La intel.ligència és col.lectiva...
...compartim coneixements, reflexions, opinions...
Benvingut: passa, llegeix i opina
Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic). Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets. Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.
Aquest dilluns farà un any d'aquell gloriós dia... L'1 d'octubre de 2017!
Un dia històric, un dia immens, un dels dies més emocionants de la meva vida, un dia que ho va canviar tot i que fa que estiguem molt més a prop de l'objectiu del que ho estàvem ara fa un any.
I vull recordar-ho d'una manera molt especial: amb les fotos que van il·lustrar el reportatge de 9 pàgines que vam dedicar a LA CALDERINA (la revista de Calders que coordino) a deixar constància de la la crònica d'aquell dia, donant veu a 19 persones del poble que van explicar com van viure la jornada des de la seva posició.
Després de les fotos us transcric la meva part, com a membre de la Mesa, de les vivències d'aquell dia. Un dia per sentir-se orgullós de ser català i calderí.
No ho perdem mai de vista quan venen els moments de desencontres i crítiques creuades entre els diferents sectors de l'independentisme: AQUELL DIA VAM ANAR TOTS A LA UNA I VAM SER IMPARABLES!
VAM VOTAR, VAM GUANYAR!
Actes organitzats per les entitats per mantenir obert el col·legi electoral tot el cap de setmana.
L'Associació cultural de la Dona va ocupar-lo de 9 a 11 del dissabte.
Els del CaldersBike hi van passar la nit.
El local de votació va estar permanentment ocupat tot el cap de setmana.
L'urna acabada d'arribar al local.
Encara era negra nit i mig poble ja estava defensant el col·legi electoral.
La botifarrada dels del futbol va ser tot un èxit.
El programa informàtic del cens universal.
Un dels accessos a la plaça tancat.
L'emotiu moment que la primera persona va exercir el dret a vot.
Cues immenses durant tot el matí.
El poble bloquejant l'accés al col·legi davant l'amenaça de la visita de les forces policials.
Cap a dos quarts de 7 es van tancar les votacions i els Mossos van clausurar el local.
L'acta d'escrutini: 856 vots!!
Sortida triomfal de la comitiva després de l'escrutini.
L'alcalde adreçant unes paraules al poble reunit a la plaça.
Tot el poble alegre i emocionat escoltant el resultat del referèndum.
Regidors de l'ajuntament col·locant l'estelada a la façana.
El dia 1 d’octubre vaig tenir l’honor i el privilegi de formar part de la Mesa del Referèndum. Des que vam obrir el col·legi, amb prou feina vaig tenir temps d’aixecar el cap del paper on anava apuntant els DNI dels votants. I és que a Calders vam poder votar amb el programa informàtic que permetia el cens universal durant tota la jornada, menys l’estona que ens el va bloquejar la Guàrdia Civil. Des d’allà vaig poder assistir a un dels dies més emocionants de la meva vida, sent testimoni privilegiat de les reaccions de centenars de votants (no només de Calders) en el moment que exercien el seu vot. No eren pas reaccions exhibicionistes, eren més aviat íntimes, però es produïen just davant meu i m’encomanaven les seves emocions. Aquella iaia amb cadira de rodes que va ser la primera persona de votar entre aplaudiments... Aquell noi que va estar molta estona patint perquè havia d’agafar un vol a Dinamarca a dos quarts de dotze i es frisava perquè no se solucionaven els problemes informàtics i se li acabava el marge de temps... Aquell noi que també va arribar en cadira de rodes perquè feia dos dies que l’havien operat d’una cama trinxada per un accident de moto... El senyor que un cop va haver dipositat el vot es va abraçar a la seva parella enmig de sanglots... L’alegria dels que havien fet tota una processó per poder votar: Manresa, Moià, L’Estany i...per fi hem pogut votar a Calders!... La senyora que va votar amb els ulls negats mentre xiuxiuejava “Pels meus néts”... Aquells bombers que estaven de servei i van venir a demanar si els deixàvem saltar tota la cua per poder votar i ho van fer entre aplaudiments... Els que votaven amb un nadó a braços... Els avis que ja pràcticament no surten mai de casa i van fer l’esforç recolzant-se en els seus néts que orgullosos i amb els ulls brillants els van acompanyar fins a l’urna... Durant tot el matí va haver-hi una llarga cua des de la plaça fins a l’entrada del Centre Cultural perquè no deixava d’arribar gent i més gent. 856 persones van votar. 856 històries plenes de somriures, de rialles, de llàgrimes, de ràbia, d’il·lusió... emocions que es van anar acumulant dintre nostre. Per això quan vam tancar les votacions, els membres de la Mesa ens vam fondre en unes emotives abraçades descarregant tota aquesta tensió acumulada. Un dia inoblidable!
Ha tingut molt bona acollida "L'illa deserta"! Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris elogiosos.
Ara em ve de gust explicar una mica com vaig fer-la, algunes anècdotes de rodatge. Aquest logo que il·lustra aquesta notícia era la meva primera idea, jugant amb les palmeres per fer la "ll" de la paraula "illa". Però el primer cop que vaig ensenyar-li a l'Anton em va dir que reflexionés sobre el públic al qual adreçava el meu curt. Si era per a un públic infantil, estava bé. Si no, potser havia de pensar alguna altra cosa... I ell va suggerir, dissenyar i materialitzar el que va acabar sent el definitiu.
Un altre cop gràcies, Anton!
Una de les primeres cançons en que vaig pensar com a sintonia final quan sortissin els crèdits era "La isla bonita" de Madonna. Un cop vaig tenir les imatges del dron vaig veure que havia de continuar amb la preciosa melodia de la pel·lícula "Náufrago". Les escenes de platja les vam rodar a Calafell, un parell de dies a les 8 del matí. El primer dia vam fer proves i vam mirar ombres i el segon dia ja vam rodar. No hi havia ningú a la platja...bé...gairebé ningú. Dues senyores qua passejaven i tenien tot el lloc del món per passar van decidir que...també volien sortir al projecte... La localització de l'illa deserta és a Manresa, molt a prop del Parc de l'Agulla i gairebé a tocar de la carretera C25, en aquest making off podreu veure com de prop està. Per arribar-hi cal sortir del Parc de l'Agulla pel camí de la Sèquia i, just abans del primer pont, agafar un caminet a mà dreta que porta a la via del tren de potassa. Per entrar al camp de l'illa, cal travessar la via.
Algunes escenes vam haver de rodar-les un munt de vegades per aconseguir alguna presa que poguéssim aprofitar i tot i així, després a l'hora del muntatge encara t'adones que haguessin fet falta més preses perquè costa sincronitzar plans. Sobretot quan es passa d'una dimensió a una altra: la dimensió real de la casa del Roc i la dimensió paral·lela de l'illa deserta. Però també quan el Roc s'aixeca de taula i marxa pel passadís cap a l'habitació... Els primers plans de la cara del Roc també eren complicats. Quan mira a càmera i diu "No, no, no..." i el pla final quan demana silenci de manera còmplice. Inicialment havia de fer l'ullet a càmera, però no vam aconseguir que quedés natural i vam canviar per aquest altre gest.
Quan vaig tenir els magnífics plans del dron, el programa d'edició de vídeo amb el qual treballo no els obria. Aquí van ser imprescindibles els coneixements informàtics del Carles que va estar-se barallant amb les versions del programa i els formats d'imatge i els còdecs (paraulotes que escapen als meus coneixements) fins que va aconseguir convertir els fitxers en un altre format que podia llegir el programa sense que perdessin qualitat. Gràcies, gràcies, gràcies!
Quan ja tenia el curt muntat en la seva primera versió li vaig ensenyar a l'Anton i aquí van començar les sessions de perfeccionament. L'Anton s'ho mira amb mirada crítica i fa suggeriments de millora, deixant molt clar que només és una opinió i que és la "meva" pel·lícula... Però tots els suggeriments estan tan ben argumentats que em costa molt no fer-li cas i aquest és el meu màster per anar aprenent a polir errors i, espero que, evitar-los en el futur (moviments maldestres de càmera, transicions massa brusques, plans repetitius i innecessaris, velocitats de zoom, aspectes de disseny de logos, tipografies de lletres, etc...).
En fi, aquestes són algunes anècdotes d'un procés apassionant que visc amb gran intensitat i en el qual acabo embolicant els de casa meva en escenes familiars com la del dinar que han de formar part de la pel·lícula i els acaba obligant a sortir-hi.
N'he fet un petit vídeo que recull una mica aquest esperit del "Making Off": com es va fer "L'illa deserta"...
Espero que us agradi!
I em sembla que amb aquesta entrega ja no us donaré més la tabarra amb "L'illa deserta".
Gràcies per tot!
Per fi!!
Ha arribat el dia d'ensenyar al món la meva darrera creació audiovisual...
Des del dia que vaig difondre el tràiler promocional he estat treballat intensament colze a colze amb l'Anton (a qui mai no agrairé prou el temps que em dedica i tot el que aprenc al seu costat), escoltant els seus consells i suggeriments i polint petits detalls (petits però laboriosos) per anar-li donant el millor acabat possible.
Retallar una mica un pla massa llarg, suavitzar una transició, ajustar una música, el logo inicial (un altre regalàs de l'Anton)... Tornar-ho a mirar i tornar a descobrir una altra coseta que es pot millorar... i una altra... i una altra...
Però en algun moment (encara que podria haver seguit millorant coses) s'ha de dir prou i decidir que ja n'hi ha prou i que cal donar el projecte per acabat.
Fer un curtmetratge com aquest és un projecte molt estimulant que ocupa moltes setmanes i mesos d'il·lusions i neguits. Un d'aquells projectes que es gaudeix diverses vegades: quan vas pensant el guió i planificant el rodatge, quan fas el muntatge i edició i, ara, quan finalment el dónes a conèixer i reps les opinions de la gent.
O sigui que US DEMANO QUE EM FEU ARRIBAR LES VOSTRES OPINIONS EN FORMA DE COMENTARIS A AQUESTA NOTÍCIA i em fareu molt feliç.
Acabo donant les gràcies al Roc (per haver-s'hi posat tan bé i haver-s'ho agafat amb tantes ganes), a l'Anna i l'Ona (per aguantar les meves paranoies i recolzar-me en aquestes aventures prestant-se a tot el que faci falta), a l'Isaac (per venir a enregistrar els plans del dron i posar-hi tot el seu saber tècnic i artístic), al Carles (per resoldre'm tots els problemes tècnics que van sorgir i que en algun moment no semblaven gens fàcils de resoldre) i a l'Anton (pels aprenentatges, les opinions, els consells, la paciència, la sensibilitat, el duende, el bon gust, el somriure i la complicitat). Sense vosaltres això no hagués estat possible!
I, ja està, compartiu-la tan com vulgueu. Si us agrada ensenyeu-la als vostres amics... I si no us agrada ensenyeu-la als vostres enemics, però... que corri!
I sabeu què és el millor? Que ja tinc ganes de fer-ne una altra!
Amb tots vosaltres: L'ILLA DESERTA.
Espero que us agradi!
Aquesta temporada ha començat un nou programa a la graella de Catalunya Ràdio.
Es diu "CRIMS" i el fan cada dissabte de 9 a 10 del vespre.
A la web del programa diuen:
"...un programa setmanal d'històries fosques i criminals, dirigit i presentat per Carles Porta amb la col·laboració de Lídia Orriols, que explicarà crims de veritat de manera novel·lada. Relats plens de suspens i intriga que mantindran els oients enganxats a la ràdio i als podcasts que després es podran descarregar..."
Els primers programes els estan dedicant al que ells anomenen "El crim de la bibliotecària de Sentmenat", però els que seguiu aquest bloc ja sabeu que l'assassinat d'aquesta bibliotecària, que era l'Helena Jubany, va acabar amb la detenció, empresonament i posterior suïcidi de la Montse Careta, la nostra amiga que nosaltres seguim defensant que era innocent i va morir injustament.
Al febrer ja li van dedicar un episodi del programa "Víctimas del misterio" de TV1 (enllaç a la notícia)... Mesos enrere, arrel que dos estudiants de periodisme haguessin començat un seriós i profund treball d'investigació sobre el cas, també havia sortit als mitjans (enllaç a la notícia) (enllaç a una altra notícia)... Però aquesta vegada sembla diferent...Catalunya Ràdio és un altaveu molt potent...pot ser que ho escolti molta gent... I el programa està molt ben fet i va explicant progressivament la història, presentant els personatges i l'acció de manera novel·lada, plantejant dubtes i mantenint un alt grau d'interès i intriga... Aquí us deixo els enllaços als 2 primers programes:
CAPÍTOL 1: El crim de la bibliotecària de Sentmenat: 100 fulls de sumari i un assassí lliure 17 anys després. CAPÍTOL 2: Qui va enviar els anònims a l'Helena Jubany? Qui la va drogar?
I ara us demano, siusplau, que compartiu tant com pugueu aquesta notícia (sobretot si teniu contactes a Sabadell) perquè el màxim de gent s'assabenti que estan fent aquest programa, l'escolti i... qui sap? Potser tenim la sort que ho escolti la persona indicada en el moment precís...i ens pot ajudar a resoldre el misteri i demostrar la innocència de la Montse. Moltíssimes gràcies!
Estic ultimant el procés d'edició de la darrera pel·lícula de "Produccions Kino T. Feina"... bé, un curtmetratge...
Ha estat un procés de gairebé un any des que vaig tenir la idea inicial a partir d'una localització que feia temps que em seduïa (la meva illa) i l'observació directa del procés de l'adolescència que visc a casa, combinada amb l'ús del mòbil.
L'evolució del projecte s'ha anat espaiant per culpa de la molta feina, però a l'estiu vaig poder acabar el guió, l'storyboard i el pla de rodatge i, molt important, vaig aconseguir l'equip tècnic que necessitava per poder-ho dur a la pràctica com ho havia imaginat.
He comptat amb l'assessorament tècnic i artístic de luxe de dos companys de feina als quals vull donar les gràcies des del minut zero: l'Anton Campos i el Carles Pascual. Sense vosaltres no ho hagués pogut fer possible...Moltes gràcies!
I res, em queda acabar de fer els últims retocs i espero que aviat el podré publicar a les xarxes, però mentrestant us deixo amb un petit tràiler per anar fent boca...
Ah! I si algú no estava al cas d'aquesta meva nova afició """cinematogràfica""", us passo els enllaços a la meva escassa i modesta filmografia:
