar i recuperar en un futur.

1.- També agrair-te el teu saber fer, el teu tarannà tranquil, els teus adients raonaments de germà gran, unes vegades apagant espurnes, altres tibant del carro o opinant sàviament sobre qualsevol qüestió...

2.- Nen, et fas gran! Això diuen quan fots anys, però tu sempre has sigut gran. Aquella grandesa que no es mesura amb anys sinó amb fets, com diria la xxxxx: la grandesa de l'Eladi. I estic segura que no es refería només a la física, que aquesta, nen, és indiscutible!! 

Sé molt bé que parlava de la que ens has demostrat dia a día, amb fets, sense fer soroll i fent bona feina, pencaire de mena com ets, amb paper i teclat con a eines, amb l'escriptura per endavant. Ensenyant-nos a fer camí i fent camí al teu costat. Formar part del teu equip i saltar amb tu al terreny de joc i seguir les teves estratègies és el millor del món mundial. Però sens dubte el millor és la vostra sincera amistat i el caliu de família, escalf... embolcallada de petons de colors i el teu somriure!! 

Com a Bon mestre sempre donant les millors ensenyances. Per molts i molts i bons anys puguem gaudir de tot això i més!!! 

Gaudeix del teu día!! Amb tota la nostra estima  sempre!!!! Petons i una forta abraçada!!!

3.- Bon vespre,

En primer lloc moltes felicitats pel teu aniversari i per molts anys!

Per molts anys puguis continuar fent de mestre, i per molts anys puguis seguir escoltant els nens i nenes que tens a l' aula i per molts anys puguis ser un puntal tant important com ho vas ser per nosaltres com a família. 

Vam ser molt conscients en el seu moment , i ho seguim sent ara, que durant un curs escolar vam trobar un mestre que, alhora que persona, va traspassar els límits professionals i ens va poder oferir una relació de confident convertint-se en una persona més de la nostra família.

Aportant llum a cada dia de foscor, obrint possibilitats infinites i flexibles quan es tancaven totes les portes i empenyent endavant quan costava tant donar un petit pas. Vam tenir la immensa sort de tenir- te tant a prop donant-nos empenta dia darrera dia de forma incansable com ningú més ho hauria fet.

Avui fent la vista enrere podem dir que per fi la xxxxxx ha fet el cim que tant esperaven i s' hi està mantenint dia rere dia. [...] Espero que avui, dia del teu aniversari, hagis passat un bon dia i puguis sentir-te durant tots els altres dies de l' any ple de satisfacció de la feina feta com a mestre i com a persona per molt anys.

Una abraçada,

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!

Comiat del pis del carrer Camps i Fabrés

Quan jo vaig néixer, el 2 de març de 1969 vaig anar a viure al carrer Era Esquerra,11 de Manresa. Allà vivien els meus pares, però era la casa dels meus avis materns (Emili Codorniu i Maria Reguant). L'any 1972, els meus pares, embarassats de la meva germana Olga, van llogar un pis al carrer Camps i Fabrés, número 13, 2n pis i des de llavors sempre van viure allà. 

Jo en vaig marxar l'any 1992 per independitzar-me en un pis de solter al C/Cós, 27, on va venir-hi a viure l'Anna quan ens vam casar. I des del 1999 vivim a Calders, al carrer Pica d'Estats, 13.

Però als meus pares sempre els havia anat a trobar al mateix lloc, al pis del carrer Camps i Fabrés. Tota la vida!

Fa un temps, en previsió que un dia el pla urbanístic de Manresa els fes fora d'allà pel soterrament dels Ferrocarrils Catalans i valorant que un pis més petit i amb ascensor els podia fer la vida més fàcil, van decidir traslladar-se a un pis que la meva germana Olga tenia llogat a uns estudiants, al costat d'on viuen ells. El meu germà Sergi es va fer càrrec de les obres que calia fer per acondicionar-lo i el 5 de novembre de 2025 (coincidint amb els 78 anys de la meva mare) van consumar la mudança i van dormir per primer cop al nou pis del carrer Bailén, 28.

Pocs dies abans d'aquest mudança, vaig passar pel pis del carrer Camps i Fabrés per fer un grapat de fotos que em servissin per fer aquest vídeo de comiat.

Emili Codorniu, salvat del front de guerra gràcies a la música

 Avui ha sortit publicada a la web de Memòria històrica de Manresa, una notícia sobre la història del meu avi a la Guerra Civil. Porto uns setmanes treballant-hi amb el Salvador Redó, recollint imatges i documentació que havia conservat quan van morir els meus avis i utilitzant com a base entrevistes que jo li havia fet quan estudiava la carrera de mestre.

El que és més interessant del seu cas és que la música el va salvar d'anar al front. Com que tocava el trombó el van destinar a la banda militar que només es dedicava a assajar i fer concerts, però cap al final de la guerra, quan pintaven bastos, el comandament de la seva caserna va enviar tots els músics en un tren cap al front. I davant d'aquella decisió que pintava molt malament, el tren es va aturar a Calaf i va tenir un cop de sort: el capità del destacament de Calaf, quan va saber que al tren hi havia músics, els va fer baixar perquè volia formar una banda militar. Allò el va deslliurar d'anar a primera línia de front!

És una anècdota que no té més importància, però em fa molta il·lusió que la història del meu avi, el meu padrí, l'Emili Codorniu Aran, hagi quedat documentada i recollida en una web de memòria històrica on molta gent podrà consultar-la i conèixer-la.

Us deixo unes fotos i l'enllaç per visitar-la:

https://www.memoria.cat/emili-codorniu/

Viatge a Bilbao

Del 27 al 30 de desembre vam fer un viatge a Bilbao, un regal que ens havíem trobat a l'arbre de Nadal el matí del dia 25. 

Va ser un viatge molt interessant i bonic. Bilbao és una ciutat que ens va agradar molt, que es pot visitar tota a peu de punta a punta i que té moltes coses boniques per veure. Vam visitar el casc antic (las Siete Calles), vam fer el tour pel museu i l'estadi de San Mamés, vam anar al museu Guggenheim... Però també vam gaudir de l'anar passejant i anar descobrint mil i una coses boniques com la ria de Bilbao, les escultures que et vas trobant, la decoració de Nadal, les cases angleses de colors d'Irala, edificis imponents que et vas trobant per alguns carrers...

A més a més vam fer dues excursions al Puente de Vizcaya i a San Juan de Gaztelugatxe, vam comptar per primer cop amb el Roc com a conductor per fer relleus i sobretot, sobretot...

...vam gaudir d'estar junts tots quatre compartint noves experiències enriquidores. I segurament això és el millor de tot.

En queden un grapat de fotos i un vídeo de record:

Escapada al sud de França

Del 28 al 30 de desembre de 2023 vam passar 3 dies al sud de França. Feia força temps que no fèiem una escapada tots quatre i teníem ganes de passar uns dies junts compartint noves experiències, visitant alguns mercats nadalencs i menjant als Grands Buffets de Narbonne. Deixo un breu resum del que vam fer:

1.- Les Grands Buffets de Narbonne

Teníem ganes de provar el buffet lliure més gran d'Europa, però quan vam planificar el viatge no hi havia cap plaça disponible pels dies que hi anàvem. Per sort vam fer cas d'un molt bon consell: anar provant cada dia si sortien places disponibles, ja que de tant en tant es produeixen anul·lacions que en generen. I així va ser: pocs dies abans de marxar van aparèixer 4 places i vam poder-hi anar. Documentant-nos per a la visita vam llegir uns quants consells que vam seguir i no ens van anar malament. Eren aquests:

Guia útil de vuit passos per dinar a Les Grands Buffets i no acabar rodolant.

1. Ningú no parla de l'embafamenta a Les Grands Buffets. 
2. L'àpat acaba quan l'estómac del comensal crida "prou!"
3. Recorda que això és una cursa de fons i cal començar amb calma, per tant la primera passejada pel bufet es fa sense un plat a la mà. 
4. Asseure's de nou a taula i desplegar un croquis mental amb els passos a seguir. 
5. Dividir l'àpat complet en sis parts i una pausa entremig per fer un "trou normand", que no és res més que un lingotasso de calvados amb gelat de poma.
6. El pa, amb comptagotes. És boníssim, com tot, però t'atiparà innecessàriament.
7. Els formatges, deixem-los pel final
8. Si aquesta és la teva primera vegada a Les Grands Buffets, has de menjar fins al final.

El menú en 6 passos:

• 1/6: productes frescos que no siguin de mar (els foies gras, les terrines de micuit, els patés i els embotits...)
• 2/6: "Le plateau royal": ostres de Thau, gambes, llagostins, crancs de mar, cloïsses per avorrir i més de sis varietats de salmó noruec. 
• 3/6: la rôtisserie, és a dir, la zona de plats calents i cuinats a l'instant. Com que venim del mar, jo seguiria pel camí marítim i me la jugaria amb l'ostra amb salsa de muscat de Ribesaltes o el turbot al forn. 
• "Trou normand"
• 4/6: tornar a la rôtisserie per atacar algunes de les joies més preuades de la casa, si pot ser compartint plats amb algú que t'acompanyi a taula (la llebre a la Royale, hi ha el foie gras escaldat en el seu caldo de bolets, l'ànec a la sang...)
• 5/6: formatges
• 6/6: l'assortiment de dolços de La Pâtisserie i l'Espace Glacier.

Cal dir que va ser una expeirència molt satisfactòria i recomanable!

2.- Beziers

A Beziers vam veure el millor dels "Village de Noël" que hi ha a moltes ciutats franceses per aquestes dates. Un gran espai cuidadament decorat amb tots els imprescindibles motius nadalencs, moltes llums, ambientació hivernal i, per arrodonir-ho, un espectacle de llums i aigua (una mica a l'estil de les Fonts de Montjuic). Per rematar-ho un passeig ple de les típiques casetes on es venen productes alimentaris (mai no hi falta el típic "vin chaud") o d'artesania. Molt bonic.

3.- L'apartament a Carcassonne

Carcassonne era un punt cèntric de les diferents poblacions que volíem visitar i vam trobar-hi un apartament més que correcte, just als peus de les muralles de la Cité medieval.

4.- Cordes sur ciel

Aquest era el punt més allunyat del viatge, un petit conjunt medieval sobre un turó. Carrers empedrats i exageradament costeruts, edificis medievals, botigues d'artesania... Té un bon potencial, però el vam trobar una mica deixat, molts llocs tancats...

5.- Albi

Aquí també hi havia una gran zona dedicada a les típiques casetes amb menjar, beure i artesania i zona de jocs infantils i atraccions. Com que vam fer la visita de dia, no ho vam trobar tan lluït, però hi vam menjar prou bé en una d'aquestes casetes. Vam visitat la impressionant catedral de Sainte-Cécile i el pont sobre el riu Tarn.

6.- Castres

Aquí vam visitar un altre "Village de Noël" ben bonic, centralitzat en una plaça tancada rodejada d'edificis i preciosament decorada amb simbologia infantil dels diferents regnes de la màgia del Nadal (els dolços, els contes, les joguines...) i les típiques casetes on vam acabar tastant el vi calent. DEsprés vam veure un bonic videomapping sobre les façanes de les cases sobre el riu Agout (un paratge semblaven a les cases de l'Onyar de Girona)

7.- Carcassonne de nit

Abans de tancar-nos a l'apartament vam voltar una miqueta pel Carcassonne modern de nit i vam descobrir una zona d'atraccions amb una gran nòria il·luminada i una gran plaça amb casetes de beguda i menjar que estava plena de gent i molt animada.

8.- La Cité de Carcassonne

Ja hi havíem anat altres vegades, però dormint als seus peus, no vam resistir la temptació d'acostar-nos-hi i fer-hi una passejada. És un lloc bonic que et transporta al passat medieval i tan sols passejar una estona pels seus carrers entre muralles, torres i castells val la pena.

9.- Perpinyà

Vam fer-hi una visita llampec passejant pels seus carrers peatonals, al voltant del Castellet. Vam veure les típiques casetes nadalenques, la nòria i vam menjar el "plat de jour" en un restaurant i una crêpe en una de les casetes.

10.- Maternitat d'Elna

Només l'Ona hi havia estat en una visita de l'institut i als altres ens va agradar molt visitar aquest lloc mític que, en temps de guerra, va ser un exemple de solidaritat, acollint mares embarassades i els seus nadons perquè poguessin viure temporades dignes, lluny dels llocs sinistres on estaven prvades de llibertat. Actulment l'edifici no es pot visitar perquè cal fer-hi una reforma integral i només es pot veure des de fora, llegir els plafons informatius que han col·locat als jardins i visualitzar un audiovisual que hi ha a la planta baixa (al costat de la botigueta) on s'entrevista la fundadora i responsable de la maternitat, la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz.

11.- Argelers

Milers de republicans catalans i espanyols que fugien del feixisme en la Retirada de la Guerra Civil van acabar retinguts a la platja d'Argelers, en condicions infrahumanes. Uns d'ells van ser els meus avis que tinc entès que van ser-hi pocs dies abans d'entregar-se veient les pèssimes condicions de vida que els esperaven allà. Per això tenia molt interès en trepitjar aquelles platges on no hi hqueda cap altre record d'aquells moments que un monòlit. Al poble hi ha un petit museu-memorial que també vam visitar.

Després d'Argelers, vam intentar visitar Cotlliure, però estava totalment col·lapsat i va ser impossible aparcar. O sigui que vam acabar enfilant el camí de tornada a casa, tancant aquests tres bonics dies familiars al sud de França.

Acabo amb unes fotos d'aquells dies i un vídeo resum:

Entrevista a l'avi Emili sobre la Guerra Civil

El 15 de maig del 1991, jo estava estudiant l'últim any de la carrera de mestre i no recordo exactament per quin treball, però sé que vaig entrevistar el meu avi, Emili Codorniu Arán, perquè m'expliqués les seves experiències i reflexions sobre la Guerra Civil Espanyola.

Recordo estar al menjador de casa seva, amb la presència discreta de la iaia Maria (Maria Reguant Serra), que al llarg de l'entrevista fa algunes acotacions, m'ofereix cafè i despenja el telèfon.

L'entrevista la vaig enregistrar en una cinta de casset que va restar oblidada durant molts anys. Fa un parell d'anys, vaig redescobrir-la i vaig pensar que, si no la digitalitzava, perdria aquell valuós record i gràcies a l'ajut de la companya Montse Creus (gràcies, Montse), ho vaig aconseguir. Vaig fer-ne una còpia en CD per als meus pares i crec que ni tant sols vaig escoltar-la sencera.

Vaig pensar que algun dia hauria de transcriure-la, però llavors tenia molta feina i va quedar com a projecte pendent. Fa uns mesos, parlant amb l'amic Joan Ros sobre el tema, em va animar a fer-ne la transcripció (gràcies, Joan), però encara no m'hi vaig posar.

Va ser dies enrere (juliol del 2023, 32 anys després), quan vaig visitar alguns dels escenaris de la Batalla de l'Ebre, que em va tornar a venir a la memòria aquella entrevista i m'hi vaig posar. Durant unes quantes hores he escoltat les sàvies paraules del meu avi i fins i tot he somrigut i he rigut davant de les seves sortides. 

Penso que és un bon document. Les meves preguntes i repreguntes són interessants (tot i que ara n'hi faria moltes més) i en les seves respostes hi ha el testimoni directe de qui va viure aquella època de primera mà i unes reflexions mesurades i respectuoses que m'ha encantat tornar a escoltar.

Per a mi hi ha un valor sentimental afegit, però penso que, a part d'això, l'entrevista té un considerable interès històric de com es va viure la Guerra Civil a Manresa, des de la visió d'un jove que en aquells moments tenia 22-23 anys i tampoc no s'adonava de la veritable magnitud del que passava, però que, amb l'experiència del pas dels anys, quan ho recorda l'any 1991, li acaba de donar un enfoc prou interessant.

En fi: hi ha l'àudio en aquest video de Youtube (només és àudio) i un enllaç al document de text on es pot llegir la transcripció escrita de l'entrevista. Són 40 minuts (com la primera part d'un mal partit de futbol), però penso que valen la pena.

Si algú es pren la molèstia d'escoltar-ho i/o llegir-ho, m'agradaria molt saber-ne l'opinió.

Per llegir la transcripció de l'entrevista cliqueu aquí

Escapada a la Terra Alta

Aquest any les famílies dels alumnes que he tingut a la tutoria de l'escola em van regalar un val d'aquells per gaudir d'una experiència. Amb l'Anna ens ho vam mirar i ens vam decantar per:

Fes nit en un antic molí d'oli i degusta els productes de la Terra Alta

• Una nit en habitació doble amb bany privat
• Cistella de productes Km0
• Visita comentada a l'antic molí d'oli
• Tast d'olis de la comarca

A part que dormir en un antic molí d'oli reconvertit en alberg, semblava interessant, vam buscar on era Bot (que hem de reconèixer que no sabíem localitzar en el mapa) i quan vam veure que era molt a prop de Corbera d'Ebre, ho vam tenir clar.

Jo feia molt de temps que volia visitar Corbera d'Ebre i trepitjar aquells malaurats escenaris on es va dur a terme la Batalla de l'Ebre i va morir tanta gent d'una manera tan absurda.

Això és tot el que vam fer:

1.- Poble Vell de Corbera

Durant la batalla de l'Ebre el Poble Vell de Corbera d'Ebre va patir quatre dies seguits de bombardejos, que van destruir una tercera part de les cases, però després encara va ser escenari de cruentes batalles que el van acabar arrassant del tot. La població supervivent va abandonar les runes i van crear un poble nou un tros més avall. L’any 1992 el conjunt va ser declarat Lloc Històric protegit per la Generalitat de Catalunya i és un lloc esborronador per imaginar com devia ser viure enmig d'aquell episodi bèl·lic.

2.- 115 dies. Centre d'interpretació i eix vertebrador del conjunt patrimonial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.

A Corbera d'Ebre hi ha aquest museu que és dels millors que he vist mai, amb audiovisuals, guies interactives i un gran recull de material de la Batalla de l'Ebre, reculls de premsa de tot el període i, finalment, un audiovisual que recull les vivències de supervivents locals d'aquella tragèdia. Vam passar-hi més de tres hores, empapant-nos de tota la informació i emoció que teníem a l'abast. Altament recomanable.

El nom fa referència als 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre des que els republicans van travessar el riu i van començar a guanyar posicions (25 juliol 1938) fins el dia que van tornar a travessar el riu, ja derrotats (15 novembre 1938) en l'inici de la reculada final.

3.- Espais de memòria

Al llarg de tots els escenaris de la Batalla de l'Ebre queden vestigis del que allà es va viure i espais d'homenatge. Nosaltres vam visitar el Memorial de les Camposines, un lloc on s'han enterrat les restes de soldats anònims i se'ls ret homenatge. Hi ha unes plaques amb els noms de tots els soldats desapareguts i ofrenes en forma de fotos, poemes, rams de flors, etc.

També vam visitar les trinxeres de les Deveses (La Fatarella), un dels diversos indrets que s'han conservat per poder visualitzar i imaginar millor com devia ser la vida diària d'aquells soldats (molts d'ells adolescents de 17-18 anys que van ser reclutats a la desesperada -la Lleva del Biberó- i van trobar una mort injusta en una guerra absurda).

4.- Lo Molí de Bot

Aquí és on vam dormir. Actualment és un alberg net, modern i molt acollidor, construït en un indret que havia estat un antic molí d'oli. A la planta baixa es conserven totes les peces que servien per a l'elaboració de l'oli i uns plafons explicatius i l'amo de la casa ens va fer una visita guiada superinteressant, acabada amb un petit tast d'olis. La casa té tot el necessari per descansar còmodament, fer-te tu mateix el menjar i fins i tot tenir-hi les bicicletes, ja que per Bot hi passa una via verda, que permet fer llargs recorreguts en passejades ciclistes molt assequibles.

5.- Celler cooperatiu de Pinell de Brai (la Catedral del Vi)

El segon dia de l'escapada vam aprofitar per conèixer coses ben interessants de la zona i vam començar per "la Catedral del Vi". És el celler cooperatiu de Pinell de Brai, obra modernista de gran bellesa, construïda per l'arquitecte Cesar Martinell, amb uns preciosos arcs parabòlics. Vam fer visita lliure amb audioguies (molt interessant, incloent el túnel d'aromes, on et deixen ensumar i endevinar aromes que poden portar els vins) i vam acabar amb un tast de 4 vins, que sempre és un bon final per a aquestes visites.

6.- Benifallet

No teníem previst anar a Benifallet, però l'amo del Molí de Bot ens va recomanar el restaurant Pepo per dinar molt bé i amb una relació qualitat-preu excel·lent. Ho vam provar i en donem fe: vam dinar mooolt bé!

Després vam visitar uns safarejos que hi ha a la vora de l'Ebre.

7.- El Castell de Miravet

I abans d'agafar el camí de tornada a casa, vam voler aprofitar per fer una visita al Castell de Miravet, fortalesa militar que s'alça sobre un meandre del riu Ebre. Durant molts anys va pertànyer a l'orde dels Templers i està en un considerable bon estat de conservació.

Dos dies molt ben aprofitats per descobrir una comarca desconeguda i aprendre d'història i gastronomia en molt bona companyia.

Totalment recomanable!