Voluntari (un poema)

Vaig escriure'l a l'estiu a partir d'una idea que havia tingut en un d'aquells períodes d'acumulació de feina, d'anar estressat, contrarellotge, arribant pels pèls a les múltiples coses que s'ajunten una darrere l'altra...

I com que ara és un moment d'aquests, m'ha tornat a la memòria i és el moment de difondre'l.

VOLUNTARI

Centenars de persones que travessen la ciutat,

formigues estressades empaitant necessitats

que algú ens ha encomanat i ara estem tristos

perquè no aconseguim de satisfer.

Alguns savis filòsofs ens intenten recordar

que maca era la VIDA que teníem a les mans

abans que tots plegats la convertíssim

en un sac brut de presses i neguits.

Científics i polítics i poetes

decideixen que caldria que algú fes

un gest, un sacrifici per l'espècie

i, allunyant-se d'aquest ritme, descobrís

com era abans la vida

sense presses, sense estrés,

sense mòbils, ni internet...

M'apunto voluntari ara mateix.

M'apunto voluntari ara mateix.

Odio els dilluns

Odio els dilluns!
Els dilluns pleguem més tard que els altres dies, a les 7 h de la tarda. Entre naps i cols arribem a casa a les 8 h tocades (després de recollir els nens de casa de la Mari) i llavors, cansats i estressats, hem de fer-los dutxar i sopar a correcuita.
Els nens estan cansats de tot el dia i al mateix temps no ens han vist en tot el dia i això origina una barreja de mandra i esverament que fa que tot costi.
A més a més el dilluns és el dia que l'Anna se'n va a Moià amb unes amigues a entrenar a bàsquet i sobre les 9 h. ella marxa i jo em quedo amb tot el percal. I que consti que no és cap retret, eh? Però tot coincideix els dilluns.
Molt sovint acabem tots histèrics i els nens se'n van a dormir entre bronques i males cares... i llavors jo em quedo accelerat, estressat, agobiat... 
Odio els dilluns!

I quan pensava això vaig tenir el record difús que hi havia una cançó que tenia un títol semblant. Vaig anar a "Sant Google" i la vaig trobar: "I DON'T LIKE MONDAYS" de THE BOOMTOWN RATS (el grup de Bob Geldof).
I vaig descobrir que aquesta cançó la van fer a partir del que va dir una noia de 16 anys (Brenda Ann Spencer) a California després d'haver estat disparant el fusell que li havien regalat per Nadal -fins que va acabar tota la munició- sobre tothom qui entrava a la seva pròpia escola des de la finestra de casa seva (vivia just al davant).
Va matar dues persones (el director i el conserge) i va ferir 8 alumnes.
I quan la van detenir i li van demanar per què ho havia fet, va dir: "No m'agraden els dilluns... només ho vaig fer per animar-me el dia..." (llegir tota la història)

Us asseguro que jo no faré això, però... odio els dilluns!
Us deixo amb el vídeo:

Els meus "tres tenors" (ara mateix)

El divendres 15 de novembre vaig tornar a anar a un concert de DANI FLACO. L’he anat a veure ja 3 o 4 vegades. La primera no sabia qui era ni quin tipus de música feia, però ens ho vam passar tan bé (crec que cada vegada hi he anat amb el Pablo) que cada cop que ha tornat a venir hem repetit i mai no ens ha decebut: sempre sortim amb un somriure provocat per les seves cançons de cantautor urbà (d’estil “sabinero”) i la simpatia i enginy dels seus comentaris entre cançó i cançó.
I també amb la satisfacció de gaudir d’un cantant que potser molta gent no coneix. El Dani Flaco no és número 1 dels 40 Principales, no ven milions de discos, no és portada de les revistes del cor. Però un concert del Dani Flaco és un autèntic regal. I saber-ho i saber que molta gent encara no ho sap ens converteix en una mena de “privilegiats”.

I això ara mateix em passa amb el Dani Flaco i 2 altres cantautors als quals vaig seguint: el POL CRUELLS i el RAMON MIRABET.
Gaudeixo dels seus concerts, dels seus discos, de la proximitat que em dóna haver-hi tractat personalment (al final dels concerts o a través del facebook) i sé que hi ha molta gent que no saben ni que existeixen. I  per molt que jo els digui que les seves cançons són guapíssimes i els seus concerts divertits i emocionants, serà molt difícil que trenquin la barrera invisible que creen els mitjans de comunicació i vagin a un concert seu, sense conèixer-los ni haver-los escoltat per la ràdio.

El Dani Flaco fa cançons urbanes i amb un punt “canalla”. El Pol Cruells té uns aires entre mediterranis i folk-country i tracta temàtiques més nostàlgiques i romàntiques. El Ramon Mirabet canta en anglès i es mou entre el pop-rock, el folk i la música negra. Però tots tres, malgrat les seves diferències estilístiques i personals comparteixen la passió per la música. Es nota que són feliços fent aquesta feina, que viuen per a allargar tan com sigui possible la seva carrera musical enmig d’una indústria difícil que només vol promoure uns quants noms comercials.
El Dani, el Pol i el Ramon estant vivint un somni magnífic, poden dedicar-se a la música, composen les seves cançons, les enregistren, fan concerts, videoclips... i segurament no imaginen una altra cosa que els faci sentir més plens. I jo, quan sóc a l’altra banda de l’escenari, escoltant les seves composicions, gaudint de la intensitat i passió que posen en les seves interpretacions i de la felicitat que destil.len, conscients del privilegi de dedicar-se a allò que estimen, em sento també privilegiat i feliç.
Encara que hi hagi poques persones entre el públic, encara que hagin venut pocs discos, encara que no surtin a les primeres pàgines de les revistes musicals... per a mi són els meus “tres tenors” ara mateix. I tenen el meu reconeixement, la meva admiració i... potser fins i tot una mica de la meva enveja.
Ep! sempre de la sana, eh? ;-)

Acabo amb un vídeo d'un directe del Dani Flaco perquè us feu una idea del que s'hi dóna i una última hora: el Ramon Mirabet participarà en el disc de la propera Marató de TV3 i així molta més gent podrà tenir accés a la seva veu i a la seva sensibilitat. I un ocellet m'ha dit que el 23 de gener actuarà al "Voilà" de Manresa... Us ho perdreu?

Oms i de Prat: mitja vida

El 20 de novembre de l'any 1991 vaig començar a treballar al col.legi Oms i de Prat.
Avui fa 22 anys.
Com que jo tinc 44 anys, puc dir que porto mitja vida a l'Oms i de Prat.
El juny de 1991 vaig acabar la carrera de magisteri i vaig fer la corresponent escampada de currículums. A principis del curs 91-92 em van agafar a la Flama com a monitor de menjador i al cap de poc em van trucar de l'Oms i de Prat per a una substitució de maternitat (4 mesos). Quan va acabar aquella substitució vaig empalmar amb una altra i vaig acabar el curs. Després vaig encadenar amb una excedència i any rere any m'hi vaig anar quedant fins arribar al dia d'avui: 22 anys!!

• He estat tutor de parvulari, de cicle inicial, mitjà i superior.
• He estat especialista d'informàtica des de P4 fins a 6è.
• He fet classes de gairebé tot, inclosa l'educació física i la música. He preparat i impartit cursos de tècniques d'estudi, de creació de cançons, de retoc fotogràfic... He fet projectes sobre el TDK Manresa, els dinosaures, Els Pets, la Prehistòria, el mar i el fons marí, La volta al món en 80 dies, El Petit Príncep...
• He fet extraescolars de mecanografia, d'informàtica i de guitarra.
• He fet classes d'adults (Graduat Escolar Nocturn), he fet cursets d'informàtica per a pares i mares, he fet colònies d'estiu, he fet de monitor de menjador...
• He format part de la Comissió dels 25 anys de l'escola, del Consell Escolar... He estat Coordinador de Cicle, responsable d'informàtica, creador i mantenidor de la plana-web del centre i del bloc de Cicle Mitjà...
• He vist créixer l'edifici de parvulari, encimentar el pati, fer el pavelló, renovar les aules d'informàtica, tapar el pati cobert, fer la nova biblioteca, l'aula de música, el laboratori, l'escala d'emergència...

M'he format com a persona, he après a treballar en equip i a GAUDIR de la meva feina, he après a ser cada cop millor mestre a través del contacte amb els nens i amb els meus companys. Companys que, amb el pas dels anys, han passat a ser més que companys. Hem celebrat casaments, naixements, jubilacions... Hem plorat morts de familiars, malalties, decepcions...

Porto mitja vida a l'Oms i de Prat i tinc claríssim que el balanç és TOTALMENT POSITIU i, malgrat que a tot arreu hi ha de tot i no és tot meravellós, només tinc paraules d'agraïment i de satisfacció per la feina feta.
Tinc claríssim que tinc la sort de treballar del que més m'agrada. La meva vocació de mestre em permet gaudir cada dia d'una feina que m'estimo.
M'ho he passat molt bé, m'ho passo molt bé i espero seguir passant-m'ho així de bé durant molts anys més. Potser també podria fer-ho en una altra escola, però estaré encantat si tinc la sort de continuar treballant al mateix centre i contribuir a fer créixer el projecte de futur del col.legi Oms i de Prat.

Us deixo amb unes fotos "històriques" que segur que us faran somriure!

1991: acabo la carrera de magisteri.

Abril 1992: el Rei Sol seguit per tots els nens de parvulari.

Juny 1992: final de curs amb els de P5... Em deien "poli de guarderia".

1994: l'any del 25è aniversari.

Molts companys han arribat a ser més que companys.

Aquests són els companys de cicle d'aquest curs: 2013-2014.

José María Toro: educar des del cor

El 14 de novembre vaig assistir a una estimulant xerrada del JOSÉ MARÍA TORO. Sota el títol “Educar con co-razón” i organitzada pel col•lectiu “Una altra educació és possible”, durant més de dues hores vam escoltar el discurs entusiasta d’aquest mestre, escriptor i conferenciant sevillà.
Entusiasme, sentit de l’humor i una manera d’enfocar la vida totalment encomanadisses: allunyar-se de les presses i els neguits, passar del fer al ser, escoltar la natura i els sentiments, buscar l’harmonia... Durant la xerrada vaig anar apuntant algunes frases que em van semblar interessants, enginyoses o que convidaven a la reflexió. Algunes crec que són literals i en altres casos us en transcric el sentit que jo vaig interpretar. Espero que us agradin:

•    Les coses es divideixen en urgents, importants i essencials.
•    A través de la pausa arribem a la pau...
•    Cada moment és una situació única i irrepetible que hem de gaudir deixant-nos portar per la dansa de la vida.
•    No hem de dir “no tinc temps”, hem de dir “tinc un excés de tasques a fer”. Canviar l’enfocament ja ens dóna la solució del problema.
•    “El sabio sabe a qué sabe lo que sabe”
•    Tot canvia si canvies la mirada sobre les coses.
•    Educar és l’art d’encendre els ulls dels infants, que són les finestres del cor...

•    Hem de lluitar contra el “fitxisme”, les fitxes només han de ser el procés final després d’un aprenentatge vivencial i manipulatiu.
•    A les escoles hem de posar les programacions al servei de la vida i no a l’inrevés.
•    Hem de descarregar l’escola de burocràcia, de currículum i de la presó dels llibres de text per poder passar de l’escola del “fer” a l’escola del “ser”.
•    A les escoles hi ha moltes activitats però poques experiències.
•    No hi ha d’haver cap programa curricular sobre educació emocional, l’educació emocional s’ha de mamar, s’ha de respirar, s’ha de practicar contínuament (aprenentatge atmosfèric) no pas una hora a la setmana.

•    La peça clau de l’educació és el mestre. Les bones eines i recursos en mans d’un mal mestre, esdevenen males eines. Poques eines en mans d’un bon mestre, esdevenen bones eines.
•    El mestre té dins seu tots els recursos que necessita.
•    Un bon mestre ha de refiar-se de la seva pròpia inspiració...
•    Un bon mestre ha de seduir, ha de ser alegre, ha de tenir una part d’actor.
•    El mestre ha de predicar amb l’exemple i ha de ser una bona persona. Si és així el seu exemple arribarà als alumnes perquè ningú pot no-donar el que és realment.
•    Un nen s’agenolla davant la coherència del seu educador.
•    Dues coses bàsiques que ha de fer un bon mestre cada dia al matí amb els seus alumnes: SALUDAR-LOS (amb alegria, amb interès, amb un somriure...) i MIRAR-LOS (que tots els alumnes se sentin importants i estimats pel seu mestre).