Final d'any: prova superada!

Publico aquesta notícia el 31 de desembre, últim dia de l'any 2013 per explicar com vaig superar la prova de final d'any.
Hi ha molts llocs on final d'any és una època de molta feina perquè hi ha tancaments de curs, balanços, etc.
En el meu cas, aquest novembre i desembre se'm van ajuntar vàries coses (com ja vaig anar insinuant i explicant en notícies anteriors), algunes són habituals de cada final d'any, algunes són periòdiques i d'altres van ser extraordinàries:

• La Calderina-4. Com cada 4 mesos va arribar l'edició d'un nou número de la revista de Calders. A principis de novembre vaig dedicar moltes hores de tota una setmana a corregir, repassar, il.lustrar i anar penjant al dropbox d'internet tots els articles de la revista. També planificar la paginació i deixar clares totes les instruccions per als maquetadors. Al cap d'uns quants dies, quan van enviar les proves, va tocar un parell de nits de revisió a fons per detectar i corregir errors i deixar-ho llest per a la impremta.
• Geroni OMS Tilton. En una notícia anterior ja vaig explicar detalladament tot aquest procés.
• Guió de la festa de Nadal. Quan ja havia acabat el conte de "Geroni OMS Tilton" i "La Calderina-4" i tenia els informes força avançats, em va arribar un altre encàrrec: redactar una proposta de guió per a la festa de Nadal de l'escola. Amb totes les idees que van sortir d'una reunió de coordinadors vaig invertir un parell de dies més a posar-les negre sobre blanc i entregar la proposta de guió que, amb uns quants retocs, va acabar donant-se per bo.
• Informes de final de trimestre. Entremig de tots aquests encàrrecs sobrevinguts hi havia la feina habitual de cada final de trimestre, que no és gens menyspreable: corregir tots els exàmens, omplir les graelles de valoracions, fer les notes mitges, redactar els diferents apartats de cada àrea...
• Felicitació familiar de Nadal. I quan tot això va estar enllestit, ens vam posar amb la felicitació de Nadal com ja vaig explicar en aquesta notícia.

I aquestes són les diferents proves que vaig haver de superar en aquest feixuc final de trimestre i final d'any. Però per sort me'n vaig sortir. I ara recupero forces per poder encarar les que se'm presentin al 2014 que desitjo que sigui un molt bon any per a tots.

Felicitació nadalenca 2013

Primer va venir el text.
Les matinades dels dies 9 i 10 de desembre (en plena setmana final dels informes de l'escola) em vaig obligar a començar a fer proves de poema de Nadal per veure si a base de quantitat acabava arribant alguna idea aprofitable. Finalment el dimecres 11 de desembre, al pavelló del Nou Congost, mentre feia un cafè esperant que l'Ona acabés la classe de gimnàstica, va sortir un text que em va agradar i després de fer-li uns quants retocs li vaig presentar a l'Anna, juntament amb les altres propostes.
A ella també li va agradar, sobretot tenint en compte que ja anàvem contrarellotge i no teníem temps per descartar gaire coses, i el vam donar per bo:

Vam buscar el Nadal per totes bandes:
a sota de l’arbre, entre els paquets,
enmig dels torrons, dins del pessebre...

Fèiem torns, intensa vigilància,
no volíem que se’ns escapés,
però al final vam haver de rendir-nos
i cridar: “Ja està, ja pots sortir”

I llavors  -sorpresa... i agradable!-
vàrem veure on s’havia amagat:
va sortir entre les nostres rialles,
camuflat entre dolços petons,
enmig d’abraçades i mirades:
estava amagat dins dels nostres cors.

I, contents, vam dir-li que podia
quedar-s’hi tot l’any, per sempre més.

Un cop escollit el text, havíem de fer fotos als nens. Tenint en compte el tema del poema vaig suggerir fotos en que els nens estessin buscant entre les coses de Nadal. Però van anar passant els dies i no hi havia manera de fer les fotos: uns dies arribàvem massa tard, uns dies els nens tenien molts deures o nosaltres molta feina, altres dies era més prioritari muntar el pessebre i la decoració nadalenca, després el Roc es va posar malalt... Vam acabar l'escola el dia 20 i encara no havíem fet les fotos i no va ser fins el diumenge 22 a la tarda que vam dir: d'avui no passa, anem a fer les fotos!
Ja era fosc, vam baixar a l'olivera amb els abrics i els gorros i vam fer una sessió de... 186 fotos!!
Ens les vam mirar i vam seleccionar aquestes 5 que ens agradaven perquè els nens havien quedat bé i lligaven amb el text del poema.

De seguida vam passar cap a l'ordinador per fer una composició amb les 5 fotos. La primera idea era que la foto que estan els dos germans mirant dintre del regal fos la foto central i les altres 4 estessin al voltant, però era molt complicat quadrar tots els tamanys.
Llavors vaig anar fent provatures, retallant els extrems d'algunes de les fotos, invertint el que estava a la dreta i posant-ho a l'esquerra en algunes per aconseguir que quedés un espai que pogués trepitjar una altra foto sense que afectés els protagonistes, generant uns espais blancs que després es van pintar i omplir amb les lletres de "BON NADAL" i "FELIÇ 2014".
Al final la composició va quedar així:

Després, tenint en compte que el poema i la foto omplirien la part interior de la postal, vaig pensar que hi hauria d'haver alguna cosa a la part exterior frontal, que és el primer que es veu quan la treus del sobre. 

Ja que el poema parla de trobar el Nadal dins de coses quotidianes com petons, mirades, abraçades, etc, vaig pensar en fer una mena de sopa de lletres que reflectís això.

Vaig fer una primera proposta, però l'Anna la va millorar molt amb les seves suggerències: vam eliminar les línies horitzontals i verticals i vam destacar les lletres de "NADAL" canviant-les de tipografia i de color.

El resultat final va ser:

Quan ja teníem clars tots els elements l'Anna va triar el color groc per a les cartolines i vam fer la llista de la compra per a l'endemà: 50 còpies de la foto al Fotoprix, 50 cartolines negres a la copisteria, 50 sobres a alguna botiga de "xinos" i els segells necessaris a Correus per a les que s'havien d'enviar per correu postal.
Evidentment tot era a llocs diferents i el dilluns al matí (ja érem dia 23!!) vaig anar fent tota la ruta amb el Roc i l'Ona.
Quan vam arribar a casa al migdia va començar la manufactura artesanal: vaig engegar la impressora i a l'hora de dinar ja tenia impreses les 50 cartolines. Havent dinat em vaig posar a enganxar fotos mentre el Roc i l'Ona m'ajudaven a fer els sobres. Quan ho vam tenir tot fet vam iniciar una cadena per afegir les 4 signatures a cada postal i les vam anar ensobrant. Al vespre ho teníem tot acabat, però... l'endemà Correus estava tancat o sigui que no devien sortir fins el dia 26 o 27...
Les que repartíem a mà per Calders i entre la família sí que les vam poder fer dins dels terminis previstos... i també en vam fer una escampada a través d'internet.
A tothom li van agradar molt, però... l'estrés que porta fer tot això contradiu una mica aquest esperit nadalenc que defensa la felicitació...
A veure si algun any aprenem a anar amb una mica més de temps...

Espero que tots passeu unes molt bones festes i 

que el 2014 sigui encara millor que el 2013 i 

ens permeti mantenir il.lusions i aconseguir somnis.
Petons de colors!

"Aquarela" (Toquinho) i la màgia del Nadal

El dia de Sant Esteve celebrem el Nadal a casa dels meus pares amb tots els germans i parentel.la i fa uns anys que hem instaurat una nova tradició. Els que toquem la guitarra la portem i després de dinar cantem unes quantes cançons.
També aprofitem per fer una connexió via skype amb el Brasil, amb el meu germà Sergi i la seva parella Andrea, i així ens podem saludar tots i desitjar-nos coses maques.
Aquest any el meu germà havia dit que volia aprofitar la connexió per fer una cantada conjunta internacional. Després de passar-hi tots a parlar amb ells davant de l'ordinador, hem tret les guitarres i hem cantat unes quantes cançons: "El trineu", "Fum, fum, fum", "Quan somrius"... i llavors s'ha produït el primer moment màgic. Mentre estàvem allà connectats per internet a Brasil han trucat al timbre, l'Andrea ha anat a obrir i ha tornat molt contenta amb un paquet que acabaven de rebre des de Catalunya: uns torrons que els meus pares els havien enviat feia moooolts dies i que els hi han arribat justament llavors. Tots ens hem posat molt contents!
I després el meu pare m'ha començat a dir "va, ara fes-ne alguna de les teves" i jo anava pensant que potser no era el moment, que hi havia gent que potser ja estava cansada d'escoltar cançons, però ell anava insistint i llavors he tingut una idea...
Duia els meus cançoners (perquè pràcticament no em sé cap cançó de memòria i necessito tenir les lletres per cantar la lletra i recordar els acords) i pràcticament tenia la certesa que hi tenia la cançó adequada per tancar aquells moments musicals... He començat a buscar-la i finalment l'he trobada: "Aquarela" de Toquinho, una bonica cançó brasileira de la qual tenia la lletra en portuguès. L'he començada a cantussejar i de seguida se m'ha acostat la meva germana Olga (que canta amb els Esclat Gospel Singers i ho fa molt bé) i s'hi ha afegit. Llavors el meu pare ha enfocat la webcam cap a nosaltres i hem començat a cantar-la en brasiler i... crec que ha estat un altre moment màgic que ha agradat molt al Sergi i l'Andrea.
Si algú dels que llegiu aquestes ratlles heu estat coprotagonistes d'aquests moments, podeu corroborar, contradir o matisar aquesta percepció.
Mentrestant us deixo amb la cançó "Aquarela" i unes quantes fotos de la jornada.

Sóc hipertens

Ja fa temps que cada cop que anava a donar sang i prèviament em prenien la pressió em deien: "la tens una mica alta, oi?" I ho atribuïen a que feia poc que havia pres cafè o que havia menjat o als suposats nervis... i no anava més enllà.
Temps enrere la metgessa de capçalera ja em va encarregar un control de pressió i el vaig "aprovar" per poc. Però aquesta tardor me la va tornar a trobar alta, em va tornar a fer el control de tota una setmana i... ja no vaig "aprovar". Em va dir que la mitjana de totes les mesures d'una setmana donava massa alta (ara no recordo exacatament però sobre uns 15) i que això en el protocol donava un risc moderat que equivalia a que podia tenir un infart d'aquí a 10 anys.
Com que també tinc el colesterol una mica alt, em va proposar que em comencés a medicar. I em va dir que potser començar per la hipertensió perquè com més anys passés amb la pressió alta, més em podia perjudicar això a la meva vellesa.

O sigui que ara puc dir que sóc HIPERTENS i he començat una medicació crònica, és a dir que m'hauré de prendre aquesta pastilleta durant tota la vida.

El meu pare, que també pateix d'aquests mateixos mals i segurament me'ls ha llegat involuntàriament a través de la càrrega genètica, m'ha comentat que a part de la vida sedentària (tot i la mica d'esport setmanal que sortosament faig) el que em perjudica molt la tensió és l'estrés que porto quan se m'acumulen puntes de feina. M'ha aconsellat que intenti anar el més tranquil possible, tot i que imagina que serà difícil que ho faci perquè segons ell "som iguals": ens agrada col.laborar en aquelles coses en què veiem que podem donar un cop de mà (entitats, col.laboracions desinteressades, etc).
Per sort o per desgràcia, al llarg de la meva història he participat, engegat o col.laborat en molts projectes engrescadors lligats a la meva feina de mestre, a la vida associativa o als meus vessants "literaris" o "musicals". I fent-ho hi disfruto molt i em sento realitzat i valorat o sigui que... segurament seguiré embolicat en algunes d'aquestes coses que em fan anar de bòlit, però amb un somriure i que, de retruc, em fan tenir la pressió alta...
Què hi farem!
Ara, amb la pastilleta, potser ho tindré més a ratlla.

OMS amb tu, Andrés

Avui em sento molt orgullós de formar part del col.legi Oms i de Prat perquè hem donat sortida a un projecte de caràcter solidari: "OMS Solidari". En nombroses ocasions hem col.laborat activament en projectes solidaris més internacionals o més locals, però ara tenim una realitat molt propera que ens toca de prop i ens ha empès a mobilitzar-nos des del fons del cor.

Tenim un alumne de 2n d'ESO, l'Andrés Blanco, que fa un any que lluita contra un càncer. Ara al mes de gener li ha sortit l'oportunitat de començar un tractament pioner de radioteràpia per protons que només es pot realitzar a Suïssa i en casos molt específics com el seu.

Evidentment la família s'hi ha acollit, però això suposa una despesa econòmica que tenen dificultats per poder assumir. En aquesta cojuntura l'escola ha fet un pas endavant i hem pensat que era una ocasió per treballar la solidaritat amb un cas pràctic i proper i per sensibilitzar-nos amb el tema. Així que hem engegat la campanya:

D'entrada el propi Andrés i la seva tutora han passat per totes les classes explicant la situació i l'inici  de la campanya. I ja s'han llençat algunes idees. Evidentment s'obrirà un compte corrent on es podran fer aportacions econòmiques, però volem que la comunitat educativa s'impliqui simbòlicament i organitzant i participant en actes que mostrin el suport que donem a la família i que contribueixin a aconseguir fons per col.laborar econòmicament en aquest tractament que ha de rebre.

Es farà un esmorzar solidari en que algunes famílies que tenen negocis alimentaris ens regalaran l'esmorzar i tothom podrà comprar-lo a un preu simbòlic. Es farà un torneig de futbol entre els clubs als quals ha estat vinculat l'Andrés i el preu de la inscripció anirà a parar a la causa. Es farà una venda de polseres...

Avui, amb motiu de la festa de Nadal, s'ha muntat una paradeta on el mateix Andrés i els seus companys recollien els primers donatius i repartien informació del projecte i encara se'm tornen a negar els ulls de l'emoció que feia veure'ls.

Hi havia un plafó ple de fotografies de l'Andrés, la seva família i els seus amics (l'estrella era una foto de l'Andrés amb el Marc Márquez). I hi havia una guardiola que era una peixera esfèrica tunejada de pilota de futbol on no paraven de caure-hi bitllets. I tots els nens que estaven a la paradeta somreien i estaven orgullosos del que estaven fent. I l'Andrés també somreia i donava les gràcies a tots els que col.laboraven...

Això ha de sortir bé per força!

Em sento orgullós de formar part d'un col.lectiu prou sensible com per haver reaccionat d'aquesta manera davant d'aquesta realitat.

I animo tothom qui tingui alguna idea a que me la faci arribar i puguem anar sumant esforços i sensibilitats per aconseguir aquesta fantàstic objectiu.