"Maletes obertes" (poema)

 

MALETES OBERTES

L'estiu comença a fer maletes,

a estones mortes, poc a poc,

les deixa obertes i escampades

pel terra brut del seu vell pis.

Baixa a la platja i, a la cuina,

xiula, distret, una cançó.

No ho sembla pas, ningú ho diria,

però la tornada ha començat.

De tant en tant, agafa un llibre

i el posa al fons amb un sospir,

la samarreta destenyida

i coses que no ha fet servir.

Des del balcó, mira la platja

amb un enyor que li neix dins.

Aturar el temps li agradaria,

però sap que així no és com va el joc.

"És llei de vida" és el missatge

que una nit boja es tatuà

i ara, al mirall, llegeix sense esma

mentre s'acaba d'afaitar.

Ho allarga, sap que encara falta

i, per moments, s'ho treu del cap

i surt i riu i canta i balla,

però sempre acaba recordant

que, poc a poc, cal fer maletes,

que hi ha una data de final,

que, tot i que no en tingui ganes,

s'acosta el dia de marxar.

Però, mentrestant, mira les ones,

que avui estan excepcionals,

s'espolsa totes les cabòries

i posa el focus al present.

Ja arribarà el comiat, encara

cal estar aquí i seguir gaudint

del privilegi mentre duri.

Sona la música: ballem.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"El moment" (poema)

 

EL MOMENT

Escoltar el que tingui per dir-me.

El silenci, de gust, compartir.

Contemplar com el temps acompanya

el moment sense anar-se'n corrent.

Ser i estar. Ser present. Mantenir-me

al meu lloc, al davant d'aquest mar

que m'inspira i també m'asserena

i que m'omple i em deixa buidar.

No té re(s) aquesta estona diària,

més enllà de les ones cantant

el seu mantra d'arrel tibetana

i alguns rajos de sol incipients.

Però ja he après que no calen més coses,

que n'hi ha prou amb estar amb un mateix

i amb el món tornar a sincronitzar-se

i somriure perquè tot va bé.

Escoltar per gaudir del silenci.

Respirar per poder ser conscient.

Obrir els ulls, absorbir amb la mirada

i agrair, amb un somriure, el moment.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"Terapèutic" (poema)

 TERAPÈUTIC

Ja m'esperava, el mar, avui.

De fet m'espera cada dia,

però avui notava més presència,

més interès, més atenció.

M'ha començat a amanyagar

amb la mirada de les ones,

cadència suau, avui, calmada,

perquè m'hi anés acompassant.

M'ha fet fixar en la vastitud,

la immensitat d'aigua salada,

l'infinit blau que no s'acaba

i, per contrast, em fa petit.

M'he començat a relaxar

i he pres consciència que, els problemes,

no són tan grans com puc pensar-me

si la mirada sé enfocar.

I sempre hi ha una solució

que surt de dins, de la mirada,

de l'esperit, de l'estat d'ànim,

de com afronti el meu destí.

Mentre m'hi anava aproximant,

m'imaginava el que em diria

perquè, en el fons, soc un ventríloc

que fa parlar a un mar sense veu.

Però tampoc no és així del tot

perquè amb els anys de coneixença

hi ha una saviesa silenciosa

que hem compartit i ja és dels dos.

Soc un alumne avantatjat.

O no. Potser només m'hi fixo

i reflexiono i analitzo

i em prenc un temps per respirar.

Abans d'abatre'm o enfadar-me,

faig com el mar i compto onades

o deixo lliure la mirada

a passejar fins l'horitzó.

Després ho veig tot diferent

i hi ha una pau que m'acompanya.

I tot això el mar ja ho sabia,

quan m'hi acostava aquest matí.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"Bon profit" (poema)

 

BON PROFIT

Imagina, a la taula, un pernil,

suculent, acabat de tallar,

amb un pa que és calent i cruixent

-ve directe del forn més proper-.

Imagina que no fa calor,

decidim parar taula al balcó

-una taula petita, no ens cal

gaire més, no volem abusar-.

Imagina que el temps passa lent

perquè el gronxa el ressò mariner

de les ones que venen i van.

Imagina que el món s'ha fet blau.

No t'explico cap somni irreal:

és així com avui he esmorzat.

El millor?-no tinc dubtes aquí-

Que, pert sort, no m'ho he d'imaginar.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

"L'endemà" (poema)

 

L'ENDEMÀ

Bromera. Borbolleig d'escuma blanca.

Encara se'n recorda, el mar, d'ahir.

Defensa amb dents i ungles la conquesta

dels metres que va aconseguir guanyar.

La platja s'ha escurçat. Serà vermella,

com la sang, la bandera que, amb el vent,

s'agitarà, rabiosa, sols amb ganes

d'arrencar-se i volar sense destí.

Som pocs i esporuguits els qui, a trenc d'alba,

tornem a ser a la platja desoint

els cants a la prudència. Alguna cosa

decanta la balança i hi tornem.

No ens espanta la força de les ones,

ni el vent que els para-sols manté plegats.

La mar ens sedueix i ens hipnotitza

i ens desafia a seguir al seu costat.

Admiradors, devots, gairebé addictes,

o potser -més senzill- enamorats.

Me l'estimo, tranquil·la i seductora.

Me l'estimo, ferotge i animal.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell