Tria les cançons que sortiran al bloc

Ja sabeu que el concert del dissabte passat 23 de gener va quedar enregistrat en audio i vídeo. Per tant, quan els hagi editat, posaré els talls d'algunes cançons en forma de fitxers d'audio o d'enllaços de vídeo al Youtube.
Ara bé, 22 cançons són moltes i no tinc previst posar-les totes.

Quines voldríeu recordar i tornar a sentir o fins i tot veure?

A la barra de la dreta del bloc he instal.lat una enquesta amb els títols de les 22 cançons que vaig interpretar i us demano que col.laboreu amb mi a dur a terme aquesta tasca. Voteu un màxim de 3 cançons i entre tots farem la llista de les que més van agradar.
Ah! Per cert! La participació a l'enquesta té una data límit que és el 23 de febrer, un mes després del concert.

Us enviaré un correu a tots aquells de qui tinc l'adreça electrònica, però també us demano que m'ajudeu a fer la difusió entre tots els coneguts que vau trobar al concert. Que voti el màxim de gent i així la selecció serà el màxim de representativa.

Moltes gràcies per seguir col.laborant en aquest joc!

Concert Eladi del 23 de gener: reportatge fotogràfic

Gràcies a la col.laboració desinteressada de 4 persones que van fer fotos durant el concert, avui us puc oferir un petit reportatge fotogràfic. Vull donar les gràcies als 4 fotògrafs que són l'ANNA ALARCÓN, el PABLO NAVARRO, el MILES BORJAS i l'ELENA PLANAS.
El reportatge comença amb la decoració de la sala i l'escenari buit i llavors hi ha tot un munt de fotos de mi cantant o presentant les cançons. En algunes es pot veure el públic que hi havia, en d'altres es pot apreciar el joc de llums de l'escenari (més d'un va comentar que es projectaven unes ombres al meu darrere que a vegades recordaven les ales d'un àngel...) i en la majoria la meva cara de concentració mentre interpreto les cançons. Al final n'hi ha una en que baixo de l'escenari tot cofoi, una amb els Martínez (pare, germanes i conseqüències) i unes quantes de la jam session final que vam fer a les tantes de la matinada quan ja ho havíem desmuntat tot i abans d'anar a dormir.

Concert Eladi del 23-1-2010: primera crònica

Aquest dissabte 23 de gener de 2010 es va produir el que el programa de la Festa Major d'Hivern de Calders anunciava com a:

CONCERT DE CANTAUTOR AMB ELADI MARTÍNEZ

A dos quarts d'onze de la nit la gent que anava arribant al Centre Cívic se'l trobava agradablement transformat en una mena de cafè-concert. Com a fons d'escenari, una pantalla gegant blanca davant de la qual hi havia el tamboret, la guitarra i el micro esperant el cantautor. A continuació 10 taules col.locades de manera irregular i cobertes amb estovalles de diferents colors. Al voltant de cada taula unes quantes cadires. Sobre les taules unes espelmetes enceses que donaven un aire càlid i suggerent a la sala i un platet amb blat de moro convidant a seure i començar a picar. Al fons de la sala una barra de bar per poder prendre alguna cosa durant el concert. Tota aquesta encertada ambientació (que a tanta gent va sorprendre gratament i va predisposar favorablement a l'espectacle) l'hem d'agrair a l'Elena Planas.

El cantautor -jo- estava allà a peu dret i anava saludant els convidats a mesura que arribaven en un ambient relaxat. Al llarg del dia tothom m'havia anat demanant si estava nerviós i... no! No ho estava. Estava content i relaxat. I a mesura que anava veient la gent que anava arribant m'anava convencent que el concert seria un èxit perquè era gent que m'estimava o si més no que em respectava i que venien a escoltar-me i a passar una bona estona. Família, amics, veïns del poble... Al final van ser més d'una setantena de persones!!

Després d'un quart d'hora de cortesia vaig començar el concert amb un parell de cançons d'introducció en les quals em definia com a no-músic, no-cantant, no-guitarrista i demanava una predisposició favorable per gaudir del concert i ser benevolent amb els errors que es puguessin produir. Després va continuar la resta de repertori, plantejat com si féssim una visita a una exposició a través de les seves diferents sales. Per això havia agrupat les cançons en diferents temàtiques, que es correspondrien a les diferents sales de l'exposició: "Amistat", "Amor, desamor i relacions de parella", "La vida és bonica però a vegades complicada" i "Optimisme".


Des del començament vaig anar explicant i presentant les diferents cançons i es va establir una gran comunicació i complicitat amb el públic que escoltava atentament i anava somrient seguint el fil dels meus comentaris i bromes. Un encertat joc de llums (que hem d'agrair al Jaume Carné) acompanyava l'evolució del concert. El so era més que correcte gràcies a la mà de l'Albert Estrada a la taula de so.
Algunes cançons van anar dedicades, en algunes cançons vaig demanar uns coros d'acompanyament i la gent sempre va seguir el joc amb gran predisposició. Tot va anar fluint de manera molt agradable i relaxada i les petites deficiències més tècniques a nivell de veu o de guitarra van quedar diluïdes en aquest clima tan favorable.

En donar per acabat el concert, la gent va voler-ne més i vaig fer 4 bisos que van acabar amb "Que tinguem sort" de Lluís Llach cantat per tot el públic. Una càlida ovació va cloure l'actuació i després un allau de felicitacions i comentaris elogiosos que vull creure sincers.
Alguns m'havien sentit per primera vegada sense conèixer aquesta meva afició. D'altres feia molts anys que no havien tingut ocasió de sentir-me i ens retrobàvem amb alegria. Tothom semblava marxar amb un somriure als llavis i una escalforeta al cor i jo era una persona molt feliç.

De moment deixo aquesta primera crònica aquí i un document on hi ha totes les lletres de les cançons que vaig cantar.
Gràcies a tots per haver-ho fet possible.
Totes Les Lletres

Josep Vacas i Nàufrags

En l'última entrada d'aquest bloc parlava de les motivacions que em duien a fer el concert i, un cop penjada la notícia, em vaig sentir malament per no haver fet cap esment ni del Josep Vacas ni de Nàufrags.
Ara vaig a esmenar-ho i començaré pels fets objectius.

• Tardor de 1994: Eladi i Josep ens coneixem a l'escola de música Esclat per fer un curs de guitarra folk amb l'Agustí de las Heras.
• Tardor de 1995: veient que ens han canviat el mestre, ens posem d'acord amb l'Agustí i comencem a fer classes particulars nosaltres dos amb ell a casa seva.
• Primavera de 1997: L'Agustí dóna per acabades les classes i quedem nosaltres dos sols per assajar. comencem amb versions, però mica a mica van sorgint els temes propis.
• Juliol 1997: ens posem un nom com a grup: NÀUFRAGS.
• 5 d'octubre de 1997: fem la primera actuació pública com a Nàufrags a la Fira de St. Miquel de Santpedor.
• Setembre de 1998: Ens concedeixen el premi a la millor lletra del II Concurs pop-rock de l'Ajuntament de Manresa.
• 9 de juny del 2000: fem la nostra última actuació pública a les V Nits Musicals al Barri Vic-Remei. En total en vam fer 25.
• 26 de març de 2001: el Josep mor en un accident de cotxe. S'acaba Nàufrags.
  

Però més enllà de les dades, el Josep va ser un molt bon amic que em va ensenyar moltes coses, que em va ajudar a treure de mi tot el que avui en dia puc presumir de saber fer pel que fa a cantar i a tocar la guitarra (perquè jo solet no hagués sortit mai del sofà de casa). I més enllà de la part musical, em va ensenyar a enfocar la vida des de l'optimisme, l'alegria de viure, l'humor, la il.lusió, les ganes de fer bé les coses i la llibertat.
Vam tenir molta complicitat. Vam ser uns grocs que ens vam convertir en amics. Sempre estàvem bé junts. Sempre teníem coses de què parlar. Vam riure molt. Vam aprendre molt. Vam compartir molt. Ens vam tenir tota la confiança. Ens vam dir que ens estimàvem. I quan al seu garatge (on assajàvem) estàvem plegant les coses, més d'un dia ens dèiem "I lo bé que ens ho passem?..." i això és tot el que preteníem i tot el que ens vam endur.. i no és pas poc.
Això i els petons de colors que ell em va ensenyar...

Al costat del Josep i formant part de Nàufrags vaig descobrir el plaer de fer cançons i el plaer de cantar-les, aquells moments de pell de gallina quan perceps (i no pas per l'oïda) que estàs creant un moment de bellesa i no pots parar de somriure de satisfacció i felicitat. I el plaer de cantar davant d'altres persones, de compartir alguna cosa que per a tu és valuosa, arriscar-te a ensenyar-la i després gaudir del reconeixement dels que t'ho saben apreciar.

I per això també vull tornar a fer un concert. Perquè al costat del Josep i formant part de Nàufrags vaig viure i gaudir d'unes sensacions meravelloses i no vull deixar passar l'oportunitat d'intentar-ho repetir.

Moltes gràcies per tot, Josep, i com deia en el meu poema de comiat: fins a sempre!

Per què faig el concert?

Aquests dies estic enviant correus a amics, familiars i coneguts, anunciant-los el concert del dia 23. Alguns ja coneixien aquesta meva afició com a cantautor, però d'altres queden molt sorpresos que canti i sobretot que "m'atreveixi" a fer un concert en públic.
El Joan Ros (amic i company de Lacenet) em va dir en un mail:

"...No sé si vindré al concert però per fer això teu s'ha de tenir o un alt grau d'inconsciència i desinhibició o talent i uns collons com un toro. Una barreja de tot, em diràs tu..."

I llavors em vaig posar a pensar: per què faig aquest concert? Evidentment hi ha una resposta fàcil: perquè m'ho va proposar l'Elena. Però podia haver dit que no i en canvi em vaig engrescar a tirar-ho endavant. Per què? Quin és el percentatge de cadascun dels factors que apunta el Joan...

1.- INCONSCIÈNCIA: 0 %
Penso que no és el cas. Sóc conscient que m'estic posant davant d'un públic que em jutjarà i em criticarà (en positiu o en negatiu). Fins i tot podríem dir que m'arrisco a fer el ridícul, però, és clar, dec pensar que no el faré.

2.- DESINHIBICIÓ: 10 %
Mai m'ha fet por posar-me davant del públic. He estat delegat de la classe, portaveu dels treballs de grup, director d'un esplai, president d'una associació de veïns... No m'ha importat mai haver de llegir davant de públic en les festes de l'escola, en les reunions de pares... Suposo que això deu ajudar...

3.- TALENT: 30 %
Per no pecar de falsa modèstia corro el perill d'acabar semblant un xulo o un pedant, però és evident que si m'arrisco a posar-me davant de la gent a ensenyar les meves cançons dec estar mínimament segur que puc sortir-ne victoriós.
Fa temps que m'agrada escriure i molta gent està d'acord que no se'm dóna malament. Alguns diuen que és com un do i suposo que això es pot traduir per talent.
El dia que vaig saber rascar una mica la guitarra i vaig començar a adaptar poemes que tenia i convertir-los en cançons, se'm van despertar unes estranyes pessigolles. Amb els meus reduïdíssims coneixement musicals era capaç de fondre uns textos i una música i crear cançons, algunes de les quals agradaven a la gent. Després ja van anar sorgint les cançons per si mateixes, ja no havia d'agafar poemes i musicar-los sinó que sorgien alhora la música i la lletra mentre tenia la guitarra a les mans.
Crec que tinc uns mínims de sensibilitat i qualitat literària que compensen les meves limitacions com a músic (que no ho sóc), vocalista i guitarrista i fan que algunes cançons puguin arribar a agradar un cert públic.

4.- "COLLONS": 10 %
No em considero excessivament valent ni temerari, però si que tinc una certa seguretat en mi mateix que he anat assolint al llarg dels anys. Per sort per a mi, moltes de les coses que he anat provant al llarg de la meva vida m'han sortit bé i això m'ha generat una bona autoestima. Els reptes assolibles, me'ls preparo i procuro afrontar-los amb garanties d'èxit. Això implica, però, ser també conscient de les pròpies limitacions i no voler afrontar reptes impossibles.

Si ho sumem tot ens dóna un 50 %.
Què més falta? Què em va empényer a voler tirar endavant aquest concert?

Doncs penso que queden un parell de factors que no va esmentar el Joan:

LES GANES D'AGRADAR: 25 %
En experiències passades hi ha hagut gent que ha aplaudit les meves cançons i que, amb sinceritat, m'ha fet saber que els havien agradat. Que als altres els agradi una cosa que has creat tu és una de les majors satisfaccions que et poden passar. I intentar tornar a repetir aquestes sensacions sempre és un al.licient per fer coses.

LA IL.LUSIÓ DE FER FELIÇOS ELS ALTRES: 25 %
I en aquesta mateixa línia, quan veus que hi ha gent a qui una cançó teva ha fet emocionar o somriure, que li ha provocat uns instants de felicitat (i tots hem tingut aquestes sensacions escoltant cançons de les "famoses") això també et fa sentir molt orgullós de tu mateix. I t'alegra veure que has fet un bé als altres, que els has provocat unes sensacions més enllà de les quotidianes i que els han fet sentir bé.

Quina paranoia! Rellegeixo això que he escrit i no sé pas si he estat encertat, però em venia de gust reflexionar una mica sobre les motivacions que ens porten a fer les coses, perquè sobretot aquests factors que han sortit al final deuen ser els que ens mouen (o almenys a mi) a engegar molts dels projectes que afrontem al llarg de la vida.

Apa, deixem-ho córrer...