La intel.ligència és col.lectiva...
...compartim coneixements, reflexions, opinions...
Benvingut: passa, llegeix i opina
Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic). Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets. Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.
Molta gent em va felicitar i entre tants missatges em van arribar tres "perles" de tres persones que em van mostrar la seva estima, el seu agraïment i el seu reconeixement. Em van emocionar i em van fer sentir pels núvols. Per això les vull deixar fixades aquí per poder-les recordar i recuperar en un futur.
1.- També agrair-te el teu saber fer, el teu tarannà tranquil, els teus adients raonaments de germà gran, unes vegades apagant espurnes, altres tibant del carro o opinant sàviament sobre qualsevol qüestió...
2.- Nen, et fas gran! Això diuen quan fots anys, però tu sempre has sigut gran. Aquella grandesa que no es mesura amb anys sinó amb fets, com diria la xxxxx: la grandesa de l'Eladi. I estic segura que no es refería només a la física, que aquesta, nen, és indiscutible!!
Sé molt bé que parlava de la que ens has demostrat dia a día, amb fets, sense fer soroll i fent bona feina, pencaire de mena com ets, amb paper i teclat con a eines, amb l'escriptura per endavant. Ensenyant-nos a fer camí i fent camí al teu costat. Formar part del teu equip i saltar amb tu al terreny de joc i seguir les teves estratègies és el millor del món mundial. Però sens dubte el millor és la vostra sincera amistat i el caliu de família, escalf... embolcallada de petons de colors i el teu somriure!!
Com a Bon mestre sempre donant les millors ensenyances. Per molts i molts i bons anys puguem gaudir de tot això i més!!!
Gaudeix del teu día!! Amb tota la nostra estima sempre!!!! Petons i una forta abraçada!!!
3.- Bon vespre,
En primer lloc moltes felicitats pel teu aniversari i per molts anys!
Per molts anys puguis continuar fent de mestre, i per molts anys puguis seguir escoltant els nens i nenes que tens a l' aula i per molts anys puguis ser un puntal tant important com ho vas ser per nosaltres com a família.
Vam ser molt conscients en el seu moment , i ho seguim sent ara, que durant un curs escolar vam trobar un mestre que, alhora que persona, va traspassar els límits professionals i ens va poder oferir una relació de confident convertint-se en una persona més de la nostra família.
Aportant llum a cada dia de foscor, obrint possibilitats infinites i flexibles quan es tancaven totes les portes i empenyent endavant quan costava tant donar un petit pas. Vam tenir la immensa sort de tenir- te tant a prop donant-nos empenta dia darrera dia de forma incansable com ningú més ho hauria fet.
Avui fent la vista enrere podem dir que per fi la xxxxxx ha fet el cim que tant esperaven i s' hi està mantenint dia rere dia. [...] Espero que avui, dia del teu aniversari, hagis passat un bon dia i puguis sentir-te durant tots els altres dies de l' any ple de satisfacció de la feina feta com a mestre i com a persona per molt anys.
He fet un descobriment que no em puc quedar només per a mi: el Centre de Recuperació d’Aparells de Manresa.
Fa molts mesos que se’ns va espatllar el robot de cuina que tenim (una mena de Thermomix, però del Lidl, que es diu Monsieur Cuisine). No semblava que fos un gran problema, però no sabíem on dur-lo. Mirant per internet vam veure que a Barcelona i a Madrid hi havia llocs on, si l'enviaves, te’l reparaven i te’l retornaven per correu, però vam suposar que tot això dispararia el preu de la reparació.
I així estàvem. Sense fer-lo servir i pensant que potser un dia acabaríem portant-lo a la deixalleria i potser comprant-ne un de nou que costa més de 300 euros.
Però un bon dia, al Regió7, vaig veure una notícia que parlava de la Codornella, una cooperativa molt curiosa fundada per dos enginyers (Pau Lafoz i Aleix Badia) amb consciència social i col·laborativa. Entre les diferents iniciatives que duen a terme hi ha el Centre de Recuperació d’Aparells: a l’edifici d’habitatges cooperatius La Raval, al carrer Hospital, 10 de Manresa, els dimecres de 17:30 a 20:30 tothom qui té un electrodomèstic que no funciona i vol reparar es pot presentar allà i aquests enginyers i alguns voluntaris que col·laboren amb ells t’ajuden a adobar-lo. La filosòfica del projecte és que siguis tu mateix qui l’arregla. Ells et deixen les eines, l’experiència i els coneixements, però promouen l’empoderament dels propis usuaris perquè siguin ells mateixos qui duguin a terme la reparació. I sense demanar res a canvi, és un servei col·laboratiu i gratuït.
Hi ha diversos lemes que surten d’aquest espai i em faig meus de totes totes:
“No siguis trasto i repara”
“Reparar cura, connecta i transforma”
“En l’era del consum, reparar és un acte de rebel·lia”
És una iniciativa solidària, que promou compartir coneixements i trencar la roda del consumisme ferotge que fabrica aparells que s’espatllen al cap de poc temps d’ús i tothom insisteix a dir-te que no val la pena reparar, que és millor comprar-ne un de nou. També és un exercici radical d’ecologisme per reduir residus. Des que va entrar en funcionament fa dos anys i mig, han reparat prop de 300 aparells i han aconseguit que 800 kg de residus no anessin a parar a la deixalleria.
Van anar-hi un dimecres per explicar el nostre problema i ens van dir que portéssim el robot de cuina. El següent dimecres vaig arribar-hi i vaig veure l’espai en ple funcionament. Vuit o nou persones amb uns quants aparells desmuntats, estudiants els circuits elèctrics, soldant, descollant...
Quan em va tocar el torn, vam connectar-lo i vaig explicar el problema. Vam treure el recipient superior i tot seguit la peça que havia de fer girar les ganivetes. De seguida el Pau va identificar el problema i va dir-me que si trobàvem un recanvi d’aquella peça, creia que tornaria a funcionar. Va anar a l’ordinador i en un tres i no res va trobar a Amazon la peça que necessitàvem. Em va dir que jo mateix la demanés amb el meu mòbil perquè m’arribés a mi.
En 24 hores tenia la peça a casa, l’hem col·locada substituint la que estava avariada i... tornem a tenir robot de cuina!!!
Import total de la reparació: 8’29 €
Import d’un robot de cuina nou: entre 300 i 500 euros
Estic molt agraït a la iniciativa i no només perquè haguem pogut recuperar el nostre aparell per un preu mòdic, sinó perquè el trobo un projecte revolucionari i m’agradaria que tothom el conegués i l’utilitzés per allargar les vides dels nostres electrodomèstics recuperar l’hàbit d’arreglar les coses, reduir residus, compartir coneixements i fer comunitat... Tot ho trobo genial en aquest projecte.
En aquest assaig es plantegen les variables que intervenen en una aula des del punt de vista del professor. Amb lucidesa i simpatia ens parlen d'aspectes imprescindibles per ser un bon mestre i fer una bona classe.
Primer de tot, ser molt humil i estar molt atent a tot el que passa en l'ecosistema d'una classe. Captar l'atenció, però després saber mantenir-la. Comptar sempre amb els alumnes, que són el 50% d'aquest "nosaltres" que ens permetrà fer bones classes. No deixar-se enlluernar per novetats i tecnologies perquè la veritat del nostre ofici està en una cosa molt vella: què espera el professor dels alumnes i què esperen ells del seu mestre. Tenir clar que una classe entretinguda o divertida no té perquè ser una bona classe. Assumir el lideratge de la classe, però estar obert a les crítiques i ser autocrític amb el que fem. Buscar la manera de connectar amb els alumnes. Ser autèntic.
Acabo amb una cita textual: "Prueba. Intenta. Arriesga. Falla. Sé profesor".
Rosa dels Vents. Penguin Random House Grupo Editorial
La Neus Rossell és mestra, estima la seva feina i creu en els infants i el poder transformador de l'educació. Però ha decidit fer-ho divertit i en aquest llibre juga a l'esperpent i l'exageració per posar sobre la taula totes les contradiccions i sensesentits que es viuen actualment a les escoles.
Critica els canvis de rumb erràtics del departament d'educació, la manca de recursos humans i materials de les escoles, l'intrusisme i la desconfiança d'algunes famílies envers l'escola, el sobreproteccionisme exagerat que envolta els infants, la deriva de la societat envers els valors humans que haurien de ser la base de l'educació (el respecte, la responsabilitat, l'esforç, el compliment d'unes normes comunes...), el desprestigi social dels mestres...
I la gràcia és que tot això que ens hauria de fer plorar, ho llegim amb un somriure als llavis i ens fa reflexionar.
1.- Dilluns 4 de març: Actituds que junts hem d'erradicar
Bon vespre,
us escric amb certa tristesa i preocupació per uns fets que han passat avui a la sessió de música que han fet els vostres fills i filles amb la mestra de música.
Aprofitant que aquesta setmana és la del 8M, Dia Internacional de la Dona (una jornada que pretén reivindicar la lluita de les dones per la seva plena participació a la societat i el seu desenvolupament íntegre com a persones, en plena igualtat amb els homes), els ha preparat una activitat per reflexionar sobre el paper de la dona en la indústria musical a partir d'unes dades sobre el nombre de dones entre la música que més s'escolta, en els festivals, en els premis Grammy, les diferències de sous, etc. Evidentment no es pretenia imposar cap opinió i els ha dit que tothom podia opinar lliurament des del respecte.
Com a activitat final els proposava que escollissin una dona cantant que els agradés, però aquesta activitat no s'ha pogut fer perquè el comportament d'una majoria dels nens (en masculí) de la classe ha estat totalment inadequada: interrompent la mestra amb comentaris despectius, rient maleducadament de les cançons que es proposaven i de les explicacions, parlant entre ells mentre parlava la mestra, escridassant les nenes que donaven l'opinió, girant-se d'esquena per no veure els vídeos ni escoltar les cançons i fins i tot negant-se a fer l'activitat... I a la classe s'han hagut de sentir comentaris com:
- Les dones no es dediquen tant a la música perquè han d'estar a la cuina, amb els fills...
- Les dones canten pitjor...
- És injust que no hi hagi un Dia de l'Home...
Cap de les nenes de la classe no ha secundat aquest comportament i, d'entre els nens (a la classe hi ha 18 nens) només un 39% han mantingut la mateixa actitud de respecte que han mantingut les noies mentre que el 61% restant és el que ha mantingut l'actitud reprovable que us he explicat, o bé de forma activa o donant-los suport explícit amb gestos i rialletes.
Com a educador, fermament convençut que aquesta lluita pels valors que defensa el 8M és LA MEVA LLUITA, vull creure que la majoria de famílies també penseu el mateix. Per això us demano la vostra col·laboració per tal que junts lluitem per erradicar aquests comportaments i actituds que perpetuen una situació injusta per a totes les dones (les nostres mares, filles, germanes, àvies...). Durant la setmana seguirem parlant d'aquest comportament, analitzant els motius que han provocat aquesta actitud irrespectuosa i bel·ligerant davant la proposta de la classe de música i m'agradaria acabar aquest episodi amb alguna reflexió tangible que ens permeti aprendre alguna cosa d'això que ha passat.
Penso que a l'escola la nostra principal feina es EDUCAR, així en majúscules, en valors que ens permetin construir una societat més justa, democràtica, igualitària i respectuosa per a totes les persones.
Pot ser que alguns dels infants hagin reaccionat així per seguir el corrent d'altres que han començat, per fer una broma, per un mal entès esperit de rebel·lia... però penso que en temes com aquests convé deixar les coses clares, tenir un criteri propi i saber que parlem de coses molt serioses que acaben suposant problemes greus per no erradicar d'arrel aquestes conductes.
Us agrairé moltíssim si voleu compartir amb mi a través del meu correu electrònic les converses que pogueu tenir a casa arrel d'aquest fet, comentaris que volgueu fer-me al respecte i fins i tot propostes de com treure suc d'això que ens ha passat que penso que és una OPORTUNITAT per millorar aquests dèficits que arrosseguem com a societat.
Agraeixo tota la col·laboració que em pugueu proporcionar ja que aquesta feina d'educar els infants la tenim compartida entre vosaltres (famílies) i nosaltres (mestres).
A reveure
2.- Dimecres 6 de març: Proposta de 5A per al 8M, Dia de la Dona
Després del que va passar a la sessió de música de dilluns i ja us vaig explicar, vam tenir una conversa interessant a classe i els vaig proposar, per al divendres 8 de març, fer un petit vídeo en que sortíssim TOTS, explicant algun dels motius pels quals creiem que encara és necessari celebrar aquest Dia de la Dona.
La condició és que en el vídeo hi han de sortir per parelles i sempre han de ser parelles mixtes (un nen/home i una nena/dona). Poden fer-ho dos companys de la classe o un d'ells amb germà/germana, pare/mare...
Estic molt content i agraït perquè alguns ja m'han dit que ho han parlat a casa i heu decidit acompanyar-los en aquesta activitat i sortir al vídeo amb ells. Per tant us dono unes mínimes indicacions perquè després em sigui més fàcil ajuntar tots els vídeos i fer el muntatge final.
Heu de gravar els vídeos en format HORITZONTAL (apaïsat), heu de sortir-hi les dues persones alhora i totes dues persones han de dir alguna cosa. Si heu pensat un misssatge o frase partiu-lo en dues meitats de manera que un en digui una part i l'altre, la segona. Feu vídeos breus perquè quan els ajuntem tots en un únic vídeo no quedi massa llarg. Abans d'enviar-me'l, assegureu-vos que es veu bé i se sent bé.
Feu-me'ls arribar abans de divendres al meu correu perquè pugui fer el muntatge final.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I TOTES PER LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT
3.- Divendres 8 de març: Vídeo del 8M (alumnes i famílies de 5A)
Bon vespre,
amb aquest correu us adjunto l'enllaç per poder veure còmodament el vídeo que hem elaborat aquesta setmana a la classe de 5A sobre el 8M.
Per a mi ha estat una experiència molt enriquidora, sobretot perquè m'ha permès allò que no sempre és possible, però que és tan desitjable: anar totalment alhora l'escola i la família, incidint directament en l'educació dels vostres fills i filles.
Des del primer moment que vaig compartir amb vosaltres les meves inquetuds i preocupacions arrel de l'incident de dilluns a la sessió de música, vaig notar immediatament la vostra complicitat, implicació i col·laboració i ha estat molt fàcil revertir la situació i engrescar-se en aquest projecte, del qual us ofereixo el resultat final.
Així que, de tot cor, només em resta donar-vos les gràcies: moltíssimes gràcies! Tots junts hem aconseguit treure una cosa bona d'una que inicialment semblava dolenta.
Aquesta és una notícia que s'explicarà sola. I de fet tan sols pretenc fixar en aquest bloc, que és un mica el quadern de bitàcola de la meva vida, una descoberta força recent que em dona estones de gran gaudi.
A través del Ton Armengol, poeta que vaig conèixer per la seva vinculació calderina fa molt temps i de qui n'admiro la sensibilitat i la capacitat d'engegar projectes, vaig saber d'aquesta iniciativa. Ras i curt, gent que es reuneix un cop al mes per llegir i compartir poesia. Així ho expliquen al seu compte d'instagram:
El nom ja em va encantar perquè té un doble significat:
1.- Dir versos: recitar poesia
2.- "Diversos": perquè la gent que s'hi reuneix és diversa quant a edat, procedència, etc però els uneix el gust per la poesia.
A través d'un compte d'instagram i un grup de whatsapp, cada segon dimarts de mes a les 19 h es troben en un lloc que se sap una setmana abans. El Ton busca llocs suggerents i acollidors i em consta que en els mesos d'hivern s'opta per espais tancats (llibreries principalment) i en els mesos de bonança es fan les trobades a l'aire lliure.
A les trobades s'hi pot assistir només com a oient o participar llegint versos. Tothom hi és benvingut. I no hi ha cap compromís de participació: quan et va bé hi vas i quan no, no. Cap problema
De moment he participat en dues d'aquestes trobades. La primera va ser el 9 de maig al pati de l'Ateneu la Sèquia. La segona el 8 d'agost al mirador de la torre de l'Alberg del Carme. Les dues han estat trobades molt agradables en les que he escoltat les propostes poètiques dels altres i hi he aportat les meves. El primer dia vaig llegir versos de Benjamin Prado, de Joana Raspall i un poema propi. El segon dia vaig llegir Gloria Fuertes.
Després de cada trobada, al compte d'Instagram apareixen dues fotos: una de la gent que hi ha participat i una dels llibres que s'hi han llegit.
Sempre que pugui hi aniré perquè és un espai de llibertat i cultura, que de tan senzill em sembla revolucionari. Si algú s'hi sent mínimament atret, com he dit abans, tothom hi és benvingut.
Deixo testimoni gràfic de les dues trobades en què he participat.
El 15 de maig del 1991, jo estava estudiant l'últim any de la carrera de mestre i no recordo exactament per quin treball, però sé que vaig entrevistar el meu avi, Emili Codorniu Arán, perquè m'expliqués les seves experiències i reflexions sobre la Guerra Civil Espanyola.
Recordo estar al menjador de casa seva, amb la presència discreta de la iaia Maria (Maria Reguant Serra), que al llarg de l'entrevista fa algunes acotacions, m'ofereix cafè i despenja el telèfon.
L'entrevista la vaig enregistrar en una cinta de casset que va restar oblidada durant molts anys. Fa un parell d'anys, vaig redescobrir-la i vaig pensar que, si no la digitalitzava, perdria aquell valuós record i gràcies a l'ajut de la companya Montse Creus (gràcies, Montse), ho vaig aconseguir. Vaig fer-ne una còpia en CD per als meus pares i crec que ni tant sols vaig escoltar-la sencera.
Vaig pensar que algun dia hauria de transcriure-la, però llavors tenia molta feina i va quedar com a projecte pendent. Fa uns mesos, parlant amb l'amic Joan Ros sobre el tema, em va animar a fer-ne la transcripció (gràcies, Joan), però encara no m'hi vaig posar.
Va ser dies enrere (juliol del 2023, 32 anys després), quan vaig visitar alguns dels escenaris de la Batalla de l'Ebre, que em va tornar a venir a la memòria aquella entrevista i m'hi vaig posar. Durant unes quantes hores he escoltat les sàvies paraules del meu avi i fins i tot he somrigut i he rigut davant de les seves sortides.
Penso que és un bon document. Les meves preguntes i repreguntes són interessants (tot i que ara n'hi faria moltes més) i en les seves respostes hi ha el testimoni directe de qui va viure aquella època de primera mà i unes reflexions mesurades i respectuoses que m'ha encantat tornar a escoltar.
Per a mi hi ha un valor sentimental afegit, però penso que, a part d'això, l'entrevista té un considerable interès històric de com es va viure la Guerra Civil a Manresa, des de la visió d'un jove que en aquells moments tenia 22-23 anys i tampoc no s'adonava de la veritable magnitud del que passava, però que, amb l'experiència del pas dels anys, quan ho recorda l'any 1991, li acaba de donar un enfoc prou interessant.
En fi: hi ha l'àudio en aquest video de Youtube (només és àudio) i un enllaç al document de text on es pot llegir la transcripció escrita de l'entrevista. Són 40 minuts (com la primera part d'un mal partit de futbol), però penso que valen la pena.
Si algú es pren la molèstia d'escoltar-ho i/o llegir-ho, m'agradaria molt saber-ne l'opinió.
Per llegir la transcripció de l'entrevista cliqueu aquí
115 DIES A L'EBRE. EL SACRIFICI DE LA LLEVA DEL BIBERÓ
Assumpta Montellà
Ara Llibres
He devorat aquest llibre després d'haver passat 24 hores trepitjant els escenaris de la batalla de l'Ebre, un infaust episodi de la nostra història recent que sempre m'ha atret, m'ha impressionat i no puc entendre que caigui en l'oblit i sigui totalment desconegut per les actuals generacions.
El meu fill Roc, amb 18 anys acabats de fer, hagués estat cridat a files, hauria patit mil i una calamitats i s'hauria arriscat a una més que probable mort si li hagués tocat viure en aquells anys convulsos.
El llibre fa un retrat històric dels 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre. Des del 25 de juliol de 1938, en què les tropes republicanes van travessar de nit i per sorpresa el riu Ebre i van reconquerir uns 800 km2 de territori, fins el 16 de novembre del mateix any, quan el que quedava d'aquell malmès exèrcit va travessar de tornada el pont de Flix, culminant la retirada.
Una guerra injusta en què el bàndol nacional va rebre l'ajut constant d'armament, munició, avions i homes per part dels seus aliats alemanys i italians, constatant un desequilibri militar aclaparador.
Davant d'això els republicans van oferir una resistència i un valor increïbles. Van lluitar contra les tones de bombes que els sepultaven, contra les riuades provocades per Franco quan obria les comportes dels pantans, contra la fam, la set, la calor, els polls, la manca d'higiene, les malalties, la por dels soldats adolescents, la indiferència de les potències internacionals...
El llibre ho explica capítol a capítol, amb una pinzellada històrica inicial gens farragosa i molt didàctica i, després, els testimonis directes de "biberons" supervivents que fan posar els pèls de punta amb les vivències que recorden.
Aquest any les famílies dels alumnes que he tingut a la tutoria de l'escola em van regalar un val d'aquells per gaudir d'una experiència. Amb l'Anna ens ho vam mirar i ens vam decantar per:
Fes nit en un antic molí d'oli i degusta els productes de la Terra Alta
Una nit en habitació doble amb bany privat
Cistella de productes Km0
Visita comentada a l'antic molí d'oli
Tast d'olis de la comarca
A part que dormir en un antic molí d'oli reconvertit en alberg, semblava interessant, vam buscar on era Bot (que hem de reconèixer que no sabíem localitzar en el mapa) i quan vam veure que era molt a prop de Corbera d'Ebre, ho vam tenir clar.
Jo feia molt de temps que volia visitar Corbera d'Ebre i trepitjar aquells malaurats escenaris on es va dur a terme la Batalla de l'Ebre i va morir tanta gent d'una manera tan absurda.
Això és tot el que vam fer:
1.- Poble Vell de Corbera
Durant la batalla de l'Ebre el Poble Vell de Corbera d'Ebre va patir quatre dies seguits de bombardejos, que van destruir una tercera part de les cases, però després encara va ser escenari de cruentes batalles que el van acabar arrassant del tot. La població supervivent va abandonar les runes i van crear un poble nou un tros més avall. L’any 1992 el conjunt va ser declarat Lloc Històric protegit per la Generalitat de Catalunya i és un lloc esborronador per imaginar com devia ser viure enmig d'aquell episodi bèl·lic.
2.- 115 dies. Centre d'interpretació i eix vertebrador del conjunt patrimonial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
A Corbera d'Ebre hi ha aquest museu que és dels millors que he vist mai, amb audiovisuals, guies interactives i un gran recull de material de la Batalla de l'Ebre, reculls de premsa de tot el període i, finalment, un audiovisual que recull les vivències de supervivents locals d'aquella tragèdia. Vam passar-hi més de tres hores, empapant-nos de tota la informació i emoció que teníem a l'abast. Altament recomanable.
El nom fa referència als 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre des que els republicans van travessar el riu i van començar a guanyar posicions (25 juliol 1938) fins el dia que van tornar a travessar el riu, ja derrotats (15 novembre 1938) en l'inici de la reculada final.
3.- Espais de memòria
Al llarg de tots els escenaris de la Batalla de l'Ebre queden vestigis del que allà es va viure i espais d'homenatge. Nosaltres vam visitar el Memorial de les Camposines, un lloc on s'han enterrat les restes de soldats anònims i se'ls ret homenatge. Hi ha unes plaques amb els noms de tots els soldats desapareguts i ofrenes en forma de fotos, poemes, rams de flors, etc.
També vam visitar les trinxeres de les Deveses (La Fatarella), un dels diversos indrets que s'han conservat per poder visualitzar i imaginar millor com devia ser la vida diària d'aquells soldats (molts d'ells adolescents de 17-18 anys que van ser reclutats a la desesperada -la Lleva del Biberó- i van trobar una mort injusta en una guerra absurda).
4.- Lo Molí de Bot
Aquí és on vam dormir. Actualment és un alberg net, modern i molt acollidor, construït en un indret que havia estat un antic molí d'oli. A la planta baixa es conserven totes les peces que servien per a l'elaboració de l'oli i uns plafons explicatius i l'amo de la casa ens va fer una visita guiada superinteressant, acabada amb un petit tast d'olis. La casa té tot el necessari per descansar còmodament, fer-te tu mateix el menjar i fins i tot tenir-hi les bicicletes, ja que per Bot hi passa una via verda, que permet fer llargs recorreguts en passejades ciclistes molt assequibles.
5.- Celler cooperatiu de Pinell de Brai (la Catedral del Vi)
El segon dia de l'escapada vam aprofitar per conèixer coses ben interessants de la zona i vam començar per "la Catedral del Vi". És el celler cooperatiu de Pinell de Brai, obra modernista de gran bellesa, construïda per l'arquitecte Cesar Martinell, amb uns preciosos arcs parabòlics. Vam fer visita lliure amb audioguies (molt interessant, incloent el túnel d'aromes, on et deixen ensumar i endevinar aromes que poden portar els vins) i vam acabar amb un tast de 4 vins, que sempre és un bon final per a aquestes visites.
6.- Benifallet
No teníem previst anar a Benifallet, però l'amo del Molí de Bot ens va recomanar el restaurant Pepo per dinar molt bé i amb una relació qualitat-preu excel·lent. Ho vam provar i en donem fe: vam dinar mooolt bé!
Després vam visitar uns safarejos que hi ha a la vora de l'Ebre.
7.- El Castell de Miravet
I abans d'agafar el camí de tornada a casa, vam voler aprofitar per fer una visita al Castell de Miravet, fortalesa militar que s'alça sobre un meandre del riu Ebre. Durant molts anys va pertànyer a l'orde dels Templers i està en un considerable bon estat de conservació.
Dos dies molt ben aprofitats per descobrir una comarca desconeguda i aprendre d'història i gastronomia en molt bona companyia.
