Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

10 de febr. 2018

El pallasso de la peça rodona

Ahir, 9 de febrer del 2018, vam celebrar el carnestoltes al col·legi Oms i de Prat.
Al matí cadascú podia anar disfressat del que volgués i jo vaig decidir disfressar-me de pallasso. Tinc una perruca d'escocès molt "resultona" i uns pantalons virolats amb tirants i amb això ja tenia l'èxit assegurat. Però en un darrer moment vaig pensar en el nas de pallasso...
Vaig pensar en el Xavi Valldeperas, un calderí que va morir massa aviat i que ens havia fet riure molt amb el seu nas i ànima de pallasso i la seva vis còmica dins del grup de teatre de l'Elenc els Calderins...
I vaig pensar en el Jordi Pesarrodona, fundador i director dels Gog i Magog, actualment regidor de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada i recentment cridat a declarar, acusat dels delictes de desobediència i odi, bàsicament per fer-se una foto amb un nas de pallasso el passat 20 de setembre al costat d'un guàrdia civil a la Conselleria de Governació.
I vaig trobar un nas de pallasso per casa i me'l vaig posar...
Quan algun company, en to de broma em va dir que anés amb compte amb aquell nas de pallasso, que podia acabar als tribunals (clara referència al que li havia passat al Jordi Pesarrodona) vaig adonar-me que el nas de pallasso era una "peça rodona" i vaig anar-ho escampant, provocant somriures de complicitat entre els companys.

Al vespre, a casa, com que aquests dies estic provant de fer sonets, vaig intentar de fer-ne un dedicat al Jordi Pesarrodona i, com que no ha quedat malament del tot l'afegeixo com un dels "bonus-track" d'aquesta notícia: el poema, unes fotos explicatives i un vídeo que van fer-me quan al matí rebia els meus alumnes fent de pallasso, el pallasso de la peça rodona.

EL PALLASSO DE LA PEÇA RODONA
Un dia de setembre que ens bullia
la sang i, decidits, no ens resignàvem
a cedir ni a rendir-nos i lluitàvem
pels nostres drets, tu vas voler fer via.

Pacífic i en silenci, amb ironia.
Algú et va fer una foto i ens l'enviàvem.
Amb orgull i un somriure comentàvem
el teu enginy, estil i valentia.

El nas amb aquella peça rodona
i el posat imitant al policia,
hi ha gent que encara ara no et perdona.

Però d'altres t'admirem i no hi ha dia
que no pensem "Jo sóc Pesarrodona":
vull viure sense por i amb alegria.

20 de setembre: Conselleria de Governació. La foto.

1 d'octubre: el regidor Pesarrodona defensant un col·legi electoral.

Pesarrodona agredit com a represàlia per "la foto".

4 de febrer: Pesarrodona va als jutjats a declarar i rep el suport popular.

Acudit de Ferran on hi surt un pallasso i un mecànic entre altres persones injustament cridades a declarar
Amb la Judit, fent de dos dels personatges de l'acudit de Ferran.

4 comentaris:

Judit Martínez Codorniu ha dit...

Brutal l,actitut,la sorna,la complicitat del joc de paraules,els versos,l,enginy i agafar-nos fets tant terribles i surrealistes com els que hem viscut últimament i aprpfitar per fer pinya,per no deixar que les coses quedin en l,oblit...
Fantàstic Eladi,com moltes d,altres vegades!!

Margarida Maymó Vidal ha dit...

Molt bé Eladi. I també moltes gràcies per escenificar el que molts no sabem fer, però que fem pinya amb els que en sabeu més. Endavant, no defalliu. Us necessitem!

Roger Berenguer Roca ha dit...

Eladi ets un crack!!! Seràs una peça clau en la nova República, segur! Ànims a tots i endavant!

Eladi Martínez ha dit...

Judit, Margarida i Roger, gràcies pel vostre reconeixement, a voltes excessivament abrandat (peça clau en la nova República??... jejeje...).
Seguim!
Eladi