Slam Poetry al Voilà

Dissabte 28 d'octubre del 2023. Sala Voilà de Manresa.

Dins del cicle "Tocats de lletra" em disposo a participar al 2n Slam Poetry, molt ben acompanyat per l'Anna, l'Agnès, el Jordi, la Montse, el Pablo i la Daniela.

A l'atzar hi haurà 5 taules que exerciran de jurat i atorgaran una puntuació a cada poema, de les quals es descomptaran la màxima i la mínima i se sumaran les 3 restants.

Som 10 participants i em toca recitar en 2a posició.

Recito "Inconfessable".

INCONFESSABLE
L’onada crida, bramulai és la seva veu l’escumablanca que crida, violenta,s’esgargamella, rebenta,esclata: pura impotència.
Vol morir, vol suïcidar-se,vol acabar amb la cadenaque per sempre més la lligaa anar i venir sense treva.
És “El crit” de Munch, però molli salat. Desencaixat.Un crit que crida, que udola,un crit de desesperança,queixa pregona d’esclaus:
- Vull sortir de l’engranatge!Vull anar a morir a la platja,però morir-me de veritat,sense que em tibin dels peusi hagi de tornar endarrere,mar endins, ulls encetats,pulmons plens d’aigua salada.Vull morir! No em sents?                                                             I em mira.
I jo atònit, balb, sorprès,incapaç de donar crèdital que tinc al meu davant,trec la llibreta i el boli.
Prenc apunts del naturali intento deixar constànciade la injustícia flagrant,del plany de desesperança,de la tragèdia perpètua.
Me la miro amb uns nous ullsa aquesta onada que em parla,que, per parlar al món, em parlaa mi, que sóc al davant.
Em crida, m’escup, m’insulta,plena de por, dolor i ràbia.I jo em vaig tornant petiti voldria tornar al llitdes d’on semblava bonicaquest so de les onades.
Però ara ja no puc marxar,l’encàrrec em crema als ditsi tinc el cor trasbalsatpel descobriment terriblecontra el que no puc fer res.
Sóc petit. Una personaminúscula. La naturaés immensa i poderosai sàvia. O això pensavafa només una estoneta,abans de saber que el marté esclavitzades les ones.
Jo que vaig tenir una fillai vaig donar-li aquest nomassociant-lo a la bellesa,la força i la llibertat...
I parlant amb mi mateixes va esmorteint l’angoixa.Segueixo mirant les ones-que ara criden sense veu-i dubto si era realel que tant em preocupava.
Les miro. Sembla que ploren.Els crits potser eren sanglots.I ara entenc que aquest dolor,la tristesa acumulada,és el motiu que provocaque la mar sigui salada
Em donen una puntuació que no retinc, però que no em sembla gaire esplèndida. Vaig escoltant els altres participants amb poemes molt diversos: alguns d'enginyosos, altres sensibles o emotius o més lligats a la natura... Amb tanta diversitat és molt difícil decidir què valores i tinc la sensació que tots els estan puntuant millor que el meu.Els quatre millors han de passar a la segona ronda i estic segur que jo no hi seré, pero quan anuncien els 4 finalistes resulta que jo soc el 4t! Que bé! Podré recitar un segon poema!
Com que els finalistes hem de recitar en ordre invers de puntuació, seré el primer de sortir. Hi ha també un poeta gallec, Claudio Rodríguez, que ha vingut a participar en un acte del Tocats de lletra i s'ha apuntat a l'Slam. I el Gerard Espinoza, guanyador de l'Slam de l'any passat. I un noi que té una veu preciosa de locutor de ràdio. en Jaume Molina.
Surto a l'escenari i recito "Per si demà plou", un poema al qual vaig afegir una introducció en vers per situar millor els oients.
L’estiu s’acabava, moria l’agost,l’idili amb la platja arribava a la fi,a punta de dia baixava a la mari allà, sol, gaudia de la soledati la companyia del mar estimat.
Tot l’any esperava aquells dies d’agost,Agost que acabava, comiat imminent.L’enyor que creixia veient a venirel buit i l’absència, la separació.Vaig baixar a la platja per dir-nos adéu...
PER SI DEMÀ PLOUPer si demà plou i no puc baixardiguem-nos adéu ara que estem sols.Omplim-nos els ulls de l'enyor que ens coui esperem tot l'any el retrobament.I quan ve l'agost , que s'aturi el temps...I quan ve la por que tinguem records...I quan hi ha dolor que puguem lluitarperquè la buidor no ens atraparà...
Per si demà plou, he de dir-t'ho avui:tant com t'he estimat no t'estimaràcap passavolant, nen ni jubilat,saps que penso en tu com ho fa un amant,saps que vinc a tu, som ferro i imant,ratllo dies, fulls... empenyo tot l'anyfins que ve l'estiu i em brillen els ulls,em batega el cor, tot es posa a lloc...
I ara he de marxar. I si demà ploués avui que ens cal dir-nos un adéuque és dolç i que és gris, és un llaç de sal,un petó de fum, un pessic de dol,un terròs de plor, un didal de blau,un "em sap tan greu"... Una mica més...El setembre ve... Una mica més...Un "t'he de deixar"... El setembre ve.
El setembre ve. El setembre ve.Ja sabem com va. No volem plorar.Sé que estaràs bé. Saps que tornaré.Diguem-nos adéu. Adéu i res més.No embrutem amb mots aquest sentiment.Ja sabem com va. No volem plorar.I fem-ho ara, avui. Per si demà plou.Per si demà plou i no hi ha demà.
La puntuació em torna a semblar poc esplèndida, però estic content de com ho he fet i, sobretot, del text.
Un cop passats i puntuats tots els poetes torno a ser el quart. En aquest cas 4/4, però estic content. I pugem tots a l'escenari a recollir uns llibres de poesia com a recompensa per haver participat.

S'acaba l'acte. Els demano als que m'han vingut a veure si s'ho han passat bé i tots em diuen que sí, que molt, i semblen sincers. Que bé!
Moltes gràcies, Anna, Agnès, Jordi, Montse, Pablo i Daniela, per fer-me costat. I també als que vau mostrar interès i no vau poder ser-hi. M'ha agradat molt, per un dia, sentir-me poeta i que vosaltres fósssiu allà per veure-ho!
Acabo amb algunes fotos més, totes gentilesa del Jordi Preñanosa.

El dia 28 participo a l'Slam poetry. Vindràs?

Aquest festival literari del "Tocats de lletra" és interessantíssim. Ahir dissabte vaig seguir el cercatasques poètic i va estar molt i molt bé.

I el proper dissabte 28 d'octubre participaré a l'Slam poetry. 

Vindràs?

Que què és un slam poetry?

Doncs 9 o 10 persones ens posarem davant del públic a recitar els nostres poemes propis. Cadascú dels participants tenim només 3 minuts, la veu i el gest per defensar-lo i intentar seduir el públic.

Els quatre que agradin més passaran a una segona ronda on faran el mateix amb un segon poema i al final es declararà un guanyador.

Però més enllà d'això segur que passarem una molt bona estona escoltant poesia.

Jo recitaré algun dels poemes que escric cada estiu davant del mar a Calafell.

Vindràs?

Dissabte 28 d'octubre a les 22:30 h al Voilà (C/Cós, 74 de Manresa)

"Renéixer", un pi-poema per al "Tocats de lletra"

El "Tocats de lletra" és un festival literari dedicat a la poesia que cada mes d'octubre omple Manresa d'una munió d'actes ben interessants: presentacions de llibres, xerrades, concerts, taules rodones, lectures dramatitzades, exposicions, projeccions...

Aquest any, com que estic en contacte amb el col·lectiu DirVersos, em vaig assabentar que un dels actes era una Mostra de pi-poemes i em van venir ganes de participar-hi. 

Mai no havia sentit a parlar dels pi-poemes i em va semblar un repte interessant. Construir un poema en que el número de paraules de cada vers anés seguint la successió de decimals del número pi (3'141592...). El primer vers, 3 paraules; el segon, 1; el tercer, 4 i així successivament. Teòricament es podria construir un poema infinit perquè infinits són els decimals del número pi, però les bases limitaven l'extensió a un full A3 amb unes característiques determinades.

Avui han inaugurat la Mostra a la Biblioteca de l'Atenenu Les Bases i he anat a veure com havia quedat. Hi ha una desena de poemes, entre els quals es pot trobar "Renéixer", la meva humil aportació.

La mostra restarà oberta fins el 4 de novembre i els horaris de visita són:

* De dilluns a divendres de 15'30 a 20'30 h.

* Dimarts i dijous de 10'30 a 13'30 h.

* Dissabtes de 10'00 a 14'00 h.

I per si no us hi podeu acostar, aquí teniu el text del pi-poema "Renéixer"

RENÉIXER

Dormir per despertar.

Renéixer.

Fer de la realitat

malson

i despertar per poder vènce’l.

Fugir de tiranies de nombres matemàtics de xifres infinites.

Quadrícules. Esvàstiques.

Fugir. Buscar la porta de sortida

a mons de fantasia, poesia...

La realitat despòtica

com un mar d’aigües fredes

on bracejo, maldestre, només per evitar l’ofec sinistre

i tot és complicat i perillós, sense aparent sortida.

No s’albira la riba salvadora. Naufragi inacabable.

Infinit oceà agorafòbic. Nedar. Patir només per restar viu.

No té sentit.

No vull.

Prenc una decisió.

M’aturo i poc a poc vaig enfonsant-me. Plàcidament.

Executo el meu pla.

Sedimento en aquest fons marí. Espero

-discretament, silent-

que passi la tempesta que esquivo

Després surar. Renéixer. Viure.

(Eladi Martínez)

Montanuy

Montanuy és el nom d'un municipi de la Ribagorça aragonesa, a tocar de Catalunya. Allà hi tenia una residència familiar en Pau Donés. I allà li van fer una escultura homenatge l'any 2021, en un paratge privilegiat amb unes vistes espectaculars que s'anomena el mirador de la Cámara.

Pau Donés va ser un cantant i compositor, fundador del grup Jarabe de Palo, que va fer un món més bonic amb les seves cançons i amb l'exemple que va donar davant del càncer que va patir i li va llevar la vida el juliol de 2020. Un exemple per les seves ganes de lluitar i de viure, pel reconeixement que va fer sempre del personal sanitari (i en especial, de les infermeres) i per les sàvies reflexions finals a l'entorn de la vida i la mort que ens va regalar en el documental "Eso que tu me das". Unes reflexions que es poden resumir en l'eslògan: "Viure és urgent".

Amb el Pablo, un molt bon amic, compartim el gust per les cançons de Jarabe de Palo (en especial recordem l'assistència plegats al concert acústic de la gira del disc "50 palos" al Kursaal de Manresa com un moment màgic) i l'estima i l'admiració per la fortalesa i la saviesa del Pau Donés.

I ens vam regalar "un Montanuy". Un cap de setmana tots dos per terres ribagorçanes amb l'objectiu d'arribar a aquesta escultura-homenatge, com a colofó d'un cap de setmana cultivant la nostra amistat.

Vam començar el divendres 29 de setembre anant a un lloc molt xulo que em va descobrir el Pablo: The Goats Alternative Project. Pizzes i cerveses artesanes de quilòmetre zero. Un lloc senzill i molt agradable on vam sopar abans d'anar a veure un emocionant partit de bàsquet entre el Baxi Manresa i el Real Madrid (derrota manresana per la mínima).

L'endemà, dissabte 30 de setembre, de bon matí vam agafar el cotxe per fer les 3 hores de viatge fins a Pont de Suert. Vam aturar-nos a Isona a fer un bon esmorzar i a "Lo Quiosc" de Talarn per veure la passarela transparent sobre el pantà de Sant Antoni abans d'arribar al camp-base del cap de setmana.

Un cop a Pont de Suert vam començar fent una passejada per una ruta que recorre tots els ponts de la vila sobre el riu Noguera Ribagorçana i vam visitar l'església de l'Assumpció Nova.

Després d'un bon dinar al restaurant Can Costa, vam instal·lar-nos a la pensió "El Pedrís" amb una relació qualitat-preu molt bona i un tracte excel·lent.

A les 5 de la tarda vam començar una visita guiada al salencar de Llesp, una zona humida, com uns aiguamolls. Primer hi va haver una petita xerrada divulgativa al local social de Llesp, després vam fer un tinerari guiat on es va parlar de fauna i flora i, quan va començar a fosquejar, vam acabar amb una observació de muixirecs (ratpenats).

Després vam anar a sopar al càmping de Barruera i a dormir d'horeta. 

L'endemà, diumenge 1 d'octubre,  vam fer un bon esmorzar a "El Pedrís" i vam encarar la part més important del cap de setmana: cap a Montanuy.

I aquí segur que no sabré explicar la combinació de tot el que vam viure allà... El dia assolellat, les vistes fantàstiques, la bellesa i el significat de l'escultura, la música de Jarabe de Palo que vam posar en un altaveu bluetooth per acabar de crear l'atmosfera adequada... Les fotos que ens vam fer i el moment per estar en silenci, gaudint del moment, del paisatge, de la màgia, de la nostra amistat... Un moment preciós!

Adjunto un recull de fotos per intentar compartir les sensacions:

Després vam baixar a passejar una mica pel poble de Montanuy, petit però bonic:

I després d'haver fet la part més important i simbòlica de l'escapada, vam anar a la presa de Cavallers (excepcionalment buida), als jardins públics del balneari de Caldes de Boí i a dinar al restaurant L'Era de Barruera, un lloc on, com en tots els altres, vam menjar molt bé.

I, havent dinat, la darrera visita: el poble de Durro i el mirador de l'ermita de Sant Quirc. Excel·lents vistes sobre majestuoses muntanyes per anar-nos acomiadant del cap de setmana.

I després, tres hores de tornada per tancar un magnífic cap de setmana. Gràcies, Pablo, amic, i que no sigui l'últim!I en deixo constància aquí, perquè si un dia em falla la memòria pugui recordar un cap de setmana tan especial.