Aquest estiu per a mi ha passat al ritme adequat (la percepció del temps és tan personal...) i me n’adono que he tingut l’oportunitat de redescobrir o directament descobrir uns quants petits plaers, aquelles estones que t’acosten a la felicitat.
Intento fer memòria:
El plaer d’acabar coses començades, unit al plaer de fer coses que normalment encarregaries a un professional (i pagaries a preu d’or...) amb les teves pròpies mans: vaig acabar les obres de pavimentació de la terrassa de darrera casa (que no hagués pogut fer sense l’ajuda del Joan Reyes), vaig fer i col·locar uns prestatges amb unes fustes que feia anys que teníem per casa i vaig fer la primera de les mosquiteres que un dia o altre acabaré fent.
El plaer de gaudir del temps: en un altre post ja vaig parlar del plaer de mirar les estrelles. Afegim aquí una altra sensació: la ingravidesa a la piscina. Vam comprar una piscina de 3’60 metres de diàmetre i 90 cm. de fondària per als nens, però jo hi he passat no poques estones surant sobre un flotador i deixant que passessin els minuts mentre m’anava relaxant a la deriva.
El plaer de recuperar aficions habitualment oblidades: tornar a llegir, traient la pols a aquells llibres que he anat acumulant sobre la tauleta de nit al llarg de l’any; tornar a cantar i tocar la guitarra, tornar a prendre un Jim Beam a la llum de la lluna...
El plaer de la conversa i les relacions personals: anar a sopar a casa d’amics, convidar amics a sopar, conversar fins a altes hores de la nit, prendre un mojito o un daiquiri o una sangria de cava... No és que vulgui fer una apologia de l’alcoholisme, però són “extres” que no ens podem permetre durant l’any i que per això s’assaboreixen més.
El plaer de trencar la rutina: és el primer estiu des de fa uns quants anys en que no he fet RES relacionat amb l’escola. Hi ha diversos motius que poden explicar-ho, però el fet és que he esborrat l’escola de la meva agenda durant dos mesos.
El plaer d’aprendre: vaig fer un curset telemàtic que va suposar l’arrencada d’aquest blog “picalapica”. M’ho vaig passar molt bé fent-lo i vaig aprendre moltes coses i per això aprofito per felicitar des d’aquí al mestre que me’l va impartir: el Joan Calvo.
El plaer de gaudir de la família: ser al costat dels nens i poder gaudir dels seus progressos (el Roc ha après a nedar sense manguitos, comença a anar en bici sense rodetes, ha deixat els bolquers de la nit i va aprenent a aguantar-se el pipi a la nit; l’Ona parla cada vegada més bé, juga amb el seu telèfon mòbil, canta cançons com la de “Copa, Lliga i Champions” i treu més i més caràcter...), compartir estones d’intimitat amb la parella (punt i a part mereix el creuer a ritme de jazz al port de Barcelona)...
Em queden imatges (tocar la guitarra de nit a la platja mentre el meu sogre estava pescant, mirar les estrelles des de la tumbona, mullar-me sota una pedregada mentre pedalejàvem amb el Roc sense rodetes, contemplar el mar mentre ens abraçàvem amb l’Anna a bord del catamarà, estar tots quatre estirats al terra jugant i rient dins del volcà de Santa Margarida... i segur que em descuido coses) i sobretot sensacions que em fan pensar que aquest ha estat un bon estiu en què he fet moltes coses i que espero haver carregat piles per resistir els mesos següents.
