José María Toro: educar des del cor

El 14 de novembre vaig assistir a una estimulant xerrada del JOSÉ MARÍA TORO. Sota el títol “Educar con co-razón” i organitzada pel col•lectiu “Una altra educació és possible”, durant més de dues hores vam escoltar el discurs entusiasta d’aquest mestre, escriptor i conferenciant sevillà.
Entusiasme, sentit de l’humor i una manera d’enfocar la vida totalment encomanadisses: allunyar-se de les presses i els neguits, passar del fer al ser, escoltar la natura i els sentiments, buscar l’harmonia... Durant la xerrada vaig anar apuntant algunes frases que em van semblar interessants, enginyoses o que convidaven a la reflexió. Algunes crec que són literals i en altres casos us en transcric el sentit que jo vaig interpretar. Espero que us agradin:

•    Les coses es divideixen en urgents, importants i essencials.
•    A través de la pausa arribem a la pau...
•    Cada moment és una situació única i irrepetible que hem de gaudir deixant-nos portar per la dansa de la vida.
•    No hem de dir “no tinc temps”, hem de dir “tinc un excés de tasques a fer”. Canviar l’enfocament ja ens dóna la solució del problema.
•    “El sabio sabe a qué sabe lo que sabe”
•    Tot canvia si canvies la mirada sobre les coses.
•    Educar és l’art d’encendre els ulls dels infants, que són les finestres del cor...

•    Hem de lluitar contra el “fitxisme”, les fitxes només han de ser el procés final després d’un aprenentatge vivencial i manipulatiu.
•    A les escoles hem de posar les programacions al servei de la vida i no a l’inrevés.
•    Hem de descarregar l’escola de burocràcia, de currículum i de la presó dels llibres de text per poder passar de l’escola del “fer” a l’escola del “ser”.
•    A les escoles hi ha moltes activitats però poques experiències.
•    No hi ha d’haver cap programa curricular sobre educació emocional, l’educació emocional s’ha de mamar, s’ha de respirar, s’ha de practicar contínuament (aprenentatge atmosfèric) no pas una hora a la setmana.

•    La peça clau de l’educació és el mestre. Les bones eines i recursos en mans d’un mal mestre, esdevenen males eines. Poques eines en mans d’un bon mestre, esdevenen bones eines.
•    El mestre té dins seu tots els recursos que necessita.
•    Un bon mestre ha de refiar-se de la seva pròpia inspiració...
•    Un bon mestre ha de seduir, ha de ser alegre, ha de tenir una part d’actor.
•    El mestre ha de predicar amb l’exemple i ha de ser una bona persona. Si és així el seu exemple arribarà als alumnes perquè ningú pot no-donar el que és realment.
•    Un nen s’agenolla davant la coherència del seu educador.
•    Dues coses bàsiques que ha de fer un bon mestre cada dia al matí amb els seus alumnes: SALUDAR-LOS (amb alegria, amb interès, amb un somriure...) i MIRAR-LOS (que tots els alumnes se sentin importants i estimats pel seu mestre).