Havia estat escoltant el disc "Lo niego todo" (que m'encanta) i admirant la capacitat compositiva del cantautor, vaig recordar que tenia un llibre de poesies de Joaquín Sabina.
El vaig trobar i me'l vaig estar llegint fixant-me en la mètrica i la rima dels sonets i vaig proposar-me aconseguir-ho jo també.
Vaig començar a fer intents i evidentment eren patètics perquè per a mi és relativament fàcil trobar el contingut del que vull dir, però fer-ho en forma de rima ja és molt més complicat.
El primer que va sortir mitjanament bé va ser el que vaig dedicar al Jordi Pesarrodona ("El pallasso de la peça rodona") i allò em va motivar i vaig anar-ho intentant.
No tots surten bé, però és cert que a còpia d'anar-ho provant s'agafa una mica més d'experiència i costa una mica menys trobar solucions, però és una poesia molt més reflexiva i d'assaig-error i canvi i recanvi fins a aconseguir la rima.
Total que he estat uns dies practicant i d'aquesta "escola de sonets" en salvo 3 que exposo aquí públicament per si teniu a bé fer-me'n algun comentari.
GLOPS DE PRIMAVERA
Hi ha dies que l’hivern es desconcentra,
es relaxa i per sota de les cames
se li colen, trapelles, unes dames
que són com pessigolles dins del ventre.
Són glops de primavera, a l’avançada,
que arriben i que donen un cop d’ull,
que escalfen i que deixen en remull
el fred d’aquella obaga tan glaçada.
Per unes hores fem, del dolç miratge,
confiança i busquem el sol salvatge
per balcons i finestres i terrasses.
Però quan la posta es fon rere les cases,
l’hivern, que descobreix el que ha passat,
s’enfada i dobla el seu poder glaçat.
BANDA SONORA
Els Beatles, Supertramp, Spandau Ballet, Queen,
Sabina, Pedro Guerra, Jarabe i Mirabet.
I Silvio i Dani Flaco i el gran Quimi Portet,
U2 i els Dire Straits, Eagles, Extreme i Sting.
Els Sau, Sopa de Cabra, els Pets i l’Albert Plà,
els Gossos, Lax’n’Busto i els Amics de les Arts.
Adrià Puntí, Esquirols i uns glops dels Convidats,
Mazoni, Pau Vallvé i SAPO i Joan Dausà.
De tot això vaig beure i segueixo bevent
i, tot i que era un Nàufrag, mai no vaig naufragar
gràcies a aquest bagatge variat i consistent.
Ben plens tots els calaixos, curulls, fins a vessar,
de colors, sons, paraules i pensa-sentiments.
Vull música per viure, però també per somiar.
CARAMBOLA
Sovint jugo a billar i li dic vida
i vaig de carambola en carambola.
D’un cop de tac impulso fort la bola,
va rebotant i allarga la partida.
Tinc una idea però l’atzar canvia
els plans i agafa noves trajectòries.
Truc i retruc i apareixen històries...
Mai no hagués sospitat que passaria!
Veig un anunci i la cançó em trasllada
a un viatge que vaig fer molt temps enrere
amb un amic que em va fotre un bon “timo”.
Busco les fotos i trobo, amagada,
la cançó que et vaig fer per primavera.
L’agafo i te la canto. Diu “T’estimo”.
