Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

18 d’ag. 2026

"La mirada" (poema)

 


LA MIRADA


Per què aquest tossut costum

diari de sortir a caçar

papallones dels records

d'hora, aquí, davant del mar?


Com fotògraf compulsiu

que s'entesta durant anys

a fer el mateix gris retrat

d'un racó de la ciutat.


Potser veu, passats els anys,

petits canvis que han causat

tota una transformació

sense haver-se'n adonat.


Potser sí, potser és això.

Al paper fixo els moments

per poder-los comparar

i veure l'evolució.


Com que el mar és el mateix,

la sorra, els núvols i el cel,

allò que vagi canviant

seran només els meus ulls.


(Eladi Martínez)


#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

17 d’ag. 2026

"Raons" (poema)

 


RAONS


Per una llepada de l'aigua salada,

per una mirada que no té final,

per un raig de sol que m'escalfa les cames,

per totes les hores que són un regal.


Per tots els matins de cançons marinades,

per tota la sorra que juga amb els peus,

per tot aquest blau que es manté a la mirada,

per una cançó de bressol feta amb sal.


Pels balls de saló de les ones mullades,

per l'aire suau que és carícia del mar,

pel blanc de l'escuma i el cru de la sorra

i aquells curts instants que se'm tanquen els ulls.


I em quedo a mercè de la pau que em bressola,

amb aquell somriure que és dolç i és salat.

Em llevo ben d'hora perquè no em vull perdre

aquest privilegi que no sé explicar.


(Eladi Martínez)


#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

16 d’ag. 2026

"Toc d'atenció" (poema)

 


TOC D'ATENCIÓ


Avui fa més soroll, aquest meu mar,

com quan algú et pretén impressionar

fent veure que és més fort o més valent,

però sota el nas se li escapa el somrís.


Ens coneixem molt bé, aquest mar i jo,

hem passat junts tots els darrers estius

i ens entenem sense haver de parlar,

per (ai)xò m'estranya aquest comportament.


Espuma blanca ve a esclatar als meus peus,

però miro l'horitzó i un mar tranquil

se m'ofereix sota d'un cel serè.

M'aturo i en vull treure l'entrellat.


El llençol blau s'estén fins l'infinit

i s'expandeix discret i intermitent

en uns imperceptibles moviments,

subtils ondulacions superficials.


I allà on el Sol regala el seu trepig,

el mar es torna làmpara i mirall

i m'enlluerna un groc que vol ser blanc,

esclat de pessigolles de la llum.


Noto que el mar es torna a relaxar,

ja no fa tant soroll com feia abans

i em mira amb el somriure satisfet

d'aquell que ha aconseguit son objectiu.


Potser només volia que em fixés,

que un altre cop tornés a valorar

un espectacle diari, sempre igual,

però sempre diferent. Sempre genial.


(Eladi Martínez)


#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

15 d’ag. 2026

"Vela oberta" (poema)

 


VELA OBERTA


Contemplar la visió tranquil·la.

No buscar. No esperar. Badar.

I deixar que les coses passin

observant com treballa el temps.


No fer res. Perdre el temps. Permetre'm

ser només un espectador.

Els silencis també m'ensenyen.

Cal aprendre a saber escoltar.


Passa el temps i passen les hores,

lentament es desplaça el sol

i també m'arriben les ones,

sense córrer, des de molt lluny.


El regal d'aquestes estones

sense pressa, sense objectius,

sense cops d'efecte ni flaixos,

sense afanys, sense pretensions.


Que flueixi el matí, que passi

el que sigui que ha de passar.

Vela oberta, que el vent em porti

cap al lloc on m'ha de portar.


(Eladi Martínez)


#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell

14 d’ag. 2026

"Primer dia" (poema)

 


PRIMER DIA


La mateixa foto de cada any.

Com un embaràs, de desitjada.

En una guardiola he (a)nat posant

tres-centes monedes d'esperança.


És el meu estalvi de tot l'any

el que ara em fa ric i puc ben dir-vos

que no ho canviaria pas per res.

Soc on vull estar. Res no em fa falta.


L'aigua transparent de bon matí

em convida al bany, però prefereixo

gaudir del meu tron privilegiat

a la llotja de primera fila.


És el primer dia. Ens estudiem.

Males conselleres són les presses.

Hi haurà temps per dir-nos tot allò

que hem acumulat des del setembre.


Però ningú no em pot prendre el somrís

de l'escalador que al cim arriba.

No hi ha recompensa superior

que gaudir un present que no s'escapa.


(Eladi Martínez)


#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell