Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

27 de gen. 2019

Un plàcid diumenge (batalleta)

Aquesta notícia va dedicada a tots aquells que no tenen criatures. I sense les obligacions familiars que es deriven del fet de tenir fills, gaudeixen de caps de setmana en que poden anar a dormir tard i llevar-se encara més tard, o fer mandres, o improvisar i anar a fer el vermut on vulguin...
Us vull explicar el meu plàcid diumenge, ara que el tinc molt recent...
El dissabte a les 23:00 h ja se'm tancaven els ulls al sofà perquè ens havíem llevat d'horeta per portar l'Ona a jugar a bàsquet (convocatòria a les 8'30 h, partit a les 9'15 h., victòria espectacular 98-40). Quan va acabar el partit de l'Ona vam agafar "el portante" i vam baixar a Artés on el Roc jugava a futbol (convocatòria a les 11'30 h, partit a les 12'30 h, victòria plàcida 5-1)... però això era dissabte i jo us volia parlar del diumenge...

El diumenge m'he llevat a les 7'45 h. Esmorzar, dutxa i amb l'Ona hem anat a buscar una amiga seva perquè estàvem convocats a les 10'45 al Prat de Llobregat a l'entrega de premis d'un concurs escolar en què havien participat. 77 km i una hora de trajecte.


Per sort hem aparcat de seguida i hem arribat d'hora. Hem anat a fer un cafè i uns cacaolats mentre esperàvem la resta de l'expedició. Hem assistit a l'acte i una de les dues classes finalistes de l'escola de Calders... ha rebut el primer premi! (Visca!!). Recollir el premi, fotos de celebració, però.. de seguida cap al cotxe perquè havíem de ser el més d'hora possible a Manresa a dinar.


Després de trobar l'enrevessada sortida de El Prat, 63 km de trajecte i en poc menys d'una hora érem a Manresa. Sobre les 14:00 començàvem a dinar, amb un petit inconvenient: entre 2 i 3 quarts de 3 havíem de tornar a marxar perquè el Roc jugava a... Guardiola de Berguedà.
Quan anàvem a començar a dinar han vingut a buscar l'amiga de l'Ona, l'hem baixat a acompanyar i llavors, més de pressa que corrents, hem dinat en format exprés i a les 14:45 h, amb el cafè a la gola, tornàvem a pujar al cotxe. I cap a Guardiola de Berguedà on el Roc jugava a les 15:30 h (l'Anna i ell ja hi havien anat pel seu compte).


Al cap de 45 minuts i després de recórrer 67 km més, hem arribat al camp municipal de futbol de Guardiola de Berguedà on hem tingut la sorpresa de saber que l'àrbitre havia arribat tard i el partit no començaria fins les 16:00 h.
El Roc ha jugat tot el partit i han guanyat contundentment 2-8.
Quan s'ha acabat de dutxar ens hem afegit a la llarga cua d'esquiadors que tornaven del seu dia de neu i, parant i engegant, hem anat fent camí fins a casa.


Els 64 km. que hauríem d'haver fet en 49 minuts, han acabat sent gairebé una hora i mitja pel trànsit dens i les retencions intermitents que hem anat arrossegant fins a Berga.
Finalment, a les 19:30 he arribat a casa (d'on havia sortit a les 9:00 del matí) després d'haver fet  uns 270 km per les carreteres de Catalunya, haver-me passat 4 hores i quart conduint i haver dinat amb un embut en menys de mitja hora.
Estic cansat del meu plàcid diumenge...sort que demà podré anar a treballar! ;-)

25 de gen. 2019

Aurrera Altsasu


El cas d'Altsasu és una vergonya monumental, juntament amb el dels presos polítics catalans i el de La Manada.
Una suposada baralla entre uns joves bascos i uns guàrdies civils de paisà el llunyà 15 d'octubre del 2016 que acaba amb els 8 joves a la presó acusats de terrorisme, odi, violència i no sé quantes coses més, quan hi ha algunes proves que DEMOSTREN que alguns ni van estar al lloc dels fets o que les suposades agressions no es van produir.
Són Oihan, Jokin, Jon Ander, Julen, Adur, Aratz, Iñaki i Ainara.
Però la "justícia" de l'aparell de l'Estat Espanyol decideix escarmentar tots aquells que manifesten el seu rebuig a la sacrosanta Guardia Civil i els empresona desvergonyidament. Alguns d'ells porten 800 dies a la presó (més de 2 anys!!).
Hi he pensat moltíssimes vegades però crec que mai no n'havia parlat al picalapica.
I aquesta setmana TV3 va emetre el documental "Altsasu: ferides obertes" (totalment recomanable, el podeu veure clicant a l'enllaç) i vaig tornar a comprovar la magnitud de la injustícia. I em vaig quedar amb la cançó "Aurrera Altsasu" (Endavant Altsasu!) que diversos músics han composat i enregistrat per homenatjar aquests 8 joves bascos injustament empresonats. Una cançó bonica que intenta posar de manifest tot el que treuen de positiu d'aquesta maleïda experiència que estan vivint: la unitat del poble, el valors positius dels que poden i volen presumir i la fe en que se n'acabaran sortint.
La cançó diu:

AURRERA ALTSASU
Del pitjor has tret el millor,
a les ferides hi has posat petons.
En el no-res, tu
has plantat cara al dolor.
Veritat a la mentida.
Endavant Altsasu!

Si no tinguéssim les ganes de viure que tenim...
Si no tinguéssim alè...
Si no haguéssim nascut...
Si no fóssim al carrer...
Si no haguessin aparegut...
Si la Terra no girés rodona...
Si deixéssim de ser tots un...
no estaríem mai cantant tots plegats.
L'hivern ha donat un poble de roures
Quan ha florit tant de novembre?

Noves pastures necessita la por,
el foc que vol cremar les primaveres,
Fins quan s'allargaria la nit
si no tingués la teva abraçada cada matí?

Del pitjor has tret el millor,
a les ferides hi has posat petons.
En el no-res, tu
has plantat cara al dolor.
Veritat a la mentida.
Endavant Altsasu!

Tota la meva solidaritat i respecte al poble d'Altsasu i a aquests 8 joves i les seves famílies!
Tota la meva condemna, rebuig i menyspreu a l'aparell judicial i repressor espanyol que comet flagrants injustícies amb total impunitat (de moment)!

Us deixo el vídeo i la lletra original en euskera.


Ez bagenu izanen 
dugu bizi griña 
ez bagenu arnasik 
jaio ez bagina 

Ez bageunde kalean 
azaldu ez balira 
ez balitz borobila 
munduko lur bira 

Utziko bagenio
bat izateari 
ez geundeke sekula 
batera kantari 

Neguak ernaldu du 
haritzen herria 
noiz loratu da horren 
oparo urria 

TXARRENARI ONENA 
ATERA DIOZU
ZAURIETAN MUSU 
EZEREZEAN ZU 

MINARI AURPEGIA 
GEZURRARI EGIA 
AURRERA ALTSASU! 

Bazkaleku berriak 
behar du izuak 
udaberriak erre 
nahi dituen suak 

Noiz arte luzatuko 
litzateke gaba 
goizero ez bagenu 
zure besarkada 

Utziko bagenio 
bat izateari 
ez geundeke sekula 
batera kantari 

Neguak ernaldu du 
haritzen herria 
noiz loratu da horren 
oparo urria. 

TXARRENARI ONENA 
ATERA DIOZU 
ZAURIETAN MUSU 
EZEREZEAN ZU 

MINARI AURPEGIA 
GEZURRARI EGIA 
AURRERA ALTSASU!

21 de gen. 2019

"I la mort va caure del cel" (exposició)


A Manresa hi ha almenys un refugi antiaeri dels que es van utilitzar a la Guerra Civil espanyola. Es troba al carrer Canonge Montanyà, just a sota del col·legi Renaixença. Fa uns quants anys vaig poder visitar-lo per primera vegada durant una d'aquelles visites a la Manresa Desconeguda que es fan per la Festa Major de Manresa. I és una visita molt recomanable.
Poder-se imaginar aquell espai fosc i humit on la gent s'apinyava quan sonaven les sirenes que avisaven de bombardejos. Pensar que aquelles sales devien estar plenes de gent assegudes, espatlla amb espatlla, espantats, en silenci, sentint els sorolls dels bombardejos...tothom hauria de poder visitar un lloc així amb el silenci i el respecte adequats per imaginar-se aquestes angoixants situacions i així poder contribuir a que mai més no es tornin a produir...

Però ara hi ha una oportunitat encara més interessant. Ara hi han fet una exposició fantàstica que recorda els bombardejos franquistes a Manresa.
Perquè resulta que després de moltes falses alarmes, a Manresa va haver 2 dies en que les bombes hi van caure de veritat: el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939. I aquelles bombes van segar la vida d'almenys 35 persones civils d'entre 3 i 75 anys. Aquells bombardejos sobre població civil en ciutats de rereguarda, lluny de la línia de front van constituir una novetat esgarrifosa que els exèrcits feixistes de l'España de Franco, l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini van assajar i, en vista de l'èxit, van repetir en conflictes bèl·lics posteriors.
I ara l'associació "Memòria i Història de Manresa", en col·laboració amb "L'Arada" i amb la imprescindible col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, han preparat una exposició dins del refugi que ens permet imaginar-nos encara més aquells esgarrifosos bombardejos.
A les sales hi ha diversos objectes dels que podrien trobar-s'hi en aquelles ocasions, plafons informatius que expliquen els fets històrics, enregistraments que recreen les possibles converses que es podien donar en aquell espai, un magnífic audiovisual on s'entrevisten diversos testimonis d'aquells bombardejos que recorden els fets viscuts en primera persona i un emotiu espai d'homenatge a les 35 víctimes reconegudes (que segurament devien ser més).

No us ho perdeu!

El dia de la inauguració més de 200 persones vam desafiar el fred d'un vespre de gener i em vaig sentir orgullós de ser una d'aquestes persones que honràvem la memòria dels qui ens van precedir en la lluita contra el feixisme i ara contribuïm a que la memòria no es perdi i ens permeti evitar futurs errors.

No us ho perdeu!

L'exposició estarà oberta fins el dia 3 de març i l'horari de visites és:
divendres: de 18 a 20 h
dissabtes: de 12 a 14 h i de 18 a 20 h
diumenges: de 12 a 14 h.
Visites guiades els dissabtes i diumenges a les 13 h.

Us deixo amb unes fotos que vaig fer el dia de la inauguració:











19 de gen. 2019

S'acosta el judici

S'acosta el judici als presos polítics i avui tant Omnium Cultural com l'ANC han llençat els seus darrers vídeos per preparar aquest moment crucial del Procés.

 
 

15 de gen. 2019

"Creadors de consciència" i "Mersey Beatles"

Després de molt rumiar he decidit posar de títol simplement el nom de les dues coses que vaig anar a veure a Barcelona el dissabte 12 de gener:

1.- Una exposició de fotografies al Palau Robert titulada "Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos".
2.- Un concert al Palau de la Música Catalana de la millor banda de tribut als Beatles del món: els "Mersey Beatles"

Dos coses que no em volia perdre i que no motivaven la resta de la meva família. Per això vaig acabar fent una escapada solitària per gaudir de les 2 experiències i... va valer la pena!

1.- L'exposició és dura i posa imatges a un seguit d'injustícies i desgràcies que passen al món. No és una exposició amable perquè són fotos que reflecteixen la crua realitat de la mort, el dolor i la injustícia sense maquillatges, però és impactant, impressionant, demolidora i hi ha imatges d'una força, i fins i tot bellesa, crues i descarnades que no deixen indiferent.
Molt recomanable, si saps al que vas.



2.- I els Mersey Beatles...
Cal dir que jo sóc molt fan dels Beatles, proper a la mitomania... Sempre he envejat el que van viure aquells 4 nois de Liverpool i tot el que veig relacionat amb ells em fascina.
Per això quan vaig veure anunciat el concert de la considerada millor banda tribut, vaig saber que eren de Liverpool i que han tocat al The Cavern més vegades que els mateixos Beatles originals, vaig tenir moltíssimes ganes de veure'ls en directe.
I va ser fantàstic!
Veure aquells 4 músics vestits com vestien els Beatles de la primera època i interpretant fidelment les seves primeres cançons (She Loves You, Twist and Shout, Eight Days a Week, A Hard Day's Night...) va ser un xute d'endorfines fantàstic.
El final de la primera part del concert amb tot el Palau dempeus ballant, cantant i cridant al so del Twist and Shout va ser espectacular. I al costat tenia 2 veterans (cal dir que jo era dels més joves del públic) que no paraven de cridar i xalar de valent i em van dir que ells havien vist els Beatles en directe el 1964.
A la segona part van anar fent canvis de vestuari per anar-se assemblant a la imatge de com van anar evolucionant els Beatles: els vestits del Sgt Pepper, les melenes llargues, les ulleres rodones del Lennon...i van mantenir el públic entusiasmat i a la butxaca durant les dues hores llargues d'actuació.
Crec que fan una visita anual al Palau de la Música i, si us agraden els Beatles, és una experiència totalment recomanable!


Dues magnífiques experiències i encara una tercera... la sensació de per unes hores voltar absolutament independent per Barcelona, sense ser la parella de.. ni el pare de... ni el mestre de... ni el veí de... una persona anònima envoltat d'altres persones anònimes, amo absolut per unes hores del meu destí... Caldrà repetir-ho de tant en tant...

9 de gen. 2019

Vacances de Nadal 18-19

Ja han passat les vacances de Nadal 18-19 i aquest cop penso que les hem aprofitades bé: hem descansat molt, hem fet la marató d'àpats familiars, hem estat treballant amb la llenya dels pins que vam tallar, hem fet un parell de sortides (Barcelona i Vic), hem anat dos dies molt emocionants a Lledoners, un concert, un partit del Baxi Manresa, una pel·lícula, una obra de teatre, un escape room, uns quants regals...
I en queda un petit vídeo per recordar-ho...

"Life on Mars?" (versió de Seu Jorge)

He trobat aquesta versió a través del portal catorze.cat i m'ha semblat brutal!
És la cançó de David Bowie "Life on Mars?", interpretada per la veu greu d'un cantant brasiler anomenat Seu Jorge i només acompanyada d'una guitarra despullada.
Preciosa i intensa!

7 de gen. 2019

El carrer de les abraçades


Avui al Telenotícies Comarques he descobert que hi ha un poble de la Conca de Barberà que es diu Vimbodí i Poblet. I he descobert que té un dels carrers més estrets de Catalunya que només té 94 cm. d'amplada.
Des de fa molt temps la gent n'hi deia el carrer "de les abraçades" perquè deien que si dues persones s'hi creuaven l'única manera de poder passar les dues era fent-se una abraçada i després cadascuna seguir en la seva direcció.
Finalment el nom va acabar fent-se oficial i ara l'Ajuntament l'ha volgut promoure com a atractiu turístic i l'ha senyalitzat amb panells informatius i fins i tot ha demanat a l'escriptora local, Teresa Duch, que hi fes un poema al·lusiu.
Senzill i bonic.
M'ha agradat!

5 de gen. 2019

Coses que passen a Lledoners

Des que van traslladar els presos polítics catalans a Lledoners hi hem anat unes quantes vegades. I sempre han estat moments emotius i de reafirmació nacional i d'orgull de país.
Avui que passaran els Reis Mags us deixo quest emotiu vídeo que mostra com s'hi va viure el Cap d'Any. Aquell dia no hi vam ser, però si el dia de Nadal i el dia que s'hi va cantar el Messies Participatiu, moments molt especials que anem acumulant a la nostra motxilla de vivències...
Tan de bo aquest any els Reis Mags ens portin un regal molt esperat que puguem compartir amb aquests presos polítics i els exiliats...

1 de gen. 2019

"Camina" (bon 2019)

Un vídeo bonic per començar l'any.
Bonic per les paraules que s'hi diuen, a mode de bons propòsits per a l'any que comença.

Un poema escrit per l’Alguer Miquel i il·lustrat per la Gemma Capdevila que parla del viatge. De la crida de l’horitzó. De no quedar-se quiet i sortir a buscar el camí propi. D’emprendre l’aventura de la nostra vida. De viure. De començar.
Un llibre que es diu "Camina" i destina una part dels beneficis a abraçar les vides trencades al Mediterrani a través de la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum

Bon any nou a tothom!