Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

22 de març 2017

Donant la cara pel "Cas Careta"

Si fa temps que seguiu aquest bloc ja sabeu què és el que jo anomeno el “Cas Careta”. Periodísticament i judicialment suposo que és el “Cas Jubany,” ja que va començar amb l’assassinat de l’Helena Jubany. Però per a mi és el “Cas Careta” ja que arrel de la mort de l’Helena Jubany, van detenir i empresonar la Montse Careta. I un cop a la presó i veient amb perplexitat el que li estava passant no va poder suportar-ho i es va acabar suïcidant.
I la Montse Careta era amiga meva i jo estic convençut que ella no va matar l’Helena Jubany i, per tant, sento que és profundament injust que acabés pagant amb la seva vida per aquests fets.
Això va passar l’any 2002.

Un cop morta la Montse, la seva família i la meva vam intentar donar continuïtat al procés judicial per aconseguir esbrinar qui havia matat l’Helena i poder demostrar que la Montse era innocent. Però la seva mort va semblar que deixava tothom tranquil i satisfet i el cas arxivat. Després d’uns mesos d’espernegades judicials, de perdre-hi diners i treure’n disgustos, vam veure que no hi havia res a fer i vam anar deixant de lluitar contra els molins de vent...
Però el gener del 2015 vaig veure el documental “Ciutat morta” i allò va remoure tots els records que tenia sobre el “Cas Careta” ("Ciutat morta", la justícia i el record d'un cas llunyà) i em vaig decidir a deixar-ne constància a aquest bloc en forma de 3 extenses notícies:

Fa uns mesos uns estudiants de periodisme van ensopegar amb aquest cas i el meu bloc i els va seduir per fer-ne el seu treball de final de grau en forma de reportatge novel.lat. Es van posar en contacte amb nosaltres i des de llavors estan recopilant tota la informació del cas per fer-ne un relat que deixi al descobert tots els punts foscos del procés i apunti a la més que probable innocència de la Montse Careta.
Tots els moviments i la investigació que estan realitzant aquests estudiants va suscitar l’interès d’alguns mitjans de comunicació. Primer se’n va fer una notícia al Regió7 i el dia 2 de març, l’Imma, la germana de la Montse, i aquests dos periodistes van ser entrevistats al programa “Els matins de TV3”.
L’emissió d’aquesta entrevista va suscitar que altres periodistes es posessin en contacte per fer-ne una nova notícia. I aquesta vegada, em van demanar la meva participació.

I amb molt de gust ho vaig fer i vam anar al Parc de l’Agulla on una periodista de l’ACN ens va fer un reportatge (text, imatges i vídeo) que ha tingut repercussió en alguns mitjans de comunicació (naciodigital.cat, Ràdio Manresa, Canal Taronja...)
Potser heu sentit la meva veu per la ràdio o m’heu vist a la tele o heu ensopegat amb el meu nom o la meva foto per internet, parlant d’aquest cas i us ha sobtat...
Doncs, sí, era jo... donant la cara pel “Cas Careta”.
Tan de bo serveixi per alguna cosa i algú que fa 15 anys no va parlar ara reuneixi el valor per fer-ho i aportar llum per descobrir l’enigma: qui va matar l’Helena Jubany?
 

Enllaç a la notícia de naciodigital.cat: CLICA AQUÍ

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Eladi,

Tens alguna adreça de mail perque em pugui posar en contacte amb tu ?

Moltes gràcies.

Eladi Martínez ha dit...

Hola, anònim,
emarti12@xtec.cat

De res

Roger Berenguer Roca ha dit...

Ànims en l'empresa, i no defalliu! Si puc ajudar en alguna cosa, ja saps que faré el què calgui!

P.d C.

Toni ha dit...

He llegit totes les entrades que tens d'aquest cas i sens dubte sembla el guió d'una novel·la negra.
Quan no trobes una llum per seguir qualsevol situació es pot convertir en una decepció o un sense sentit per seguir endavant. Per tot el que expliques va passar un tràngol massa amarg amb tot el que li va tocar viure. Ser una bona persona, com tu dius i trobar-se en una situació tan complicada, doncs et pot portar no trobar sentit a la vida.

Sau ho sap explicar millor;

"No volíem ser dèbils ni forts, ni valents ni covards,
només érem com el vent fugaç, no veníem a lluitar."

Com amiga vostre, segur que estaria orgullosa que després dels anys encara doneu la cara per ella.
Salut!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, gràcies pels ànims i el suport. Si arriba el moment que es pot col.laborar d'alguna manera, t'ho demanarem.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Toni, moltes gràcies per les teves boniques paraules i el teu suport.
Eladi