"L'endemà" (poema)

 

L'ENDEMÀ

Bromera. Borbolleig d'escuma blanca.

Encara se'n recorda, el mar, d'ahir.

Defensa amb dents i ungles la conquesta

dels metres que va aconseguir guanyar.

La platja s'ha escurçat. Serà vermella,

com la sang, la bandera que, amb el vent,

s'agitarà, rabiosa, sols amb ganes

d'arrencar-se i volar sense destí.

Som pocs i esporuguits els qui, a trenc d'alba,

tornem a ser a la platja desoint

els cants a la prudència. Alguna cosa

decanta la balança i hi tornem.

No ens espanta la força de les ones,

ni el vent que els para-sols manté plegats.

La mar ens sedueix i ens hipnotitza

i ens desafia a seguir al seu costat.

Admiradors, devots, gairebé addictes,

o potser -més senzill- enamorats.

Me l'estimo, tranquil·la i seductora.

Me l'estimo, ferotge i animal.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"Mar embravida" (poema)

 

MAR EMBRAVIDA

Matí gris, d'una mar embravida,

de concert antològic gratuït,

d'unes ones que avui prenen vida

amb potència i amb força: titans.

M'he quedat al balcó. No convida

el matí a fer el valent ran de mar.

Com si d'un carreró sens sortida,

espantat, em volgués escapar.

Un onatge real. No és mentida.

Blanca escuma s'extén en trencar.

Guanyarà sempre el mar la partida

que no jugo, però vull observar.

És un mar que és cavall sense brida,

és natura salvatge esclatant.

Cada onada inconscient que es suïcida

en té una altra al darrera a l'instant.

Però també és relaxant per (a) l'oïda

aquest màgic vaivé a l'oceà 

M'hipnotitza la tràgica crida.

No la puc pas parar de mirar.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"Accident literari" (poema)

 

ACCIDENT LITERARI

Hi ha hagut un accident a peu de platja

que, tard o d'hora, havia de passar.

Arribava el "costum diari d'escriure",

confiat, fent el seu habitual camí,

i no ha vist, al davant, ben arran d'aigua,

parades amb els quatre intermitents,

ben aturades, les "ganes d'escriure".

La col·lisió ha estat inevitable

i els cossos malferits s'han projectat

fins quedar inerts, allà, al mig de la sorra.

He reaccionat de pressa i, el primer,

ha estat senyalitzar l'espai amb cintes

-per evitar acccidents encadenats-

i donar avís urgent de la incidència.

Les assistències han vingut de pressa

i han atès els ferits amb gran encert.

El "costum diari", il·lès, ha agafat l'alta

de forma voluntària i ha marxat.

Les "ganes", una mica estabornides,

han requerit passar per l'hospital,

però em diuen que demà ja estaran bé.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"La mirada" (poema)

 

LA MIRADA

Per què aquest tossut costum

diari de sortir a caçar

papallones dels records

d'hora, aquí, davant del mar?

Com fotògraf compulsiu

que s'entesta durant anys

a fer el mateix gris retrat

d'un racó de la ciutat.

Potser veu, passats els anys,

petits canvis que han causat

tota una transformació

sense haver-se'n adonat.

Potser sí, potser és això.

Al paper fixo els moments

per poder-los comparar

i veure l'evolució.

Com que el mar és el mateix,

la sorra, els núvols i el cel,

allò que vagi canviant

seran només els meus ulls.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"Raons" (poema)

 

RAONS

Per una llepada de l'aigua salada,

per una mirada que no té final,

per un raig de sol que m'escalfa les cames,

per totes les hores que són un regal.

Per tots els matins de cançons marinades,

per tota la sorra que juga amb els peus,

per tot aquest blau que es manté a la mirada,

per una cançó de bressol feta amb sal.

Pels balls de saló de les ones mullades,

per l'aire suau que és carícia del mar,

pel blanc de l'escuma i el cru de la sorra

i aquells curts instants que se'm tanquen els ulls.

I em quedo a mercè de la pau que em bressola,

amb aquell somriure que és dolç i és salat.

Em llevo ben d'hora perquè no em vull perdre

aquest privilegi que no sé explicar.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell