Montanuy

Montanuy és el nom d'un municipi de la Ribagorça aragonesa, a tocar de Catalunya. Allà hi tenia una residència familiar en Pau Donés. I allà li van fer una escultura homenatge l'any 2021, en un paratge privilegiat amb unes vistes espectaculars que s'anomena el mirador de la Cámara.

Pau Donés va ser un cantant i compositor, fundador del grup Jarabe de Palo, que va fer un món més bonic amb les seves cançons i amb l'exemple que va donar davant del càncer que va patir i li va llevar la vida el juliol de 2020. Un exemple per les seves ganes de lluitar i de viure, pel reconeixement que va fer sempre del personal sanitari (i en especial, de les infermeres) i per les sàvies reflexions finals a l'entorn de la vida i la mort que ens va regalar en el documental "Eso que tu me das". Unes reflexions que es poden resumir en l'eslògan: "Viure és urgent".

Amb el Pablo, un molt bon amic, compartim el gust per les cançons de Jarabe de Palo (en especial recordem l'assistència plegats al concert acústic de la gira del disc "50 palos" al Kursaal de Manresa com un moment màgic) i l'estima i l'admiració per la fortalesa i la saviesa del Pau Donés.

I ens vam regalar "un Montanuy". Un cap de setmana tots dos per terres ribagorçanes amb l'objectiu d'arribar a aquesta escultura-homenatge, com a colofó d'un cap de setmana cultivant la nostra amistat.

Vam començar el divendres 29 de setembre anant a un lloc molt xulo que em va descobrir el Pablo: The Goats Alternative Project. Pizzes i cerveses artesanes de quilòmetre zero. Un lloc senzill i molt agradable on vam sopar abans d'anar a veure un emocionant partit de bàsquet entre el Baxi Manresa i el Real Madrid (derrota manresana per la mínima).

L'endemà, dissabte 30 de setembre, de bon matí vam agafar el cotxe per fer les 3 hores de viatge fins a Pont de Suert. Vam aturar-nos a Isona a fer un bon esmorzar i a "Lo Quiosc" de Talarn per veure la passarela transparent sobre el pantà de Sant Antoni abans d'arribar al camp-base del cap de setmana.

Un cop a Pont de Suert vam començar fent una passejada per una ruta que recorre tots els ponts de la vila sobre el riu Noguera Ribagorçana i vam visitar l'església de l'Assumpció Nova.

Després d'un bon dinar al restaurant Can Costa, vam instal·lar-nos a la pensió "El Pedrís" amb una relació qualitat-preu molt bona i un tracte excel·lent.

A les 5 de la tarda vam començar una visita guiada al salencar de Llesp, una zona humida, com uns aiguamolls. Primer hi va haver una petita xerrada divulgativa al local social de Llesp, després vam fer un tinerari guiat on es va parlar de fauna i flora i, quan va començar a fosquejar, vam acabar amb una observació de muixirecs (ratpenats).

Després vam anar a sopar al càmping de Barruera i a dormir d'horeta. 

L'endemà, diumenge 1 d'octubre,  vam fer un bon esmorzar a "El Pedrís" i vam encarar la part més important del cap de setmana: cap a Montanuy.

I aquí segur que no sabré explicar la combinació de tot el que vam viure allà... El dia assolellat, les vistes fantàstiques, la bellesa i el significat de l'escultura, la música de Jarabe de Palo que vam posar en un altaveu bluetooth per acabar de crear l'atmosfera adequada... Les fotos que ens vam fer i el moment per estar en silenci, gaudint del moment, del paisatge, de la màgia, de la nostra amistat... Un moment preciós!

Adjunto un recull de fotos per intentar compartir les sensacions:

Després vam baixar a passejar una mica pel poble de Montanuy, petit però bonic:

I després d'haver fet la part més important i simbòlica de l'escapada, vam anar a la presa de Cavallers (excepcionalment buida), als jardins públics del balneari de Caldes de Boí i a dinar al restaurant L'Era de Barruera, un lloc on, com en tots els altres, vam menjar molt bé.

I, havent dinat, la darrera visita: el poble de Durro i el mirador de l'ermita de Sant Quirc. Excel·lents vistes sobre majestuoses muntanyes per anar-nos acomiadant del cap de setmana.

I després, tres hores de tornada per tancar un magnífic cap de setmana. Gràcies, Pablo, amic, i que no sigui l'últim!I en deixo constància aquí, perquè si un dia em falla la memòria pugui recordar un cap de setmana tan especial.