tag:blogger.com,1999:blog-19322490019155805822024-03-18T18:55:00.823+01:00picalapicaLa intel.ligència és col.lectiva...
...compartim coneixements, reflexions, opinions...Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comBlogger1545125tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-58159660983745449352024-03-09T08:57:00.002+01:002024-03-09T08:57:19.344+01:008M a l'escola: una notícia que s'explica sola<p><b><u></u></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><u><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiATuoxlKwgHUM9NN4ueWA_GQA1t_p3ZT2CKCwMOH7GwNyBPdKvNW0D5_u9q-gDvw3VsRvviLr3vH3bK_x8gSWD094abnuaizUVhyphenhyphench65n7H2VuNDpJiXeaFai0IzsBMWX2jnVZOwRByTarK-kB9vyGbMKQThuXQsnJd4uswTX3aQc371aTNElkyixtr2M/s1087/8M-5A-2024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="615" data-original-width="1087" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiATuoxlKwgHUM9NN4ueWA_GQA1t_p3ZT2CKCwMOH7GwNyBPdKvNW0D5_u9q-gDvw3VsRvviLr3vH3bK_x8gSWD094abnuaizUVhyphenhyphench65n7H2VuNDpJiXeaFai0IzsBMWX2jnVZOwRByTarK-kB9vyGbMKQThuXQsnJd4uswTX3aQc371aTNElkyixtr2M/w400-h226/8M-5A-2024.jpg" width="400" /></a></u></b></div><b><u><br /> 1.- Dilluns 4 de març: Actituds que junts hem d'erradicar</u></b><p></p><p>Bon vespre,</p><p>us escric amb certa tristesa i preocupació per uns fets que han passat avui a la sessió de música que han fet els vostres fills i filles amb la mestra de música.</p><p>Aprofitant que aquesta setmana és la del 8M, Dia Internacional de la Dona (una jornada que pretén reivindicar la lluita de les dones per la seva plena participació a la societat i el seu desenvolupament íntegre com a persones, en plena igualtat amb els homes), els ha preparat una activitat per reflexionar sobre el paper de la dona en la indústria musical a partir d'unes dades sobre el nombre de dones entre la música que més s'escolta, en els festivals, en els premis Grammy, les diferències de sous, etc. Evidentment no es pretenia imposar cap opinió i els ha dit que tothom podia opinar lliurament des del respecte.</p><p>Com a activitat final els proposava que escollissin una dona cantant que els agradés, però aquesta activitat no s'ha pogut fer perquè el comportament d'una majoria dels nens (en masculí) de la classe ha estat totalment inadequada: interrompent la mestra amb comentaris despectius, rient maleducadament de les cançons que es proposaven i de les explicacions, parlant entre ells mentre parlava la mestra, escridassant les nenes que donaven l'opinió, girant-se d'esquena per no veure els vídeos ni escoltar les cançons i fins i tot negant-se a fer l'activitat... I a la classe s'han hagut de sentir comentaris com:</p><p>- Les dones no es dediquen tant a la música perquè han d'estar a la cuina, amb els fills...</p><p>- Les dones canten pitjor...</p><p>- És injust que no hi hagi un Dia de l'Home...</p><p>Cap de les nenes de la classe no ha secundat aquest comportament i, d'entre els nens (a la classe hi ha 18 nens) només un 39% han mantingut la mateixa actitud de respecte que han mantingut les noies mentre que el 61% restant és el que ha mantingut l'actitud reprovable que us he explicat, o bé de forma activa o donant-los suport explícit amb gestos i rialletes.</p><p>Com a educador, fermament convençut que aquesta lluita pels valors que defensa el 8M és LA MEVA LLUITA, vull creure que la majoria de famílies també penseu el mateix. Per això us demano la vostra col·laboració per tal que junts lluitem per erradicar aquests comportaments i actituds que perpetuen una situació injusta per a totes les dones (les nostres mares, filles, germanes, àvies...). Durant la setmana seguirem parlant d'aquest comportament, analitzant els motius que han provocat aquesta actitud irrespectuosa i bel·ligerant davant la proposta de la classe de música i m'agradaria acabar aquest episodi amb alguna reflexió tangible que ens permeti aprendre alguna cosa d'això que ha passat.</p><p>Penso que a l'escola la nostra principal feina es EDUCAR, així en majúscules, en valors que ens permetin construir una societat més justa, democràtica, igualitària i respectuosa per a totes les persones.</p><p>Pot ser que alguns dels infants hagin reaccionat així per seguir el corrent d'altres que han començat, per fer una broma, per un mal entès esperit de rebel·lia... però penso que en temes com aquests convé deixar les coses clares, tenir un criteri propi i saber que parlem de coses molt serioses que acaben suposant problemes greus per no erradicar d'arrel aquestes conductes.</p><p>Us agrairé moltíssim si voleu compartir amb mi a través del meu correu electrònic les converses que pogueu tenir a casa arrel d'aquest fet, comentaris que volgueu fer-me al respecte i fins i tot propostes de com treure suc d'això que ens ha passat que penso que és una OPORTUNITAT per millorar aquests dèficits que arrosseguem com a societat.</p><p>Agraeixo tota la col·laboració que em pugueu proporcionar ja que aquesta feina d'educar els infants la tenim compartida entre vosaltres (famílies) i nosaltres (mestres).</p><p>A reveure</p><p><br /></p><p><b><u>2.- Dimecres 6 de març: Proposta de 5A per al 8M, Dia de la Dona</u></b></p><p>Després del que va passar a la sessió de música de dilluns i ja us vaig explicar, vam tenir una conversa interessant a classe i els vaig proposar, per al divendres 8 de març, fer un petit vídeo en que sortíssim TOTS, explicant algun dels motius pels quals creiem que encara és necessari celebrar aquest Dia de la Dona.</p><p>La condició és que en el vídeo hi han de sortir per parelles i sempre han de ser parelles mixtes (un nen/home i una nena/dona). Poden fer-ho dos companys de la classe o un d'ells amb germà/germana, pare/mare...</p><p>Estic molt content i agraït perquè alguns ja m'han dit que ho han parlat a casa i heu decidit acompanyar-los en aquesta activitat i sortir al vídeo amb ells. Per tant us dono unes mínimes indicacions perquè després em sigui més fàcil ajuntar tots els vídeos i fer el muntatge final.</p><p>Heu de gravar els vídeos en format HORITZONTAL (apaïsat), heu de sortir-hi les dues persones alhora i totes dues persones han de dir alguna cosa. Si heu pensat un misssatge o frase partiu-lo en dues meitats de manera que un en digui una part i l'altre, la segona. Feu vídeos breus perquè quan els ajuntem tots en un únic vídeo no quedi massa llarg. Abans d'enviar-me'l, assegureu-vos que es veu bé i se sent bé.</p><p>Feu-me'ls arribar abans de divendres al meu correu perquè pugui fer el muntatge final.</p><p>MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I TOTES PER LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT</p><p><br /></p><p><b><u>3.- Divendres 8 de març: Vídeo del 8M (alumnes i famílies de 5A)</u></b></p><p>Bon vespre,</p><p>amb aquest correu us adjunto l'enllaç per poder veure còmodament el vídeo que hem elaborat aquesta setmana a la classe de 5A sobre el 8M.</p><p>Per a mi ha estat una experiència molt enriquidora, sobretot perquè m'ha permès allò que no sempre és possible, però que és tan desitjable: anar totalment alhora l'escola i la família, incidint directament en l'educació dels vostres fills i filles.</p><p>Des del primer moment que vaig compartir amb vosaltres les meves inquetuds i preocupacions arrel de l'incident de dilluns a la sessió de música, vaig notar immediatament la vostra complicitat, implicació i col·laboració i ha estat molt fàcil revertir la situació i engrescar-se en aquest projecte, del qual us ofereixo el resultat final.</p><p>Així que, de tot cor, només em resta donar-vos les gràcies: moltíssimes gràcies! Tots junts hem aconseguit treure una cosa bona d'una que inicialment semblava dolenta.</p><p>Prou de discursos.</p><p>Aquí teniu l'enllaç i molt bon cap de setmana!</p>
<center>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" src="https://www.youtube.com/embed/owLHFtV_zY8?si=jeY6M8aTGA9CiyYj" title="YouTube video player" width="400"></iframe>
</center>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-5765389131177348922024-03-01T07:05:00.001+01:002024-03-01T07:05:13.387+01:00"Yoko" (conte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTuhHhyCX7cFqbQmIGYgf57vy6S5Gbb7XQOJQH5JQfgjZdHHITLy5i8CK2jOfYX-qZrxhbtklLw0byaqtL6TcNl-zjvnE0R2lBBo08VATWFZZqH17Yzg0KSXpSAtNPApsbyfcEMgvBHx9qSMjRT4VTqWBoZ_J5BS7oWwHTYB_6zmN4JdSYhW2EeE7mpbQ/s1136/56-yoko-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="812" data-original-width="1136" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTuhHhyCX7cFqbQmIGYgf57vy6S5Gbb7XQOJQH5JQfgjZdHHITLy5i8CK2jOfYX-qZrxhbtklLw0byaqtL6TcNl-zjvnE0R2lBBo08VATWFZZqH17Yzg0KSXpSAtNPApsbyfcEMgvBHx9qSMjRT4VTqWBoZ_J5BS7oWwHTYB_6zmN4JdSYhW2EeE7mpbQ/w400-h286/56-yoko-2.jpg" width="400" /></a></div><p>Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/10/confianca-conte.html" target="_blank">Confiança</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/11/coincidencies-conte.html" target="_blank">Coincidències</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/12/ultrasons-conte.html" target="_blank">Ultrasons</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2024/01/instint-conte.html" target="_blank">Instint</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2024/02/visca-la-terra-conte.html" target="_blank">Visca la terra</a>.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>YOKO</u></b></p><p>—Hola? Que hi ha algú? —demana l’Adela mentre puja l’escala interior del garatge i busca la seva filla. </p><p>La Yoko té setze anys i estudia batxillerat en horari intensiu. L’autobús de l’institut la deixa a casa a les tres del migdia i, fins que no arriba la mare de treballar, a mitja tarda, és la reina de la casa.</p><p>No és a l’habitació, tot i que hi ha la pila de roba bruta de la nit anterior que encara no ha trobat el moment de dur a la rentadora. Tampoc no és al menjador, on hi ha la seva motxilla tirada per terra, l’ordinador portàtil sobre la taula i unes tovalles individuals amb el plat brut del dinar i l’embolcall del gelat que s’ha cruspit.</p><p>Finalment veu una escletxa de llum sota la porta del lavabo. Prova d’obrir-la, però està tancada amb baldó.</p><p>—Yoko, què fas aquí tancada?</p><p>—Què? —respon una veu en un volum massa alt, mentre s’obre la porta i apareix la Yoko amb els seus inseparables cascos inalàmbrics a tot volum.</p><p>—Ja saps que no m’agrada que et tanquis al lavabo amb el mòbil...</p><p>Els llavis de totes dues es tensen, bloquejant qualsevol possibilitat de somriure. Les mirades s’endureixen i s’eviten. Cadascuna es capbussa a la seva trinxera i comencen les escaramusses:</p><p>—No sé per què no puc escoltar música mentre cago.</p><p>—Doncs perquè t’ho he dit mil vegades. I perquè això fa que t’estiguis mitja hora tancada “cagant” —i acompanya l’última paraula fent el signe de les cometes amb dos dits de cada mà.</p><p>La Yoko no contesta i fa intenció de sortir, però la mare li barra el pas.</p><p>—On vas?</p><p>—A fer els deures? —pregunta amb to impertinent la nena, augmentant l’escalada de tensió.</p><p>—Doncs primer passa per la teva lleonera i deixa la roba bruta a la rentadora —li contesta la mare, mentre s’aparta per deixar-la passar—. I endreça les coses del dinar!</p><p>La Yoko esbufega, farta de sentir cada tarda la mateixa cantarella. Mentre manté el mòbil a la mà dreta, amb l’esquerra recull la roba bruta i no s’adona que, de camí a la rentadora, perd unitats:</p><p>—Ni te n’has adonat que has perdut les calces! Vols deixar el mòbil d’una vegada i fer les coses amb dues mans? </p><p>—Bffff! Bona tarda, eh? Sí que has vingut de mal humor.</p><p>—Jo venia molt tranquil·la, però ho has tornat a aconseguir. Cada dia les mateixes coses!</p><p>Des de la rentadora, a l’Adela li sembla sentir com la seva filla l’escarneix, repetint en veu baixa les seves paraules.</p><p>—Què dius?</p><p>—Res. No dic res. No faig res. Com si no hi fos.</p><p>—No et passis, eh? Ves a fer els deures, ves. A veure si aprofites el temps.</p><p>La Yoko passa deliberadament arran de la seva mare, s’ajup i agafa el que necessita de la motxilla. S’instal·la en un extrem de la taula del menjador i, amb els cascos posats i el mòbil a la vora, obre llibre i llibreta.</p><p>L’Adela es fa un cafè i s’instal·la a l’altre extrem de la taula. Es pren un moment de descans mentre repassa les xarxes socials. Cada cop que, de cua d’ull, veu que la nena mira el mòbil en comptes d’estar fent feina, li llença una mirada severa i sacseja el cap horitzontalment en senyal de desaprovació.</p><p>La Yoko té els ulls sobre el llibre de filosofia, però el cap ben lluny. Fa dies que està madurant una decisió. Ha tornat a suspendre exàmens i vol deixar el batxillerat. La seva mare encara no sap ni una cosa ni l’altra. Vol plegar de l’institut, buscar alguna feina fins que s’acabi el curs i, el següent, buscar un mòdul. El batxillerat no és per a ella.</p><p>Al seu pare sí que li va insinuar que els estudis no li anaven bé i que s’ho estava plantejant. Ell li va dir que no es precipités i que ja ho anirien parlant. Però al pare no el tornarà a veure fins el cap de setmana.</p><p>Li aniria bé parlar-ne amb la mare. Fa dies que està atabalada i no li veu sentit al que fa. Necessita buidar el pap i volia treure-li el tema, però ara mateix se n’hi han ben passat les ganes.</p><p>—Pam!</p><p>La Yoko fa un bot. La seva mare ha donat un cop a la taula amb la mà plana per cridar-li l’atenció. Li fa el gest que es tregui els cascos. Ho fa.</p><p>—Pots treure’t els cascos o baixar el volum? Estem a la mateixa taula, et parlo i ni em sents. Això ja és el “colmo”!</p><p>—Què vols?</p><p>—A quina hora t’he de portar a l’entrenament?</p><p>—Com cada setmana, mama, encara no t’ho saps? —el sarcasme torna a treure el nas.</p><p>—Yoko, ja tinc prou coses al cap, em vols dir a quina hora hem de sortir?</p><p>—A tres quarts de set.</p><p>—I ja t’has fet la bossa?</p><p>—Encara no. Primer vull acabar els deures. Puc?</p><p>Pim, pam. Pim, pam. Tota la interacció que tenen és a base de retrets. La Yoko es torna a posar els cascos, apuja la cançó i, ara sí, comença a fer els deures.</p><p>L’Adela va cap a la seva habitació. Com cada cop que hi entra, el cor se li encongeix una mica. Ja farà mig any que el Bernat va marxar de casa, però encara no se’n sap avenir. Tants anys de matrimoni i al final tot se’n va anar a l’aigua sense que cap dels dos fes res per reconduir-ho. Dos orgullosos que no van voler cedir. Ja els està bé a tots dos. </p><p>S’asseu al llit per canviar-se. Mentre la Yoko entrena, ella aprofita per anar a córrer una estona. Li va bé per mantenir-se en forma, alliberar tensions i deixar volar els pensaments. I ara en té força de pensaments acumulats.</p><p>A la seva mare li han diagnosticat Parkinson. De moment encara està força bé, però la malaltia va guanyant terreny i els metges ja li han explicat el futur que se li acosta. Serà cada cop més dependent i això l’obligarà a adaptar tota la logística familiar. Com que amb la seva germana no es parlen, ja es pot anar preparant. Ha d’anar pensant com s’ho farà per cuidar-la sense ajuda.</p><p>Li agradaria parlar-ne amb la Yoko. Perquè pugui gaudir de la seva àvia mentre encara estigui bé. Perquè es vagi fent a la idea. Per compartir les preocupacions i planificar juntes el futur que els ve a sobre. Segur que els aniria bé a totes dues. Avui volia treure-li el tema, però després de la benvinguda -que és la mateixa de cada dia, per molt que li demani que no ho faci- ràpidament ha canviat d’idea. És un tema delicat i ha de trobar un moment de calma en què les dues estiguin receptives.</p><p>L’Adela es canvia i va cap a la cuina per avançar el sopar, mentre espera l’hora de portar la Yoko a entrenar. Quan passa pel menjador, es creua amb la nena que acaba de recollir les coses de l’institut -tot un èxit!- i va a l’habitació a preparar-se. Sembla un vodevil d’aquells en que, quan un personatge entra per una porta, l’altre surt i mai no coincideixen.</p><p>A tres quarts de set es troben a les escales que baixen al garatge. Totes dues vestides d’esportistes. </p><p>—Ho tens tot? —demana seriosa la mare.</p><p>—Sí.</p><p>—Som-hi, doncs.</p><p>—Sí.</p><p>Guerra de monosíl·labs.</p><p>Es fiquen dins del cotxe i arrenquen. Sovint discuteixen perquè la mare vol escoltar notícies i la filla, música de la seva, però ara cap de les dues diu res. Entre elles s’estén un silenci conciliador. Com si fos un pont de silenci pel qual poguessin caminar fins a trobar-se.</p><p>La Yoko prem els llavis. Dins de la gola se li comencen a formar paraules que volen ser frases (“<i>Mare, t’he de dir una cosa, el curs no m’està anant bé, no m’agrada estudiar</i>...”), però no sap com començar.</p><p>L’Adela té els ulls fixos a la carretera, però al seu cap imagina un inici de conversa dolç i constructiu (“<i>Yoko, he d’explicar-te una cosa. Vaig portar la iaia al metge i li han trobat una malaltia greu</i>...”).</p><p>La Yoko, incòmoda per la situació, es remou al seient, com si busqués la postura i s’escura la gola.</p><p>L’Adela gira la vista cap a ella i el cotxe li marxa una mica cap a la dreta. Les rodes trepitgen el voral i aixequen pols. És només un instant. De seguida reacciona i recupera el control, però la nena s’ha espantat i li etziba:</p><p>—Estaria bé arribar vives, eh?</p><p>—No exageris que no ha passat res. I no siguis tan desagradable que jo també m’he espantat.</p><p>El pont s’ha ensorrat i tornen a saltar espurnes.</p><p>L’Adela engega la ràdio i apuja el volum per sentir les notícies.</p><p>La Yoko es posa els cascos, prem el Play i tanca els ulls. Sona una cançó, però de fons encara sent la ràdio, així que apuja el volum. Més. I més. I més. </p><p>Fins que deixa de sentir-la.</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-3176089728283715702024-02-01T07:26:00.001+01:002024-02-01T07:26:34.335+01:00"Visca la Terra" (conte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSWHD-29PtHYcz1IJeNKq-LImMB4cCy-e4a1CELVSVxozZXQerfU4Z0OnnAPTH9oJdRRF49MMeM_hmbYBNfhhGwaU4q6wzeNQsSvb_z7yrlgwQ2upSNzfNk3UAlDy6V5XeJPT5TwXTjN9ThGwqjkJq8u_MpHI2gXjF-xgNKW9HcMoC0X5IadPwfdJdz-E/s1002/55-visca%20la%20terra-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="756" data-original-width="1002" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSWHD-29PtHYcz1IJeNKq-LImMB4cCy-e4a1CELVSVxozZXQerfU4Z0OnnAPTH9oJdRRF49MMeM_hmbYBNfhhGwaU4q6wzeNQsSvb_z7yrlgwQ2upSNzfNk3UAlDy6V5XeJPT5TwXTjN9ThGwqjkJq8u_MpHI2gXjF-xgNKW9HcMoC0X5IadPwfdJdz-E/w400-h301/55-visca%20la%20terra-2.jpg" width="400" /></a></div><p> Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/10/confianca-conte.html" target="_blank">Confiança</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/11/coincidencies-conte.html" target="_blank">Coincidències</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/12/ultrasons-conte.html" target="_blank">Ultrasons</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2024/01/instint-conte.html" target="_blank">Instint</a>.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>VISCA LA TERRA</u></b></p><p>L’home que puja la costa de Cal Xica amb una carta als dits, arrossega els peus i una mirada buida: ja només és una ombra d’allò que havia estat. En Pere Camps enfila el camí entre les feixes d’oliveres amb l’esquena corbada d’un pagès de cinquanta-set anys i una lleugera coixesa. El sol de setembre li castiga la clepsa esclarissada i, amb l’esforç de la pujada, comença a suar. Busca el mocador arrugat de la butxaca i s’eixuga el front. </p><p>Dos caces solquen el cel amb gran estrèpit i hi deixen esteles blanques. Els segueix amb la vista i mastega un renec abans d’escopir al terra amb menyspreu. Torna a agafar la carta amb les dues mans i rellegeix, per enèsima vegada, la capçalera de la Conselleria d’Interior i el seu nom al destinatari. En tot moment la manté una mica allunyada del cos. Potser buscant la distància focal per poder-la llegir correctament, potser perquè inconscientment vol evitar el moment d’obrir-la. </p><p>Arriba al capdamunt de l’última feixa i entra al cobert on hi ha el tractor. Una gran portalada sense porta deixa veure el sostre d’uralita, fumat i amb grans forats per on entren ullades de sol que il·luminen les bales de palla apilades als laterals. I al mig, com si fos la valuosa peça que presideix una sala d’un museu, el vell tractor. S’hi enfila per l’escala lateral i s’asseu davant del volant. Hi deixa la carta, observa els camps que s’estenen al davant i obre la porta als records. </p><p>Ell mateix va començar a voler ser pagès quan el seu pare li deixava creure que conduïa el tractor, agafant el volant assegut sobre les seves cuixes. Veure els camps des d’aquella alçada l’havia fet sentir tan feliç i poderós que ja no havia volgut ser cap altra cosa. Per això, quan va arribar a menar les terres de Cal Xica, va prometre’s que, si mai tenia un fill, un dia faria el mateix amb ell. I li posaria el nom de l’autèntic patró dels pagesos catalans: Galderic.</p><p>Per allargar el moment de llegir la carta, busca amb la mirada el final de la segona feixa d’oliveres, a mà dreta. On comença el bosc, encara hi ha el gronxador que va construir a la branca del primer roure. Hi pensa i dins seu topen el somriure dels dolços records amb la por pel que trobarà dins d’aquell sobre. Guanya la por i els ulls se li comencen a entelar.</p><p>Llavors torna a sentir els avions militars que travessen el cel. Gira el cap, els busca pels forats de la teulada i en veu passar un. També veu l’estelada lligada al vidre del darrere, com si fos la capa del tractor. Li arriben imatges que té ben emmagatzemades: a vegades voleiava empesa pel vent i a vegades li feia de para-sol. </p><p>Una nova glopada de records l’arrossega. Sempre va ser un pagès combatiu i un patriota. Un dels molts que van recórrer el territori en múltiples tractorades, quan tot el país creia que la independència es podia aconseguir de manera pacífica i democràtica, quan corria de boca en boca la frase del poeta: que tot està per fer i tot és possible! El tractor és ple d’adhesius que recorden aquells episodis. N’hi ha un que sempre li havia encantat: “Visca la terra!”. Aquella “terra” que per a ell era pàtria, paisatge, feina, vocació, territori, identitat... Tot! Records de temps passats, quan ningú no pensava que les coses poguessin acabar com van acabar. </p><p>En Pere Camps sent que ha arribat l’hora d’afrontar el moment que ha anat dilatant. Torna a agafar la carta i amb aquells dits gruixuts i aspres, acostumats a carregar pesos i fer feines dures, prova d’obrir el sobre sense fer-lo malbé. Està a punt d’aconseguir-ho, però unes explosions llunyanes el trasbalsen i se li estripa una mica. Desdobla la carta i abans de començar a llegir ja nota el pes d’una mala notícia que li enfosqueix la mirada. Els ulls es comencen a ennuegar, però parpelleja i s’esforça a enfocar la vista. </p><p>Llegeix sense llegir, com si estigués veient una altra persona que ho fa i, per sobre de l’espatlla, només pogués retenir paraules esparses. <i>Condol</i>... <i>servei a la pàtria</i>... <i>Galderic Camps i Brotons</i>... <i>continuar la lluita</i>... I aquell eslògan final: <i>Visca la terra!</i></p><p>Tanca els ulls i la presa es desborda. Les llàgrimes llisquen galtes avall. Meticulosament torna a plegar la carta i la posa dins del sobre. Nota dins seu una detonació controlada que provoca que tot s’esfondri de manera endreçada i asèptica, cap endins, sense malmetre res del seu voltant. Sent que ja res no val la pena i, de cop, obre la finestra i d’una estrebada arrenca l’estelada. </p><p>Després busca l’adhesiu de “Visca la terra!” i comença a esgratinyar-lo amb els dits. No té ungles i fa tant temps que està enganxat que no hi ha manera de desprendre’l. Però segueix rascant amb els ulls negats de llàgrimes i ni tan sols se n’adona quan el dit li comença a sagnar.</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-13581055623830120062024-01-03T18:43:00.004+01:002024-01-03T18:43:44.934+01:00Escapada al sud de França<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrrExcLllncIzVOuJZmPQ6nmsFnAMOmDYFJm_Z2tYkTzZUX86IiDRZiQ6SUXQ09dBXELm0j22UgTDdswbXJmXKdj9nXm9iNAPyi_vzV3uNioei4nQU1W3u_7sjivHihMaSdiLPj_4PBGzB6xE6E8L5ixp5mMvvpmxVX30-A5vo9T68kr_DI8-q7a0R-g/s2048/collage-3-beziers.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrrExcLllncIzVOuJZmPQ6nmsFnAMOmDYFJm_Z2tYkTzZUX86IiDRZiQ6SUXQ09dBXELm0j22UgTDdswbXJmXKdj9nXm9iNAPyi_vzV3uNioei4nQU1W3u_7sjivHihMaSdiLPj_4PBGzB6xE6E8L5ixp5mMvvpmxVX30-A5vo9T68kr_DI8-q7a0R-g/w400-h400/collage-3-beziers.jpg" width="400" /></a></div><p><b><u>Del 28 al 30 de desembre de 2023</u></b> vam passar 3 dies al <b><u>sud de França</u></b>. Feia força temps que no fèiem una escapada tots quatre i teníem ganes de passar uns dies junts compartint noves experiències, visitant alguns mercats nadalencs i menjant als Grands Buffets de Narbonne. Deixo un breu resum del que vam fer:</p><p><b><u>1.- Les Grands Buffets de Narbonne</u></b></p><p>Teníem ganes de provar el buffet lliure més gran d'Europa, però quan vam planificar el viatge no hi havia cap plaça disponible pels dies que hi anàvem. Per sort vam fer cas d'un molt bon consell: <b><u>anar provant cada dia si sortien places disponibles, ja que de tant en tant es produeixen anul·lacions que en generen</u></b>. I així va ser: pocs dies abans de marxar van aparèixer 4 places i vam poder-hi anar. Documentant-nos per a la visita vam llegir uns quants consells que vam seguir i no ens van anar malament. Eren aquests:</p><p><b><i>Guia útil de vuit passos per dinar a Les Grands Buffets i no acabar rodolant</i></b>.</p><p></p><ol style="text-align: left;"><li>Ningú no parla de l'embafamenta a Les Grands Buffets. </li><li>L'àpat acaba quan l'estómac del comensal crida "prou!"</li><li>Recorda que això és una cursa de fons i cal començar amb calma, per tant la primera passejada pel bufet es fa sense un plat a la mà. </li><li>Asseure's de nou a taula i desplegar un croquis mental amb els passos a seguir. </li><li>Dividir l'àpat complet en sis parts i una pausa entremig per fer un "trou normand", que no és res més que un lingotasso de calvados amb gelat de poma.</li><li>El pa, amb comptagotes. És boníssim, com tot, però t'atiparà innecessàriament.</li><li>Els formatges, deixem-los pel final</li><li>Si aquesta és la teva primera vegada a Les Grands Buffets, has de menjar fins al final.</li></ol><p></p><p><b><i>El menú en 6 passos:</i></b></p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>1/6: productes frescos que no siguin de mar (els foies gras, les terrines de micuit, els patés i els embotits...)</li><li>2/6: "Le plateau royal": ostres de Thau, gambes, llagostins, crancs de mar, cloïsses per avorrir i més de sis varietats de salmó noruec. </li><li>3/6: la rôtisserie, és a dir, la zona de plats calents i cuinats a l'instant. Com que venim del mar, jo seguiria pel camí marítim i me la jugaria amb l'ostra amb salsa de muscat de Ribesaltes o el turbot al forn. </li><li>"Trou normand"</li><li>4/6: tornar a la rôtisserie per atacar algunes de les joies més preuades de la casa, si pot ser compartint plats amb algú que t'acompanyi a taula (la llebre a la Royale, hi ha el foie gras escaldat en el seu caldo de bolets, l'ànec a la sang...)</li><li>5/6: formatges</li><li>6/6: l'assortiment de dolços de La Pâtisserie i l'Espace Glacier.</li></ul><p></p><p>Cal dir que va ser una expeirència molt satisfactòria i recomanable!</p><p><b><u>2.- Beziers</u></b></p><p>A Beziers vam veure el millor dels "<b><u>Village de Noël</u></b>" que hi ha a moltes ciutats franceses per aquestes dates. Un gran espai cuidadament decorat amb tots els imprescindibles motius nadalencs, moltes llums, ambientació hivernal i, per arrodonir-ho, un espectacle de llums i aigua (una mica a l'estil de les Fonts de Montjuic). Per rematar-ho un passeig ple de les típiques casetes on es venen productes alimentaris (mai no hi falta el típic "vin chaud") o d'artesania. Molt bonic.</p><p><b><u>3.- L'apartament a Carcassonne</u></b></p><p>Carcassonne era un punt cèntric de les diferents poblacions que volíem visitar i vam trobar-hi un apartament més que correcte, just als peus de les muralles de la Cité medieval.</p><p><b><u>4.- Cordes sur ciel</u></b></p><p>Aquest era el punt més allunyat del viatge, un <b><u>petit conjunt medieval sobre un turó</u></b>. Carrers empedrats i exageradament costeruts, edificis medievals, botigues d'artesania... Té un bon potencial, però el vam trobar una mica deixat, molts llocs tancats...</p><p><b><u>5.- Albi</u></b></p><p>Aquí també hi havia una gran zona dedicada a les <b><u>típiques casetes amb menjar, beure i artesania i zona de jocs infantils i atraccions</u></b>. Com que vam fer la visita de dia, no ho vam trobar tan lluït, però hi vam menjar prou bé en una d'aquestes casetes. Vam visitat la impressionant <b><u>catedral de Sainte-Cécile i el pont sobre el riu Tarn</u></b>.</p><p><b><u>6.- Castres</u></b></p><p>Aquí vam visitar un altre <b><u>"Village de Noël"</u></b> ben bonic, centralitzat en una plaça tancada rodejada d'edificis i preciosament decorada amb simbologia infantil dels <b><u>diferents regnes de la màgia del Nadal</u></b> (els dolços, els contes, les joguines...) i les típiques casetes on vam acabar tastant el vi calent. DEsprés vam veure un <b><u>bonic videomapping sobre les façanes de les cases sobre el riu Agout</u></b> (un paratge semblaven a les cases de l'Onyar de Girona)</p><p><b><u>7.- Carcassonne de nit</u></b></p><p>Abans de tancar-nos a l'apartament vam voltar una miqueta pel Carcassonne modern de nit i vam descobrir una zona d'atraccions amb una <b><u>gran nòria il·luminada</u></b> i una g<b><u>ran plaça amb casetes de beguda i menjar que estava plena de gent i molt animada</u></b>.</p><p><b><u>8.- La Cité de Carcassonne</u></b></p><p>Ja hi havíem anat altres vegades, però dormint als seus peus, no vam resistir la temptació d'acostar-nos-hi i fer-hi una passejada. És un <b><u>lloc bonic que et transporta al passat medieval</u></b> i tan sols passejar una estona pels seus carrers entre muralles, torres i castells val la pena.</p><p><b><u>9.- Perpinyà</u></b></p><p>Vam fer-hi una visita llampec passejant pels seus <b><u>carrers peatonals, al voltant del Castellet</u></b>. Vam veure les típiques casetes nadalenques, la nòria i vam menjar el "<b><u>plat de jour</u></b>" en un restaurant i una <b><u>crêpe </u></b>en una de les casetes.</p><p><b><u>10.- Maternitat d'Elna</u></b></p><p>Només l'Ona hi havia estat en una visita de l'institut i als altres ens va agradar molt visitar aquest lloc mític que, en temps de guerra, va ser un <b><u>exemple de solidaritat, acollint mares embarassades i els seus nadons</u></b> perquè poguessin viure temporades dignes, lluny dels llocs sinistres on estaven prvades de llibertat. Actulment l'edifici no es pot visitar perquè cal fer-hi una reforma integral i només es pot veure des de fora, llegir els plafons informatius que han col·locat als jardins i visualitzar un audiovisual que hi ha a la planta baixa (al costat de la botigueta) on s'entrevista la fundadora i responsable de la maternitat, la mestra i infermera suïssa <b><u>Elisabeth Eidenbenz</u></b>.</p><p><b><u>11.- Argelers</u></b></p><p><b><u>Milers de republicans catalans i espanyols que fugien del feixisme en la Retirada de la Guerra Civil van acabar retinguts a la platja d'Argelers, en condicions infrahumanes</u></b>. Uns d'ells van ser <b><u>els meus avis</u></b> que tinc entès que van ser-hi pocs dies abans d'entregar-se veient les pèssimes condicions de vida que els esperaven allà. Per això tenia molt interès en trepitjar aquelles platges on no hi hqueda cap altre record d'aquells moments que un <b><u>monòlit</u></b>. Al poble hi ha un <b><u>petit museu-memorial</u></b> que també vam visitar.</p><p>Després d'Argelers, vam intentar visitar <b><u>Cotlliure</u></b>, però estava totalment col·lapsat i va ser impossible aparcar. O sigui que vam acabar enfilant el camí de tornada a casa, tancant aquests tres bonics dies familiars al sud de França.</p><p>Acabo amb unes fotos d'aquells dies i un vídeo resum:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbuzFv56rlAwXfOVLNC7mjE2Feilo0UkHlqim_B9oal2iWmLpTx0__koL0kf_3BqfsBm9LJAuEJQeGBZmsCsxF2KGuIfB945fvEIZK6D8Dx67qfEzEDUSrMZkH57SqvyjpwrqP5nR3qm0qBHC5TsZ4TVWtVovwgPWYmz5n6JTe35hOMpgEY1eN9JXghzk/s1600/03.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1201" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbuzFv56rlAwXfOVLNC7mjE2Feilo0UkHlqim_B9oal2iWmLpTx0__koL0kf_3BqfsBm9LJAuEJQeGBZmsCsxF2KGuIfB945fvEIZK6D8Dx67qfEzEDUSrMZkH57SqvyjpwrqP5nR3qm0qBHC5TsZ4TVWtVovwgPWYmz5n6JTe35hOMpgEY1eN9JXghzk/w400-h300/03.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLpRZqWdiCZ4FLXmK2btzmoOqjbhq81m2CmffxCEV0_jlMCoolLabP2uBt4mgKF6TnGBOJ7IXzHadW2SIQoXf7J_m6MgPU_ZuXBl-GsrAenPsOltwnT7Xz9vGpiIjmw-4nPH9EztkRm4IYkgYNSdVHHINaB9jYyuxRGdEf3HK0VKBHPV7toviMxz1lsok/s4624/07.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLpRZqWdiCZ4FLXmK2btzmoOqjbhq81m2CmffxCEV0_jlMCoolLabP2uBt4mgKF6TnGBOJ7IXzHadW2SIQoXf7J_m6MgPU_ZuXBl-GsrAenPsOltwnT7Xz9vGpiIjmw-4nPH9EztkRm4IYkgYNSdVHHINaB9jYyuxRGdEf3HK0VKBHPV7toviMxz1lsok/w400-h300/07.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTGZx-w81R0kpI9YXh0gR0rO_SJQozruIU981DpZc9zmDuVKwBj4YWMqK8W8goUKyGTkDhH3RcZVOM-fwjDE4dP6aykj9L5yfghZVwQ2oGskvh9me9tC0G92OSCaeE9OkDA55VMMev2c1YFKyLqeadAQZnBh6sc52Z3OOMQgrhiDHvwrSy7HkUNHNR1Ks/s4624/13.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTGZx-w81R0kpI9YXh0gR0rO_SJQozruIU981DpZc9zmDuVKwBj4YWMqK8W8goUKyGTkDhH3RcZVOM-fwjDE4dP6aykj9L5yfghZVwQ2oGskvh9me9tC0G92OSCaeE9OkDA55VMMev2c1YFKyLqeadAQZnBh6sc52Z3OOMQgrhiDHvwrSy7HkUNHNR1Ks/w400-h300/13.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKYvxzPVWYUfQeqEOt-l2PfX6ozPKK6Hw0KrTMwd9U69dJxc9p6Ujb8xyNJ-weRr-7gxTLbW21vOUfios8oXIlnXz8ga35Z_grTSB6_Uz3ks_C6yHI8W7BhXuWLSDW2030Y90cQEei1jeEmOwzBDF6xeW61x2XOC8bekB5NG_FgCUuVIP3lcZ9czMp9xg/s4624/38.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKYvxzPVWYUfQeqEOt-l2PfX6ozPKK6Hw0KrTMwd9U69dJxc9p6Ujb8xyNJ-weRr-7gxTLbW21vOUfios8oXIlnXz8ga35Z_grTSB6_Uz3ks_C6yHI8W7BhXuWLSDW2030Y90cQEei1jeEmOwzBDF6xeW61x2XOC8bekB5NG_FgCUuVIP3lcZ9czMp9xg/w400-h300/38.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0CcF8avowqq1sxK-pmqEEi95gckvA0BT4eyqseJUL7sBB0__nZGZoXWDthlRo4huP7Pw17KXmLkKLxcmPPeb2fHv6_zhYJlDQRLcZwp1fjVQwzusOsouNV1rznSUUo4RWI1hjBbNZRQ2gq579wkePl3vyhyphenhyphen2iyGXt0gKu0cYa9AFJr8xpfh9R6vf9yBc/s4624/41.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0CcF8avowqq1sxK-pmqEEi95gckvA0BT4eyqseJUL7sBB0__nZGZoXWDthlRo4huP7Pw17KXmLkKLxcmPPeb2fHv6_zhYJlDQRLcZwp1fjVQwzusOsouNV1rznSUUo4RWI1hjBbNZRQ2gq579wkePl3vyhyphenhyphen2iyGXt0gKu0cYa9AFJr8xpfh9R6vf9yBc/w400-h300/41.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBU7WGvfhxd6tkvoI0moImOwtOZW-UGSfWVtjGefviDT1AZNI8zNoZk2hMWettL-EryQJ_PTdMEBEJALuzKR5N6YQji8OxWJpRZQfaDJzkg7VagZY831aSW0A-xtiIdOKA19PwpJmGNB3l8Pdd-wYi88yRh2OuNOTHbr7zgYMjE30bct4wuBssGPx4-g4/s4624/55.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBU7WGvfhxd6tkvoI0moImOwtOZW-UGSfWVtjGefviDT1AZNI8zNoZk2hMWettL-EryQJ_PTdMEBEJALuzKR5N6YQji8OxWJpRZQfaDJzkg7VagZY831aSW0A-xtiIdOKA19PwpJmGNB3l8Pdd-wYi88yRh2OuNOTHbr7zgYMjE30bct4wuBssGPx4-g4/w400-h300/55.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBVwLPwrOKBh-lAJWwMYPymzbQV6NXIncirEhsAX5KlloXEu62gw4Gybd3rJImvlw5vaqQ_DViFv4tYfbYGp6WrZiteMJW08YiBfASXe2exbvrV2RrK0scMI0R-D9m5QX1Y0r7e-8P_zRnsan-XinUN2jcA4xYuNcpyWQR0IJ7fDTAAXOhhiLASplehgU/s3840/58.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBVwLPwrOKBh-lAJWwMYPymzbQV6NXIncirEhsAX5KlloXEu62gw4Gybd3rJImvlw5vaqQ_DViFv4tYfbYGp6WrZiteMJW08YiBfASXe2exbvrV2RrK0scMI0R-D9m5QX1Y0r7e-8P_zRnsan-XinUN2jcA4xYuNcpyWQR0IJ7fDTAAXOhhiLASplehgU/w400-h225/58.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqs1BE4bTeX7Z1rT5pCqjSeI3gBmp6PbU5TkqlyQSzeF1gR5fmimpUHLRr-BvnPbykFDaiETKXOpS7oad43x2yUEAC4RcTkN9STm4tu0-HOccVEJIqqHbidVeo2OY0BB_HuQ4jJ6gPPKz64QMFEpY5M-Ro0z2rbSAAZOb3jQm2_4j0F3k1L_lIzBGcPVQ/s3313/62.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3313" data-original-width="2855" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqs1BE4bTeX7Z1rT5pCqjSeI3gBmp6PbU5TkqlyQSzeF1gR5fmimpUHLRr-BvnPbykFDaiETKXOpS7oad43x2yUEAC4RcTkN9STm4tu0-HOccVEJIqqHbidVeo2OY0BB_HuQ4jJ6gPPKz64QMFEpY5M-Ro0z2rbSAAZOb3jQm2_4j0F3k1L_lIzBGcPVQ/w345-h400/62.jpg" width="345" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFpQmLeGDirZbyoIl73g_NrK8DHzw9j7v47kin1u37Jb9UBsb3_zzB_KnSISaBOXOnvDK8A9CxY9jakgBrn98xkQmsuHpcoCftC7djT5v2R8LN69poBobUPGY8QW_iClfCuIOqN-ySvfhimLxHuh-7o0v63ZqV9nXIA4XEQf-2ahXcpkd1nGOzn4Pnvs4/s5184/83.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3880" data-original-width="5184" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFpQmLeGDirZbyoIl73g_NrK8DHzw9j7v47kin1u37Jb9UBsb3_zzB_KnSISaBOXOnvDK8A9CxY9jakgBrn98xkQmsuHpcoCftC7djT5v2R8LN69poBobUPGY8QW_iClfCuIOqN-ySvfhimLxHuh-7o0v63ZqV9nXIA4XEQf-2ahXcpkd1nGOzn4Pnvs4/w400-h300/83.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgecWopZjp3KkPB5F1Ej74PavJbZqHSBIvfnJAI61-LqSZdOxdBpgKKA3flCUPPb-KTj3njfaT5sX69voDZhaEbd_4_3eDDjVvN9vxJH4ncimnoexpTQV7nESf4g602Qx37-mcGAm0hU_6FXdwz6mWYj5FAhqo-qjwEXUyQb8KdFVVHw61XcO4XB-Nz1pQ/s5184/104.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5184" data-original-width="3880" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgecWopZjp3KkPB5F1Ej74PavJbZqHSBIvfnJAI61-LqSZdOxdBpgKKA3flCUPPb-KTj3njfaT5sX69voDZhaEbd_4_3eDDjVvN9vxJH4ncimnoexpTQV7nESf4g602Qx37-mcGAm0hU_6FXdwz6mWYj5FAhqo-qjwEXUyQb8KdFVVHw61XcO4XB-Nz1pQ/w300-h400/104.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivGBXjC0RArDr-MpVk8ORxeekpuwqcll_7UqqbHrdoET1L4ZYRMtEV_nD1zOn1A8kCwZ3nY-IixVDUlHOpp3PM45cZmjqyxZ1370YvZC03HlMovSEZgD7TAyVRNvG-dKe62MXFqa7ESYD2SCxCxX5ELWMyq2YUgnEXK72_zrzIT9Boh0r6PqA5UYB0Zbg/s4624/106.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivGBXjC0RArDr-MpVk8ORxeekpuwqcll_7UqqbHrdoET1L4ZYRMtEV_nD1zOn1A8kCwZ3nY-IixVDUlHOpp3PM45cZmjqyxZ1370YvZC03HlMovSEZgD7TAyVRNvG-dKe62MXFqa7ESYD2SCxCxX5ELWMyq2YUgnEXK72_zrzIT9Boh0r6PqA5UYB0Zbg/w400-h300/106.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXbZuENRertkliy4leqL_oIjMOL8vyocoEVcREpOsTrhtihD-usVGL_t3ECiNPL94rRE9iSEoKFR91CxfniRt6LjNMsarsfA0TaDpVWGbmIGc96MlFIcxQf3QGdwl0Ae3OTlEr1FMsD7xv9FfcxC7vspxaWLVO6IBdQAOSqYi6uPpbBQpjlGr09oSUyH4/s4624/111.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXbZuENRertkliy4leqL_oIjMOL8vyocoEVcREpOsTrhtihD-usVGL_t3ECiNPL94rRE9iSEoKFR91CxfniRt6LjNMsarsfA0TaDpVWGbmIGc96MlFIcxQf3QGdwl0Ae3OTlEr1FMsD7xv9FfcxC7vspxaWLVO6IBdQAOSqYi6uPpbBQpjlGr09oSUyH4/w300-h400/111.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixKavaN2Lhf7ZOQc0L1Pwz8xsTZwsGa8pj2ElF6mctbDV5DIligoxy0CFiEws0QKk4wQAeW-G8DXsO3MGn3HocxGAbdWwmDk0EZ8RKIhlMWN3M9Q-5ljls2YqMuBmVbkWOfpr8xZYtlg2Dr2D7psXl1amz1gTlBXA5XCJvUWHNyoz421Hz2i42Iq6tQno/s5184/123.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5184" data-original-width="3880" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixKavaN2Lhf7ZOQc0L1Pwz8xsTZwsGa8pj2ElF6mctbDV5DIligoxy0CFiEws0QKk4wQAeW-G8DXsO3MGn3HocxGAbdWwmDk0EZ8RKIhlMWN3M9Q-5ljls2YqMuBmVbkWOfpr8xZYtlg2Dr2D7psXl1amz1gTlBXA5XCJvUWHNyoz421Hz2i42Iq6tQno/w300-h400/123.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJORlvVLhNeNLJnMfkTauoj-psQEsVK4K_ljNpIue6Vck2hOPqK3Nd40qiaLb9pBb69DGjbf1FEQ2bGPtRASbmkT2kBJ9kDESBPDK1bEnauzwvAVcaHIO9hVML3bWBqtSZmQ5WTjmf688dnoXeuxXVIj_axCtDhhEbLrtNnjKFkuvz0TRqA-41SCdU-w/s4624/125.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJORlvVLhNeNLJnMfkTauoj-psQEsVK4K_ljNpIue6Vck2hOPqK3Nd40qiaLb9pBb69DGjbf1FEQ2bGPtRASbmkT2kBJ9kDESBPDK1bEnauzwvAVcaHIO9hVML3bWBqtSZmQ5WTjmf688dnoXeuxXVIj_axCtDhhEbLrtNnjKFkuvz0TRqA-41SCdU-w/w400-h300/125.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjmjtWxCk1FJBcjGR4lvernPkgWwPg_D20o8bRG6SsXapd8xlcvrCAM5o3ONovKNuPk3HP2KKdRksb-_evLZNSsiNPctX3ySTy7bAgPloralsvOZDQkny9QtRx5zCMKOdPihMzsn78xrmti5RTFiSd-vW8pzBWMq0qCbcPSH13Fd0PPd7d4JCc5EL7gIA/s4624/132.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjmjtWxCk1FJBcjGR4lvernPkgWwPg_D20o8bRG6SsXapd8xlcvrCAM5o3ONovKNuPk3HP2KKdRksb-_evLZNSsiNPctX3ySTy7bAgPloralsvOZDQkny9QtRx5zCMKOdPihMzsn78xrmti5RTFiSd-vW8pzBWMq0qCbcPSH13Fd0PPd7d4JCc5EL7gIA/w300-h400/132.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOkW2u1VUwp5KL74nMuhbjSAi5mLv_rQmwvFnNvm8OMXiJl-Bpax3PUjefMnpJsiyifsHCc8PC8IpvNT2YRKG3KdUCQBqsSNslExPiKA9b76-wNz3IuDtOk4l-YN7dLJDqYvCd-8CNHjFA0H07Phbd4gySWRS16TsCW2QWu9OXP52XlD8vnj5wimbXLc/s4624/139.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOkW2u1VUwp5KL74nMuhbjSAi5mLv_rQmwvFnNvm8OMXiJl-Bpax3PUjefMnpJsiyifsHCc8PC8IpvNT2YRKG3KdUCQBqsSNslExPiKA9b76-wNz3IuDtOk4l-YN7dLJDqYvCd-8CNHjFA0H07Phbd4gySWRS16TsCW2QWu9OXP52XlD8vnj5wimbXLc/w400-h300/139.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_3lqXPmk68uhpt172Sf-xgFvNz9XeL6WTl7rU3P6BaKrVVJdOrQSM6_oejH_s1H_yHd2j5bUiFTgJbyCUkDYU1Hdtz3mua55PtCg2Uxv6-Lcj-_iyzcW3wjIbuM9j89MxHWRbV5JjkERGFGYJIay1wxoglDXzNJWU045pR-sCehhb7r4F9-0Pm0cgn4/s4624/144.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_3lqXPmk68uhpt172Sf-xgFvNz9XeL6WTl7rU3P6BaKrVVJdOrQSM6_oejH_s1H_yHd2j5bUiFTgJbyCUkDYU1Hdtz3mua55PtCg2Uxv6-Lcj-_iyzcW3wjIbuM9j89MxHWRbV5JjkERGFGYJIay1wxoglDXzNJWU045pR-sCehhb7r4F9-0Pm0cgn4/w300-h400/144.jpg" width="300" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<center>
<iframe frameborder="0" height="225" src="https://youtube.com/embed/J0lF5Ql7Tsw?si=ZXsFzW39NMlf4ZoI" style="background-image: url(https://i.ytimg.com/vi/J0lF5Ql7Tsw/hqdefault.jpg);" width="400"></iframe>
</center>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-10362190393982603582024-01-01T11:00:00.001+01:002024-01-01T11:00:05.444+01:00"Instint" (conte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikeFGvLFylLrcR1Y7wg6rtN4-hDOTmK9RPc-FSZdRKZLskaz3GT1tdQPzLRSKSDndGeLKH4LG_SmTyp5irjEcHmQi-dRPe-6qN5GwvKUzRCrTTysHe8fazFbWMtuhOAGcrOQjrON_5sfD4lpd_5rQmifST6sb2bSUyL6F6RrbbjBgHLdXideAASSsVWm8/s484/54-instint.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="484" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikeFGvLFylLrcR1Y7wg6rtN4-hDOTmK9RPc-FSZdRKZLskaz3GT1tdQPzLRSKSDndGeLKH4LG_SmTyp5irjEcHmQi-dRPe-6qN5GwvKUzRCrTTysHe8fazFbWMtuhOAGcrOQjrON_5sfD4lpd_5rQmifST6sb2bSUyL6F6RrbbjBgHLdXideAASSsVWm8/w400-h340/54-instint.png" width="400" /></a></div>Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/10/confianca-conte.html" target="_blank">Confiança</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/11/coincidencies-conte.html" target="_blank">Coincidències</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/12/ultrasons-conte.html" target="_blank">Ultrasons</a>.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>INSTINT</u></b></p><p>- Un caníbal! Un caníbal! -xisclava la gent que s’havia aplegat al moll, mentre assenyalaven la comitiva que baixava del vaixell.</p><p>Un indi tapirapé emmanillat intentava mantenir la dignitat mentre mirava esporuguit cap a la cridòria eixordadora. Pell bruna; baixa estatura; cabells llisos, negres i llargs; una mena de penjoll que feia un parell de voltes al front; pintades tribals sota els ulls; i una faldilla curta de pell per tota vestimenta. </p><p>Davant seu, Sir Thomas McKenzie caminava somrient i triomfal. Assaboria aquell moment de màxim reconeixement, després de l’èxit de l’última expedició per les selves del Mato Grosso. La comunitat científica, i la població de Londres en general, no deixaven de comentar la gran fita: havia capturat amb vida un indígena d’una tribu caníbal i es disposava a estudiar els orígens i les motivacions d’aquell incomprensible costum de menjar carn humana. L’antropofàgia era, des de feia molts anys, el seu gran objecte d’estudi, pràcticament una obsessió. Volia comprendre què era el que duia un grup humà a menjar-se els seus propis congèneres.</p><p>Els McKenzie eren una nissaga de rics empresaris naviliers que havien engegat i consolidat la ruta comercial amb Amèrica. I aquell 1881, l’hereu, Sir Thomas McKenzie, havia delegat per complet la gestió de l’empresa familiar i s’havia centrat en els seus estudis antropològics. Per poder investigar els orígens del canibalisme havia muntat una gran expedició a l’Amazònia i hi havia abocat tots els esforços i mitjans. I tot havia valgut la pena ara que veia desplegar-se davant seu el millor escenari possible per a un antropòleg: poder estudiar un indígena sense cap tipus de limitació i durant tot el temps que necessités.</p><p>A la mansió dels McKenzie, van habilitar tota una ala per a un experiment de llarg abast: la reeducació d’aquell indi fins que poguessin comunicar-s’hi per treure’n tota la informació que buscaven. Mestres, ensinistradors, lingüistes i folkloristes esmerçaven el seu temps i sabers per aconseguir l’objectiu.</p><p>Mentrestant, la resta de la família, la senyora McKenzie i la Helen, la filla única del matrimoni, alienes a aquella gran fita científica, estaven ben distretes amb l’altre gran esdeveniment que afectava la residència familiar. Un gran desplegament d’operaris omplien la casa i traginaven amunt i avall per aconseguir que aquella fos la primera casa de Londres en disposar d’un sistema elèctric d’enllumenat domèstic a totes les dependències. Aquella era la gran novetat de l’època: una electricitat que, de mica en mica, passava de ser un fenomen pràcticament màgic i inexplicable, a esdevenir una comoditat que feia la vida més fàcil als pocs que s’ho podien permetre.</p><p>D’entre l’exèrcit d’enginyers, electricistes i aprenents que corrien per la casa, la Helen va acabar encaterinant-se d’en Tom, el jove i musculós encarregat que dirigia l’obra. De tant en tant, la impressionava amb divertits experiments per exhibir els seus coneixements elèctrics i, entre una cosa i una altra, la Helen va acabar rendint-se als seus encants. Tot i que les convencions socials impedien que aquella relació pogués prosperar, va ser inevitable que els dos joves busquessin oportunitats per trobar-se, d’amagat, i entregar-se a les seves passions.</p><p>L’últim dilluns de maig de 1882, Sir Thomas McKenzie va presentar en societat el resultat de tots aquells mesos de treball silenciós. En una concorreguda conferència de premsa va explicar els detalls d’aquell procés que havia culminat amb l’evident transformació que tenien davant dels ulls: l’indi Kayaguatà, vestit de manera occidental i parlant un anglès limitat, però que li permetia comunicar-se amb els seus interlocutors. </p><p>Des d’aquell dia, se li va permetre moure’s per tota la residència familiar, acompanyat sempre d’un criat, però sense haver d’anar lligat. Sir Thomas confiava en la feina feta i estava convençut que l’indi no podria tenir cap altre sentiment que l’agraïment per haver pogut accedir als nivells de cultura i instrucció superiors que li havien ofert. Però l’indígena només ho mirava tot en silenci i amb posat analític, sense deixar entreveure mai els seus sentiments. </p><p>Aquell estiu va ser extraordinàriament calorós i en plena canícula, alguns membres de la família van reprendre el costum de banyar-se, pràcticament despullats, al petit llac que hi havia a la zona oest de la finca. El primer dia que en Kayaguatà va assistir a un d’aquells banys, alguna cosa es va despertar dins seu. Va quedar immòbil, amb la mirada perduda, com si volgués deixar-se travessar per aquelles sensacions: el so de l’aigua, el tacte dels peus nus sobre la gespa, la carícia del sol sobre la pell nua... Un pont que el transportava als records de la seva Amazònia natal i despertava el que estava adormit. Va emmirallar-se a l’aigua i va trobar a faltar aquelles pintades tribals sota els ulls que sempre havien format part de la seva identitat.</p><p>Una tòrrida nit de mitjans d’agost, en Kayaguatà va sentir un llunyà xipolleig al llac i es va alçar sigil·losament del llit. Cobert només amb uns calçotets arromangats, va sortir al jardí i, descalç sobre l’herba, va sentir que tornava a caminar per la riba del riu Araguaia. Mica a mica, li va aparèixer, intensa i vibrant, la sensació que mai no havia volgut estar allà i el desig de marxar. Va arribar al llac i, ajupit a la gatzoneta, va observar sense ser vist com la filla de Sir Thomas i el seu amic jugaven i reien dins l’aigua.</p><p>De sobte, en Tom va sortir i va començar a remenar en un racó fins que va aconseguir que s’encengués un llum entremig dels matolls. La Helen va xisclar impressionada i llavors ell li va dir: </p><p>- Ara pica de mans!</p><p>Quan ho va fer, ell va accionar un mecanisme ocult i el llum que estava encès va apagar-se, mentre simultàniament se n’encenia un segon a l’altra banda del llac, talment com si la llum hagués viatjat màgicament d’un punt a l’altre. </p><p>La Helen s’ho mirava embadalida, però no era l’única. En Kayaguatá assistia a aquella inexplicable màgia totalment impressionat i disposat a aconseguir aquell poder. Volia portar-lo a la seva tribu i sabia com. </p><p>Va enfonsar els dits en la terra adobada dels parterres i, mantenint-los separats, va passar-los per sota dels ulls, deixant-hi marcades dues línies fosques paral·leles. Va buscar el ganivet, que els jardiners havien oblidat sobre la gespa i ell havia amagat entre uns arbustos, i va sortir del seu amagatall, àgil i decidit, brandant-lo a l’aire.</p><p>Va moure’s de pressa fins que va arribar davant del jove encarregat i li va enfonsar al pit. Amb precisió i rapidesa va arrencar-li el cor i va començar a menjar-se’l. Així pretenia assolir els seus coneixements sobre el domini de la llum. </p><p>Quan la Helen, horroritzada per l’escena que estava presenciant, va començar a cridar, va abraonar-se sobre ella. Amb el mateix ganivet, va barrejar la sang dels dos amants i la va fer callar per sempre. Però ja era tard. El personal de seguretat, alertat pels crits, es va abraonar sobre en Kayaguatà que, mirant-los serenament als ulls, va esdevenir el tercer mort d’aquella tràgica nit, sense oposar resistència. </p><p>Quan Sir Thomas va arribar al lloc dels fets, el cor se li va trencar i els ulls se li van entelar davant d’aquella massacre. Tot el que li importava a la vida acabava de desaparèixer. La seva passió científica i la seva estimada filla. Va girar el cap fugint d’aquella horrible visió i la mirada vidriosa va anar a parar a aquella llum que lluïa entre els matolls del costat del llac. Una llum que va començar a fer pampallugues, cada cop més erràtiques i llargues, fins que, al cap d’un moment, es va apagar del tot. Per sempre.</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-13307396499799235862023-12-01T07:03:00.001+01:002023-12-01T07:03:30.534+01:00"Ultrasons" (conte)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyM9SJeeeoV53XX-2QmcbQKrXEnZHwcYB3qGsEp3AGJcoxKSUCDsPYWTLsllhcQ1tSeERr0nnqVimoMKK4lbjlfSdPEGRe6JBXxZazjcmyLeZRUnKes0GTcPEt8kZdt75t69Dfy3FT7-cKaq0w01QhsSjSkBotEQeFYhAwalKVr219kfCM1vz-oXcZyoc/s1342/53-ultrasons.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="1342" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyM9SJeeeoV53XX-2QmcbQKrXEnZHwcYB3qGsEp3AGJcoxKSUCDsPYWTLsllhcQ1tSeERr0nnqVimoMKK4lbjlfSdPEGRe6JBXxZazjcmyLeZRUnKes0GTcPEt8kZdt75t69Dfy3FT7-cKaq0w01QhsSjSkBotEQeFYhAwalKVr219kfCM1vz-oXcZyoc/w400-h238/53-ultrasons.jpg" width="400" /></a></div><br /> Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/10/confianca-conte.html" target="_blank">Confiança</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/11/coincidencies-conte.html" target="_blank">Coincidències</a>.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>ULTRASONS</u></b></p><p>Muixirecs. </p><p>Vaig sentir la paraula per primera vegada en unes vacances a l’Alta Ribagorça. Així és com la gent de la zona es referia als ratpenats. </p><p>A la nit, tots els adolescents del càmping de Barruera ens ajuntàvem a la vora del riu i els vèiem passar a tota velocitat per sobre de l’aigua caçant mosquits. Deien que en podien menjar més de cinc-cents cada nit i eren l’excusa perfecta per deixar esbravar aquelles hormones que teníem tan alterades. Els nois havien d’exhibir la seva valentia i intentar estabornir-ne algun, agafar-lo per les ales i espantar les noies. Nosaltres demostràvem que ens feien molta por amb xiscles i corredisses. Acabàvem abraçant-nos als nois que, mentre se’n reien, aprofitaven per grapejar-nos tant com podien. Codis adolescents que venen inserits de sèrie i tots seguíem a la perfecció.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>Tinc por. No només por. També tristesa. Desànim. I defalliment. No tinc esma per sobreposar-me ni per escoltar-me a mi mateixa i fer el que sé que hauria de fer.</p><p>Fa setmanes. Moltes setmanes. Mesos. Massa. Em sento atrapada. Mai no m’hagués pensat que em pogués passar a mi, però m’ha passat. Ja ho diuen als documentals que no importa la formació cultural, ni la classe social. Qualsevol s’hi pot trobar. En soc el viu exemple.</p><p>He estat una víctima de manual. Enamorada. Submisa. Pacient. Esperançada. Intentant normalitzar cada petit senyal que m’avisava que allò no era normal. Perdent un llençol a cada bugada. Deixant-me trepitjar cada dia una mica més i esforçant-me per no donar importància al que la tenia tota.</p><p>I quan em quedava sola a casa, una alarma interior m’eixordava i unes lletres fluorescents proclamaven “<i>Això no és amor”</i>. Aquell còctel de gelosia irracional, violència verbal, petons, sexe apassionat i disculpes no era sa. Ho sabia. El meu cervell ho sabia. Però tot cridava més que el cervell.</p><p>I, després de cada reconciliació, intentava enganyar-me a mi mateixa i pensar que les coses canviarien. I sí: van canviar. A pitjor. Perquè un dia els crits van venir rematats per una bufetada. Una bufetada que immediatament va quedar colgada per llàgrimes de penediment, per disculpes desconsolades, per promeses i declaracions d’amor. I l’endemà el regal d’una joia i el sopar romàntic i el tracte exquisit. I uns dies tan bons i tan delicats que vaig arribar a pensar que aquella bufetada hauria valgut la pena perquè hauria suposat el punt d’inflexió.</p><p>Que il·lusa!</p><p>Va trigar a tornar-hi, però hi va haver més bufetades i la seqüència de penediment, disculpa i regal compensatori cada cop va ser menys esplèndida i més fugaç. Tot allò pel que mai no hagués volgut passar, cada cop es va fer més quotidià. I aviat dins de casa vam ser com dos estranys que s’estudiaven amb recel.</p><p>Però fora de casa érem uns artistes! Conversa, rialles, mostres d’afecte: normalitat absoluta. Vaig esdevenir una actriu esplèndida que aparentava una vida feliç i relaxada. Davant dels meus pares, de les amigues, a la feina... Acumulant muntanyes de mentides i falsos sentiments que em provocaven un desgast extraordinari i em feien sentir cada vegada més bruta i infeliç.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>Durant uns dies, el càmping de Barruera va ser com una competició per veure qui sabia més coses sobre els muixirecs. Buscàvem informació i al vespre, mentre esperàvem que es fes fosc per veure’ls sortir, tothom intentava impressionar els altres.</p><p>- Sabeu que hi ha unes mil dues-centes espècies diferents i aquí se’n poden trobar més de vint?</p><p>- Sabeu que a Indonèsia hi viuen els més grans del món i poden arribar a fer més de metre i mig amb les ales esteses.</p><p>- Sabeu que només hi ha dues espècies que xuclin sang? Es diuen vampirs i estan a Sud-Amèrica, però només xuclen sang de cavalls i vaques.</p><p>Vam fer-nos experts en aquells petits mamífers voladors, però el que més em va impressionar és com aconseguien orientar-se. Tenien el sentit de la vista gairebé atrofiat i ho feien per ultrasons. Emetien uns sons que, quan rebotaven en alguna superfície i tornaven a ells, els permetien saber exactament on estava tot el que tenien al voltant, caçar i esquivar els obstacles.</p><p>Però no podíem sentir la seva veu. Era d’una freqüència que l’oïda humana no podia captar.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>Va arribar un moment que vaig tocar fons, sense saber que sempre es pot caure més avall. Havia de demanar ajuda. Parlar amb algú que entengués pel que estava passant i em donés la força per sortir d’aquell cercle viciós i engegar una nova vida. O això o posar fi al meu patiment ni que fos a través del pitjor dels pensaments.</p><p>Cada cop que em trobava a soles amb algú de confiança, dins meu es lliurava una batalla atroç. Les ganes d’explicar per tot el que estava passant, s’enfrontaven a la por per les conseqüències d’aquell pas. La por em paralitzava i mentre la meva veu era la de sempre i explicava les mentides de sempre, crec que la mirada devia tenir un deix de desesperació. De súplica. Era incapaç de verbalitzar-ho, però feia aquella mirada, esperant que algú captés el senyal i fes el primer pas.</p><p>N’hauria tingut prou amb un “Estàs bé?”.</p><p>Però devia ser tan bona actriu i havia interioritzat tant el personatge que ningú no captava aquella mirada de socors.</p><p>I acabava tornant a casa on, portes endins, l’infern cada dia era una mica més angoixant i una pluja d’impotència m’amarava. Em sentia una completa desgraciada.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>Un dia va venir una biòloga a fer una xerrada al càmping i duia un aparell que ens va meravellar: un detector d’ultrasons. Era com un altaveu que permetia escoltar els ultrasons que emetien els muixirecs. Quan passaven a prop de la màquina se sentia un “plap, plap, plap...” que s’accelerava i s’aturava bruscament cada cop que caçava un insecte.</p><p>Per a mi era inquietant saber que aquells animals cridaven i ningú no els sentia. I poder sentir la seva veu amplificada pel detector d’ultrasons va ser una experiència que em va impressionar.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>Han hagut de passar uns quants anys perquè aquell record adolescent em tornés a la memòria, però ja fa temps que em sento com un muixirec. </p><p>Volo de manera aparentment erràtica. Visc mig amagada entre les escletxes i les teules de la meva existència. Per mantenir-me amb vida m’alimento de petites coses que atrapo aquí i allà. I el pitjor de tot: crido i crido, però ningú no sent la meva veu.</p><p>La societat ha anat avançant i cada cop hi ha una consciència més generalitzada de la igualtat i les violències de gènere. La tecnologia també ha avançat una barbaritat. En algun lloc hi ha d’haver la manera que pugui fer sentir la meva veu. Perquè jo sola no ho aconseguiré mai. No tinc forces. Soc capaç de malviure aquesta realitat tota la vida sense sortir d’aquesta maleïda espiral.</p><p>O potser un mal dia em rendeixo i ho engego tot a rodar. Ara mateix no em sento prou valenta per posar-hi fi ni d’una manera ni de l’altra.</p><p>Soc com un muixirec que ha caigut per una xemeneia i ha anat a parar a una llar de foc que té les portes tancades. És impossible que volant pugui remuntar la xemeneia i tornar a sortir a cel obert. Si ningú no m’obre les portes acabaré morint impotent i esgotada.</p><p><br /></p><p>Un dia la senyora Roser, la veïna del davant, em veu sortir de casa totalment abatuda. Quan la veig, intento eixorivir-me, però ja és tard.</p><p>Se n’ha adonat. Noto que se n’ha adonat i em poso nerviosa. Em demana si estic bé i jo li dic que sí, que només vaig cansada, però la llavor ja ha caigut. Triguem dies a tornar a coincidir, però quan ho fem noto el seu interès i m’agrada. Un corrent de complicitat brolla entre les dues i m’hi aferro com un nàufrag a una fusta. Però no li explico res. No sé com. Encara tinc massa por.</p><p>De fet, el que més em preocupa és que la meva parella s’adoni que parlo amb ella. Sé que es posaria alerta i em controlaria fins aconseguir que deixes de parlar-hi. I sé que ho aconseguiria. Però la veïna és gran, viu sola i està sempre a casa. Puc triar els moments de contacte sense que ell se n’assabenti.</p><p>Un dia sortim de casa disfressats de parella feliç i ens la trobem al replà. El cor em fa un salt perquè no vull que ell s’adoni que tenim cap mena de relació. La miro amb ulls suplicants i moc lleument la cara de dreta a esquerra, com si fes un mínim “no”. I ella se n’adona i només fa un protocol·lari “<i>Bon dia</i>” i passa de llarg. Respiro.</p><p>La senyora Roser té prou sensibilitat per haver notat alguna cosa. M’adono que comença a cuidar de mi. Respecta els meus tempos i les meves pors. No parlem de res que pugui comprometre’m, però em deixa anar senyals que jo interpreto com a portes que em deixa obertes perquè hi entri quan em senti preparada.</p><p>Un dia que estic a casa seva una estona al matí, insisteix a fer-me escoltar una cançó molt maca. Busca al mòbil i em posa una versió de Sílvia Comas i Lídia Pujol de “<i>Bolero para Jaime Gil de Biedma</i>”.</p><p>La cançó comença dient:</p><p>- A ti te ocurre algo, yo entiendo de estas cosas...</p><p>I, mentre sonen aquestes paraules, per primer cop m’agafa la mà i em mira als ulls sense dir-me res. Se’m posa la pell de gallina i tinc la sensació que encara puc sortir-me’n. </p><p>Estar al costat de la senyora Roser es converteix en estar al costat d’una finestra que et pensaves que estava tancada amb clau i, de cop i volta, descobreixes que només té una maneta que podries obrir fàcilment per deixar entrar aire pur.</p><p>Vaig amb molt de compte que ningú no s’adoni que ens veiem i vaig obrint-m’hi molt a poc a poc. Ella mai no em tiba de la llengua. Només escolta i de tant en tant m’agafa la mà.</p><p>Un dia que, malgrat el maquillatge, intueix que porto la cara marcada, em deixa una targeta a la mà quan ens les agafem per acomiadar-nos. Només em diu:</p><p>- Compta amb mi.</p><p>I tanca la porta de seguida perquè ningú no vegi que surto d’allà.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;"><b>Contra les violències masclistes, t’escoltem.</b></p><p style="text-align: center;"><b>900.900.120</b></p><p style="text-align: center;"><b>900.900.120</b></p><p style="text-align: center;"><b>900.900.120</b></p><p style="text-align: center;"><b>Truca, parla, explica.</b></p><p><br /></p><p>Llegeixo el contingut d’aquella targeta i el cor em batega de pressa. Tinc por de tenir aquell paper als dits. La idea que ell pugui trobar-lo em provoca pànic i només penso on podria amagar-lo, però no se m’acudeix cap lloc prou segur. Aquell paper és el més a prop que he estat mai de sortir del meu pou i, en canvi, tinc més por que mai.</p><p>Decideixo memoritzar-lo i destruir-lo. </p><p>900... No ho sents... 120...el límit de velocitat de l’autopista... </p><p>Un límit que, si te’l saltes, t’enxampa el radar, el radar que és com el sistema d’ultrasons dels muixirecs, els muixirecs que fan un soroll inaudible i, que per tant, no ho sents (900). 900.900.120. Ho tinc.</p><p>Agafo la targeta i surto corrent cap al carrer. No m’aturo fins el contenidor de paper de la cantonada i quan torno cap a casa, sense aquell paper acusador, em sento més tranquil·la.</p><p>Passen els dies i em sento com si fos el tap que està dalt de tot d’un volcà, aguantant tota la pressió perquè no entri en erupció. No he tornat a veure la senyora Roser. Necessito estar sola i aclarir-me. Necessito desfer-me d’aquesta por. Voldria que fos com la pell que les serps abandonen al mig del camí, però de moment, no sé treure-me-la de sobre.</p><p>900.900.120...</p><p>Em desperto xiuxiuejant el número. M’adormo recitant-lo mentalment mil i una vegades. Quan em crida, penso en el número. Quan em posa la mà a sobre, cada xifra es fa més i més grossa.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>La biòloga del càmping de Barruera es deia Maria. Ens va confirmar totes les informacions que havíem anat acumulant en aquells dies d’estiu adolescent i encara ens en va donar més. I quan es va fer fosc va treure els detectors d’ultrasons i ens va ensenyar a utilitzar-los.</p><p>Eren uns aparells simples, de la mida d’un petit transistor i amb només dues rodetes. Una per a regular el volum. L’altra per sintonitzar la freqüència de les ones. La Maria ens va dir que podríem sentir-los entre 40 i 55 kHz. Vam començar a 40 kHz i, tot i que veiem passar els muixirecs arran d’aigua, de moment no sentíem res. Vam anar movent lentament la rodeta del sintonitzador i mica a mica tots aquells aparells van començar a sonar. </p><p>Em va semblar increïble que, de cop i volta, pogués sentir la veu d’aquells animals que fins llavors semblaven muts!</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . .)</p><p>Després de gairebé una setmana de no veure’ns, un dia al matí reuneixo el valor suficient per trucar a la porta de la senyora Roser. Em rep amb un somriure que m’abraça i em convida a passar. Com que tinc por de desdir-me’n, vaig per feina i de seguida li demano si puc fer una trucada des del seu telèfon. Assenteix amb una nova variant de somriure que ara és de muralla protectora. Sé què sap on vull trucar. Sé que sap com m’ha costat fer aquest pas. Noto el seu suport incondicional en aquest moment crucial.</p><p>M’acosta el telèfon i fa intenció de retirar-se discretament per deixar-me intimitat, però la retinc suaument i li demano que es mantingui al meu costat. Seiem al sofà, l’una al costat de l’altra.</p><p>Marco aquelles nou xifres que m’he après de memòria i fa dies que sovint repeteixo mentalment. Se sent el to de trucada i de seguida una veu femenina em respon amablement:</p><p>- Has trucat a la línia d’atenció contra la violència masclista. Sóc la Meritxell i estic aquí per ajudar-te. T’escolto.</p><p>- ...</p><p>Obro els llavis, però no en surt cap so. Sé el que vull dir. Sé que he fet el pas més difícil. Vull parlar, però les cordes vocals s’han petrificat i són incapaces de vibrar. Al meu cap les frases es van formant i gairebé tinc la sensació que les estic dient, però és evident que no emeto cap so i em torna a venir la imatge dels muixirecs: parlo, però ningú no pot sentir-me.</p><p>- Estigues tranquil·la. Pren-te el teu temps. Soc aquí. No em retiro del telèfon. </p><p>- ...</p><p>- Estàs en perill? Pots parlar? </p><p>- Ehem, ehem...</p><p>Només aconsegueixo tossir. D’una banda m’adono que no aconsegueixo articular cap mot, però de l’altra mantinc l’esperança que aquells estossecs puguin desembussar el canal de la veu. La senyora Roser m’agafa la mà i em mira amb uns ulls que són tot comprensió i on no hi ha cap mena de pressió. La seva mirada és mel i llimona i per fi em torna la veu.</p><p>- Necessito ajuda.</p><p>I de cop i volta la Meritxell, com si hagués mogut la rodeta del detector d’ultrasons, per fi pot sentir els meus xiscles de muixirec espantat. I començo a parlar i vaig responent les seves preguntes i, entre la seva veu esperançadora i el tacte càlid de la mà arrugada de la senyora Roser, m’obren les portes d’aquella llar de foc on havia caigut fa tant de temps i on pensava que acabaria morint.</p><p>Però ara sé que no serà així. </p><p>Viuré!</p><p></p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-21184978783010384372023-11-01T09:13:00.002+01:002023-11-23T13:15:59.716+01:00"Coincidències" (conte)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibsVf7qoTgmQ_b-9N6EYqkvc_W_-gd1HibXKHtiFvvxgETlrIN4xXVkwoN_Fe8X0AKMoeWfYN7MBk6z0mQmAnVOo6Xn5p6WMdOwPbESuuQUsKp378guEuOpOlX7B-xcshbTtxuc4k1IBq_ATHjt6eii10EZppzy823gDsIouCXznGIRYGtSjRcRpSZFW4/s640/52-coincidencies.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="640" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibsVf7qoTgmQ_b-9N6EYqkvc_W_-gd1HibXKHtiFvvxgETlrIN4xXVkwoN_Fe8X0AKMoeWfYN7MBk6z0mQmAnVOo6Xn5p6WMdOwPbESuuQUsKp378guEuOpOlX7B-xcshbTtxuc4k1IBq_ATHjt6eii10EZppzy823gDsIouCXznGIRYGtSjRcRpSZFW4/w400-h225/52-coincidencies.jpg" width="400" /></a></div><br /> Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/10/confianca-conte.html" target="_blank">Confiança</a>.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>COINCIDÈNCIES</u></b></p><p>Quan vaig sortir de casa i vaig veure el cotxe dels Mossos aparcat a la cantonada, em va fer mala espina. A mesura que m’hi acostava, veia com dos agents resseguien amb la mirada tothom qui passava per l’atapeïda vorera. Quan la dona policia es va fixar en mi, vaig desviar la mirada ràpidament, fent veure que em concentrava en el mòbil.</p><p>- Disculpi, em pot acompanyar un moment al vehicle?</p><p>Vaig aixecar la vista, sorprès. Vaig mirar al meu voltant, esperant que s’hagués adreçat a algú altre.</p><p>- Sí, sí, vostè. Vingui un moment, si us plau.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>De tant en tant passa. Una sèrie es posa de moda i tothom en parla. Es comenta l’evolució de la trama, el caràcter dels personatges, tothom repeteix algunes frases que es fan populars... I en aquella època tothom veia “<i>Massa coincidències</i>”, una sèrie danesa en què una banda de lladres elegants robava obres d’art, joies i altres objectes de valor. Els robatoris estaven perfectament planificats, amb gran enginy i ús de tecnologia punta. Tot estava calculat fins al més mínim detall i s’executava com una precisa coreografia que sempre acabava bé. Mai no els enxampaven i el públic trobava simpàtics aquells lladres que, com el mític Robin Hood, robaven a gent milionària i de tant en tant ajudaven gent amb problemes. En canvi els policies mai no aconseguien sorprendre’ls ni detenir-los i quedaven com personatges maldestres i antipàtics.</p><p>I resulta que jo m’assemblava al sergent Pedersen, que justament era el que cada capítol repetia la frase que donava nom a la sèrie. El cap pelat, com a rendició total a la calvície galopant que em despoblava la clepsa; els ulls blaus; el nas petit i la barba fosca i tupida que, si em descuidava, s’estenia coll avall.</p><p>De tots els policies aquell era el més malparlat i desagradable. Se li veia que tenia tantes ganes d’enxampar aquells lladres, que no li importaria prendre’s la justícia pel seu compte. També es deixava entreveure que en la seva vida personal podia arribar a ser violent. </p><p>Per sort, tothom qui em coneixia sabia que jo no era així.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>En aquella època, treballava de caixer en un gran centre comercial del polígon. Tenia vint-i-nou anys i, després de deixar-ho amb la Tati, tornava a sortir amb els de la colla de l’institut, que estaven com una cabra i semblaven nens grans. </p><p>El Capi i el Gangues seguien remenant les cireres. Eren els que tenien el cap més mal moblat, no tenien por de res i arrossegaven els altres a seguir-los en totes les bestieses que proposaven. El Xinel·les, amb qui de petits havíem tingut més relació personal, va intentar prevenir-me que no els fes tant cas. Però ell no pintava res en aquell grup. Era com la mascota i no me’l vaig escoltar. </p><p>Buscava un grup on sentir-me acollit i em vaig deixar impressionar. Em costava una mica posar-me al seu nivell, però amb un parell de cerveses m’hi acostava i ens divertíem, tot i que reconec que érem un perill. Ens burlàvem de la gent i a vegades l’espantàvem només per poder-nos-en riure. No érem del tot delinqüents. O sigui que una mica sí que devíem ser-ho.</p><p>Podíem posar-nos a banda i banda de la carretera, apujant i abaixant els braços com si tinguéssim una corda, per provocar frenades dels conductors espantats. O amagar-nos al lateral d’una recta, de nit, i amb un lot, llençar ràfegues de llum que simulaven les fotos del radar... Coses d’aquestes. La gent s’enfadava i nosaltres ens escapàvem pixant-nos de riure.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>- Algun problema, agent?</p><p>- No es preocupi, no hi ha cap problema. Ara li explico. Em permet la documentació.</p><p>Cada cop més incòmode, vaig buscar el DNI dins de la cartera. Si no hi havia cap problema, per què carai volien la meva documentació? La dona va passar el carnet al seu company i aquest va començar a teclejar en una tauleta.</p><p>- Senyor García, les dades són correctes? Viu al carrer de la Música, 41?</p><p>- Sí, sí. Tot és correcte.</p><p>- Miri, senyor García, en virtut de l’article 368 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, li comunico que tenim una ordre judicial que l’obliga a acompanyar-nos per participar en una roda de reconeixement d’un sospitós.</p><p>- Què? Ara? Tinc coses a fer, ara.</p><p>- Em sap greu. És una obligació ciutadana i no s’hi pot negar. Li farem el justificant corresponent. Acompanyi’ns, si us plau.</p><p>- I per què jo?</p><p>- El seu aspecte és semblant al del sospitós. No es preocupi. Serà poca estona.</p><p>Vaig veure que no me’n salvaria i m’hi vaig resignar perquè, en realitat, no tenia res a fer. Tothom em mirava quan em van obrir la porta del darrere i amablement em van convidar a entrar. Un cop dins, protegit pels vidres tintats, em va fer gràcia descobrir alguna cara de satisfacció. Segur que pensaven: “<i>Per fi han enxampat el sergent Pedersen!</i>”</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>La segona temporada de “<i>Massa coincidències</i>” havia decebut una mica els espectadors. S’havia tornat massa previsible i, potser per això, en la tercera havien apujat l’aposta. Algun robatori no havia sortit bé i el sergent Pedersen estava a l’ull de l’huracà. Assumptes interns l’estava investigant per una denúncia d’agressions i extorsió i els guionistes anaven aprofundint en la seva trama familiar. La seva dona havia sortit amb blaus a la cara i se’n deduïa que podia patir violència masclista. Però tot era prou ambigu i no hi havia cap evidència que confirmés la culpabilitat del sergent.</p><p>Algun dia havia detectat alguna mirada d’antipatia o de por en alguna persona gran amb qui m’havia creuat pel carrer. Si a mi em passava això, no em podia ni imaginar com havia de viure el pobre actor que feia aquell paper.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Amb els de la colla vam agafar el costum d’entrar als supermercats per espantar els que hi treballaven. Entràvem tres, amb les jaquetes cordades fins el coll i cara de dolents. Començàvem a fer-nos gestos còmplices sense parlar i ens anàvem amagant entre els passadissos. Fèiem veure que evitàvem les càmeres de seguretat. Ens posàvem com si dos estiguéssim fent pantalla perquè no es pogués veure què feia l’altre. O un anava a demanar una cosa a l’encarregat que el fes anar a un extrem del local mentre els altres es desplaçaven a pas viu cap a l’altra punta.</p><p>Quan arribàvem a la caixa amb només un paquet de galetes i unes llaunes de cerveses, la tensió era palpable. Segur que el pobre caixer es pensava que li estàvem robant un munt de coses amagades dintre de les jaquetes, però el nostre aspecte amenaçador i el fet que fóssim tres i ell només un, el mantenia en un silenci esporuguit. Només volia que marxéssim del local sense que li toqués el rebre. I nosaltres sortíem i ens fèiem un fart de riure imitant la seva cara d’espantat. Primer només els fèiem tortura psicològica als pobres botiguers, però després vam començar a robar algunes coses. Que malparits que érem!</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Em van portar a la Ciutat de la Justícia. Em van fer deixar els efectes personals en un armariet i vaig passar a una saleta on hi havia tres persones més. Tots érem homes, calbs i amb barba, però aquí s’acabaven les coincidències. Al cap d’un moment es va obrir una porta i va entrar la cinquena persona emmanillada i acompanyada de dos policies.</p><p>Les instruccions van ser clares i concises. Havíem d’estar quiets de cara al mirall i cadascú tindria un cartell amb un número. No havíem de parlar ni fer gestos, només estar quiets i en silenci. Si pels altaveus deien el nostre número, ens havíem d’acostar al vidre i després tornar enrere. Em van donar el número cinc.</p><p>Ens van conduir a la sala annexa. Era estreta. Amb prou feines hi cabíem tots cinc, l’un al costat de l’altre, davant d’un immens mirall que cobria tota la paret. Tots sabíem que aquell mirall en realitat era un vidre, darrere del qual la policia i algú espantat intentarien reconèixer l’autor d’un delicte.</p><p>De sobte van encendre uns focus que enlluernaven i em va fer un salt el cor.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Vaig buscar informació sobre l’actor que interpretava el sergent Pedersen. Es deia Thomas Schmidt i havia nascut el mateix any que jo. Estava separat i no tenia fills. En tot això coincidíem. Explicava que per poder interpretar qualsevol personatge havia d’empatitzar-hi i trobar-li coses bones que permetessin defensar-lo. Havia construït un sergent Pedersen amb un gran sentit de la justícia que volia protegir la ciutadania. Li disculpava el mal caràcter per la tensió de la feina i el perill constant que corria enfrontant-se als malfactors.</p><p>També justificava el seu comportament familiar basant-se en que havia patit una infantesa difícil. El seu pare havia estat un home molt rígid que havia utilitzat la força per reprimir la seva rebel·lia i fer-lo anar pel camí recte. Ell reproduïa aquest esquema: li costava expressar les emocions i es mostrava intransigent en tot allò que trobava incorrecte. Com que no tenia fills, ho aplicava a la seva parella, a qui no tolerava cap actuació que ell no trobés correcta.</p><p>A mi em costava veure amb tants bons ulls aquell sergent a qui deien que m’assemblava. El trobava un malparit perillós.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Allò d’entrar a espantar els botiguers dels supermercats se’ns en va anar una mica de les mans. Ens hi vam dedicar uns quants caps de setmana seguits i cada vegada ho aprofitàvem per robar més coses. </p><p>Jo també treballava en el sector i de seguida va deixar de divertir-me. Intentava treure’ls la idea del cap o almenys escapolir-me de ser jo un dels que entrés, però m’hi obligaven. Deien que jo era el dolent de la pel·lícula i el qui espantava més la gent i vaig haver de fer-ho més cops dels que hagués volgut.</p><p>Un dia vam veure que la policia patrullava per fora del supermercat mentre fèiem la nostra actuació dins i vaig convènce’ls que paréssim durant un temps o ens acabarien detenint. Van acceptar de mala gana i van buscar altres maneres de divertir-se.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>- Número 1, apropi’s, si us plau!</p><p>El primer cop que vaig sentir la veu per la megafonia de la sala de reconeixement va ser una sensació molt desagradable. De cop em vaig sentir com si ja estigués a la presó, privat de llibertat, com si ja només tingués l’opció d’anar obeint el que em manessin.</p><p>Progressivament van anar cridant tots els números fins que va arribar el meu torn:</p><p>- Número 5, apropi’s, si us plau!</p><p>Quan vaig ser a un pam del mirall em va ser molt difícil controlar els gestos. No volia fer una cara de dolent que pogués espantar el denunciant i fer-li pensar que havia estat jo el que havia fet alguna cosa mal feta. Però tampoc no volia fer cara d’espantat que fes pensar a la policia que tenia alguna cosa per amagar. Intentava fer un posat neutre, però era incapaç de controlar els músculs de la cara i segur que feia una ganyota ben ridícula. Només esperava que no em perjudiqués.</p><p>Quan ja pensava que obririen la porta i ens deixarien marxar, la veu va tornar a sonar:</p><p>- Número 2 i número 5, apropin-se un altre cop, si us plau!</p><p>Era com si acabés de passar a una final que no volia guanyar de cap de les maneres. M’imaginava el denunciant dubtant entre qui de nosaltres dos havia atemptat contra ell. Devia fixar-se en els meus ulls, la barba, la calba... No volia girar el cap, però em semblava que el número 2 era el que havien portat emmanillat.</p><p>Al cap d’una estona que se’m va fer eterna, es van apagar els focus que ens enlluernaven i es va tornar a obrir la porta per on havíem entrat. Els policies van tornar a emmanillar el número 2 i se’l van endur. Als altres quatre ens van deixar en aquella sala.</p><p>Me’ls mirava i els veia aparentment tranquils. Jo no ho estava gens. El fet que m’haguessin fet acostar dos cops al vidre, em preocupava. No tenia gens clar si em deixarien marxar amb el justificant i les gràcies per haver col·laborat o se’m quedarien per interrogar-me.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>El Thomas Schmidt va quedar encasellat pel seu paper de sergent Pedersen. Després d’aquella sèrie només li oferien papers de personatges turmentats, agressius i violents. Es va convertir en un “dolent”. </p><p>Al cap d’un temps va participar en una sèrie còmica i va ser un fracàs absolut perquè ningú no es creia aquell registre i esperaven de la seva presència que generés por i incomoditat als espectadors. Les seves bromes, per molt que s’hi esforcessin els guionistes, no feien riure ningú.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Amb aquella colla de l’insti vam acabar malament. Jo cada cop em sentia més incòmode amb les burrades que volien fer i a ells els molestava que no volgués participar-hi. Em van començar a exigir que fes més del que volia fer i m’escarnien i em deixaven de banda si no m’hi avenia.</p><p>Van començar a putejar-me i vaig acabar apartant-me’n del tot. De tant en tant em trobava algun record seu. Un gat mort a la porta, les deixalles escampades per l’entrada, revistes porno a totes les bústies dels veïns amb una noteta que me n’atribuïa l’autoria... Com se’n devien fotre de mi! </p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Van anar cridant els que quedàvem a la sala d’un en un. A mi em van deixar l’últim i vaig veure clar que em tocaria el rebre, tot i que no sabia per què.</p><p>- Senyor García, haurà de contestar-nos unes preguntes.</p><p>- Necessito un advocat?</p><p>- No està acusat de res i, per tant, pot negar-s’hi i marxar. Però llavors demanarem una ordre judicial, haurà de venir amb l’advocat i li obrirem fitxa policial. Si ho prefereix, ara podem fer-li unes preguntes de manera informal sense que en quedi constància al seu expedient.</p><p>Mentre rumiava en silenci què era el que em convenia més, a través del vidre de la porta vaig veure passar el senyor Andraix, l’amo del supermercat Corral. Vaig suposar que era ell qui havia provocat aquella roda de reconeixement per algun robatori en el seu supermercat i em vaig treure un pes de sobre. Al Corral mai no hi havia entrat a molestar.</p><p>- Està bé. Contestaré les seves preguntes.</p><p>- Perfecte. Acompanyi’m, si us plau.</p><p>Vam passar a un petit despatx i el policia va posar-se davant del teclat de l’ordinador mentre jo quedava a l’altre cantó de la taula.</p><p>- El dissabte 13 de maig a la tarda-vespre va anar al supermercat Corral de la carretera de Bellfruit?</p><p>- Ara mateix no recordo que vaig fer aquell dissabte, però li puc assegurar que fa molt que no he entrat en aquell supermercat. Hi he anat poques vegades i sempre ha estat sortint del gimnàs al migdia.</p><p>- Així doncs, pot ser que la seva cara els soni als treballadors d’aquest supermercat?</p><p>- Si tenen bona memòria podria ser, però tampoc no hi he anat tantes vegades.</p><p>- Ja li he dit que és una conversa informal de la qual no se’n pot derivar cap conseqüència, però si quan arribi a casa té la manera de recordar què va fer aquell dissabte, no hi hauria possibilitat de cap malentès i ens facilitaria molt les coses a tots.</p><p>- Miraré l’agenda i si trobo informació els trucaré. Puc marxar?</p><p>- Sí, sí. Moltes gràcies per la seva col·laboració. Ara li tornarem els seus objectes personals i un justificant de la seva estada en dependències judicials.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>La tercera temporada de “<i>Massa coincidències</i>” va ser l’última. Després d’un bon inici, l’audiència va anar baixant i els productors van decidir no posar més diners per fer la quarta. Altres sèries es van posar de moda i mica a mica la gent va deixar de relacionar-me amb el sergent Pedersen. </p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Quan aquells que fins feia unes setmanes representava que eren els meus amics m’havien començat a deixar sorpreses desagradables, un dia vaig trobar-me el Xinel·les sortint de la feina. Mirant nerviosament a dreta i esquerra em va dir que li sabia greu que em tractessin d’aquella manera. Em va animar a resistir: creia que només em molestarien uns dies i, s’hi aguantava, se’n cansarien i buscarien una altra diversió. </p><p>L’endemà fins i tot es va arriscar per advertir-me del que m’estava a punt de passar. Em va trucar i, sense cap més preàmbul, em va dir:</p><p>- Si no vols trobar-te el cotxe colgat de fems, treu-lo d’on el tens aparcat.</p><p>I va penjar precipitadament. I igual de precipitadament jo vaig córrer a treure el cotxe i em vaig creuar amb un tractor que arrossegava un remolc ple de fems. No vaig gosar mirar qui el conduïa. </p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Vaig mirar l’agenda i no tenia res apuntat en la setmana del 13 de maig. Cap referència que em pogués fer recordar el que havia fet aquella tarda de dissabte. De fet, cada cop la feia servir menys i només hi tenia apuntats els aniversaris de la família i les cites que m’interessava recordar, ja fos una visita mèdica o un concert.</p><p>Molts dissabtes em quedava a casa mirant la tele o jugant a la Play. O si estava fart d’estar entre quatre parets sortia a córrer una estona, però sempre eren activitats solitàries. Ningú no podria corroborar si era allò el que havia estat fent i tenia clar que necessitava una coartada.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>En un capítol de “<i>Massa coincidències</i>”, els d’Assumptes Interns li demanen al sergent Pedersen si pot explicar on estava un dia determinat a una hora determinada. Ell fa cara de pòquer, rumia una estona i acaba dient que havia anat a comprar.</p><p>De seguida sabem que en Foxy, un delinqüent habitual, ha presentat denúncia contra ell per agressió i extorsió i veiem un flashback on efectivament es veu com en Pedersen, fora de servei i vestit de paisà, acorrala en Foxy en un carreró i li clava una pallissa.</p><p>Els espectadors pensem que finalment l’enxamparan, però llavors veiem com en Pedersen presenta els comprovants de la targeta bancària que indiquen que en aquella hora estava comprant en una gran superfície i, amb aquella coartada, queda lliure de tota sospita.</p><p>A continuació veiem com quan va sortir de casa per anar a estomacar el Foxy, li va donar la tarja de crèdit i una llista a un amic i li va demanar si li podia anar a fer aquella compra.</p><p>Jo també vaig mirar els moviments de la meva tarja de crèdit, però el dissabte 13 de maig no l’havia fet servir en tot el dia.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Quan vaig adonar-me que no tenia cap coartada que pogués demostrar on havia estat aquell dia, vaig tenir un pressentiment i vaig trucar el Xinel·les. </p><p>- Escolta, tu saps si la colla va anar algun dia a emprenyar els del supermercat Corral de la carretera de Bellfruit?</p><p>- Sí. I no s’hi van posar per poc. Van carregar més que mai.</p><p>- Ho sabia!</p><p>- I devien anar-hi el 13 de maig, oi?</p><p>- Fa dues o tres setmanes. Deixa’m pensar... era el dia abans de l’aniversari del meu pare... Sí! Exacte! El 13 de maig.</p><p>Quan vaig penjar, després d’escoltar alguns detalls del dia que van entrar al supermercat Corral em vaig sentir alleujat i vaig pensar que finalment havia tret l’entrellat d’aquell malentès. Només em faltava demostrar-ho.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Feia dos dies que havia participat en la roda de reconeixement i no havia rebut cap més notícia de la policia. Però, lluny d’oblidar-me’n i quedar-me tranquil, no deixava de pensar que en qualsevol moment em trucarien i em demanarien que em presentés amb el meu advocat per a un interrogatori oficial.</p><p>Precisament després de parlar amb el Xinel·les tenia molt clar que em podien acusar d’aquell robatori, però tenia igual de clar que podria deslliurar-me’n si m’espavilava.</p><p>De bon matí, vaig sortir de casa a la recerca de la meva coartada. Volia solucionar-ho abans d’entrar a treballar. Si em trucava la policia havia de tenir tots els trumfos a la mà.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Quan una producció audiovisual triomfa i es posa de moda, la indústria de l’entreteniment s’activa a tota velocitat. Sovint són episodis fugaços i passatgers que cal aprofitar. Tret de grans superproduccions com Star Wars o Harry Potter, la finestra d’oportunitat és limitada i cal afinar bé per treure’n profit sense enganxar-s’hi els dits.</p><p>Samarretes, tasses, carotes, videojocs, pòsters, carpetes, imants de nevera, bolígrafs, jocs de taula, disfresses, adhesius, àlbums de cromos, llibres per pintar, còmics... Tot tipus de marxandatge amb les imatges dels protagonistes es posen a la venda i se’n fa la màxima difusió. Si es juguen bé les cartes, són productes que es poden posar de moda i provocar l’efecte crida. De cop i volta tots els infants volen anar a l’escola amb la motxilla de la Frozen! O arriba carnestoltes i tothom vol anar disfressat de Darth Vader!</p><p>La de “<i>Massa coincidències</i>” va ser una campanya modesta, però van treure una mica de marxandatge per mirar d’aprofitar el moment de màxima popularitat.</p><p style="text-align: center;">(. . . . . . . . .)</p><p>Després d’un parell de gestions, vaig entrar al cotxe amb una bossa a la mà i un somriure a la cara. Estava segur que eren uns diners ben invertits i vaig decidir anar directe a la comissaria per aclarir-ho tot i oblidar-me d’aquell assumpte tan desagradable.</p><p>Vaig identificar-me i, després d’una curta espera, va sortir el mateix agent amb qui havia parlat després de la roda de reconeixement. Em va saludar amablement i em va conduir al seu despatx.</p><p>Després de deu minuts vaig sortir sense la bossa i per primer cop tranquil després d’uns quants dies. Per fi estava segur que no em passaria res i em podia oblidar del robatori al supermercat i els cabrons del Capi i el Gangues.</p><p>Dins de la bossa hi havia una carota de làtex del sergent Pedersen, d’aquelles que et poses sobre el cap com un guant. Havia tingut un cert èxit a principis de la tercera temporada de la sèrie i el Xinel·les m’havia explicat que el Capi se n’havia posat una quan van entrar al supermercat Corral. Potser només era perquè no el reconeguessin a ell o potser era per encolomar-me el delicte a mi. Mai no ho sabria.</p><p>Quedava demostrat que qualsevol podia haver entrat al súper amb aquella carota i fer pensar al senyor Andraix que era jo, per l’evident semblança que tenien la cara del sergent Pedersen i la meva.</p><p>Coincidències de la vida.</p><p>El que no va ser coincidència és que al costat de la carota, la policia trobés un paper amb els noms reals, adreces i telèfons del Capi i el Gangues. </p><p>Vaig pensar que els podien ser útils.</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-32356460356661557782023-10-29T19:33:00.001+01:002023-10-31T23:12:55.688+01:00Slam Poetry al Voilà<p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6cNWIJoqWPS3Lwk1JAOP3PL_SKlGAN5M4fR_3iDIqibn3DsRu32DSelUqzKsOI9Qj7kiRhgC3E2YtiCFO6HYKQRSDIUgmhQsDUVT8-ETiMtm2JlOhdkFMdNZxMo6P2JLmocWmyt9R31TeMTvO1QWiQaCXUNANKmU4PvIRmB9_rNe-XdTpfowB0OSlJSw/s2048/eladi-slam.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6cNWIJoqWPS3Lwk1JAOP3PL_SKlGAN5M4fR_3iDIqibn3DsRu32DSelUqzKsOI9Qj7kiRhgC3E2YtiCFO6HYKQRSDIUgmhQsDUVT8-ETiMtm2JlOhdkFMdNZxMo6P2JLmocWmyt9R31TeMTvO1QWiQaCXUNANKmU4PvIRmB9_rNe-XdTpfowB0OSlJSw/w400-h266/eladi-slam.jpg" width="400" /></a></b></div><b><u><p><b><u>Dissabte 28 d'octubre del 2023. Sala Voilà de Manresa</u></b>.</p></u></b><p></p><p>Dins del cicle "<b><u>Tocats de lletra</u></b>" em disposo a participar al <b><u>2n Slam Poetry</u></b>, molt ben acompanyat per l'Anna, l'Agnès, el Jordi, la Montse, el Pablo i la Daniela.</p><p>A l'atzar hi haurà 5 taules que exerciran de jurat i atorgaran una puntuació a cada poema, de les quals es descomptaran la màxima i la mínima i se sumaran les 3 restants.</p><p>Som 10 participants i em toca recitar en 2a posició.</p><p>Recito "<b><u>Inconfessable</u></b>".</p><center><iframe frameborder="0" height="300" src="https://youtube.com/embed/A0kQcqbpeZw?si=eTz4eVcw7Ukdjpuy" width="400"></iframe>
</center><center><br /></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><center style="text-align: center;"><b><u>INCONFESSABLE</u></b></center><center style="text-align: center;"><br /></center><center style="text-align: center;"><i><b>L’onada crida, bramula</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i és la seva veu l’escuma</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>blanca que crida, violenta,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>s’esgargamella, rebenta,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>esclata: pura impotència.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Vol morir, vol suïcidar-se,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>vol acabar amb la cadena</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>que per sempre més la lliga</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>a anar i venir sense treva.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>És “El crit” de Munch, però moll</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i salat. Desencaixat.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Un crit que crida, que udola,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>un crit de desesperança,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>queixa pregona d’esclaus:</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>- Vull sortir de l’engranatge!</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Vull anar a morir a la platja,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>però morir-me de veritat,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>sense que em tibin dels peus</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i hagi de tornar endarrere,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>mar endins, ulls encetats,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>pulmons plens d’aigua salada.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Vull morir! No em sents?</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span> I em mira.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I jo atònit, balb, sorprès,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>incapaç de donar crèdit</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>al que tinc al meu davant,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>trec la llibreta i el boli.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Prenc apunts del natural</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i intento deixar constància</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>de la injustícia flagrant,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>del plany de desesperança,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>de la tragèdia perpètua.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Me la miro amb uns nous ulls</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>a aquesta onada que em parla,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>que, per parlar al món, em parla</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>a mi, que sóc al davant.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Em crida, m’escup, m’insulta,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>plena de por, dolor i ràbia.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I jo em vaig tornant petit</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i voldria tornar al llit</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>des d’on semblava bonic</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>aquest so de les onades.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Però ara ja no puc marxar,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>l’encàrrec em crema als dits</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i tinc el cor trasbalsat</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>pel descobriment terrible</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>contra el que no puc fer res.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Sóc petit. Una persona</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>minúscula. La natura</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>és immensa i poderosa</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i sàvia. O això pensava</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>fa només una estoneta,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>abans de saber que el mar</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>té esclavitzades les ones.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Jo que vaig tenir una filla</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i vaig donar-li aquest nom</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>associant-lo a la bellesa,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>la força i la llibertat...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I parlant amb mi mateix</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>es va esmorteint l’angoixa.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Segueixo mirant les ones</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>-que ara criden sense veu-</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i dubto si era real</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>el que tant em preocupava.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Les miro. Sembla que ploren.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Els crits potser eren sanglots.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I ara entenc que aquest dolor,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>la tristesa acumulada,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>és el motiu que provoca</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>que la mar sigui salada</b></i></center><center style="text-align: left;"><br /></center></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Em donen una puntuació que no retinc, però que no em sembla gaire esplèndida. Vaig escoltant els altres participants amb poemes molt diversos: alguns d'enginyosos, altres sensibles o emotius o més lligats a la natura... Amb tanta diversitat és molt difícil decidir què valores i tinc la sensació que tots els estan puntuant millor que el meu.</span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Els quatre millors han de passar a la segona ronda i estic segur que jo no hi seré, pero <b><u>quan anuncien els 4 finalistes resulta que jo soc el 4t! Que bé! Podré recitar un segon poema!</u></b></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Com que els finalistes hem de recitar en ordre invers de puntuació, seré el primer de sortir. Hi ha també un poeta gallec, <b><u>Claudio Rodríguez</u></b>, que ha vingut a participar en un acte del Tocats de lletra i s'ha apuntat a l'Slam. I el <b><u>Gerard Espinoza</u></b>, guanyador de l'Slam de l'any passat. I un noi que té una veu preciosa de locutor de ràdio. en <b><u>Jaume Molina.</u></b></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Surto a l'escenari i recito "<b><u>Per si demà plou</u></b>", un poema al qual vaig afegir una introducció en vers per situar millor els oients.</span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><center style="text-align: center;"><b><i>L’estiu s’acabava, moria l’agost,</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>l’idili amb la platja arribava a la fi,</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>a punta de dia baixava a la mar</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>i allà, sol, gaudia de la soledat</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>i la companyia del mar estimat.</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i><br /></i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>Tot l’any esperava aquells dies d’agost,</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>Agost que acabava, comiat imminent.</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>L’enyor que creixia veient a venir</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>el buit i l’absència, la separació.</i></b></center><center style="text-align: center;"><b><i>Vaig baixar a la platja per dir-nos adéu...</i></b></center><center style="text-align: center;"><br /></center><center style="text-align: center;"><b><u>PER SI DEMÀ PLOU</u></b></center><center style="text-align: center;"><i><b>Per si demà plou i no puc baixar</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>diguem-nos adéu ara que estem sols.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Omplim-nos els ulls de l'enyor que ens cou</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>i esperem tot l'any el retrobament.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I quan ve l'agost , que s'aturi el temps...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I quan ve la por que tinguem records...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I quan hi ha dolor que puguem lluitar</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>perquè la buidor no ens atraparà...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Per si demà plou, he de dir-t'ho avui:</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>tant com t'he estimat no t'estimarà</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>cap passavolant, nen ni jubilat,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>saps que penso en tu com ho fa un amant,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>saps que vinc a tu, som ferro i imant,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>ratllo dies, fulls... empenyo tot l'any</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>fins que ve l'estiu i em brillen els ulls,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>em batega el cor, tot es posa a lloc...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I ara he de marxar. I si demà plou</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>és avui que ens cal dir-nos un adéu</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>que és dolç i que és gris, és un llaç de sal,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>un petó de fum, un pessic de dol,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>un terròs de plor, un didal de blau,</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>un "em sap tan greu"... Una mica més...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>El setembre ve... Una mica més...</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Un "t'he de deixar"... El setembre ve.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b><br /></b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>El setembre ve. El setembre ve.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Ja sabem com va. No volem plorar.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Sé que estaràs bé. Saps que tornaré.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Diguem-nos adéu. Adéu i res més.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>No embrutem amb mots aquest sentiment.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Ja sabem com va. No volem plorar.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>I fem-ho ara, avui. Per si demà plou.</b></i></center><center style="text-align: center;"><i><b>Per si demà plou i no hi ha demà.</b></i></center></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">La puntuació em torna a semblar poc esplèndida, però estic content de com ho he fet i, sobretot, del text.</span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Un cop passats i puntuats tots els poetes torno a ser el quart. En aquest cas 4/4, però estic content. I pugem tots a l'escenari a recollir uns llibres de poesia com a recompensa per haver participat.</span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYDuH0agP67PNJ2ij78rPvDJSuw1z8CUA53cspgSu0MFy5VGssucI6RG_5XdmOJIZNqgfV1B-zMz7pSUyoBGf1qocSU9hNn0Y7cVn6auXDBfo79QF12leJa32xnuJWOM_Dko7MqMJoEu7ayExYX6mIaUzZBr4r3vAPg1cqcBWkewZUXJykNFxbZR6MykE/s800/grup-slam.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYDuH0agP67PNJ2ij78rPvDJSuw1z8CUA53cspgSu0MFy5VGssucI6RG_5XdmOJIZNqgfV1B-zMz7pSUyoBGf1qocSU9hNn0Y7cVn6auXDBfo79QF12leJa32xnuJWOM_Dko7MqMJoEu7ayExYX6mIaUzZBr4r3vAPg1cqcBWkewZUXJykNFxbZR6MykE/w400-h266/grup-slam.jpg" width="400" /></a></div><br /></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">S'acaba l'acte. <b><u>Els demano als que m'han vingut a veure si s'ho han passat bé i tots em diuen que sí, que molt, i semblen sincers. Que bé!</u></b></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><b><u>Moltes gràcies, Anna, Agnès, Jordi, Montse, Pablo i Daniela, per fer-me costat</u></b>. I també als que vau mostrar interès i no vau poder ser-hi. M'ha agradat molt, per un dia, sentir-me poeta i que vosaltres fósssiu allà per veure-ho!</span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Acabo amb algunes fotos més, totes gentilesa del Jordi Preñanosa.</span></center><center style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></center><center style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnrgXbnTr4l_Fr6lnRAUDLOBiAUn8zzisbZ9S5JTqqhY8T0jji9cwRTnCnoqA5Q0nDostnZZXmnTf9-hCI8ugOYVPChGiBYGJjTt3ph9Ti_vlxO2kkRn5YJTPApuBnyjEh4nG2yK8bSQcvVTf_OcxAMd4GbKbeyT9By_6jC1cGJcCzf3sZR7EdB7LlC_Q/s6240/DSCF7181.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="6240" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnrgXbnTr4l_Fr6lnRAUDLOBiAUn8zzisbZ9S5JTqqhY8T0jji9cwRTnCnoqA5Q0nDostnZZXmnTf9-hCI8ugOYVPChGiBYGJjTt3ph9Ti_vlxO2kkRn5YJTPApuBnyjEh4nG2yK8bSQcvVTf_OcxAMd4GbKbeyT9By_6jC1cGJcCzf3sZR7EdB7LlC_Q/w400-h266/DSCF7181.JPG" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0HuLJIMSs-C5FUdb7qOkqTGT4IZ6FsEehK-DUEKi-azwQqcNVpnniSdgQGLyNz26ZxV0TbUrKeY72BZcWuC_y_pjFHzfzmaeu-m6tsvsbk-5j3aoUDi_0TSgL19JPlgLwW3CRtFxQOhlGBdxWNy-Glfy4o-53tpr5jDIzdrYoCvMSR9lV2PHcS7UQsmU/s6240/DSCF7182.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="6240" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0HuLJIMSs-C5FUdb7qOkqTGT4IZ6FsEehK-DUEKi-azwQqcNVpnniSdgQGLyNz26ZxV0TbUrKeY72BZcWuC_y_pjFHzfzmaeu-m6tsvsbk-5j3aoUDi_0TSgL19JPlgLwW3CRtFxQOhlGBdxWNy-Glfy4o-53tpr5jDIzdrYoCvMSR9lV2PHcS7UQsmU/w400-h266/DSCF7182.JPG" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcSP-DaC0NbSKdHWKrRJIWq835_Vs1GSFUAJHNVskz_ZOVM3iEsP-M5nybTN7AnrKkZFA14UH2xXYkaPDdbrQgt1eAE0uGC0i_k17DYjT_xU_El-flRCrOJ1eQBE7K29_vk8UGG4HS2-bO6FS749_e6tRIEWhqdk5R7t3T_7hSonbK614Bm_sqtZCueeo/s6240/DSCF7186.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="6240" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcSP-DaC0NbSKdHWKrRJIWq835_Vs1GSFUAJHNVskz_ZOVM3iEsP-M5nybTN7AnrKkZFA14UH2xXYkaPDdbrQgt1eAE0uGC0i_k17DYjT_xU_El-flRCrOJ1eQBE7K29_vk8UGG4HS2-bO6FS749_e6tRIEWhqdk5R7t3T_7hSonbK614Bm_sqtZCueeo/w400-h266/DSCF7186.JPG" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr3ETdejIl5PRYixHIR7yA8cAHVKIEFNbFoUBjJh2tQkJc18yr1gUntBfaBkRBiCuns1pSJ7ny3TSjqWotV9as8gPIxMpNzP3xOXXnBtiONXAq82R5vtwSAzfURPuE1NzJfD5GhkM0WVi7dE6wmNZBOOE0M1cw5k4MrrV5Jrh-8LUnI7A4g0QJpzOSWJ4/s6240/DSCF7234.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="6240" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr3ETdejIl5PRYixHIR7yA8cAHVKIEFNbFoUBjJh2tQkJc18yr1gUntBfaBkRBiCuns1pSJ7ny3TSjqWotV9as8gPIxMpNzP3xOXXnBtiONXAq82R5vtwSAzfURPuE1NzJfD5GhkM0WVi7dE6wmNZBOOE0M1cw5k4MrrV5Jrh-8LUnI7A4g0QJpzOSWJ4/w400-h266/DSCF7234.JPG" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA_h9_6aFOWUAIunwGxBxqPebJdYDXxDO8cfY4ZEVX18fndWaQWJ4mSQkQZTmK2EnGPrcIqQZnDTizQqPy8D7O9UDsD7YOjBI_90ls6kdqN3k5XeNbuW3VmzO_tCywuyovOnLQS919DdVhi4JCmdus9K9NDJr6GxcTYSSg1W5qLsH9KhsQlwsARXmzcXc/s6240/DSCF7244.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="6240" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA_h9_6aFOWUAIunwGxBxqPebJdYDXxDO8cfY4ZEVX18fndWaQWJ4mSQkQZTmK2EnGPrcIqQZnDTizQqPy8D7O9UDsD7YOjBI_90ls6kdqN3k5XeNbuW3VmzO_tCywuyovOnLQS919DdVhi4JCmdus9K9NDJr6GxcTYSSg1W5qLsH9KhsQlwsARXmzcXc/w400-h266/DSCF7244.JPG" width="400" /></a></div><br /><span style="text-align: left;"><br /></span></center>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-680781267258607802023-10-22T18:28:00.000+02:002023-10-22T18:28:06.094+02:00El dia 28 participo a l'Slam poetry. Vindràs?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEVnVM1caaZcpgPZdUmwrg5tkn3KZFEoj5Hl5N41Q7ShoQ42z1v6DsD26PBw0SXMC5PYigsxq-g76wuf6_r8aHVlhu-XYT8XdH-3bNPCcNO7EnOXOc6_jwxSaaJSZ7Kq-MdRqfjd6t7xUHhGrIiyByljfESoxey1RZpqq2NGlu2MPV3CsgHGia24ix7LY/s1024/Slam.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEVnVM1caaZcpgPZdUmwrg5tkn3KZFEoj5Hl5N41Q7ShoQ42z1v6DsD26PBw0SXMC5PYigsxq-g76wuf6_r8aHVlhu-XYT8XdH-3bNPCcNO7EnOXOc6_jwxSaaJSZ7Kq-MdRqfjd6t7xUHhGrIiyByljfESoxey1RZpqq2NGlu2MPV3CsgHGia24ix7LY/w400-h266/Slam.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p>Aquest festival literari del "<b><u>Tocats de lletra</u></b>" és interessantíssim. Ahir dissabte vaig seguir el cercatasques poètic i va estar molt i molt bé.</p><p>I <b><u>el proper dissabte 28 d'octubre participaré a l'Slam poetry</u></b>. </p><p>Vindràs?</p><p>Que què és un slam poetry?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ4XcmR82BQ4G9asq_hyjvVAxErkuU7w3doytkhCSe4ekBz_Ajzws0U1pLGDXKbfSVPOMzT65hyj_2Jdgl0xfKF1Ti3SBkPM9YzM_kTbgll1b2rBruFXXOQHSyxOZXmXeA543o8YUdi6vfc6ydaAs9VGq5ARtiKPpXF71X7RMo0g-iyWWr71NEwNl_PXI/s688/slam-text.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="528" data-original-width="688" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ4XcmR82BQ4G9asq_hyjvVAxErkuU7w3doytkhCSe4ekBz_Ajzws0U1pLGDXKbfSVPOMzT65hyj_2Jdgl0xfKF1Ti3SBkPM9YzM_kTbgll1b2rBruFXXOQHSyxOZXmXeA543o8YUdi6vfc6ydaAs9VGq5ARtiKPpXF71X7RMo0g-iyWWr71NEwNl_PXI/w400-h308/slam-text.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Doncs 9 o 10 persones ens posarem davant del públic a recitar els nostres poemes propis. Cadascú dels participants <b><u>tenim només 3 minuts, la veu i el gest per defensar-lo i intentar seduir el públic</u></b>.</p><p>Els quatre que agradin més passaran a una segona ronda on faran el mateix amb un segon poema i al final es declararà un guanyador.</p><p>Però més enllà d'això segur que <b><u>passarem una molt bona estona escoltant poesia</u></b>.</p><p>Jo <b><u>recitaré algun dels poemes que escric cada estiu davant del mar a Calafell</u></b>.</p><p>Vindràs?</p><p>Dissabte 28 d'octubre a les 22:30 h al Voilà (C/Cós, 74 de Manresa)</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-79808485785516058602023-10-16T20:47:00.000+02:002023-10-16T20:47:28.811+02:00"Renéixer", un pi-poema per al "Tocats de lletra"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvwTJH4CZ_TbGp2izmVxKrqsl2vfaYUkxWwpPlOJrMM2ASLcEfn15PYE2ESueIjjyzFqFJQ6AQqo6Gl6AFuK1dFEHs61DjJuNqqeJjvYVVMIIya5R5JDHBnqAZSL_xaZjHAifK-RxN65y6CVumGBf5igl395rseGGWHuweOHKCUsG5XaPLe_NC09IJEr0/s400/tocats-de-lletra-2023-1-400.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvwTJH4CZ_TbGp2izmVxKrqsl2vfaYUkxWwpPlOJrMM2ASLcEfn15PYE2ESueIjjyzFqFJQ6AQqo6Gl6AFuK1dFEHs61DjJuNqqeJjvYVVMIIya5R5JDHBnqAZSL_xaZjHAifK-RxN65y6CVumGBf5igl395rseGGWHuweOHKCUsG5XaPLe_NC09IJEr0/w400-h400/tocats-de-lletra-2023-1-400.jpg" width="400" /></a></div><p>El "<b><u><a href="https://tocatsdelletra.cat/" target="_blank">Tocats de lletra</a></u></b>" és un festival literari dedicat a la poesia que cada mes d'octubre omple Manresa d'una munió d'actes ben interessants: presentacions de llibres, xerrades, concerts, taules rodones, lectures dramatitzades, exposicions, projeccions...</p><p>Aquest any, com que estic en contacte amb el col·lectiu <b><u>DirVersos</u></b>, em vaig assabentar que un dels actes era una <b><u>Mostra de pi-poemes</u></b> i em van venir ganes de participar-hi. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHUiv8y-wYAIsfy4Ab7vBl-4fUOMz6Xe6hknLDr26pRXyG9g2AuIiwEU3ZS-tdpoWO0yV63IuITJmuET_dkHvFARVQc8xC11FWHHkjLtmu6PJB91HmpOU6E6ZsBUJ0c6Haaw8N73938ei23yf_5k62pyowkwAZBXQffV22udYV-lZDKp-5qm1GLvCu6h8/s718/MOSTRA-DE-PI-POEMES-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="718" data-original-width="718" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHUiv8y-wYAIsfy4Ab7vBl-4fUOMz6Xe6hknLDr26pRXyG9g2AuIiwEU3ZS-tdpoWO0yV63IuITJmuET_dkHvFARVQc8xC11FWHHkjLtmu6PJB91HmpOU6E6ZsBUJ0c6Haaw8N73938ei23yf_5k62pyowkwAZBXQffV22udYV-lZDKp-5qm1GLvCu6h8/w400-h400/MOSTRA-DE-PI-POEMES-1.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidQhMH8cqNrx0KgAHiWOmIht3MwAYU501GZB-6REeovP1yH3N2ZqHFh1v3GYRdLn9VmH5qQos-Xy3Y2QvKEPpjQkh9XzBCFML4qwciKrVR9EalOFiRaEzgZDBpG0za1TTNun2N4Whx-_KOrvRTjGkaIooCGFHescPlb0_YBiz1rC9BuudRTtMLYAyLfDM/s700/PIPOEMES-TEXT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" data-original-height="572" data-original-width="700" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidQhMH8cqNrx0KgAHiWOmIht3MwAYU501GZB-6REeovP1yH3N2ZqHFh1v3GYRdLn9VmH5qQos-Xy3Y2QvKEPpjQkh9XzBCFML4qwciKrVR9EalOFiRaEzgZDBpG0za1TTNun2N4Whx-_KOrvRTjGkaIooCGFHescPlb0_YBiz1rC9BuudRTtMLYAyLfDM/w400-h326/PIPOEMES-TEXT.jpg" width="400" /></a></div><br /><div>Mai no havia sentit a parlar dels pi-poemes i em va semblar un repte interessant. Construir un poema en que el número de paraules de cada vers anés seguint la successió de decimals del número pi (3'141592...). El primer vers, 3 paraules; el segon, 1; el tercer, 4 i així successivament. Teòricament es podria construir un poema infinit perquè infinits són els decimals del número pi, però les bases limitaven l'extensió a un full A3 amb unes característiques determinades.</div><div><br /></div><div>Avui han inaugurat la Mostra a la Biblioteca de l'Atenenu Les Bases i he anat a veure com havia quedat. Hi ha una desena de poemes, entre els quals es pot trobar "Renéixer", la meva humil aportació.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgsSDSVIgewHHLKS6L_br90ln4KzfWqX2dWIAtHni-cYVfSPv-RfDV6tZNHH1n_4-cGgy-eyhs0VsYMIwjN5J2OXMpwlB_Kw9f7kzM07LoynTqNKXVNGhwgxnG6cjsn_LOzjV-cGhuuKYm_3UY6RB0xdWciynTFrgqJxfyiWoR5VFvxuh4LqTP08s3IqE/s4624/IMG_20231016_172334.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgsSDSVIgewHHLKS6L_br90ln4KzfWqX2dWIAtHni-cYVfSPv-RfDV6tZNHH1n_4-cGgy-eyhs0VsYMIwjN5J2OXMpwlB_Kw9f7kzM07LoynTqNKXVNGhwgxnG6cjsn_LOzjV-cGhuuKYm_3UY6RB0xdWciynTFrgqJxfyiWoR5VFvxuh4LqTP08s3IqE/w300-h400/IMG_20231016_172334.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsB1R03WUUnApknuJzBba3AE4pAZxxwCOCpyhtElW_-S-qrUExBvhyLoPAQ5xMcLqybGzNvcifd_AdU2gkQWXBmvIW5u0XG8snwHM3W2B1QBw7mfpsVGtDFo4dosOphj8f3AcpSHnAXMQ5KTMr6GpCIg_N04CE5bRlETf7v6X1mIUh8D9-ATZYDegbNdk/s4624/IMG_20231016_172722.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsB1R03WUUnApknuJzBba3AE4pAZxxwCOCpyhtElW_-S-qrUExBvhyLoPAQ5xMcLqybGzNvcifd_AdU2gkQWXBmvIW5u0XG8snwHM3W2B1QBw7mfpsVGtDFo4dosOphj8f3AcpSHnAXMQ5KTMr6GpCIg_N04CE5bRlETf7v6X1mIUh8D9-ATZYDegbNdk/w300-h400/IMG_20231016_172722.jpg" width="300" /></a></div><br /><div>La mostra restarà oberta fins el 4 de novembre i els horaris de visita són:</div><div>* De dilluns a divendres de 15'30 a 20'30 h.</div><div>* Dimarts i dijous de 10'30 a 13'30 h.</div><div>* Dissabtes de 10'00 a 14'00 h.</div><div><br /></div><div>I per si no us hi podeu acostar, aquí teniu el text del pi-poema "Renéixer"</div><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div><div><b><u>RENÉIXER</u></b></div></div><div><div>Dormir per despertar.</div></div><div><div>Renéixer.</div></div><div><div>Fer de la realitat</div></div><div><div>malson</div></div><div><div>i despertar per poder vènce’l.</div></div><div><div>Fugir de tiranies de nombres matemàtics de xifres infinites.</div></div><div><div>Quadrícules. Esvàstiques.</div></div><div><div>Fugir. Buscar la porta de sortida</div></div><div><div>a mons de fantasia, poesia...</div></div><div><div><br /></div></div><div><div>La realitat despòtica</div></div><div><div>com un mar d’aigües fredes</div></div><div><div>on bracejo, maldestre, només per evitar l’ofec sinistre</div></div><div><div>i tot és complicat i perillós, sense aparent sortida.</div></div><div><div>No s’albira la riba salvadora. Naufragi inacabable.</div></div><div><div>Infinit oceà agorafòbic. Nedar. Patir només per restar viu.</div></div><div><div>No té sentit.</div></div><div><div>No vull.</div></div><div><div><br /></div></div><div><div>Prenc una decisió.</div></div><div><div>M’aturo i poc a poc vaig enfonsant-me. Plàcidament.</div></div><div><div>Executo el meu pla.</div></div><div><div>Sedimento en aquest fons marí. Espero</div></div><div><div>-discretament, silent-</div></div><div><div>que passi la tempesta que esquivo</div></div><div><div>Després surar. Renéixer. Viure.</div></div><div><div><br /></div></div><div><div>(Eladi Martínez)</div></div></blockquote>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-44218812429009554062023-10-02T20:56:00.003+02:002023-10-02T21:06:56.617+02:00Montanuy<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-Rwb8qWuU_B5WSZJuNvQJ-ss0zsTVG6FeV3T4xlRXZ1sdsAbclLnz_pIBf2o4tYmq8rouPaj_-NKqMtOPCPKhf3f06HxYb0z0rCyt-47MymSotqNjkLEJR5uU4e4oO2_RdtKlFEpTT6F8zkOdibzNpGI9_z_-0v9EhWpnZInB72QseJ8SD1xDDfWAA0/s4624/71.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-Rwb8qWuU_B5WSZJuNvQJ-ss0zsTVG6FeV3T4xlRXZ1sdsAbclLnz_pIBf2o4tYmq8rouPaj_-NKqMtOPCPKhf3f06HxYb0z0rCyt-47MymSotqNjkLEJR5uU4e4oO2_RdtKlFEpTT6F8zkOdibzNpGI9_z_-0v9EhWpnZInB72QseJ8SD1xDDfWAA0/w400-h300/71.jpg" width="400" /></a></div><p><b><u>Montanuy </u></b>és el nom d'un municipi de la Ribagorça aragonesa, a tocar de Catalunya. Allà hi tenia una residència familiar en <b><u>Pau Donés</u></b>. I allà li van fer una <b><u>escultura homenatge</u></b> l'any 2021, en un paratge privilegiat amb unes vistes espectaculars que s'anomena el mirador de la Cámara.</p><p>Pau Donés va ser un cantant i compositor, fundador del grup <b><u>Jarabe de Palo</u></b>, que va fer un món més bonic amb les seves cançons i amb l'exemple que va donar davant del càncer que va patir i li va llevar la vida el juliol de 2020. Un exemple per les seves ganes de lluitar i de viure, pel reconeixement que va fer sempre del personal sanitari (i en especial, de les infermeres) i per les sàvies reflexions finals a l'entorn de la vida i la mort que ens va regalar en el documental "Eso que tu me das". Unes reflexions que es poden resumir en l'eslògan: "<b><u>Viure és urgent</u></b>".</p><p>Amb el <b><u>Pablo</u></b>, un molt bon amic, compartim el gust per les cançons de Jarabe de Palo (en especial recordem l'assistència plegats al concert acústic de la gira del disc "50 palos" al Kursaal de Manresa com un moment màgic) i l'estima i l'admiració per la fortalesa i la saviesa del Pau Donés.</p><p>I ens vam regalar "un Montanuy". Un cap de setmana tots dos per terres ribagorçanes amb l'objectiu d'arribar a aquesta escultura-homenatge, com a colofó d'un cap de setmana cultivant la nostra amistat.</p><p>Vam començar el divendres 29 de setembre anant a un lloc molt xulo que em va descobrir el Pablo: <b><u><a href="https://mundobirruno.blogspot.com/2023/09/the-goats-manresa.html" target="_blank">The Goats Alternative Project</a></u></b>. Pizzes i cerveses artesanes de quilòmetre zero. Un lloc senzill i molt agradable on vam sopar abans d'anar a veure un emocionant <b><u>partit de bàsquet entre el Baxi Manresa i el Real Madrid</u></b> (derrota manresana per la mínima).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoqWfAvLNeYs4BzJyfWsVk9HjFsrESSNwg5MsCBNvQDiC_PCcAzEZj3N59Jg8dbf5hr1IDXOjqrMqet7RL_pPtlC5n7ax4adnmDBiPJwdfYwjb9HkXNqk2O3ALh5QgF6pjW3nDj_abzzrsjG7RCPdSnRrx5lOksZmsF4divH2IYkmxCLDw152NGteVtYc/s3840/01.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoqWfAvLNeYs4BzJyfWsVk9HjFsrESSNwg5MsCBNvQDiC_PCcAzEZj3N59Jg8dbf5hr1IDXOjqrMqet7RL_pPtlC5n7ax4adnmDBiPJwdfYwjb9HkXNqk2O3ALh5QgF6pjW3nDj_abzzrsjG7RCPdSnRrx5lOksZmsF4divH2IYkmxCLDw152NGteVtYc/w400-h225/01.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj5AkG02S02SYuuls0y1XtluhSOrIXilMvgxIP6mOds3u6cuxynGu2ZB6nJ1YDl1vyxwoy8hTRHBr-f-HKk6JHh-8KMn_EYcq9jBVGyhk40isIykOvrSNWIFJHxygSG-1V6GBV7qStQ2Pb2OHuke-Qct8_ZYl2Ohk48hyphenhyphen5qPPOK297LUrizI3k7dzayGo/s3840/02.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj5AkG02S02SYuuls0y1XtluhSOrIXilMvgxIP6mOds3u6cuxynGu2ZB6nJ1YDl1vyxwoy8hTRHBr-f-HKk6JHh-8KMn_EYcq9jBVGyhk40isIykOvrSNWIFJHxygSG-1V6GBV7qStQ2Pb2OHuke-Qct8_ZYl2Ohk48hyphenhyphen5qPPOK297LUrizI3k7dzayGo/w400-h225/02.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK0bk1zHF0vfQ13B_8_Y7oIPQeLqNaxvX-7KjIV4Rbwb-TLHinu5aUxDK9UhRhIg0xDdBHJmXzNFMomwRJogourRrpSz0c3HdyzvkLK_1z339LHRIfHH4Qr4ChnC3ogbvEFndtdK16S3exR66biaK8-4vwGvSWOnW5aGGZCSOYChn3m3jovj9_qFJ6UxQ/s1920/03.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK0bk1zHF0vfQ13B_8_Y7oIPQeLqNaxvX-7KjIV4Rbwb-TLHinu5aUxDK9UhRhIg0xDdBHJmXzNFMomwRJogourRrpSz0c3HdyzvkLK_1z339LHRIfHH4Qr4ChnC3ogbvEFndtdK16S3exR66biaK8-4vwGvSWOnW5aGGZCSOYChn3m3jovj9_qFJ6UxQ/w400-h225/03.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinS1XNQw2MSrQlM_XZ7Mn3H4CqEsQ53tthyphenhyphen0zQOef2z49gTDDiwIDEdK1jHSuTdiBwuKtuUuN9LLoVv59YB61cEqAjI_bB3ozNV4bgy0_wanPLxiGDGIHoi0XqEOHUoLj9SpxEurowalWS3mxecyp_amivotSALfr0l0INv_AJFkugtwyGaNUACLbGeGM/s3840/05.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinS1XNQw2MSrQlM_XZ7Mn3H4CqEsQ53tthyphenhyphen0zQOef2z49gTDDiwIDEdK1jHSuTdiBwuKtuUuN9LLoVv59YB61cEqAjI_bB3ozNV4bgy0_wanPLxiGDGIHoi0XqEOHUoLj9SpxEurowalWS3mxecyp_amivotSALfr0l0INv_AJFkugtwyGaNUACLbGeGM/w400-h225/05.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p>L'endemà, dissabte 30 de setembre, de bon matí vam agafar el cotxe per fer les 3 hores de viatge fins a Pont de Suert. Vam aturar-nos a <b><u>Isona </u></b>a fer un bon esmorzar i a <b><u>"Lo Quiosc"</u></b> de Talarn per veure la passarela transparent sobre el pantà de Sant Antoni abans d'arribar al camp-base del cap de setmana.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY1oWFw1EXinMkx-4JLPt7Za_9GYIBobUR9IJ41U-iui2j70bcRh1risT6xZ_pdZ7VmIkfr01SB7MUuzOUnvwlnqaIEjLqtR-1bFQp1d2M31GRxG8YO9Iv-ZAneucx66VbhIIl9ZkkqmxQp5voBUesGSEj2s8ha7Q5LKxAZ1vcYU9_sFeMTvCNKd16QHw/s3840/06.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="2160" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY1oWFw1EXinMkx-4JLPt7Za_9GYIBobUR9IJ41U-iui2j70bcRh1risT6xZ_pdZ7VmIkfr01SB7MUuzOUnvwlnqaIEjLqtR-1bFQp1d2M31GRxG8YO9Iv-ZAneucx66VbhIIl9ZkkqmxQp5voBUesGSEj2s8ha7Q5LKxAZ1vcYU9_sFeMTvCNKd16QHw/w225-h400/06.jpeg" width="225" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI5yEOCxjqnRHDwEuTMrmb-OHO87qqyT181R6Z9IpbARIeUtV5rNRUWXzUDfFNDu1FGzAyONRcDL61aamfmyq9sRkReHt0ZKW6bkGNK3o0FGS3hV8wq4RNHDks0pMv8D9bANNY0jlBF3i-Pyo68fZO2nbtoUEpIjCJm2cJl3EW1yJYUtfSWzX-1lFD7hE/s3840/08.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI5yEOCxjqnRHDwEuTMrmb-OHO87qqyT181R6Z9IpbARIeUtV5rNRUWXzUDfFNDu1FGzAyONRcDL61aamfmyq9sRkReHt0ZKW6bkGNK3o0FGS3hV8wq4RNHDks0pMv8D9bANNY0jlBF3i-Pyo68fZO2nbtoUEpIjCJm2cJl3EW1yJYUtfSWzX-1lFD7hE/w400-h225/08.jpeg" width="400" /></a></div><p>Un cop a <b><u>Pont de Suert</u></b> vam començar fent una passejada per una ruta que recorre tots els ponts de la vila sobre el riu Noguera Ribagorçana i vam visitar <b><u>l'església de l'Assumpció Nova</u></b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hk2djJdwuAYer42mOBaVrnXG8C-WkwrZk-NA1EuHb13tLiQ3obEn01KWCyJxjC7IkvttcFxrOWASqakFfDn6FR9NwqRpBSbYIApg9RMZ4kGbuth716PEZ2-5OFHBaW6CgWvykn_b9gQySQ9BpFTj_uauVWjNbNT1DltbaeaO4PS9f44OnZhEcDEEfUk/s3840/09.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hk2djJdwuAYer42mOBaVrnXG8C-WkwrZk-NA1EuHb13tLiQ3obEn01KWCyJxjC7IkvttcFxrOWASqakFfDn6FR9NwqRpBSbYIApg9RMZ4kGbuth716PEZ2-5OFHBaW6CgWvykn_b9gQySQ9BpFTj_uauVWjNbNT1DltbaeaO4PS9f44OnZhEcDEEfUk/w400-h225/09.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYpCDtIHQn8guaSya9zNlNTKdfKFx4vJjTrUeUEaj7i-v7Xj-s8yxMAf2O5wVc2NFbnBfGvDbYRAlu30aKv0GLUVGM7vLYzCRuywQXgpagGbc7wbkpNJdGCKW3Ljka-N_e9R5R_IWWnTwyWWOFlSnIj2AnHPgrCg5jAxznzaVn2-5w0Io5Oups4o5KBOw/s3840/15.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYpCDtIHQn8guaSya9zNlNTKdfKFx4vJjTrUeUEaj7i-v7Xj-s8yxMAf2O5wVc2NFbnBfGvDbYRAlu30aKv0GLUVGM7vLYzCRuywQXgpagGbc7wbkpNJdGCKW3Ljka-N_e9R5R_IWWnTwyWWOFlSnIj2AnHPgrCg5jAxznzaVn2-5w0Io5Oups4o5KBOw/w400-h225/15.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_qNd_bprYsoQBlNn-ey5xXOpEtQkL53OsChmA6I0fIW33cjmggNwLcoex-nlMsVMfpZRcv8h99wwk0t2oiJaLq9hx1sQKjs92MvXgs5P_UqF2iBhRieokVGhvC-6kd3KwDIcGC48Ziz8pUaPdJYEqP7Um7Jo5WeQEWAkg6Il8izJdIY03GvN63TtCxjg/s1600/17.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="737" data-original-width="1600" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_qNd_bprYsoQBlNn-ey5xXOpEtQkL53OsChmA6I0fIW33cjmggNwLcoex-nlMsVMfpZRcv8h99wwk0t2oiJaLq9hx1sQKjs92MvXgs5P_UqF2iBhRieokVGhvC-6kd3KwDIcGC48Ziz8pUaPdJYEqP7Um7Jo5WeQEWAkg6Il8izJdIY03GvN63TtCxjg/w400-h184/17.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaqB2yVsTTyTCAf0-WUPlYtnPauFAovWEE_jjMg75Q81StVP-4BTQQuNl6FwUydARa7NEcMx6ECePfWuzXGX3yfWtckTIrsgzA-GJoGyj6abuPz4vpcjZXHyoUT2XA15J3ph_trFh1qgXZ86pW4o9VIphKnY18aR8s_y_KMbTqOObLUluomcN-BAJwmrI/s1600/19.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="739" data-original-width="1600" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaqB2yVsTTyTCAf0-WUPlYtnPauFAovWEE_jjMg75Q81StVP-4BTQQuNl6FwUydARa7NEcMx6ECePfWuzXGX3yfWtckTIrsgzA-GJoGyj6abuPz4vpcjZXHyoUT2XA15J3ph_trFh1qgXZ86pW4o9VIphKnY18aR8s_y_KMbTqOObLUluomcN-BAJwmrI/w400-h185/19.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrpar7S3w-mR0UtrNraYl-zMJ95FmYLEqsoMDHex50wEPSXBAIdB5gd_tTpuuXdMSF5Yk6VBEign0itwqg7ABUamDdPXV8r85-7dLLPx1ad-_nYb7jebEd0BWq1nyyDOCF9Xtt0OquwZkh8BKB6CH_suxUBrOGIxas1gesLakE6xBYYjjR08j5loYPOlo/s4624/23.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrpar7S3w-mR0UtrNraYl-zMJ95FmYLEqsoMDHex50wEPSXBAIdB5gd_tTpuuXdMSF5Yk6VBEign0itwqg7ABUamDdPXV8r85-7dLLPx1ad-_nYb7jebEd0BWq1nyyDOCF9Xtt0OquwZkh8BKB6CH_suxUBrOGIxas1gesLakE6xBYYjjR08j5loYPOlo/w400-h300/23.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf5j8Z4FZO7jX2jUgptUFnHfdqy9lr1efsdv4CWC6Vdp1_RhocKTL5Uh9GmFZyTKkGs8wzVYOA7Xs0dugQ7MW83lri6EpGZ-shDY_LbIwMnXs0iDs_IvVKbTOnfHPZBApKbbebZHE3M155VJ3hACoIICeXxdcx45I9P85WDhjlgXIj8XJu9G2Y-AJbiSQ/s3840/25.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf5j8Z4FZO7jX2jUgptUFnHfdqy9lr1efsdv4CWC6Vdp1_RhocKTL5Uh9GmFZyTKkGs8wzVYOA7Xs0dugQ7MW83lri6EpGZ-shDY_LbIwMnXs0iDs_IvVKbTOnfHPZBApKbbebZHE3M155VJ3hACoIICeXxdcx45I9P85WDhjlgXIj8XJu9G2Y-AJbiSQ/w400-h225/25.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div>Després d'un bon dinar al <b><u>restaurant Can Costa</u></b>, vam instal·lar-nos a la <b><u>pensió "El Pedrís"</u></b> amb una relació qualitat-preu molt bona i un tracte excel·lent.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyaWFMy5i_bK3k3uiT6wcdn0kr00W8i0FZ3BFISGecYVN5JOhOR8xBrygUdrq9bdVJscK-AvDkOLn5YJrdfCJ90bcmKGVFdE8RGLqxBd07IS7-7uX7Y8ZHcst078enCgL9g8DlIOpCGeCUg0zWI1P-8XjIQOSQqmzEow1-TkTPSb-AbvmxWJGMQLVAXF0/s4624/29.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyaWFMy5i_bK3k3uiT6wcdn0kr00W8i0FZ3BFISGecYVN5JOhOR8xBrygUdrq9bdVJscK-AvDkOLn5YJrdfCJ90bcmKGVFdE8RGLqxBd07IS7-7uX7Y8ZHcst078enCgL9g8DlIOpCGeCUg0zWI1P-8XjIQOSQqmzEow1-TkTPSb-AbvmxWJGMQLVAXF0/w400-h300/29.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6tE2eV37m4Q2hpBLnit4x8EaDXisbS3WNZbxSzBpfTBbIjpvsGs-VedbFSPAuvVZv7FGSbiQI-HVC8HV3JfMCLXAVIYhsbvwhqYh-mx-LK2p3834gTNMw2XOUSJZnNe1PxBp_b42a9YDOs0D7IA7TLSU-xfzsHK3Uiiz9K_WsrCbPIkIzSKxWD_rmez4/s4624/30.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6tE2eV37m4Q2hpBLnit4x8EaDXisbS3WNZbxSzBpfTBbIjpvsGs-VedbFSPAuvVZv7FGSbiQI-HVC8HV3JfMCLXAVIYhsbvwhqYh-mx-LK2p3834gTNMw2XOUSJZnNe1PxBp_b42a9YDOs0D7IA7TLSU-xfzsHK3Uiiz9K_WsrCbPIkIzSKxWD_rmez4/w400-h300/30.jpg" width="400" /></a></div><br /><div>A les 5 de la tarda vam començar una visita guiada al <b><u>salencar de Llesp</u></b>, una zona humida, com uns aiguamolls. Primer hi va haver una petita xerrada divulgativa al local social de Llesp, després vam fer un tinerari guiat on es va parlar de fauna i flora i, quan va començar a fosquejar, vam acabar amb una observació de muixirecs (ratpenats).</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXWK5wST31Pfe6E9pm8F6DWZzj3JQopahkQQ1Z-QFtgVagTPSywg1FB_lQRAzdseEWyO66ABcjzXF7lwvsFq3sGL53FCU0CBhk7b1G3f5rwlbOH09bIAqs-pagm-4MN5-3LtOyTa9IrO9obwDk4h-4ZM-zPfQqHn_u9UtZDCWZ8uSY3YVMgDFcMVBYz_8/s4624/34.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXWK5wST31Pfe6E9pm8F6DWZzj3JQopahkQQ1Z-QFtgVagTPSywg1FB_lQRAzdseEWyO66ABcjzXF7lwvsFq3sGL53FCU0CBhk7b1G3f5rwlbOH09bIAqs-pagm-4MN5-3LtOyTa9IrO9obwDk4h-4ZM-zPfQqHn_u9UtZDCWZ8uSY3YVMgDFcMVBYz_8/w400-h300/34.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQbiiQXfZABtkhovk-Wg1wGDUIZ9zB80Ou8BYa5wKpPtHPtZ6NiYb5Ml_JBJGJ_dY2OUgxMhp_FfoimYhnsP6zTSLS6q3-TE6XD6RDMCYUAFP-oIvR_nb5swxc0MB5Go1EkHD_FSW95WoP-RpPMP9goF7zkObRlxFdqNWQGqelKreUtQ2r_xH00tNJ2I0/s4624/41.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQbiiQXfZABtkhovk-Wg1wGDUIZ9zB80Ou8BYa5wKpPtHPtZ6NiYb5Ml_JBJGJ_dY2OUgxMhp_FfoimYhnsP6zTSLS6q3-TE6XD6RDMCYUAFP-oIvR_nb5swxc0MB5Go1EkHD_FSW95WoP-RpPMP9goF7zkObRlxFdqNWQGqelKreUtQ2r_xH00tNJ2I0/w400-h300/41.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib5n0d6PCN-si48wob6dJEOgJkl-EhVXw1i8mhLzc5vk7wlTtDef-w1B54o5orCDMRQntXDq50T1JhRGOShSjIyxOTTP0IYIMV3QbB0dnrzn1gtaG9k3fdzHAOp9hdJl_B_P6LEfZldeS-Vr8Z_rdrWK6DqFp0IQ-k1tD4ojt_xNZlFvqyyeggWK0T2jo/s4624/46.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib5n0d6PCN-si48wob6dJEOgJkl-EhVXw1i8mhLzc5vk7wlTtDef-w1B54o5orCDMRQntXDq50T1JhRGOShSjIyxOTTP0IYIMV3QbB0dnrzn1gtaG9k3fdzHAOp9hdJl_B_P6LEfZldeS-Vr8Z_rdrWK6DqFp0IQ-k1tD4ojt_xNZlFvqyyeggWK0T2jo/w300-h400/46.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoAS9JHpyK8dq7P1rWS1oRlsbmPRlLZLI09GaY2FpUjA9GWjq2SHBSmeb9_8223c9Iy9zJMFcAIC0wsiWYqtgU8QtyeJs5RcEtKdW4WHYbGfJZxbw5ig-N6hwTZog4D7oojYY5w0iLIpN9ldmMdE2LTPjFtth_buQjKZ8YXpCQWTImG9pac6xmfCCNK8c/s4624/47.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoAS9JHpyK8dq7P1rWS1oRlsbmPRlLZLI09GaY2FpUjA9GWjq2SHBSmeb9_8223c9Iy9zJMFcAIC0wsiWYqtgU8QtyeJs5RcEtKdW4WHYbGfJZxbw5ig-N6hwTZog4D7oojYY5w0iLIpN9ldmMdE2LTPjFtth_buQjKZ8YXpCQWTImG9pac6xmfCCNK8c/w400-h300/47.jpg" width="400" /></a></div><br /><div>Després vam anar a sopar al <b><u>càmping de Barruera</u></b> i a dormir d'horeta. </div><div>L'endemà, diumenge 1 d'octubre, vam fer un bon esmorzar a "El Pedrís" i vam encarar la part més important del cap de setmana: cap a Montanuy.</div><div><br /></div><div>I aquí segur que no sabré explicar la combinació de tot el que vam viure allà... <b><u>El dia assolellat, les vistes fantàstiques, la bellesa i el significat de l'escultura, la música de Jarabe de Palo</u></b> que vam posar en un altaveu bluetooth per acabar de crear l'atmosfera adequada... Les fotos que ens vam fer i <b><u>el moment per estar en silenci, gaudint del moment, del paisatge, de la màgia, de la nostra amistat... Un moment preciós!</u></b></div><div>Adjunto un recull de fotos per intentar compartir les sensacions:</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPreDBiufPBgEUu_n2tUiSFcGw0KSz6Gn-5VYz541s-szVFBZiV4qB7Gu7ErmBSPuZ1rlTZ38wsc_CSuaLUA-GFu1w6WxKlm19XGKJpfteQGYxyOuD80CRo1IJAS8KC-gnsorVIAgM0GO-Hx1ObxBShLLFPJcSfKHNrau0xq9-e0oRdN45OTK1aSai-wQ/s4624/50.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPreDBiufPBgEUu_n2tUiSFcGw0KSz6Gn-5VYz541s-szVFBZiV4qB7Gu7ErmBSPuZ1rlTZ38wsc_CSuaLUA-GFu1w6WxKlm19XGKJpfteQGYxyOuD80CRo1IJAS8KC-gnsorVIAgM0GO-Hx1ObxBShLLFPJcSfKHNrau0xq9-e0oRdN45OTK1aSai-wQ/w400-h300/50.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK6AvfIDUrznqc5o0dKFXFo2D6gQCdv2JLiMfRPEd9J5EV59dgaTi7e8iPr84sGb-hWF4S_pqZjVTheZTpg0Xh2I0hRwGxIaLDhG133epLfPyhfgpbno6Jfg3FI75xn19TEXQa52i_eoygRVL2-1hbRCCEnhK6zDO2NO3Z6dcSqzN4we-DI77tgkBR7uE/s4624/49.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK6AvfIDUrznqc5o0dKFXFo2D6gQCdv2JLiMfRPEd9J5EV59dgaTi7e8iPr84sGb-hWF4S_pqZjVTheZTpg0Xh2I0hRwGxIaLDhG133epLfPyhfgpbno6Jfg3FI75xn19TEXQa52i_eoygRVL2-1hbRCCEnhK6zDO2NO3Z6dcSqzN4we-DI77tgkBR7uE/w300-h400/49.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjubhkgWtVjQTXY2t6IphWWbviwuGBETxH2T7SgCSY47q4vJ6Tq9c61bDhVKR37X-pckXpvQUjcgL4XQLSfelaf3ndSr9vCRSlG8bKqfr7WTeNhegGh09vZfKMR0AmCopRWOAlg7j3Ezp4kxMH7uu7-XIwuvmXHevaQU0R2ONDfJIkMJqfXBtAuAKLw5gs/s4208/61.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4208" data-original-width="3120" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjubhkgWtVjQTXY2t6IphWWbviwuGBETxH2T7SgCSY47q4vJ6Tq9c61bDhVKR37X-pckXpvQUjcgL4XQLSfelaf3ndSr9vCRSlG8bKqfr7WTeNhegGh09vZfKMR0AmCopRWOAlg7j3Ezp4kxMH7uu7-XIwuvmXHevaQU0R2ONDfJIkMJqfXBtAuAKLw5gs/w296-h400/61.jpg" width="296" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7zUzaxQuOqUG0FqJqoxXAqN9PGRaG7jJ40TFUQhwg9epRDHfIUB32GKY21L6wLYJihaD69iJsipLy_7Gx9KGYfUj5tmgPs7k_cptZM_KQW7oDBSUKKNcQk9abIO2UjE0k1ZZVFJDX2TV1ZXPY06zd2GcGTPR91xcWRtXtE-FF30ZVKGaNlHkgDqs7ySw/s4624/71.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7zUzaxQuOqUG0FqJqoxXAqN9PGRaG7jJ40TFUQhwg9epRDHfIUB32GKY21L6wLYJihaD69iJsipLy_7Gx9KGYfUj5tmgPs7k_cptZM_KQW7oDBSUKKNcQk9abIO2UjE0k1ZZVFJDX2TV1ZXPY06zd2GcGTPR91xcWRtXtE-FF30ZVKGaNlHkgDqs7ySw/w400-h300/71.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPhbWrmHSdRAhLblb-DHxCJMAt_4r7YWpiZBfu4Abj09W301kMNRYQZ5N-MC4KE11KlFOWT1joEIbawoI12nygov55W8qWHefcMJXAIRx2yFXwAucdTXzwK0lyBwm2kqXG6CzqIH0iitjZ7kYcnlKKU-Ou8WIpvwpxo9bjq53lZDmA2Dfxr0rf83A9Zks/s4624/72.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPhbWrmHSdRAhLblb-DHxCJMAt_4r7YWpiZBfu4Abj09W301kMNRYQZ5N-MC4KE11KlFOWT1joEIbawoI12nygov55W8qWHefcMJXAIRx2yFXwAucdTXzwK0lyBwm2kqXG6CzqIH0iitjZ7kYcnlKKU-Ou8WIpvwpxo9bjq53lZDmA2Dfxr0rf83A9Zks/w400-h300/72.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9956ybNDsstZv_VoG1Uzxe5ptvEQx-Z9gf5EEVppE6oorC_vX9042CN9hkCM9R9bboEZyRtobhvjq_DGnj2_dvjz0WeJRo-wiJwXrzVn6yZw9tesqHE906nkgKR7_jREe2vAHis0J7lmDtEH27F6cBed-myym82IYj_aytrpIHVEBC31H_Y-7X82jB8/s4624/70.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9956ybNDsstZv_VoG1Uzxe5ptvEQx-Z9gf5EEVppE6oorC_vX9042CN9hkCM9R9bboEZyRtobhvjq_DGnj2_dvjz0WeJRo-wiJwXrzVn6yZw9tesqHE906nkgKR7_jREe2vAHis0J7lmDtEH27F6cBed-myym82IYj_aytrpIHVEBC31H_Y-7X82jB8/w400-h300/70.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpAyFFuaY4K1IbIvlVFSIzkA_Y9gPrJXeYUNjOySGiQI5yOs2o53U_by7oB-p34HWmTnnyhO7lPhPFg8hMr9SCqv1-RJhmvr09RlCVMz_l9OY-YIBp6AvkU-VDGOcpUf5AoNQ8OihRxK6XcUamIsmTym6NwGg0sAsOOYjEKbC2F4LSl7Uweovytu0UFio/s4624/73.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpAyFFuaY4K1IbIvlVFSIzkA_Y9gPrJXeYUNjOySGiQI5yOs2o53U_by7oB-p34HWmTnnyhO7lPhPFg8hMr9SCqv1-RJhmvr09RlCVMz_l9OY-YIBp6AvkU-VDGOcpUf5AoNQ8OihRxK6XcUamIsmTym6NwGg0sAsOOYjEKbC2F4LSl7Uweovytu0UFio/w400-h300/73.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC2qzh0moQQgpsqQK0m95LCDqnU0gg94gmiP-R4bwBnbSGH7Qz2xzooNFv9nqsvlZNPhrbgYPqUrNfVRzaidAme7RjIVWyl5fGGlL2g1vGcFndoD-Ouz6JAtRUSMseMefcWXFpNcjcuMUCVE2MfQI3XFnH4V1-KnoQxFF3UGAjbrbsS7_Y2g6aHCoe3XA/s4624/78.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC2qzh0moQQgpsqQK0m95LCDqnU0gg94gmiP-R4bwBnbSGH7Qz2xzooNFv9nqsvlZNPhrbgYPqUrNfVRzaidAme7RjIVWyl5fGGlL2g1vGcFndoD-Ouz6JAtRUSMseMefcWXFpNcjcuMUCVE2MfQI3XFnH4V1-KnoQxFF3UGAjbrbsS7_Y2g6aHCoe3XA/w400-h300/78.jpg" width="400" /></a></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftX9giZlCneuxjky0orGB3tfeUuuOdewI3ujE4YIQRSCiBaFyV7gCc06Shehow4FlM6-jTa8GEPPnbMq8co6zL3bGU7KLk5HQiJ_4eVlFfjiqlgXhPx196w9DHgxxCInAyNj58cm2TlxoRIlm5-KX1fVyOFFweSirya3gD-TIa8GFLgvx1oUEX4rrKlA/s1600/66.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="739" data-original-width="1600" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftX9giZlCneuxjky0orGB3tfeUuuOdewI3ujE4YIQRSCiBaFyV7gCc06Shehow4FlM6-jTa8GEPPnbMq8co6zL3bGU7KLk5HQiJ_4eVlFfjiqlgXhPx196w9DHgxxCInAyNj58cm2TlxoRIlm5-KX1fVyOFFweSirya3gD-TIa8GFLgvx1oUEX4rrKlA/w400-h185/66.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlPnvx95ecqYkzGPs2jHvE74Pl0YI7n25AGzcgWRTUHfxZA9-Y5kKjlef3RpoMsQWHGA75ELjHOGSXXZavIY3jpR83Gb37VyYPXODAuDECoEFRRRpQMmcty2egruG7jfS2Tn1rIIfoZVsEEOYSqNmFNR67D6NV-kOfYrKLqlIFb0fVkECJYjuL8rNxR5c/s4624/54.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlPnvx95ecqYkzGPs2jHvE74Pl0YI7n25AGzcgWRTUHfxZA9-Y5kKjlef3RpoMsQWHGA75ELjHOGSXXZavIY3jpR83Gb37VyYPXODAuDECoEFRRRpQMmcty2egruG7jfS2Tn1rIIfoZVsEEOYSqNmFNR67D6NV-kOfYrKLqlIFb0fVkECJYjuL8rNxR5c/w400-h300/54.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8me1eRpIMRkSYJmOTOjYlpX0iJy9Hgi7AYFydPL5ynREHYCVSbvqWTneM4cSCRL9FyQ1HPPbj2w6zDRtZsa5xMIkUBrS0q9LDqu7pVSGuWrEhzZltJsaO4F5aOOwbj1bHgSUYGi905NOtWexaNUcRVsAHJ89z6RruHWRF4T51ZVfwgeiMILc5CSPcIjs/s4208/60.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4208" data-original-width="3120" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8me1eRpIMRkSYJmOTOjYlpX0iJy9Hgi7AYFydPL5ynREHYCVSbvqWTneM4cSCRL9FyQ1HPPbj2w6zDRtZsa5xMIkUBrS0q9LDqu7pVSGuWrEhzZltJsaO4F5aOOwbj1bHgSUYGi905NOtWexaNUcRVsAHJ89z6RruHWRF4T51ZVfwgeiMILc5CSPcIjs/w296-h400/60.jpg" width="296" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirBtEZvXyq4j6BAVHM3gvApcE6wggqy6ANmo1VnEMsOg6Vd9FQR5WP3uzd35XDz7mtQK9FUOS3fkCeEJyoTo1iQz20XAAWE-0tpFCt8l4GUOVgrmiJzIOr4QzDuHDZmrcfC-SbfRbepu98er3xxqKkTwN2vE3MZtpTndQWWBfLHdTcu7cklKy4umVeiac/s4208/65.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4208" data-original-width="3120" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirBtEZvXyq4j6BAVHM3gvApcE6wggqy6ANmo1VnEMsOg6Vd9FQR5WP3uzd35XDz7mtQK9FUOS3fkCeEJyoTo1iQz20XAAWE-0tpFCt8l4GUOVgrmiJzIOr4QzDuHDZmrcfC-SbfRbepu98er3xxqKkTwN2vE3MZtpTndQWWBfLHdTcu7cklKy4umVeiac/w296-h400/65.jpg" width="296" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><center>
<iframe frameborder="0" height="225" src="https://youtube.com/embed/qLrxZBk5DAU?si=a0lnXTmMOoBE9ULj" style="background-image: url(https://i.ytimg.com/vi/qLrxZBk5DAU/hqdefault.jpg);" width="400"></iframe>
</center><br /></div>Després vam baixar a passejar una mica pel <b><u>poble de Montanuy</u></b>, petit però bonic:<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Y2eu_I31L5c9zBX-vRXkevEpxpsRTNyiYVO9CubpqteZKaFhUQ2CL_nxQXZXJ80BJyxli9y1FoWoeHKcaN6WRzvvbnH9pgZwcWLKiJx_7x8Gnr4wpvY8-lWvBcQ7Cm5cWTyphRloygChqB7bEmpLoKlytlHDeEtdGhfESlfnlkEHUkK6EVjmlIPU1TM/s4624/74.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Y2eu_I31L5c9zBX-vRXkevEpxpsRTNyiYVO9CubpqteZKaFhUQ2CL_nxQXZXJ80BJyxli9y1FoWoeHKcaN6WRzvvbnH9pgZwcWLKiJx_7x8Gnr4wpvY8-lWvBcQ7Cm5cWTyphRloygChqB7bEmpLoKlytlHDeEtdGhfESlfnlkEHUkK6EVjmlIPU1TM/w300-h400/74.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaazF7QbKCA9uR-PR7IyLHVJ8k-Ggt5raStAASXaipY9Q-M5vIJ3MlKVTb6FJwkrz0oZC7agxJC201HDN7KpwYIs8I_Kpq_7uUODiBkWxya9jcXu829I87U4klVKpUipY5ouf6hYpIIvt3K9440PG5hSDD3EAlPF5ATDfftZWKOeloFuTGhw8z_piUqAw/s4208/81.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4208" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaazF7QbKCA9uR-PR7IyLHVJ8k-Ggt5raStAASXaipY9Q-M5vIJ3MlKVTb6FJwkrz0oZC7agxJC201HDN7KpwYIs8I_Kpq_7uUODiBkWxya9jcXu829I87U4klVKpUipY5ouf6hYpIIvt3K9440PG5hSDD3EAlPF5ATDfftZWKOeloFuTGhw8z_piUqAw/w400-h296/81.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkLcDlsWEyPr_YRrHKB3T8rBDn1OhR9OfuPDi0iJiDiv9i0tkL7BbwHxcsAxzYRDQpu7vw8RSS6NlQjwzmcFmrm9_R38Sfo8f9croCyeJDY0UIt3kkPcG1LFDsGLyI89sqz7O9T5oE8Y46RdaFHVPVnjtTKCK5xv2HXXNnbCF9z42f6MiyM1TVaPKlt2E/s4624/82.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkLcDlsWEyPr_YRrHKB3T8rBDn1OhR9OfuPDi0iJiDiv9i0tkL7BbwHxcsAxzYRDQpu7vw8RSS6NlQjwzmcFmrm9_R38Sfo8f9croCyeJDY0UIt3kkPcG1LFDsGLyI89sqz7O9T5oE8Y46RdaFHVPVnjtTKCK5xv2HXXNnbCF9z42f6MiyM1TVaPKlt2E/w300-h400/82.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimdN1Typ6pQskQe37MZ3LoT-0PP3xFk-cVLMK9uNCjhrNGlsZXrZI37jHXFOAKIpySrWrv9xTG_geOQsjttkSNJ4HGHy_eXVHnmtjhfSte5heU95QaodMCdLhayEfFnWgPp8y_A9aW4PargHzcxelMqn6TmZSNYcyE2lUm35oB9Qe1iGR3UtzbV9l0__U/s4624/83.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimdN1Typ6pQskQe37MZ3LoT-0PP3xFk-cVLMK9uNCjhrNGlsZXrZI37jHXFOAKIpySrWrv9xTG_geOQsjttkSNJ4HGHy_eXVHnmtjhfSte5heU95QaodMCdLhayEfFnWgPp8y_A9aW4PargHzcxelMqn6TmZSNYcyE2lUm35oB9Qe1iGR3UtzbV9l0__U/w400-h300/83.jpg" width="400" /></a></div><div><br /></div>
<center style="text-align: left;">I després d'haver fet la part més important i simbòlica de l'escapada, vam anar a la <b style="text-decoration-line: underline;">presa de Cavallers</b> (excepcionalment buida), als jardins públics del <b><u>balneari de Caldes de Boí</u></b> i a dinar al <b><u>restaurant L'Era</u></b> de Barruera, un lloc on, com en tots els altres, vam menjar molt bé.</center><center style="text-align: left;"><br /></center><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGMaEJr8RCL57M-646D0JyfsiGtt1DhsR59GOtz_4sWA1MOgqp6TRp7u-EgoRuKSoXlI58nf3TASE23pOJ8wkHxLnCLXOYMB1IEumEtl8Gg5Z0flA6lvGbevP60jj06vKLpwucRXygb7n5_0hK9euJmb8kyfbQsT7_ydJmq7_2QQNsz8TKOrzIWAmdM5k/s4624/84.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGMaEJr8RCL57M-646D0JyfsiGtt1DhsR59GOtz_4sWA1MOgqp6TRp7u-EgoRuKSoXlI58nf3TASE23pOJ8wkHxLnCLXOYMB1IEumEtl8Gg5Z0flA6lvGbevP60jj06vKLpwucRXygb7n5_0hK9euJmb8kyfbQsT7_ydJmq7_2QQNsz8TKOrzIWAmdM5k/w400-h300/84.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3wfj4xazU4mBnZarRKNXutvGzogY-MXfDEbvB_SSbAR81vLzqQxoJi9ThmjwFBOUzKD4eKR_47yJSZDtHrcy-GycWRdPEmyQFfSJk0J3w5e3v7Vn-a72rr-p8TvYhkQMXhv31K_TsCQFNg3EsszGl-qVG1wgosDDG1_23E9YqcG-Tlmsivb0OlNRI-Go/s4624/87.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3wfj4xazU4mBnZarRKNXutvGzogY-MXfDEbvB_SSbAR81vLzqQxoJi9ThmjwFBOUzKD4eKR_47yJSZDtHrcy-GycWRdPEmyQFfSJk0J3w5e3v7Vn-a72rr-p8TvYhkQMXhv31K_TsCQFNg3EsszGl-qVG1wgosDDG1_23E9YqcG-Tlmsivb0OlNRI-Go/w300-h400/87.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge62Z98NmmwEgvOcmgCLDpO99KXsu42pzIOxkhcDAq59LNYEfWKnbFtoXqoE61mumXWcFeCtFFQNdinTuXg2G8A06sfVEimztdCDPGXQKLCYbrojJtD3om4g4-lhEIyDd4r86g93UkecP6jS8AVvyqJwSnUyFjHv1tHyBfQrqdwI8TLkM_7PAEMeSRpfQ/s4624/88.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge62Z98NmmwEgvOcmgCLDpO99KXsu42pzIOxkhcDAq59LNYEfWKnbFtoXqoE61mumXWcFeCtFFQNdinTuXg2G8A06sfVEimztdCDPGXQKLCYbrojJtD3om4g4-lhEIyDd4r86g93UkecP6jS8AVvyqJwSnUyFjHv1tHyBfQrqdwI8TLkM_7PAEMeSRpfQ/w300-h400/88.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNCUhGMq3Oa2W1YYqX_LQS7BBFv1lK4pBOz7XTDwQJi5OGQbOPC2ZmVo82X8HUXI8OkTJci-g3s0_vybeVlPpz3eLkRIkQtHWF8lGHlHr4X537SajPhsJnialmRd9TF7ECAA9bF4NL2fYOXOhkVS9vF5kze0eTsWjrHqbV9zfd7JIga4xSLvYnvBMYoGE/s4624/93.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNCUhGMq3Oa2W1YYqX_LQS7BBFv1lK4pBOz7XTDwQJi5OGQbOPC2ZmVo82X8HUXI8OkTJci-g3s0_vybeVlPpz3eLkRIkQtHWF8lGHlHr4X537SajPhsJnialmRd9TF7ECAA9bF4NL2fYOXOhkVS9vF5kze0eTsWjrHqbV9zfd7JIga4xSLvYnvBMYoGE/w300-h400/93.jpg" width="300" /></a></div><center style="text-align: left;"><br /></center><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHBgVv3i-4O5l_Zcsgzlk9xqq3JDz1qMKsx5fNKEYX_PNMGb2IVvmPHc3gXgI0QArF4cIPoXkiL8Ytx4peUoKuWVKw80-6EpqbSExTadehJNZ0hkWz7mudvusTTKXxNJBmX21GXIozHl5DWHexwpd3tUzfxfITmNpwC97cAqDp_GQYKnSAk1x_ArRyjqQ/s1600/99.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="739" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHBgVv3i-4O5l_Zcsgzlk9xqq3JDz1qMKsx5fNKEYX_PNMGb2IVvmPHc3gXgI0QArF4cIPoXkiL8Ytx4peUoKuWVKw80-6EpqbSExTadehJNZ0hkWz7mudvusTTKXxNJBmX21GXIozHl5DWHexwpd3tUzfxfITmNpwC97cAqDp_GQYKnSAk1x_ArRyjqQ/w185-h400/99.jpg" width="185" /></a></div><br /><div>I, havent dinat, la darrera visita: el poble de <b><u>Durro </u></b>i el mirador de <b><u>l'ermita de Sant Quirc</u></b>. Excel·lents vistes sobre majestuoses muntanyes per anar-nos acomiadant del cap de setmana.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ8URRlcQPvuAjTG03RwAbMWqgJbaBM29043faExtBwxbIMwbrZ05kwlmJwp3dW5w-Lp3WaqNxHYVKekiBQ3a5ptDhPy-ENwvWbjI86MyBPRA-wPQYLIwbLubmQdkVMv7p0kxYkSp2cgn5eG3gzF1vDnV3CeMf0xW7LEmqFEwqh8apkeiHyxplfOscm4M/s4624/100.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ8URRlcQPvuAjTG03RwAbMWqgJbaBM29043faExtBwxbIMwbrZ05kwlmJwp3dW5w-Lp3WaqNxHYVKekiBQ3a5ptDhPy-ENwvWbjI86MyBPRA-wPQYLIwbLubmQdkVMv7p0kxYkSp2cgn5eG3gzF1vDnV3CeMf0xW7LEmqFEwqh8apkeiHyxplfOscm4M/w300-h400/100.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo7dAgzW8Xs__RwW_BlwiHt3z4R8mloyv4VOAFEnnELLElt2de0_3NPuruL69qD_9PaA_BbfCoMKs_mKS76gidu0zo2OB37ApHSNlRnWf9krsHMjtYPIsIigOct5HtckCTaTj7M1l0U8sRC3ztuJXU6HnffNwOfrSs8XPNE_OMP4tQ_tI1_YxVyMX-9go/s4624/104.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo7dAgzW8Xs__RwW_BlwiHt3z4R8mloyv4VOAFEnnELLElt2de0_3NPuruL69qD_9PaA_BbfCoMKs_mKS76gidu0zo2OB37ApHSNlRnWf9krsHMjtYPIsIigOct5HtckCTaTj7M1l0U8sRC3ztuJXU6HnffNwOfrSs8XPNE_OMP4tQ_tI1_YxVyMX-9go/w300-h400/104.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimGzXNbQGDLTbxA8cAJ3Bp1RlxUBNDX0tvTS5VJJl-oCnI2dWk98pyP-b0RiPxJ9as53MVs_N3nBidKZ2c0Qhw6CEqjHcBCi6zAutO2IPQ_HJiqq0vWZug1GuLBvEhJp5TOskqZuEgOM_GRSI7PJNepcnN9OpkcXn0LyQ3OQPZLE2VgMy3A_GfZCEM3OE/s4624/102.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimGzXNbQGDLTbxA8cAJ3Bp1RlxUBNDX0tvTS5VJJl-oCnI2dWk98pyP-b0RiPxJ9as53MVs_N3nBidKZ2c0Qhw6CEqjHcBCi6zAutO2IPQ_HJiqq0vWZug1GuLBvEhJp5TOskqZuEgOM_GRSI7PJNepcnN9OpkcXn0LyQ3OQPZLE2VgMy3A_GfZCEM3OE/w400-h300/102.jpg" width="400" /></a></div><div><br /></div>
<center>
<iframe frameborder="0" height="225" src="https://youtube.com/embed/fxTPd_g0Jtg?si=1AA00NAWSlYMjJ8C" width="400"></iframe>
</center><center><br /></center><center style="text-align: justify;">I després, tres hores de tornada per tancar un <b><u>magnífic cap de setmana</u></b>. </center><center style="text-align: justify;">Gràcies, Pablo, amic, i que no sigui l'últim!</center><center style="text-align: justify;">I en deixo constància aquí, perquè si un dia em falla la memòria pugui recordar un cap de setmana tan especial.</center>
Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-69649724340272291452023-10-01T08:01:00.002+02:002023-10-14T21:14:35.828+02:00"Confiança" (conte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3kVfjrvc5cSTiFFk33eCWd3kSRRkQxREDuQNtoSzRb9vCxOvB6TOD3sC-ZXbin2TvPC_rBV87myM47UYAusGsTvKCeigiA4I_8zJlAC6QAZ0Yrn53T3FQOqK2ilDGUFGhFEw2jxYEppy81EaGzwxcBXTbskjc1VpRkQxxo_-a-vNmm2lfHq8yQHCme38/s1248/51-confian%C3%A7a2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="1248" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3kVfjrvc5cSTiFFk33eCWd3kSRRkQxREDuQNtoSzRb9vCxOvB6TOD3sC-ZXbin2TvPC_rBV87myM47UYAusGsTvKCeigiA4I_8zJlAC6QAZ0Yrn53T3FQOqK2ilDGUFGhFEw2jxYEppy81EaGzwxcBXTbskjc1VpRkQxxo_-a-vNmm2lfHq8yQHCme38/w400-h246/51-confian%C3%A7a2.jpg" width="400" /></a></div><p> Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a>.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>CONFIANÇA</u></b></p><p>Fa tants dies que malviu en aquelles trinxeres que hi ha sensacions que ja ha normalitzat. Portar la mateixa roba bruta i humida, la picor dels polls i les puces, la falta de son, la set horrorosa que li fa notar la boca sempre seca... Fa dies que el front està estabilitzat i només hi ha ràfegues de trets en algun moment del dia. Com un recordatori apàtic perquè ningú no s’oblidi que estan en guerra.</p><p>El Marco és un jove soldat de vint-i-tres anys que porta sis mesos al front i de moment ha estat de sort. És viu i no l’han ferit en cap dels combats en què ha participat. L’atzar és qui reparteix les cartes en cada intercanvi de bales i el Marco se sent tocat per una mena de vareta màgica. Ha anat perdent la por a la mort, que és una cosa que mai no s’ha d’oblidar en una guerra, i se sent invencible.</p><p>En gran part, aquesta sensació és fruit de l’amistat que, a còpia d’episodis compartits, ha anat travant amb el Gianluca. És deu anys més gran i des del principi se’n va fer càrrec i el va protegir en les primeres escaramusses. El primer dia que van entrar en combat, se li va tirar a sobre i el va fer caure a terra per allunyar-lo de les bales que xiulaven ben a prop. I des de llavors sempre ha estat aconsellant-lo i pendent d’ell. Com si fos el seu padrí de guerra. Són un equip. Inseparables. I això els ha forjat una amistat que, tot i que ara sembla indestructible, en el fons només és una relació de necessitat mútua. </p><p>Tots dos estan arrecerats dins de la trinxera, ben junts, intentant protegir-se de les primeres refrescades de tardor amb unes mantes polloses i comparteixen una cigarreta a la qual van fent pipades, ara tu, ara jo. Estan molt a prop de la línia de front i han de vetllar per fer el mínim soroll, així que tot el que poden s’ho diuen a través de mirades i, si cal, es xiuxiuegen missatges breus a cau d’orella. Quan veuen que el sergent Basile surt precipitadament de la reunió de comandaments, el Marco pressent que alguna cosa està a punt de canviar. Li fa una mirada interrogativa al Gianluca i aquest li contesta amb un gest de preocupació, assentint amb el cap i prement els llavis.</p><p>L’endemà a primera hora, reuneixen el seu escamot i el sergent els detalla la missió que els han encomanat. Durant la nit, hauran de fer una aproximació silenciosa cap al turó de Collo Basso, que tenen a tocar, on hi ha el niu de metralladores de l’enemic que fa dies que no els permet avançar. Els ho han assignat perquè fins ara han demostrat molta perícia i valentia. Han fet diferents incursions en territori hostil, han recuperat posicions perdudes i sempre han actuat amb rapidesa, sigil i molt poques baixes. Els onze soldats escolten l’arenga amb un somriure tens i l’autoestima alta. Però el Marco no pot evitar pensar en el Matteo, una d’aquestes poques baixes. </p><p>Va caure davant seu el dia que van recuperar la cota 530. Ell mateix va abatre el soldat que li havia pres la vida, d’un precís tret al front. Després va fer-li una mirada còmplice al Gianluca, va llançar una granada a la trinxera enemiga i va sortir corrent en ziga-zaga, sabent que el seu amic l’estaria cobrint amb ràfegues contínues. Quan va guanyar l’horitzontal de la trinxera, va començar a disparar als soldats enemics que en sortien malferits i no en va deixar cap de viu. Només quan un silenci dens va anunciar que el combat havia acabat, va adonar-se que tenia els ulls negats de llàgrimes per la mort del company. L’operació havia estat un èxit, però tornaven amb el cos inert del Matteo. El Marco va quedar-se amb una bala del seu fusell, com a darrer record i homenatge, i va passar pàgina. Així era la guerra.</p><p>El Gianluca li toca lleugerament l’espatlla perquè pari atenció a l’operatiu. Han descobert que el flanc esquerre del turó està desprotegit i han d’aconseguir recuperar aquest enclavament, emparats per la foscor de la nit. Si tot surt bé, amb les primeres llums del dia castigaran el niu de metralladores des de la part del davant amb foc d’artilleria. Aquest serà el moment que hauran d’aprofitar ells per sorprendre’ls per l’esquena i recuperar la posició. El sergent els diu que aprofitin el dia per descansar i que, quan es pongui el sol, es reuniran per concretar els detalls de l’operació i executar-la. </p><p>Els onze soldats son rellevats per un altre escamot a la trinxera de primera línia i es desplacen cap a la rereguarda per descansar fins a la nit. Els donen les millors racions de menjar perquè estiguin forts per a la incursió nocturna i sota unes alzines poden descansar estirant les extremitats per primer cop en molts dies. Però cap a les sis de la tarda, sense que ningú no els hagi avisat, comencen a despertar-se i es van preparant per a la missió. Passen les hores fumant, desmuntant i muntant les armes i fent bromes estúpides per allunyar la por. Perquè la por, quan més ataca, és abans d’entrar en combat. Després l’adrenalina l’anul·la.</p><p>Quan el sol es pon, el sergent Basile els convoca i els dona les instruccions. Avançaran amb extrema lentitud, per parelles. Guanyant metre a metre, sense pressa. Hi ha temps de sobres. L’objectiu és no ser detectats i per tant cal fer silenci total. Cal assegurar tot el que els penja de les motxilles i embolicar-ho amb robes perquè res no dringui ni repiqui. Lligar bé les armes perquè no es balancegin innecessàriament. Si cal, segellar les boques perquè no en surti cap so, fins i tot si es fan mal. Això últim no serà necessari. Tots es veuen capaços de suportar qualsevol dolor sense badar boca.</p><p>Es formen les parelles. Marco i Gianluca van junts i obriran l’escamot. S’emmascaren les cares per passar més desapercebuts i comencen a caminar per dins del bosc, mirant bé on posen els peus. Queden les últimes engrunes de llum i això els permet que la vista es vagi acomodant progressivament a la seva absència. Van avançant a pas molt lent, mimetitzant-se amb l’entorn, passant per darrera d’arbres i roques, però sobretot evitant el mínim soroll. Aixequen les botes amb precaució, miren bé on les han de tornar a posar i executen els moviments amb els cinc sentits. Avancen com fantasmes en la nit i quan troben un espai una mica més ampli, es reagrupen, per gestos s’asseguren que tothom està bé i reprenen la marxa.</p><p>A les quatre de la matinada arriben al lloc previst sense cap contratemps i busquen un punt arrecerat, en una mena de balma, on esperar l’albada. Des d’allà poden veure el cim del Collo Basso, on hi ha el niu de metralladores, sense ser vistos. La primera part, que potser era la més complicada, s’ha assolit amb èxit i ara tenen unes hores per descansar abans d’entrar en combat. Però no poden parlar ni fumar, han de mantenir una presència mineral que els faci indetectables a l’enemic.</p><p>El Marco i el Gianluca seuen esquena contra esquena i intenten relaxar-se. Cadascú es capbussa en els seus pensaments i els del Marco tornen a volar cap al dia que va morir el Matteo. Recorda com una onada de calor el va recórrer quan va veure que queia. Va tenir clar que era mort i mai no ha sabut per què, però sembla que en el combat es desenvolupa un sisè sentit que permet tenir aquestes certeses i guanyar temps. Va sentir-se imbuït d’una força poderosa i el desig de venjar-lo el va fer sentir invulnerable. Però, tot i així, va necessitar fer una mirada al Gianluca abans de llençar-se a un atac suïcida: ell contra tots. </p><p>Va ser un moment. Es van mirar als ulls i pràcticament no van fer cap gest, però el Marco va sentir una confiança total. Va llançar la granada i va arrencar a córrer, sabent que el protegiria i no li passaria res de dolent. Mentre avançava, enfollit, cap a la trinxera enemiga, sentia les bales que el seu amic disparava sense descans i sabia que ho aconseguiria.</p><p>Amb ell se sentia tan protegit com ho havia estat, de petit, amb el seu pare. I en aquests viaranys de pensaments, la memòria el va conduir a la infantesa. Ell mort de por davant d’un pastor alemany a qui el pare mantenia immòbil parlant-li enèrgicament. Ell enfilat a una branca massa alta d’un roure i el pare des de baix, animant-lo a saltar i recollint-lo sa i estalvi entre els seus braços poderosos. Ell pedalant sobre una bicicleta amb el pare corrent al darrere, aguantant el seient per evitar que caigués. I la bicicleta anar agafant cada cop més velocitat i ell girant-se i veient que el seu pare seguia darrere, donant-li confiança per continuar pedalant. Doncs amb el Gianluca al camp de batalla era el mateix. Sabia que, mentre el tingués al darrere, el seu amic no permetria que li passés res de dolent.</p><p>Les hores van anar passant entre capcinades fins que es va començar a esquerdar la foscor de la nit. El dia començava a demanar pas i tot l’escamot es va posar en tensió, a punt per intervenir. Quan comencés el foc d’artilleria des de l’altre cantó, ells haurien de fer la incursió ràpidament i prendre la posició. Si tot anava bé, no seria complicat. Dalt del turó devia haver-hi també un escamot. I tots es concentrarien a repel·lir el foc d’artilleria del davant. Segurament descuidaren la rereguarda i ells podrien reduir-los sense dificultats, aprofitant el factor sorpresa.</p><p>De sobte van sonar les primeres detonacions de morter i va començar a caure foc de coets sobre el Collo Basso. Després, una gran cridòria dels atacats, organitzant-se per a la defensa. El sergent Basile, a la gatzoneta, d’esquena a l’objectiu i de cara als seus soldats, mantenia la mà estesa indicant que encara no era el moment de sortir. Però amb l’altre mà va assenyalar el punt elevat que havien de conquerir i després se la va passar per davant del coll amb el puny clos i el polze desplegat, el conegut gest de tallar el coll. El missatge era clar: no farien presoners. Després d‘uns minuts de silenci, quan va començar la segona descàrrega de projectils, va indicar-los que era el moment de sortir.</p><p>Amb aquella estranya eufòria esbojarrada que sempre acompanya el moment d’entrar en combat, van començar a retallar els metres que els separaven de la meta. Procuraven avançar sense ser vistos, tot i que en realitat no semblava haver-hi ningú que estigués pendent de la rereguarda, amb tota la feinada que tenien per la part del davant. </p><p>El Marco obria camí, amb el Gianluca uns metres rere seu. Cada pocs metres es reagrupaven en un lloc segur i amb gestos s’indicaven el proper recorregut que farien fins a un nou lloc protegit. Les altres parelles, rere seu, ho tenien més fàcil i només havien d’anar imitant els seus moviments. </p><p>Quan el sender ja es començava a aplanar, indicant la proximitat del cim, el Marco va veure com un soldat enemic, que sortia de l’interior del niu de metralladores, l’havia vist i s’hi havia tornat a endinsar a tota velocitat. Els havien descobert quan estaven a pocs metres d’assolir l’objectiu. Ja no comptaven amb el factor sorpresa: hi hauria sarau. Protegits rere una roca, va comunicar-li al Gianluca i van anar transmetent la informació per gestos a la resta de l’escamot que els seguia: calia estar preparats per rebre foc adversari.</p><p>El Marco va treure’s el casc. Va posar-lo al capdamunt d’una branca i va alçar-la per sobre de la roca. Al moment una ràfega de metralladora va saludar aquella aparició i el Marco va recuperar el casc ràpidament. Estava clar que els estaven esperant i que es defensarien amb tot el que tenien. </p><p>La segona parella i el sergent Basile, van poder fer l’última aproximació protegits del foc enemic i es van reunir amb el Marco i el Gianluca per decidir l’ofensiva final. De fons se seguia sentit el so eixordador de les detonacions que obligaven la majoria dels resistents a centrar l’atenció a la part davantera. Van calcular que pendents d’ells tindrien una o dues parelles. Això podien ser dues metralladores i dos fusells. Estava clar que el que havien de fer era dividir-se per augmentar les seves opcions de victòria. Per sort tenien contacte visual amb la resta de l’escamot, que estava un tros més avall i van poder coordinar l’atac.</p><p>Després d’un senyal, es mourien tots a la vegada. El sergent Basile dispararia des de sobre de la roca. El Marco i el Gianluca sortirien per l’esquerra. El Mauro i el Tomasso per la dreta. I la resta de l’escamot aprofitaria per avançar. Tots alhora. No podrien respondre aquesta ofensiva repartida en tants fronts i alguns d’ells aconseguirien el propòsit, del qual només els separaven uns metres.</p><p>Tots els homes estaven en màxima tensió, amb el fusell preparat per obrir foc a la que es moguessin i la mirada clavada en el sergent Basile que tenia una granada a la mà, preparat per llençar-la. Aquest seria el senyal. Quan la granada detonés, aprofitant el fum i el desconcert, tots sortirien disparant i es desplegarien tal i com havien previst. </p><p>El sergent va arrencar l’anella i va balancejar la granada enlaire una, dues i tres vegades. I a la tercera la va deixar anar. Un silenci de dos segons va seguir el vol de l’artefacte. Després va arribar l’explosió que va posar en marxa la coreografia.</p><p>El sergent Basile va començar a disparar des de dalt de la roca. Disparava quatre o cinc trets i es tornava a aixoplugar. Al cap d’uns segons repetia la seqüència i de seguida va poder veure que efectivament hi havia quatre homes pendents d’ells.</p><p>Paral·lelament, el Mauro i el Tomasso s’havien obert pas cap a la dreta, atraient el foc d’una de les metralladores. Van avançar ràpidament en ziga-zaga fins a zona segura i des d’allà fustigaven els soldats enemics amb ràfegues de trets.</p><p>Mentrestant, el Marco i el Gianluca havien zigzaguejat cap a l’esquerra, esquivant les bales, i des d’un lloc arrecerat anaven disparant a cor que vols perquè no tinguessin temps de descansar.</p><p>La segona part de l’escamot havia aprofitat el desconcert per avançar, però havia atret el foc de la segona metralladora, que havia tocat algú. Se sentien crits i gemecs de la part de baix.</p><p>Quan el Marco els va sentir va pensar dues coses. D’entrada, que mentre cridessin estaven vius. I la segona, que era el moment d’arriscar per poder-los salvar. Així doncs va mirar al Gianluca i es va produir aquell intercanvi de mirades sense paraules que era la confiança que necessitava per sentir-se invencible. Com la mà del pare que li aguantava la bicicleta i li garantia que no cauria.</p><p>Va sortir corrent i canviant constantment de direcció. Disparava sense poder apuntar però la intuïció i l’experiència dirigien els seus trets cap al lloc adequat, mentre sentia les ràfegues del seu amic rere seu que el protegien. Mica a mica va notar que el foc enemic anava minvant fins que va quedar totalment silenciat. Els trets que el seu escamot havia anat descarregant sense descans cap a l’objectiu havien anat fent diana fins a acabar amb els quatre homes que els disparaven. Ara, ja sense oposició, avançaven cap al niu de metralladores, disposats a conquerir-lo. Per la seva dreta va veure el Tomasso i el sergent Bassile, avançant amb energia per rematar la feina.</p><p>I llavors va girar un moment la vista enrere i va veure que la bicicleta anava sola, que seguia pedalant sense que ningú li aguantés el seient, que el cos del Gianluca jeia inert uns metres més avall. I amb unes llàgrimes de ràbia i dolor que començaven a obrir-se pas, però tota la confiança, va continuar avançant per acabar la missió.</p><p>Després ja recolliria una bala del Gianluca.</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-4614388398042279172023-09-06T00:36:00.004+02:002023-09-06T00:36:43.035+02:00"32 de març" (Xavier Bosch)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheGoPi_Jzf5e0QPsCSL9cXdyEbL6msB-8JiXAEhEfajcsIKJPjAzfhFNWp0shhAOA_KmhVFTgTYQ5W6X1kiBI304Yk4hmLynmQJnxacDdNwTXb4CztxlEBJ46bdCrY_LSoMNdnVsAPkZD6JI2UvWPRHGDTAWAzclNgPXjEw7GQRYDW-XI-pjmJ88OnJm0/s4624/IMG_20230905_165401.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheGoPi_Jzf5e0QPsCSL9cXdyEbL6msB-8JiXAEhEfajcsIKJPjAzfhFNWp0shhAOA_KmhVFTgTYQ5W6X1kiBI304Yk4hmLynmQJnxacDdNwTXb4CztxlEBJ46bdCrY_LSoMNdnVsAPkZD6JI2UvWPRHGDTAWAzclNgPXjEw7GQRYDW-XI-pjmJ88OnJm0/w300-h400/IMG_20230905_165401.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqgPqsfTvLjbCqPlpVZdwfbEpbtlvnaf8quRYTJTxkCNstZrXB5ZnGAxO3nAjmqxKFJg33dpKnJkWyg1XQ1V61dC9W7WHt1ZLJVjXF1HDjaLyhjVqA3-0C2ZRHvf1ulaB6nS7C1kcatmk8grC_XRGwN9zxOyvX1JoOtLN8kG5Gcxsr-a4vUY_BqfS0qgk/s4624/IMG_20230905_165422.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqgPqsfTvLjbCqPlpVZdwfbEpbtlvnaf8quRYTJTxkCNstZrXB5ZnGAxO3nAjmqxKFJg33dpKnJkWyg1XQ1V61dC9W7WHt1ZLJVjXF1HDjaLyhjVqA3-0C2ZRHvf1ulaB6nS7C1kcatmk8grC_XRGwN9zxOyvX1JoOtLN8kG5Gcxsr-a4vUY_BqfS0qgk/w300-h400/IMG_20230905_165422.jpg" width="300" /></a></div><div><br /></div><div>32 DE MARÇ</div><div>Xavier Bosch</div><div>Ed. Univers</div><div><br /></div><div>Xavier Bosch mai no falla. Escriu llibres gruixuts que no es fan llargs i aconsegueix endinsar-nos en històries rodones, precises i precioses on tot acaba encaixant.</div><div>En aquest cas la història passa a París on coincideixen la Barbara, venedora de drets literaris internacionals, i el Roger, fotògraf que li ocupa una habitació temporalment. Una nevada històrica els impedeix sortir de casa i provocarà que acabin explicant-se les vides i així descobrirem la principal protagonista, la Margaux. Ara és una àvia de vuitanta anys, però coneixerem com va viure la seva joventut en la París ocupada pels nazis.</div><div>L'amor com a única manera de superar el dolor per les ferides de la vida, un oboè i una enigmàtica foto ens mantindran viu l'interès fins a la última pàgina.</div>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-7085959687008122132023-09-03T11:45:00.000+02:002023-09-03T11:45:20.985+02:0050 contes<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP9yLjXR1JcWRzRLXkscK9o02OZb-EtpJbLFR-Kz1egS1ihCoNQtZ2A1va0jgpQFKhlsH_9AJ2Y16WJLqpaskKkj17W4mw_G-3n03NDGTJKYv9iwPNHk6eeV23All1BcntqsXnNdrGoDwyPIKMuwxkfaqcKz0K4fBXDKBije4WJM7Woep3xiuuJCAI4xY/s600/biblio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="600" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP9yLjXR1JcWRzRLXkscK9o02OZb-EtpJbLFR-Kz1egS1ihCoNQtZ2A1va0jgpQFKhlsH_9AJ2Y16WJLqpaskKkj17W4mw_G-3n03NDGTJKYv9iwPNHk6eeV23All1BcntqsXnNdrGoDwyPIKMuwxkfaqcKz0K4fBXDKBije4WJM7Woep3xiuuJCAI4xY/w400-h249/biblio.jpg" title="Façana de la biblioteca pública de Kansas City" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana de la biblioteca pública de Kansas City</td></tr></tbody></table><p>El conte que acabo de publicar aquest 1 de setembre és el que fa 50 des d'aquell "Setembre" del setembre del 2019... <b><u>4 anys publicant de manera mensual i ininterrompuda!</u></b></p><p>El número rodó sempre em provoca. Aturar-se. Mirar enrere. Somriure. Estic content d'aquesta constància, de com un primer conte em va esperonar primer a endegar el projecte "12 mesos, 12 contes" i després a continuar. Anar millorant, presentar-me a concursos, apuntar-me a cursos... <b><u>Penso que, quatre anys després, escric millor i penso que, en gran part, és gràcies als lectors als que atabalo mensualment i que de tant en tant em fan arribar la seva opinió, crítica i -sempre- escalf i ànims</u></b>.</p><p>Per això ara us demano:</p><p>1.- Voleu seguir rebent mensualment els contes? Segur que hi ha alguns que ja n'esteu tips, que potser no els llegiu mai i jo continuo castigant-vos amb la trames mensual. Ara és el moment. Podeu cancelar gratuïtament la subscripció ;-)</p><p>2.- Recordeu algun conte d'aquests 50 que us hagi agradat especialment?</p><p>3.- Em podeu dir alguna cosa de l'evolució dels contes? O el que més us agrada? O el que més us desagrada? </p><p>En fi, <b><u>qualsevol cosa que em digueu respecte d'aquests 4 anys de contes em farà molta il·lusió</u></b>.</p><p>I res més, deixo aquí els enllaços als 50 contes i us repeteixo les gràcies a tots aquells que em llegiu.</p><p style="text-align: center;">01.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" target="_blank">Setembre</a></p><p style="text-align: center;">02.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" target="_blank">Octubre</a></p><p style="text-align: center;">03.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" target="_blank">Novembre</a></p><p style="text-align: center;">04.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" target="_blank">Desembre</a></p><p style="text-align: center;">05.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" target="_blank">Gener</a></p><p style="text-align: center;">06.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" target="_blank">Febrer</a></p><p style="text-align: center;">07.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" target="_blank">Març</a></p><p style="text-align: center;">08.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" target="_blank">Abril</a></p><p style="text-align: center;">09.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" target="_blank">Maig</a></p><p style="text-align: center;">10.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" target="_blank">Juny</a></p><p style="text-align: center;">11.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" target="_blank">Juliol</a></p><p style="text-align: center;">12.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" target="_blank">Agost</a></p><p style="text-align: center;">13.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" target="_blank">Caixa</a></p><p style="text-align: center;">14.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" target="_blank">Reykjavik</a></p><p style="text-align: center;">15.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" target="_blank">Plastilina</a></p><p style="text-align: center;">16.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" target="_blank">Oliveres</a></p><p style="text-align: center;">17.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" target="_blank">Lennon</a></p><p style="text-align: center;">18.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" target="_blank">Arxipèlag</a></p><p style="text-align: center;">19.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" target="_blank">Pedalant</a></p><p style="text-align: center;">20.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" target="_blank">Cadaqués</a></p><p style="text-align: center;">21.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" target="_blank">Guitarrista</a></p><p style="text-align: center;">22.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" target="_blank">Felicitat</a></p><p style="text-align: center;">23.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" target="_blank">Valenta</a></p><p style="text-align: center;">24.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" target="_blank">Tramuntana</a></p><p style="text-align: center;">25.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" target="_blank">Telèfon</a></p><p style="text-align: center;">26.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" target="_blank">Atemptat</a></p><p style="text-align: center;">27.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" target="_blank">Castell de focs</a></p><p style="text-align: center;">28.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a></p><p style="text-align: center;">29.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a></p><p style="text-align: center;">30.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a></p><p style="text-align: center;">31.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a></p><p style="text-align: center;">32.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a></p><p style="text-align: center;">33.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a></p><p style="text-align: center;">34.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a></p><p style="text-align: center;">35.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a></p><p style="text-align: center;">36.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a></p><p style="text-align: center;">37.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a></p><p style="text-align: center;">38.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a></p><p style="text-align: center;">39.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a></p><p style="text-align: center;">40.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a></p><p style="text-align: center;">41.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a></p><p style="text-align: center;">42.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a></p><p style="text-align: center;">43.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a></p><p style="text-align: center;">44.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a></p><p style="text-align: center;">45.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a></p><p style="text-align: center;">46.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a></p><p style="text-align: center;">47.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a></p><p style="text-align: center;">48.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a></p><p style="text-align: center;">49.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/08/autoestop-conte.html" target="_blank">Autoestop</a></p><p style="text-align: center;">50.- <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/09/la-decisio-conte.html" target="_blank">La decisió</a></p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-12893598725437220002023-09-01T07:09:00.002+02:002023-10-14T21:11:44.492+02:00"La decisió" (conte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW4VJrBWJk9zFKeZUSKeXLP0oG_m1wpTlBLIcICQTVjzXXpyPSwvOTYbU81QIOaHiDFwLp0qmXuWzsaSCsF_4pvDl4_ZwmXi4zQlD51VvBrW1bLJQLmBaZN_l2eJdlfhJUUQ203R0KppLjMv3eGhx8DLVPnfUT6qujZO-hOxBlXpA3OPxSYO9N4iR8p3k/s880/50-decisio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="586" data-original-width="880" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW4VJrBWJk9zFKeZUSKeXLP0oG_m1wpTlBLIcICQTVjzXXpyPSwvOTYbU81QIOaHiDFwLp0qmXuWzsaSCsF_4pvDl4_ZwmXi4zQlD51VvBrW1bLJQLmBaZN_l2eJdlfhJUUQ203R0KppLjMv3eGhx8DLVPnfUT6qujZO-hOxBlXpA3OPxSYO9N4iR8p3k/w400-h266/50-decisio.jpg" width="400" /></a></div><p> Segueixo oferint-vos un conte mensual. <span style="text-align: justify;">Podeu recuperar els anteriors en els següents enllaços:</span></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="background-color: white; clear: both;"><span style="font-family: times;"><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/09/el-conte-de-setembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">setembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/10/el-conte-doctubre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">octubre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/11/el-conte-de-novembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">novembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/el-conte-de-desembre.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">desembre</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2019/12/conte-de-nadal.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Nadal</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/01/el-conte-de-gener.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">gener</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/02/el-conte-de-febrer.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">febrer</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/03/el-conte-de-marc.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">març</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/04/el-conte-dabril.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">abril</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/05/el-conte-de-maig.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;">maig</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="http://picalapica.blogspot.com/2020/06/el-conte-de-juny.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juny</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/07/el-conte-de-juliol.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">juliol</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/08/el-conte-dagost.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">agost</a><span style="text-align: justify;">, </span><a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/caixa-el-conte-descartat.html" style="color: #bb3300; text-align: justify;" target="_blank">Caixa</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/09/reykjavik-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Reykjavik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/11/plastilina-un-nou-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Plastilina</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/oliveres-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Oliveres</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2020/12/lennon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Lennon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/01/arxipelag-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Arxipèlag</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/02/pedalant-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Pedalant</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/cadaques-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Cadaqués</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/03/guitarrista-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Guitarrista</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/05/felicitat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Felicitat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/06/valenta-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Valenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/07/tramuntana-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Tramuntana</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/08/telefon-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Telèfon</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/09/atemptat-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Atemptat</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/10/castell-de-focs-conte.html" style="color: #bb3300;" target="_blank">Castell de focs</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/11/la-carretera-conte.html" target="_blank">La carretera</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2021/12/finestra-conte.html" target="_blank">Finestra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/01/piazzolla-conte.html" target="_blank">Piazzolla</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/02/sputnik-conte.html" target="_blank">Sputnik</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/03/voltor-conte.html" target="_blank">Voltor</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/04/nuvols-conte.html" target="_blank">Núvols</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/05/pluja-conte.html" target="_blank">Pluja</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/06/empenta-conte.html" target="_blank">Empenta</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/07/companyia-conte.html" target="_blank">Companyia</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/08/paris-conte.html" target="_blank">París</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/09/nocturn-conte.html" target="_blank">Nocturn</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/10/itv-conte.html" target="_blank">ITV</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/11/males-herbes-conte.html" target="_blank">Males herbes</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2022/12/ella-conte.html" target="_blank">"Ella"</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/01/parquing-conte.html" target="_blank">Pàrquing</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/02/paura-conte.html" target="_blank">Paüra</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/03/cicatriu-conte.html" target="_blank">Cicatriu</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/04/juguem-conte.html" target="_blank">Juguem?</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/05/atzar-conte.html" target="_blank">Atzar</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/06/vocacio-conte.html" target="_blank">Vocació</a>, <a href="https://picalapica.blogspot.com/2023/07/pessigolles-conte.html" target="_blank">Pessigolles</a>, Autoestop.<span style="text-align: justify;">..</span></span></div><p style="background-color: white;"></p><p><span style="background-color: white; font-family: times; text-align: justify;">Espero que us agradi!</span> </p><p style="text-align: center;"><b><u>LA DECISIÓ</u></b></p><p>Em vaig tornar volcà.</p><p>No em considero especialment irritable, però tothom té un límit. O un mal moment. I aquell dia vaig entrar en erupció. Segurament no em va dir res gaire diferent del que m’havia dit altres vegades. No m’agradava que m’ho digués, però normalment comptava fins a deu, respirava i no entrava a discutir. Res d’extraordinari, les mateixes merdes que es deuen tirar en cara totes les parelles quan els anys de convivència fan que no suportis les manies de l’altre. Per què has dit el que has dit? Per què has fet el que has fet? O per què no ho has fet? Que la pots cagar per acció o per omissió. No hi ha mai escapatòria. I els “tu sempre” i els “tu mai” com acusacions absolutes que quedarien ressonant dins del cervell si no fos que decidia inhibir aquella freqüència.</p><p>Sempre hi ha coses de la parella que no t’agraden, però t’hi adaptes i fas una crosta prou gruixuda com per no notar la picor. Per això quan et tiren en cara alguna cosa semblant al que tu t’esforces a tolerar, no pots evitar un punt d’indignació. Malgrat tot, et reprimeixes perquè saps que així és la convivència i que ningú no és perfecte. I si ens haguéssim d’ofendre per cada comentari desafortunat, seria impossible tirar-la endavant.</p><p>Però aquell dia no vaig poder. O no vaig voler. Devia haver tingut un mal dia. Devia estar més sensible... Què sé jo! Però recordo perfectament la seva cara de sorpresa i astorament quan va veure que jo, en comptes de callar i encaixar com sempre, aixecava la veu i començava a vomitar la merda que m’havia empassat durant anys. Com si fos un text que portés assajat. Rebatent. Atacant. I al final cridant que ja en tenia prou i marxant escales avall amb un cop de porta.</p><p>Mentre sortia de casa, el cap em rodava. Era una situació nova, un terreny totalment inexplorat i feia por obrir camí en el buit. Però no vaig voler recular i buscar una pista per fer un aterratge d’emergència. Tota la vida havia aguantat. Ara tocava explotar i que passés el que hagués de passar.</p><p>Vaig agafar el cotxe i vaig començar a conduir sense rumb, només allunyant-me de l’epicentre on havia esclatat tot. Posant distància entre el focus inicial del terratrèmol i el meu esperit agitat, com si estigués escapant d’un tsunami que m’encalçava, però que encara no m’havia engolit.</p><p>Vaig acabar en un bar de carretera on mai abans no m’havia aturat i vaig voler anestesiar-me amb alcohol. Tenien el meu bourbon preferit i vaig començar a demanar que m’omplissin el got, al mateix ritme que el buidava. Els primers els vaig engolir de pressa i en silenci, només observant la decoració del local i els quatre desgraciats que el compartíem. </p><p>El cambrer, que dominava una barra semicircular on el podien atacar per davant i per darrere, era prim i més gran que jo. Devia rondar la seixantena, però es conservava bé. Ben afaitat, amb un cabell ben negre i un punt greixós, amb la ratlla al costat. Armilla negra. Llacet de coll. Camisa blanca. Mirada pendent de tot, però sense atabalar, esperant discretament que es requerissin els seus serveis. La veterania era un grau que portava amb elegància.</p><p>A l’altre cantó de la barra, hi havia una dona a qui de tant en tant mirava de reüll, intentant esbrinar si era una clienta o una treballadora sexual que en qualsevol moment s’acostaria a oferir-me els seus serveis. Podia ser de la meva edat, però feia més goig que jo. Cabell curt escalat, rosseta, ben maquillada i vestit entalladet amb una bona pitrera. Quan es va aixecar cap a la màquina de tabac li vaig veure unes cames ben maques que morien fent equilibris sobre uns llargs talons.</p><p>Per arribar a la barra havia passat entre una desena de taules rodones buides. Cadascuna amb un petit llum just al centre, ridículament encès. A la dreta de la porta d’entrada, un home gran em donava l’esquena, concentrat en una màquina vella. Des de la meva posició no distingia si era de les del milió per anar empenyent una bola amunt i evitar que caigués o d’un altre tipus. Només li veia l’esquena i un tros del perfil quan es girava. Duia cabells i barba blancs, ulleres de pasta negra, botes, texans i una jaqueta de pell marró d’aquelles de l’oest americà amb serrells. Semblava que hagués de tenir aparcada una Harley Davidson a fora.</p><p>La tarda s’anava apagant i aviat s’encendrien els llums de neó que potser atraurien més parroquians, però de moment només érem aquelles quatre ànimes solitàries. I a mi el bourbon em començava a desfer el nus de la llengua.</p><p>- Hi ha ben poca gent aquí, no? -vaig dir per trencar el gel.</p><p>- D’aquí a una estona potser s’animarà.</p><p>- Vols dir? Segur que, si estigués bé, no hauria entrat mai aquí.</p><p>Vaig llençar l’ham per veure si el cambrer picava i s’interessava pel que em passava. Però era massa discret i va restar en silenci, netejant un got amb plena dedicació.</p><p>- Com et dius? -vaig demanar-li, buscant més proximitat.</p><p>- Em diuen Freddie -va contestar amb un punt de timidesa.</p><p>- Freddie? -vaig repetir amb incredulitat. No feia cara de dir-se així, però llavors vaig pensar que en un lloc com aquell potser ningú no deia el seu nom real i vaig inventar-me’n un per a mi-. Molt de gust, Freddie. Jo em dic Narcís.</p><p>- Encantat -va contestar amb certa incomoditat, com si dubtés si havia de donar-me la mà.</p><p>- Freddie, saps per què soc aquí a aquesta hora de la tarda? És clar que no ho saps. Però jo t’ho explicaré. Acabo de fotre el camp de casa. N’estic fins al capdamunt de la meva dona. Posa’m un altre bourbon, que t’ho explico.</p><p>- Narcís, està bevent molt. Vol dir que no se li posarà malament?</p><p>- Per favor! Tu també, Freddie? Només falta que tu també em diguis què puc fer i què no! -vaig saltar enfadat-. No he marxat de casa perquè ara tu em diguis que no puc beure. Posa’m un altre bourbon i escolta el meu rotllo de borratxo, com un bon cambrer.</p><p>- Com vulgui, no em vull ficar on no em demanen -i va omplir-li el got de glaçons abans d’abocar-hi l’alcohol.</p><p>Mentre em servia el quart got, vaig aclucar els ulls per calcular el temps que portava amb la Consol.</p><p>- Catorze anys de casats. I abans cinc i mig de festeig. Gairebé vint anys al seu costat i em sembla que ja en tinc prou.</p><p>Mentre parlava, la dona de l’altre cantó de la barra va fer un acostament estratègic i es va asseure a només tres tamborets de mi.</p><p>- Freddie! -vaig xiuxiuejar, reclamant la seva atenció perquè s’acostés i pogués demanar-li una cosa a cau d’orella-. Aquesta treballa aquí o és una clienta?</p><p>- Treballa aquí -va contestar-me amb el mateix to amb el que jo li havia parlat-. Es diu Saray.</p><p>Vaig assentir amb una inclinació de cap i li vaig picar l’ullet. M’agradava la complicitat que s’havia establert entre nosaltres.</p><p>- Gairebé vint anys i em sembla que a aquestes alçades les coses ja no canviaran. No li està bé res del que faig. Tot el dia rondina i es queixa. Ja n’estic fart.</p><p>- Si han discutit no és un bon moment per prendre decisions.</p><p>- Potser no, tot i que la decisió no és d’un dia. És un got que s’ha anat omplint i omplint des de fa molts anys. I jo he anat aguantant i aguantant, esperant si les coses milloraven. Però tot segueix igual i veig que no canviarà mai. De fet, podria aguantar tota la vida, saps? Però encara soc jove i potser em mereixo alguna cosa millor... Crec que ja no vull continuar.</p><p>- Potser demà, quan hagin passat unes hores, ho veu diferent...</p><p>- Que el sents, Saray? -vaig adreçar-me per primer cop a la meva veïna de barra-. Ara no sé si és un cambrer o un... com ne diuen d’això? Un coach!</p><p>- És un bon home, el Freddie. Però pels consells que ara necessites t’anirà millor el Llorenç.</p><p>I va assenyalar l’home de cabell blanc de la màquina. Jo vaig començar a passar la mirada de l’un a l’altre i al final vaig esclafir en una rialla una mica descontrolada.</p><p>- Però... on collons m’he fotut? Això és un gabinet psicològic, una clínica d’autoajuda o què carai és? Un vell motero, un cambrer i una... -i aquí em vaig aturar, reprimint l’instint inicial de dir “puta” perquè no em va semblar correcte.</p><p>La Saray se’m va quedar mirant, dura, com si em desafiés a acabar la frase. I així vaig fer-ho:</p><p>- Tres llops solitaris sembla que reuniu més saviesa de la que jo podria absorbir i m’arreglareu la vida. Voleu fer de mediadors entre la meva dona i jo? De part de qui esteu?</p><p>El Freddie no va dir res i es va concentrar a alinear obsessivament les ampolles de l’expositor. La Saray va guanyar l’espai que ens separava i va seure al tamboret del meu costat. Em va posar la mà sobre la cuixa i em va provocar un espasme instantani. Va reclamar la meva mirada i amb un somriure franc em va dir:</p><p>- Ves a parlar amb el Llorenç. I si no t’agrada el que et diu, sempre pots tornar amb mi i provem un altre tipus de teràpia -i va acabar la frase movent els dits índex i el del mig com si fossin cames avançant cap a la meva bragueta. Però abans d’arribar a l’objectiu, em va donar un copet amable a la cama i es va retirar cap a la seva posició inicial a l’altre cantó de la barra.</p><p>On carai m’havia ficat? El Freddie va acostar-se cap a la Saray i li va preparar una copa. M’havien deixat sol i no vaig poder evitar llençar la mirada cap al tal Llorenç. Definitivament me l’imaginava amb un casc antic de moto, d’aquells que portaven unes ulleres grosses per sobre. De sobte va girar-se cap a mi. No hi havia res en el seu gest que em pressionés, però vaig sentir la necessitat d’acostar-m’hi. Vaig treure el cul del tamboret i vaig anar-hi.</p><p>- Ho he sentit tot, Narcís, no hi ha gaire soroll al local.</p><p>- Vas per feina, Llorenç. El Freddie i la Saray et tenen en molt bon concepte i diuen que m’anirà bé escoltar-te.</p><p>- Ha, ha, ha -va riure satisfet i amb els ulls clucs-. Fa temps que ens coneixem tots aquí. I n’han passat molts que estaven com tu estàs ara?</p><p>- I tens la solució màgica? </p><p>- Màgica no ho sé, però sí que tinc la solució -i va passar la mà per sobre de la pantalla de la màquina, com si l’acaronés.</p><p>Per primer cop m’hi vaig fixar. Tenia una pantalla vertical superior que, amb tipografia de còmic, formava la frase “TU DECIDEIXES”. A la part horitzontal hi havia com una mena de laberint amb mil possibles camins que no semblaven tenir sortida, tot i que segurament algun devia ser el bo. Sota aquest laberint, hi havia una ranura per tirar-hi una moneda i, a cada costat, les siluetes dels palmells, que convidaven a posar-hi les mans a sobre. Al costat de cada palmell, un polsador. El de l’esquerra, de color vermell. El de la dreta, verd.</p><p>- Vint anys de relació, eh? -va engegar el tal Llorenç, com si ens coneguéssim de tota la vida-. Fills?</p><p>Vaig dubtar un moment abans de contestar. Havia d’explicar-li la meva vida a aquell desconegut? No necessitava cap sermó si el que volia era liquidar la relació amb la Consol i alliberar-me d’aquella rutina de retrets i males cares en què s’havia convertit la nostra convivència. Però alguna cosa m’empenyia a xerrar amb aquell home. Potser era el seu aspecte venerable, de cap de la tribu. O potser eren els quatre gots de whisky que havia trascolat i em tenien en una mena d’estat boirós on tot fluïa.</p><p>- Un fill. En Bernat. Tretze anys.</p><p>- Té els quatre avis vius, en Bernat? -aquella pregunta em va descol·locar totalment, però se’m va fer agradable pensar en ells i vaig començar un monòleg en veu alta.</p><p>- El meu pare va morir fa deu anys, quan el Bernat era molt petit. Va ser un càncer malparit que va treballar molt de pressa. Al febrer li van diagnosticar i a l’octubre l’enterràvem. La meva mare és viva, però té un Alzheimer molt avançat. Està en una residència i ja no coneix ningú. Els sogres van tenir un accident de cotxe fa tres anys: la iaia va morir a l’acte i l’avi va quedar en cadira de rodes, però te el cap clar. O sigui que el Bernat té dos avis vius...o un i mig perquè la meva mare és com si no hi fos tota.</p><p>- El Bernat ha tingut algun problema de salut seriós al llarg de la seva vida?</p><p>Aquell home no deixava de sorprendre’m. Havia de mirar al meu voltant per assegurar-me que no estava a la consulta d’un psicòleg o en una broma de càmera oculta. Però no, estava en un bar de carretera. La barra, plena d’ampolles i, per les parets, reproduccions en llauna d’anuncis de carretera desgastats (de begudes, de gasolina, de pneumàtics...), un crani d’alguna mena de brau o búfal amb unes banyes enormes, un banjo i unes quantes fotos en blanc i negre de cantants i músics que devien ser famosos entre els entesos del gènere.</p><p>Vaig tornar a mirar el Llorenç i vaig recordar la pregunta.</p><p>- Quan tenia sis anys vam notar que es cansava molt quan feia esport. Vam portar-lo al metge i li van detectar una insuficiència renal que es va anar agreujant i va acabar necessitant un transplantament. Va estar uns mesos ingressat en un estat molt greu fins que va sortir un donant compatible i van poder fer-li. Després es va recuperar molt bé, però vam passar una temporada molt dolenta.</p><p>M’escoltava amb atenció plena, anava assentint o adequant els gestos de la cara a la intensitat del que jo li explicava. Em sentia molt a gust explicant-li la meva vida a aquell home. Suposo que si no m’hagués pres quatre bourbons no estaria tan comunicatiu, però, donades les circumstàncies, no se’m feia gens estrany explicar-li coses tan personals a aquell avi.</p><p>- A què us dediqueu els pares del Bernat?</p><p>- La Consol és secretària d’un dentista. Jo soc fisioterapeuta.</p><p>- I han anat sempre bé les feines?</p><p>Vaig rumiar un moment. A aquelles alçades ja havia entrat en el joc i tot ho trobava natural, malgrat que res no ho era. Vaig capbussar-me en la memòria per recordar les nostres vides laborals. La Consol sempre havia treballat amb el dentista. La van agafar de ben joveneta perquè era un amic dels seus pares i mai no havia tingut cap entrebanc. </p><p>En canvi, jo no feia tants anys que treballava com a fisioterapeuta. Havia deixat els estudis i havia entrat en una fàbrica per fer diners, comprar el pis i casar-nos. Però després vaig veure que se’m donava bé fer massatges i vaig començar a fer algun curset i a tractar alguns amics en les hores lliures. El boca-orella va funcionar i cada vegada tenia l’agenda més plena i anava de cul combinant-ho amb la fàbrica, fins que em vaig plantejar deixar-la, reorientar la meva vida i dedicar-me només als massatges. Vaig anar-me formant, mentre seguia rebent clients de manera amateur, fins que vaig acabar la carrera. Llavors vaig muntar l’estudi on, des de feia ja cinc anys, treballava de fisioterapeuta, amb el títol oficial penjat a la paret.</p><p>Tot això vaig explicar-li al Llorenç, que m’escoltava amb interès. Quan vaig acabar, vam quedar tots dos en silenci. M’estava agradant repassar la meva vida i em sabia greu que ja s’hagués acabat.</p><p>- Ja està? -vaig demanar-li amb desil·lusió.</p><p>- Noo. Per què has entrat aquí? Vols deixar la teva dona, ja n’estàs tip d’aguantar... Què és tot això que va tan malament i no té solució?</p><p>Reconec que en un primer moment em vaig sentir allunyat de l’home que havia entrat enfurismat després de marxar de casa amb un cop de porta. Però així que vaig recordar-ho, les sensacions van rebrotar amb facilitat. Tenia un catàleg tan llarg de retrets, que de seguida em van anar venint a la memòria. Les discussions eren contínues i feia molt que no quedava res dels sentiments que ens havien empès a començar una vida en comú.</p><p>- És tot. Ha arribat un moment en què no troba bé res del que faig. I de fet a mi també em molesten moltes de les coses que fa ella. Des que arriba a casa, tot són retrets: què fas aquí al sofà? Ja s’ha dutxat el Bernat? Has buidat el rentaplats? Ara has comprat llet? Però si jo ahir ja en vaig comprar un pack de sis... Abaixa el volum de la tele, que estàs sord? </p><p>Vaig fer una pausa per si hi havia més preguntes, però com que ell no va dir res, vaig continuar repassant el mostrari.</p><p>- És que no ens posem d’acord en res. Fins i tot el paper del vàter el posem diferent! Quan parlem de l’educació del Bernat també mostrem sempre criteris diferents. Si jo soc més permissiu, ella creu que s’hauria de lligar més curt. Però llavors si jo un dia el castigo per alguna cosa, ella diu que no n’hi ha per tant i li aixeca el càstig. I com més va, més irreconciliables són les postures. Abans, intentava dialogar amb ella, explicar-li el que no veia bé, intentar arribar a un acord. Però és impossible. Ella només veu la seva i no es mou d’allà. He acabat per no discutir i simplement callar i girar cua. Però llavors s’enfada perquè no li dic res. Sempre està buscant el conflicte.</p><p>Em vaig notar la boca seca de tant parlar i vaig girar la vista cap a la barra per buscar el meu got, però el Llorenç va assenyalar-me’l sobre la màquina. No recordava haver-lo portat cap allà, però no podia pas estar-ne segur després d’haver begut tant. Vaig fer un llarg glop d’una beguda que pràcticament ja només era aigua freda amb un llunyà regust de bourbon. Però, com que tenia set, ja em va anar bé i vaig reprendre el fil.</p><p>- Sempre hi ha discussions i diferències de criteri en totes les parelles. Ho sé. Però almenys de tant en tant també hi ha bons moments que compensen i donen motius per continuar. En el meu cas... tiro la vista enrere i em costa trobar un dia bo en els últims mesos. Un dia que haguem estat xerrant i rient, que haguem acabat ni que sigui amb petons i abraçades. És que cada vegada és pitjor i no hi ha cap indici que permeti tenir esperances que pugui millorar. Crec que, si ens separem, tots estarem millor. Potser al principi no, potser serà difícil acostumar-nos-hi i aprendre a tenir una relació diferent. Però, a la llarga, estic convençut que tots estarem millor que ara.</p><p>I vaig callar.</p><p>Tenia la sensació que ja li havia explicat tot i em sentia com si estigués davant d’un oracle misteriós que em donaria la resposta que necessitava escoltar. Com si ja no estigués en un bar de carretera que, per cert, seguia igual de buit que quan hi havia entrat.</p><p>- Ja has vist el nom de la màquina. Ara tens l’oportunitat de prendre la decisió. El que decideixis estarà bé. I, sobretot, és el que passarà. No tinguis por: no et faràs enrere, no et faran canviar d’idea. Ara és el moment.</p><p>M’ho creia. Aquell home m’havia suggestionat de tal manera que podria oferir-me una enciclopèdia o una assegurança de vida i jo li compraria. Em generava una confiança absoluta: estava a les seves mans.</p><p>- T’hauràs de posar davant de la màquina amb els palmells sobre les siluetes de les mans. Notaràs coses. Sensacions. Com pessigolles, fred, calor... No tinguis pressa. Nota què és el que et transmeten les mans. En acabat hauràs de prémer un dels dos polsadors. No pateixis. Sabràs quan i sabràs quin. Si prems el vermell, trencaràs amb la teva dona i tot anirà bé. Si prems el verd, continuaràs amb ella i tot anirà bé. No hi ha males decisions. Estàs a punt?</p><p>Que fàcil semblava tot, explicat per aquell home. Em sentia en bones mans i només em va venir al cap una pregunta:</p><p>- I la moneda?</p><p>Ell va somriure i em va posar una mà darrera de l’orella, d’on en va aparèixer una, màgicament.</p><p>- Aquí la tens.</p><p>Quan vaig tenir-la als dits, de cop vaig sentir una enorme responsabilitat. Quan acabés tot el procés que m’havia explicat el Llorenç, prendria una decisió que decantaria el meu futur de manera definitiva. Fins ara podia parlar-ne i queixar-me, però seguia tenint tots els camins oberts. Des del moment que premés un dels dos polsadors, ja només hi hauria un camí. I això, que d’una banda podia ser positiu i desencallar aquella situació feixuga, de l’altra em generava molta pressió.</p><p>Vaig fer intenció de posar-la a la ranura i el vell barbut em va aturar, reclamant-me la màxima atenció.</p><p>- Sobretot: no et precipitis. Quan arribi el moment de prémer un polsador, ho sabràs.</p><p>Vaig assentir. Vaig introduir la moneda i vaig col·locar les mans sobre les siluetes.</p><p>Sense que ningú hagués de dir-me res, vaig tancar els ulls per notar millor les sensacions i de seguida vaig sentir un pessigolleig a la mà esquerra. Va començar com un formigueig més intens i, a mesura que s’alentia, va començar-lo a acompanyar una sensació de fred. Al mateix temps, pel meu cap van començar a passar, cada cop més de pressa, imatges de les mil i una discussions que havíem tingut la Consol i jo al llarg del temps. Eren primers plans de la seva cara de pomes agres quan em retreia coses, acompanyades d’algunes frases estrella que quedaven ressonant com si dins del meu cap hi hagués reverberació: “...<i>sempre fas el mateix</i>...”, “...<i>que parlo per les parets?</i>”, “...<i>Òstia puta, nen, t’hi has ben lluït</i>...”, “...<i>però no et preocupis, tu a la teva</i>...”. </p><p>De mica en mica, els primers plans de la seva cara es van anar alternant amb els de la meva quan premia fort els llavis per no dir res o sortia de l’habitació per allunyar-me del conflicte. I vaig començar a sentir dins meu, de manera clara i intensa, la sensació de tristesa, que sempre era la primera, i com anava derivant en incomprensió, decepció i, finalment, ràbia. A mesura que aquest còctel de sentiments m’inundava, el fred de la mà s’accentuava i notava com agulles que se’m clavaven als capcirons dels dits. En el llindar del dolor, les sensacions anaven pujant i vaig començar-me a plantejar si era un senyal per retirar la mà, però llavors va semblar que el fred s’estabilitzava i començava a notar una lleugera escalfor a la dreta.</p><p>El Llorenç m’havia insistit que no em precipités i aquell inici d’escalforeta era un senyal que allò encara no havia acabat. Les imatges de les males cares de les nostres discussions de parella van anar-se cobrint d’una mena de boira que es va anar esvaint mentre sonava una melodia de guitarra que no havia escoltat mai. Era com una mena de compàs de quatre per quatre, però sincopat i encadenava una roda de quatre acords que desprenia bones vibracions.</p><p>Sobre aquella música de fons, van començar a passar imatges de la nostra vida en comú en ordre cronològic. La Consol i jo en aquell ball al càmping, quan vam començar a sortir; les caminades pel bosc que acabàvem en un banc des d’on veiem la posta de sol; moments de sexe i passió, quan encara no teníem un pis propi per gaudir-les i havíem d’aprofitar el seient de darrere del cotxe o moments d’intimitat en els pisos dels pares, pendents de qualsevol soroll... Vaig notar un somriure relaxat i una escalfor somorta a la mà, com si fos d’unes brases que ja no estaven vermelles, però de les quals encara en sortia una escalforeta ben agradable.</p><p>Llavors vaig veure imatges del nostre casament i el viatge de nuvis a Berlín. Rialles. Pessigolles. Somriures. Complicitat. Projectes. Tots els records d’aquella època eren agraïts i portaven un perfum encisador que no embafava.</p><p>Els ulls se’m van humitejar quan va aparèixer per primer cop el Bernat, el dia del seu naixement. El tenia als braços, amb la gorreta i aquella fragilitat, davant de la qual jo em sentia un superheroi. Aquell fill tan desitjat ens va omplir de felicitat i d’amor i ens va donar la millor temporada, fins que al cap de tres anys el meu pare es va posar malalt i en pocs mesos va morir.</p><p>Però les imatges que compareixien als meus pensaments no eren les del dolor per la pèrdua, sinó unes que em van fer posar la pell de gallina. La Consol abraçant-me quan jo em desmuntava veient com el meu pare es fonia a passes agegantades; la Consol portant-me el Bernat al llit i tots dos omplint-me de petons quan més ho necessitava; la Consol fent-se càrrec del nen, de la casa i de tot perquè jo no estava per res; la Consol donant-me la mà i acaronant-me el dit polze durant el funeral del meu pare i estant pendent de mi en tot moment fins que vaig començar a remuntar. I animant-me a deixar la fàbrica per estudiar fisioteràpia, sempre positiva, aportant solucions per espantar tots els núvols negres que jo posava sobre la taula, incapaç de veure que allò podia sortir bé.</p><p>Feia temps que no pensava en aquella etapa i, fent-ho, em va semblar que el fred de la mà esquerra s’anava esmorteint per moments, mentre que les brases de la dreta es removien i recuperaven caliu.</p><p>I llavors van arribar els records de la malaltia del Bernat. Les repetides visites sense trobar què li passava, mentre el vèiem cada vegada més dèbil i cansat. Les converses al llit, incapaços d’agafar el son, compartint les preocupacions i els neguits, animant-nos l’un a l’altre, disfressant les nostres pors per no encomanar-nos-les. El diagnòstic, com un cop de mall i el terror de la paraula “transplantament”, associat a un macabre compte enrere del que volíem escapar. Les llàgrimes i les abraçades quan vam rebre la trucada que ens anunciava un donant; el còctel de por i esperança que ens paixíem l’un a l’altre; les nits d’hospital on cada cop que ens despertàvem la mirada anava a la pantalla on estava endollat el nostre fill per comprovar que tot seguia al seu lloc i encara hi havia partida. Aquells mesos ens van unir i en vam sortir plens d’esgarrinxades, però més forts que mai. Com es podia haver torçat tot després d’aquella prova de foc?</p><p>Reviure aquells moments tan difícils em feia recordar les raons per les quals érem una parella i una família, tot el que teníem en comú, tot el que havíem lluitat i havíem aconseguit. L’escalfor de la mà dreta pujava de temperatura per moments.</p><p>I llavors vaig veure els somriures cansats de la Consol, quan jo estava estudiant l’últim any de fisioteràpia i tenia els exàmens, les seves paraules d’ànim, el val que em feia cada cop que acabava un semestre: “Val per un sopar romàntic per celebrar les bones notes”. I deixàvem el Bernat amb els seus pares i gaudíem d’una vetllada reposada i acabàvem al llit, recordant-nos que ens estimàvem.</p><p>Ens estimàvem!</p><p>Aquesta imatge s’obria pas entre els meus pensaments, entremig de totes aquelles cares i paraules desagradables de les nostres discussions. A la mà esquerra ja no sentia pràcticament fred, només una certa insensibilitat, com el formigueig de quan se t’adorm una cama.</p><p>I llavors van venir flaixos de quan vaig obrir l’estudi. La il·lusió amb la qual vam triar els mobles i el color de les parets, amb la Consol implicant-se en tot, com si fos un projecte tant seu com meu. I la nit abans de rebre els primers clients, com li vaig fer a ella un massatge ben especial, que vam acabar traslladant a l’habitació, de puntetes, intentant que no es despertés el Bernat.</p><p>La música seguia acompanyant tota la desfilada d’imatges i sensacions i en aquell moment van arribar els plors terribles de la Consol quan va saber que els seus pares havien tingut l’accident. La mort de la seva mare li va arrabassar l’alegria. Jo vaig intentar estar a l’alçada i ella va intentar passar pàgina, però allò va ser una patacada molt forta per a tots i potser no ho vam saber fer prou bé. Des de llavors ens havia costat recuperar tot allò bo que havíem construït i vaig percebre moments d’allunyament en què cadascun intentàvem deixar l’espai que pensàvem que l’altre necessitava. I el Bernat creixent i tornant-se més rebel i generant més discussions a casa. I tots cada cop més nerviosos. I la Consol cuidant del pare. I jo cada cop amb més clients.</p><p>Altre cop va aparèixer la boira enduent-se totes les imatges i va quedar només la música de fons. I llavors vaig notar pessigolles a les dues mans, com si s’estiguessin calibrant les sensacions tèrmiques, com si busqués la mitjana de tota la fredor que havia sentit a la mà esquerra i la de tota l’escalfor de la dreta.</p><p>Alguna cosa em va empènyer a obrir els ulls i el primer que vaig veure era que el local estava completament buit i en silenci. I a la màquina de decidir els dos polsadors feien pampallugues, com si em convidessin a préme’ls. Vaig sentir que havia arribat el moment.</p><p>Vaig cloure els ulls per darrera vegada i vaig adonar-me que la balança estava clarament decantada, que tot el que havíem viscut i compartit amb la Consol era molt més intens i valuós que el que ens separava i, sense dubtar-ho, vaig prémer el botó verd.</p><p>Volia continuar. Volia lluitar per recuperar tot el que de bo havíem construït al llarg dels anys.</p><p>Tan bon punt vaig prémer el botó verd, va ser com si es desfés un encanteri i de cop em vaig trobar en un local ple de gent i soroll. La Saray em va somriure, quan la vaig veure coquetejant amb un client que semblava que havia begut massa. El Freddie també, mentre anava servint copes a les set o vuit persones que tenia assegudes en els tamborets de la seva barra. I el Llorenç, des d’un petit escenari davant de les taules rodones plenes de gent, guitarra en mà, cantant una balada country que vaig reconèixer perfectament: era la banda sonora que havia acompanyat els meus pensaments mentre decidia quin botó havia de pitjar.</p><p>Res no tenia sentit, però tot encaixava i vaig sortir del local per tornar a casa.</p><p><br /></p><p>D’això ja en fa cinc anys i avui aquest record m’ha despertat en plena nit. Estiro la mà cap a l’altre cantó del llit i topo amb l’esquena de la Consol. M’hi apropo. L’oloro. Li faig un petó i penso que vaig prendre la decisió correcta.</p><p></p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-64668519525308237922023-08-30T13:41:00.004+02:002023-08-30T13:41:55.089+02:00"Un cor massa gran" (Eider Rodríguez)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRh3gZGYduCzSulR0vCFs6-VzKIuXiRv1rQA9IodbBJCHwo8t8MqDE5q0YK4jnx_cR_hAck8d97hAl7-5LGvCWaF1jmuuFuv4girz2FHO9Mi3TGDUlw0kyZKUosr3Rka7rXVyLjD9xPZF0oHHA57XQ8SWZGjpH9UNnFOwgLzXg4ppVdVGe6LYll8MkKK4/s4624/IMG_20230830_125955.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRh3gZGYduCzSulR0vCFs6-VzKIuXiRv1rQA9IodbBJCHwo8t8MqDE5q0YK4jnx_cR_hAck8d97hAl7-5LGvCWaF1jmuuFuv4girz2FHO9Mi3TGDUlw0kyZKUosr3Rka7rXVyLjD9xPZF0oHHA57XQ8SWZGjpH9UNnFOwgLzXg4ppVdVGe6LYll8MkKK4/w300-h400/IMG_20230830_125955.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><p>UN COR MASSA GRAN</p><p>Eider Rodríguez</p><p>Edicions del Periscopi</p><p><br /></p><p>Aquest recull de contes també va ser recomanació del meu profe del curs d'escriptura. Per tant, solvència contrastada i qualitat garantida. </p><p>Escriptura precisa, detallada, intensa; personatges molt ben treballats; històries interessants, sempre amb un punt sòrdid, infeliç, dolorós, traumàtic, misteriós... sempre ambientades al País Basc.</p><p>Alguns dels contes m'han agradar força, però alguns no tant perquè no els veig un final conclusiu, com si l'autora insinués el que podria haver passat i em fes l'ullet perquè jo completés el trencaclosques. I això que molts lloen com a senyal de qualitat, intel·ligència, subtilesa i complicitat amb el lector, a mi em deixa un punt insatisfet i amb cara de tonto. Potser perquè soc un lector mandrós o perquè llegeixo massa de pressa i hi ha detalls que em passen per alt, però prefereixo quan tot queda clar i tota la cera està a l'altar.</p><p>Però això ja és qüestió de gustos i jo només us deixo la meva opinió subjectiva.</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-2218705101213637232023-08-30T08:58:00.001+02:002023-08-30T08:58:38.993+02:00"Miro i callo" (poema)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrAYnnMH11deevfia9IOzd5dhKd3x-_Ip3sHLoOxXaYwcs29_5UaLbJS9AA7T4N_VntQYJudO8y7So0w1l_RHQaLg_r4YyE1uum1bUN6_7svF9TmKHFaN1AXVLFCIYLRiWrP8VlROKxmZ1WNX08HuVH0JkmpZfnpvVa-ZsxzYuGCJcCcUnDYMbRpqFv4s/s4624/IMG_20230828_081043.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrAYnnMH11deevfia9IOzd5dhKd3x-_Ip3sHLoOxXaYwcs29_5UaLbJS9AA7T4N_VntQYJudO8y7So0w1l_RHQaLg_r4YyE1uum1bUN6_7svF9TmKHFaN1AXVLFCIYLRiWrP8VlROKxmZ1WNX08HuVH0JkmpZfnpvVa-ZsxzYuGCJcCcUnDYMbRpqFv4s/w400-h300/IMG_20230828_081043.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p>MIRO I CALLO</p><p><br /></p><p>Si demà em respon silenci</p><p>quan busqui el brogit del mar</p><p>i el verd brut dels eixuts boscos</p><p>mentre cerqui el blau salat,</p><p>és que avui és l'últim dia.</p><p>Deixa-me'l aprofitar.</p><p><br /></p><p>Miro. Em vessa la mirada</p><p>de les onades ballant</p><p>aquest últim vals agònic,</p><p>tots dos sols, aliens al món.</p><p>I la mà es queda aturada</p><p>perquè no ho vol constatar.</p><p><br /></p><p>Callo. Mato les paraules</p><p>per tornar-les a enterrar</p><p>sota la sorra, a la platja,</p><p>on res no ha de germinar,</p><p>però, ben segur, d'aquí a uns mesos</p><p>les podré recuperar.</p><p><br /></p><p>Miro i callo. Paladejo</p><p>les darreres sensacions,</p><p>el res que és tot, paradoxa,</p><p>el poc que em fa ser complet,</p><p>la pila, ben carregada,</p><p>que em fa funcionar tot l'any.</p><p><br /></p><p>Miro. Bec amb la mirada.</p><p>Miro sons, olors, colors.</p><p>Omplo maletes d'imatges</p><p>que desfaré a poc a poc</p><p>al llarg de l'any. I ara callo</p><p>perquè els mots ajuden poc.</p><p><br /></p><p>(Eladi Martínez)</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-25556177636054065872023-08-29T12:45:00.002+02:002023-08-29T12:45:16.877+02:00"Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres" (Irene Solà)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihmZIRKRgkX_d6X9TfEAkW525WlKm1ZCDblT8Oh418k4oSMMl6IzMk-aVEKHku0Pj16z-nEjZXGEEtSorp_p7vdrs4XLCwMPa8UoLqRv2Q_3vrBhypGQgCWK7kwVG_hKCMA8E7ozqji4zqDfbAdBVOWMf0GyTmYUJQZfrC84yyMTxFghsnTnGE_zo7PBs/s4624/IMG_20230829_110019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihmZIRKRgkX_d6X9TfEAkW525WlKm1ZCDblT8Oh418k4oSMMl6IzMk-aVEKHku0Pj16z-nEjZXGEEtSorp_p7vdrs4XLCwMPa8UoLqRv2Q_3vrBhypGQgCWK7kwVG_hKCMA8E7ozqji4zqDfbAdBVOWMf0GyTmYUJQZfrC84yyMTxFghsnTnGE_zo7PBs/w300-h400/IMG_20230829_110019.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhusJ1LfvE-QbVmSVMUiIABkHulK134pSlEBb4C9GCEMpp8ycIRCjSBsliW7VpVr0P9BWHWW759SePoW1hfl_2y9MMw99GdPJC6FHqh9wbz-UQGlyohZfDrovXMctYVVmMGw3Ut7sOKQy19HIy0IHLXrrr7ZtibG2NdGmOdSXlt3r_FY626m_w-9QM2RlI/s4624/IMG_20230829_110027.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhusJ1LfvE-QbVmSVMUiIABkHulK134pSlEBb4C9GCEMpp8ycIRCjSBsliW7VpVr0P9BWHWW759SePoW1hfl_2y9MMw99GdPJC6FHqh9wbz-UQGlyohZfDrovXMctYVVmMGw3Ut7sOKQy19HIy0IHLXrrr7ZtibG2NdGmOdSXlt3r_FY626m_w-9QM2RlI/w300-h400/IMG_20230829_110027.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFmA54POwL7FKUO24dJ7-2I2NyWKa6OLH9zeP2fkKO3NJbNFCW4gRnWJe68Zad_QzgD6h_NwSg8Yf-IW2ZFkOK0-mUTOlqkWPGxGRJ55rbha7UIafEzmwGhrkD5qrtGd27umSOwth1PhWMQ9Ikzqu3gas6v2s0wPQ2EnfyaetXY8CqZIMojbNK2-WDqJM/s4624/IMG_20230829_123756.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFmA54POwL7FKUO24dJ7-2I2NyWKa6OLH9zeP2fkKO3NJbNFCW4gRnWJe68Zad_QzgD6h_NwSg8Yf-IW2ZFkOK0-mUTOlqkWPGxGRJ55rbha7UIafEzmwGhrkD5qrtGd27umSOwth1PhWMQ9Ikzqu3gas6v2s0wPQ2EnfyaetXY8CqZIMojbNK2-WDqJM/w300-h400/IMG_20230829_123756.jpg" width="300" /></a></div><br /><div><div>ET VAIG DONAR ULLS I VAS MIRAR LES TENEBRES</div><div>Irene Solà</div><div>Llibres Anagrama</div><div><br /></div><div>El llibre anterior de la Irene Solà ("Canto jo i la muntanya balla") em va meravellar i esperava en candeletes aquest següent. No m'ha agradat tant, ni de bon tros, tot i que he de reconèixer que escriu de meravella i, en aquest sentit, és tant o millor que l'altre.</div><div>Vocabulari, capacitat descriptiva, recursos literaris (comparacions, metàfores, llargues enumeracions, exuberant adjectivació, ús de la puntuació...). I tot això unit a un espectacular nivell de documentació i a una imaginació desbordant. Lingüísticament és un fantàstic castell de focs de gran bellesa.</div><div>Però la història és com de "realisme màgic" i m'ha costat seguir el fil i mantenir el rumb. Tot passa a Mas Clavell, una remota masia de les Guilleries on set generacions de dones van interactuant i entreteixint les seves històries, barrejant present i passat, vida i mort, fins a tal punt que jo vaig necessitar paper i llapis per dibuixar l'arbre genealògic i situar-me dins la història. El diable hi té un pes molt important i hi ha abundants moments de sexe i de mort, descrits amb tota cruesa i gran precisió sensorial (olors, colors, textures...). Hi ha natura, tradició, cultura popular i el pes de les dones en el món rural, dones que tenen molts coneixements, alguns de caire sobrenatural.</div><div>Indubtablement és un bon llibre, però per moments m'he sentit com si fos un hippie que s'havia pres una dosi de LSD i estava enmig d'una al·lucinació.</div></div>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-49981850637634298592023-08-28T09:25:00.005+02:002023-08-28T09:25:59.603+02:00"Olor de comiat" (poema)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghR87ttz4CK74XJUQLh2H8UeMRWdr2DdsDDoP9hbrhoKM_j8hnPyGOvTT55D4LU6eurYe84LFgzaIoIERVq68fpeexx0SU9D8_fNe-rEmAuBGNT54beSJ-opF0T0vJn3SlpBUt3lHSfJkD0dWEOkKkmJpDVbK21M243EhM-zu4WK4t2wZiInE057p49_o/s4624/IMG_20230828_090004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghR87ttz4CK74XJUQLh2H8UeMRWdr2DdsDDoP9hbrhoKM_j8hnPyGOvTT55D4LU6eurYe84LFgzaIoIERVq68fpeexx0SU9D8_fNe-rEmAuBGNT54beSJ-opF0T0vJn3SlpBUt3lHSfJkD0dWEOkKkmJpDVbK21M243EhM-zu4WK4t2wZiInE057p49_o/w300-h400/IMG_20230828_090004.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><p>OLOR DE COMIAT</p><p><br /></p><p>Tota la platja buida. I aire. I fred.</p><p>Jo davant per davant de les onades.</p><p>Intercanvi acordat de presoners.</p><p>Incòmode escenari. Ja enyorança.</p><p><br /></p><p>Tu no et vols quedar sol. No vull marxar.</p><p>Els dos a contracor. Certa desgana.</p><p>Però el temps no deixa marge i cal complir</p><p>allò que estipulava aquell contracte.</p><p><br /></p><p>Tiro la vista enrere amb el somrís</p><p>de tots els bons records que me n'emporto.</p><p>Tu t'enrojoles, tímid i agraït,</p><p>pels quatre versos tendres que et regalo.</p><p><br /></p><p>No ens diem res. No cal. Molts cops abans</p><p>hem passat pel moment, sabem de sobres</p><p>que un any passa de pressa i tornarem</p><p>a retrobar-nos just d'aquí a onze mesos.</p><p><br /></p><p>(Eladi Martínez)</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-55993801713351599112023-08-26T22:44:00.000+02:002023-08-26T22:44:02.754+02:00"Moment d'intimitat" (poema)<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcn3Kg9P6BU2mZzMZTMzHEoptys7Q1y0rrgHMA3XD0IaDyTYjmHhEBFsQuIq2lqPoKS-P43T54t1DPCXCz96Evpf0cAXfDhw6xsnXe0cLTNenUxDP2x4my9z8fypHK2LFZd1p0lQ01vwecqEb0ajiR881vku2BRtl4Ik2P5TqBLE0mufwSJCkxg1HujQI/s4363/IMG_20230825_195302.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4363" data-original-width="3276" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcn3Kg9P6BU2mZzMZTMzHEoptys7Q1y0rrgHMA3XD0IaDyTYjmHhEBFsQuIq2lqPoKS-P43T54t1DPCXCz96Evpf0cAXfDhw6xsnXe0cLTNenUxDP2x4my9z8fypHK2LFZd1p0lQ01vwecqEb0ajiR881vku2BRtl4Ik2P5TqBLE0mufwSJCkxg1HujQI/w300-h400/IMG_20230825_195302.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><p>MOMENT D'INTIMITAT</p><p><br /></p><p>Una ràfega i una altra. No descansen.</p><p>S'encadenen, incansables, exemplars.</p><p>Erosionen el pendent d'aquesta platja.</p><p>Cada cop fa més baixada arribar al mar.</p><p><br /></p><p>Cada cop hi ha més onades. Més feréstec,</p><p>l'oceà posa distància entre ell i jo.</p><p>I al cel blau creixen els núvols de tempesta.</p><p>La natura que se'm mostra en estat pur.</p><p><br /></p><p>I contemplo l'espectacle. Privilegi</p><p>del seient de fila zero reservat</p><p>cada d'estiu, des d'en fa molts. Mai no me'l perdo.</p><p>Ve el brogit i ve l'escuma amenaçant.</p><p><br /></p><p>I me'lmiro, sense por, però amb molt respecte.</p><p>Sóc minúscul davant de la immensitat.</p><p>En silenci, veig com s'infla, creix, demana</p><p>més espai i més soroll i més poder.</p><p><br /></p><p>Reacciono, hipnotitzat per la potència</p><p>que transforma una mar plana en l'animal</p><p>oceànic que ha espantat tots els banyistes.</p><p>També jo ara estic mirant des del balcó.</p><p><br /></p><p>Sorra buida, sorra verge i agraïda</p><p>que festeja amb les onades sense res</p><p>ni ningú que ara els distregui ni els molesti.</p><p>Per fi sols! Feia tan temps... Com t'he enyorat!</p><p><br /></p><p>Ja no goso continuar fent l'espieta,</p><p>es mereixen un moment d'intimitat.</p><p>En tinc prou amb el brogit de les onades</p><p>celebrant aquest moment tan esperat.</p><p> </p><p>(Eladi Martínez)</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-58270032015673956272023-08-26T20:42:00.001+02:002023-08-26T20:42:06.997+02:00"Les calces al sol" (Regina Rodríguez Sirvent)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisEYiTp4Q3GhbqeNshELi5U9JNi8w0ux_pN9IN9JLTmHEyKAvuyzxxNAp1kKdo4v403yZgg5JlEwleo8WJA9LyXhd20u8XjekC35nz0SZajXYmMaqDKBo9Mmtss58uUxihIKdWgFy98TWnTZ_gebmPWVfGhrGDPYTVM4sCWmFsUGQa2oNP6Twaj1q447o/s4624/IMG_20230826_201111.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisEYiTp4Q3GhbqeNshELi5U9JNi8w0ux_pN9IN9JLTmHEyKAvuyzxxNAp1kKdo4v403yZgg5JlEwleo8WJA9LyXhd20u8XjekC35nz0SZajXYmMaqDKBo9Mmtss58uUxihIKdWgFy98TWnTZ_gebmPWVfGhrGDPYTVM4sCWmFsUGQa2oNP6Twaj1q447o/w300-h400/IMG_20230826_201111.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigM76vXR7YvAQSEo3VrGRO5rv-E1WXtkphfPLpuNVOMZWoEpUhvTiPl9YL9pZg7dSv5e6ELEQ8xNcBL-uXdaMNuxttym30NHAFO5mMb610bJ18R11kTUHyLZ4D-yevVzTm3bzhrRnpeNW24xAONnC4saFCBDuUuVIRy-12knJzy70CGeF8NGZPtxlzac/s4624/IMG_20230826_201125.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigM76vXR7YvAQSEo3VrGRO5rv-E1WXtkphfPLpuNVOMZWoEpUhvTiPl9YL9pZg7dSv5e6ELEQ8xNcBL-uXdaMNuxttym30NHAFO5mMb610bJ18R11kTUHyLZ4D-yevVzTm3bzhrRnpeNW24xAONnC4saFCBDuUuVIRy-12knJzy70CGeF8NGZPtxlzac/w300-h400/IMG_20230826_201125.jpg" width="300" /></a></div><div><br /></div><div>LES CALCES AL SOL</div><div>Regina Rodríguez Sirvent</div><div>Ed. La Campana</div><div><br /></div><div>La Rita Racons ha acabat la carrera de psicologia, però ha suspès l'anglès i tampoc no sap a què vol dedicar-se: encara no ha trobat la seva vocació. De retorn al seu Puigcerdà natal, la seva àvia andalusa l'esperona a sortir a buscar-la i... sense ser-ne del tot conscient s'embranca en una gran aventura: fer tot un any d'au-pair amb la família Bookland a Atlanta.</div><div>És una família cultivada i exageradament intel·lectual amb tres fills (Aksel, Eva i Bini) pràcticament superdotats que excel·leixen en els estudis. El contrast entre la rigidesa d'aquesta família i la imperfecció, la improvisació i l'espontaneïtat de la Rita, ofereixen un no parar de situacions esbojarrades i hilarants, agreujades per les seves grans dificultats amb la llengua anglesa.</div><div>Però al mateix temps l'autora ens brinda episodis d'una gran sensibilitat i tendresa, perquè la Rita no es comporta com s'esperaria d'ella, però té altres qualitats que la fan estimar.</div><div>I mentre cuida els tres germans Bookland, va coneixent persones en diferents àmbits i vivint experiències increïbles que faran que al cap d'un any...</div><div>Potser millor que la llegiu, no?</div><div><br /></div>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-28111172709436496622023-08-24T21:42:00.002+02:002023-08-24T21:42:13.336+02:00"Capvespre" (poema)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU4bPqL63FwpIFo38c1VdOI5ZtGVkJ0ytblgQGxQgzp5k0b4JtoZc41kp5FAo5cECsIcfLYDD8K3vqSHlmWSgAeTlDBoGvlxpumVh7H7lIh4wRpolnANwXxbVjnF5elD3tRW0dAm8WZNsPTcUHbensm22ZlWpZ-aU1vO0Sf-sIujO0G3YJjTv0ujC9Hp8/s4624/IMG_20230823_210045.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU4bPqL63FwpIFo38c1VdOI5ZtGVkJ0ytblgQGxQgzp5k0b4JtoZc41kp5FAo5cECsIcfLYDD8K3vqSHlmWSgAeTlDBoGvlxpumVh7H7lIh4wRpolnANwXxbVjnF5elD3tRW0dAm8WZNsPTcUHbensm22ZlWpZ-aU1vO0Sf-sIujO0G3YJjTv0ujC9Hp8/w400-h300/IMG_20230823_210045.jpg" width="400" /></a></div><br /> CAPVESPRE<p></p><p><br /></p><p>Mor aquest dia i no es fan funerals.</p><p>Mort quotidiana que accepta tothom.</p><p>Ningú es trasbalsa ni mostra tristor.</p><p>El dia mor i sap fer-ho amb estil.</p><p><br /></p><p>Mor i admirem l'agonia elegant,</p><p>esclat cromàtic, focs artificials.</p><p>Posta de sol, l'espectacle esperat,</p><p>tantes vegades immortalitzat.</p><p><br /></p><p>Mor cada dia, però arriba la nit</p><p>amb la promesa del dia següent.</p><p>Cicle de vida i de mort natural.</p><p>No cal pensar-hi de tan evident.</p><p><br /></p><p>Mor aquest dia. Genets de foscor</p><p>van acostant-se a estudiar prudentment</p><p>les posicions de les tropes del Sol.</p><p>Troben punts febles i ataquen, valents.</p><p><br /></p><p>Coreografia preciosa, el combat</p><p>de roses, liles i t(a)ronges lluitant.</p><p>Aiguabarreig harmoniós, relaxant.</p><p>Llum del capvespre fonent-se, elegant.</p><p><br /></p><p>Guanya la fosca. Invariable final,</p><p>però no es proclamen vençuts ni triomfants.</p><p>No és una guerra. Procés quotidià.</p><p>Si avui te'l perds, pots tornar-hi demà.</p><p><br /></p><p>(Eladi Martínez)</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-18625746844674595072023-08-24T09:49:00.002+02:002023-08-24T09:49:26.002+02:00"Memòria externa" (Ton Armengol)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrMLBTaQ-i_uOiEZyFfjxXn-TED0p59MLtZyR1Z_XCMiuzsZrPpq_xfFuztm3jozJoqy2ox51GBYoR7DL2GX6vHIs4LkESpuNSrsNYAGVXosKlYWT2YN95aHujTAw-1INQojex8T6frC1SZPT4UjfO5QftjwVRG4PYG8ukj1J6PhsASAPXmI6zpsqfrkQ/s1800/IMG_20230824_094022_955.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrMLBTaQ-i_uOiEZyFfjxXn-TED0p59MLtZyR1Z_XCMiuzsZrPpq_xfFuztm3jozJoqy2ox51GBYoR7DL2GX6vHIs4LkESpuNSrsNYAGVXosKlYWT2YN95aHujTAw-1INQojex8T6frC1SZPT4UjfO5QftjwVRG4PYG8ukj1J6PhsASAPXmI6zpsqfrkQ/s320/IMG_20230824_094022_955.jpg" width="256" /></a></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhBb2ilyXam_CxXncd0cgeV_3Ixpj-60jVVOfphgxeow3MRULq9rCRH_esWBC-39Pzqv8Ust2VHzL7ruoG8cUsmjfZtYCQq1TkLyDNc7bxyfMhdBlP3OeSdFtY4alJLY8m7VCuoIY2cVgWCR9_WbZ7rsYXwUuzuLbhkanYR01EPD0Gx_ypkQ54DeXorhw/s1800/IMG_20230824_094023_050.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhBb2ilyXam_CxXncd0cgeV_3Ixpj-60jVVOfphgxeow3MRULq9rCRH_esWBC-39Pzqv8Ust2VHzL7ruoG8cUsmjfZtYCQq1TkLyDNc7bxyfMhdBlP3OeSdFtY4alJLY8m7VCuoIY2cVgWCR9_WbZ7rsYXwUuzuLbhkanYR01EPD0Gx_ypkQ54DeXorhw/s320/IMG_20230824_094023_050.jpg" width="256" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">MEMÒRIA EXTERNA</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ton Armengol</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">L'Albí Edicions</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El Ton Armengol és poeta perquè té la sensibilitat i el domini de la paraula, però, sobretot, per la seva capacitat d'observar (la natura i les accions dels éssers humans) i reflexionar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La seva obra és això: reflexions sobre l'existència humana al voltant d'aquesta sàvia natura a partir de la qual pot bastir precioses comparacions.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Formalment són poemes curts, amb tendència a l'aforisme, aclucades d'ull al lector atent, a mig camí entre la tendresa, la diversió, la bellesa, la intel·ligència i la contundència.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Mirada lúcida, aguda i crítica que ens mostra el que ja podríem haver vist sols, amb les paraules precises. Poemes que sorprenen, commouen i fan pensar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquest recull està dividit en 3 parts que es titulen "Encara", "Mentrestant" i "Potser", mots suggerents que parlen del pas del temps, de la permanència, la provisionalitat, el dubte, l'oblit, la memòria...</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Us deixo un parell d'exemples:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Cada cop</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">faig tard</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">més d'hora.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Al vent escric</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">que escric per no oblidar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Però el vent no m'és memòria.</div></div>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-86931478846156161672023-08-23T08:54:00.005+02:002023-08-23T08:54:31.910+02:00"La pell del món" (Xavier Mas Craviotto)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYSBtO98a_Bx2jces9OdyN2nbl2O94VlP_kYOiTr8_nSoAzqlwPXsZ7cobuemM-nilxxzKW1LwpsVErqcuZBh08Bv7QkWIljrFC4-Pbctpv0mwj0NV7x50Bj7CDoqJYeEF2gSy9N36E_fBF1Xmij5dMK_N-ApdL27S8A--cOE23idpRAADcmRvNRD2Q_o/s4624/IMG_20230822_120256.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYSBtO98a_Bx2jces9OdyN2nbl2O94VlP_kYOiTr8_nSoAzqlwPXsZ7cobuemM-nilxxzKW1LwpsVErqcuZBh08Bv7QkWIljrFC4-Pbctpv0mwj0NV7x50Bj7CDoqJYeEF2gSy9N36E_fBF1Xmij5dMK_N-ApdL27S8A--cOE23idpRAADcmRvNRD2Q_o/w300-h400/IMG_20230822_120256.jpg" width="300" /></a></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLhhOSBCxPocU2mKaHZU8U4j8KEThxLB85aAAmzwAjn43e2m7RtVk-cA0g30IdXmjkreHKJ3MXDwHHoyI4qkzrngLze1Ze4yFPuJGOsXhfNG_lwSDDnfy_24SRbhOh03kBGxKgxV_Emk4Ex3riDCHt-T2_PO5j__1w3kk10HPcMZ3ZQByjA7kBDzjjcgk/s4624/IMG_20230822_120322.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3472" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLhhOSBCxPocU2mKaHZU8U4j8KEThxLB85aAAmzwAjn43e2m7RtVk-cA0g30IdXmjkreHKJ3MXDwHHoyI4qkzrngLze1Ze4yFPuJGOsXhfNG_lwSDDnfy_24SRbhOh03kBGxKgxV_Emk4Ex3riDCHt-T2_PO5j__1w3kk10HPcMZ3ZQByjA7kBDzjjcgk/w300-h400/IMG_20230822_120322.jpg" width="300" /></a></div><div><br /></div><div>LA PELL DEL MÓN</div><div>Xavier Mas Craviotto</div><div>L'Altra Editorial</div><div><br /></div><div>El Xavier Mas Craviotto ja em va enlluernar amb la seva primera novel·la "La mort lenta" i, després de llegir aquesta, continuo admirant la seva manera d'escriure punyent, elegant, lúcida, profunda, bonica... També la seva capacitat d'analitzar els pensaments i sentiments dels protagonistes de les seves novel·les per després capbussar-s'hi amb un nivell de detall i profunditat impressionant que ens fan endinsar-nos en la història d'una manera fantàstica. I al mateix temps et convida i gairebé t'obliga a reflexionar perquè saps que tu podries ser un dels seus personatges i et sents com si et pogués llegir els pensaments </div><div>En aquest cas, ens posem dins la pell de dos germans que han viscut una infantesa traumàtica, plena de silencis, dolor, violència i soledat i ara es retroben en una habitació d'hospital, vetllant els últims dies de la mare que se'ls mor. Assistim al seu incòmode tracte pràcticament de desconeguts, a les converses que mantenen amb els seus terapeutes i al fluxe de pensaments que ens permet el progressiu descobriment del que va passar a les seves vides per acabar-los convertint en el que ara són.</div><div>Una lectura molt interessant i recomanable!</div>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-84113095139296003612023-08-22T12:51:00.000+02:002023-08-22T12:50:59.986+02:00"Blau de blaus" (poema)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDyDt2S5Ir4ZAWNzWIgjHiSz29goZhS00kwFfXaKqJpJruzCfBsae8s1CEs6Q_FivSSNdz6bQ156ex1TQZSffx-Tnz8ThUr-BJR6lewJp-tflEt4GBmE9SQvoSfni_QVqyI8oPl5hvkkh77NB2lGyyj-R7UlniMrmT9mWqycYjbsQ-NiuJfMXZb3zhg60/s4624/IMG_20230822_103618_926.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3472" data-original-width="4624" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDyDt2S5Ir4ZAWNzWIgjHiSz29goZhS00kwFfXaKqJpJruzCfBsae8s1CEs6Q_FivSSNdz6bQ156ex1TQZSffx-Tnz8ThUr-BJR6lewJp-tflEt4GBmE9SQvoSfni_QVqyI8oPl5hvkkh77NB2lGyyj-R7UlniMrmT9mWqycYjbsQ-NiuJfMXZb3zhg60/w400-h300/IMG_20230822_103618_926.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p>BLAU DE BLAUS</p><p><br /></p><p>Blau de blaus. De matí. De sorpresa.</p><p>De dolçor de regal destapat.</p><p>De serena mirada perduda.</p><p>De parèntesi obert sense fi.</p><p><br /></p><p>De batec que s'allarga i t'abraça,</p><p>de la gana que tenen els ulls,</p><p>de cançó que s'enganxa i no embafa,</p><p>de migdiada desperta i conscient.</p><p><br /></p><p>Blau de pau i de sal i de seda,</p><p>de petó generós i sincer,</p><p>d'infinit, de gegant, d'aturada,</p><p>de constant, de present, de futur.</p><p><br /></p><p>Blau de "em perdo i em quedo a trobar-me",</p><p>blau de pausa i rellotge adormit,</p><p>blau de fre perquè pari la roda.</p><p>Blau de ser. Blau d'estar. Blau de blaus.</p><p><br /></p><p>(Eladi Martínez)</p>Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.com0