Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

17 de nov. 2019

Lectures quotidianes per a independentistes


Al llarg d'aquests anys que fa que dura el procés d'independència de Catalunya, els estats d'ànim fluctuen i sovint és pels fets que es van produint, però, sobretot, per les interpretacions d'aquests fets que ens arriben.
En aquest sentit tothom s'ha acostumat a llegir o escoltar alguns opinadors que li aixequin la moral, de la mateixa manera que podem tenir accés a d'altres de tendències i ideologies totalment contràries a les nostres, que ens podrien desanimar.
Doncs jo he trobat el meu trio inspirador: 3 persones molt ben informades i amb criteri per exposar les seves opinions, idees i propostes, de manera argumentada.

1.-VICENT PARTAL
Periodista, director del diari electrònic Vilaweb i amb àmplia experiència en política internacional. Els seus editorials diaris acostumen a elevar els ànims per la interpretació positiva dels fets diaris que  van passant.
També fa bolos per les poblacions catalanes amb xerrades i col·loquis que animen els auditoris per la seva visió argumentadament optimista de la situació.
https://www.vilaweb.cat/categoria/opinio/editorial/

2.- BERNAT DELTELL
Periodista i tuitaire. Al seu canal de twiter fa uns fils inspiradors i plens d'argumentacions que aconsegueix pel seu coneixement de la societat i els mitjans de comunicació alemanys i les bones interpretacions dels gestos i declaracions dels polítics espanyols. Fa xerrades pel país amb "Birres per la República" i he tingut el plaer d'escoltar-lo a Vilanova i la Geltrú i a Calders. Jo no tinc compte de Twiter, però cada dia entro al seu canal a través d'internet:
https://twitter.com/bernat_deltell

3.- KOLDO PEREDA
Tuitaire d'identitat més anònima que els anteriors, però expert en qüestions jurídiques i amb contacte directe amb personatges importants com Gonzalo Boye. Fa explicacions molt didàctiques i detallades de les qüestions jurídiques del Procés. Com en el cas de Bernat Deltell, el segueixo via internet tot i no tenir compte de Twiter.
https://twitter.com/KoldoPereda

Tots 3 tenen en comú que llegir-los, encomana d'una esperança i un optimisme "raonats" ja que sempre analitzen els fets i justifiquen amb arguments sòlids i referències periodístiques els arguments i opinions que desenvolupen. Tots 3 estan convençuts que el Procés tindrà un final "feliç" i que assolirem la independència.
A mi llegir-los em referma diàriament en l'esperança que ens en sortirem i em permeten encomanar l'optimisme a tots els que acaben dubtant molt més que jo, quan els fets semblen donar-los la raó a ells i prendre-me-la a mi.
Us ho recomano de totes totes!

12 de nov. 2019

Jo també sóc Tsunami


Va sorgir per sorpresa a primers de setembre... Tsunami Democràtic!
Ningú no sabia qui hi havia al darrere ni què pretenia exactament, però tots hi vam posar confiança i... no ha decebut!
Tsunami Democràtic ens ha fet recuperar la iniciativa, ens ha apujat l'autoestima i ens ha fet canviar l'enfocament de la nostra lluita... Hem passat pantalla!
Cada acte que han convocat ha estat un cop d'efecte amb màxima eficiència, organització, capacitat de mobilització i repercussió internacional.

Des de l'ocupació de l'aeroport de Barcelona el mateix dia de la proclamació de la sentència i l'acció sorpresa d'intent de col.lapse de l'aeroport de Madrid i fins a l'ambiciosa acció d'aquesta setmana per col·lapsar la frontera francesa durant 3 ddies.
I s'ha ajuntat la capacitat d'organització del Tsunami amb les ganes d'una gran majoria dels independentistes catalans de fer el que calgui per forçar la situació i donar l'empenta definitiva per aconseguir els nostres objectius.
I milers i milers de catalans responen a les crides del Tsunami, amb gran coratge i valentia, arriscant-se a rebre agressions, a patir multes, a detencions,a empresonaments, al fred rigorós d'aquesta tardor que es disfressa d'hivern.

I alguns que encara no hem pogut o no hem gosat de participar en cap d'aquestes accions valentes i arriscades, ens sentim representats per totes aquestes gotes d'aigua que constitueixen aquest tsunami imparable que està desbordant l'estat espanyol.
Jo personalment sento admiració i agraïment per tots aquests valents que estan lluitant en nom meu i avui he trobat una petita manera de col·laborar: fer un donatiu al Tsunami Democràtic.

I ho he fet amb molt de gust. Totalment convençut.
I he pensat que potser molta gent que, com jo, se sent representada per aquest Tsunami i encara no ha pogut participar-hi activament a primera línia, podria sumar-se a aquesta manera de col·laborar-hi i per això m'atreveixo a fer-ne difusió.
És fàcil i és segur. Seguiu l'enllaç que trobareu al canal de Telegram del Tsunami Democràtic...


Perquè tota l'organització d'aquestes impecables accions necessita d'un recolzament econòmic per llogar els equips de so, els aliments, els advocats, la cobertura de les multes que s'hauran de pagar... En fi, jo aquí deixo la informació i que cadascú faci el que li sembli...
Tan de bo siguem molts els que puguem subscriure la frase: JO TAMBÉ SÓC TSUNAMI!


11 de nov. 2019

10N: Anàlisis dels resultats


Hi ha moltes coses a comentar dels resultats d’aquestes enèsimes eleccions generals, però no puc evitar començar pels 2 grans impactes a nivell espanyol:

  • Davallada monumental de Ciutadans. El partit d’Albert Rivera passa de 57 a 10 diputats! I me  n’alegro moltíssim!!
  • Ascens esfereïdor de VOX que passa de 24 a 52 diputats!! L’extrema dreta feixista s’afiança al Parlament espanyol... I em preocupa moltíssim!!

Així les coses sembla que per part de Pedro Sánchez no va ser gaire bona decisió menysprear el partit de Pablo Iglesias i no formar un govern quan es podia haver fet un pacte progressista. Ara les dretes en conjunt han augmentat el seu suport i representació parlamentària, tot i que tot plegat ha quedat pràcticament igual d'embolicat que estava.

Però de fet, per als “meus” interessos la situació no ha pas empitjorat: Europa i el món miraran amb preocupació com es manté la inestabilitat i potser fins i tot la ingovernabilitat, i com augmenta l’extrema dreta. I si la Catalunya independentista segueix ostentant el “protagonisme” d’aquesta inestabilitat, seguirem estan a primera línia de les preocupacions internacionals. I tindrem més possibilitats que hi hagi intervencions externes que forcin España a negociar una solució pel “problema català” que podria desbloquejar-se amb un referèndum d’autodeterminació acordat.

Pel que fa a les forces independentistes, encara incrementen una mica la seva representativitat a l’hemicicle espanyol amb un total de 23 escons. ERC baixa una mica (13), però JxC en guanya 1 (8) i la CUP fa una bona entrada amb 2 escons. Ara només cal esperar que juguin bé les seves cartes i en treguin el màxim rèdit estratègic pel que hauria de ser un objectiu compartit.

A nivell de Catalunya, les forces independentistes arriben fins a 23 dels 48 escons que li corresponen, a només un escó d’assolir el 50 %, però encara no aconseguim sobrepassar aquesta barrera psicològica, malgrat que percentualment augmenta encara una mica més els suports, arribant fins a un 42’61% (respecte del 39’38 que es va obtenir a l’abril) en el que és un constant i continuat creixement que esperem que acabi superant aquest 50 %.
De fet a nivell de Catalunya, les forces obertament constitucionalistes (PSC-PSOE, PP, VOX i C’S) sumen un 39’83% i davallen una mica del 43’21% de l’abril. En aquesta anàlisi, de la que  queden excloses les altres formacions com En Comú Podem, demostren que en certa manera l’independentisme ha fet el tomb:
I quant al número total de vots a Catalunya, malgrat que la participació ha baixat una mica respecte de l’abril (d’un 77’58% hem passat a un 72’17%) el nombre total de vots independentistes encara ha augmentat un mica (amb resultats provisionals però amb més del 99’50% del vot escrutat) i hem passat dels 1.626.001 suports a la independència de Catalunya als 1.640.261.

Acabo amb els resultats de Calders on, com sempre, hi ha hagut una altíssima participació del 78’54% i un suport molt majoritari a les opcions independentistes amb un total de 513 vots que representen un 80’16% dels resultats. Però també representants de les 4 forces constitucionalistes que arriben als 89 vots i representen un 13’91% dels resultats.


El poble ha parlat. Ara a veure què fan els polítics...
Però mentre es decideixen... a Catalunya partir de demà el poble seguirà parlant... Tsunami Democràtic...
Seguim!

7 de nov. 2019

Sense propaganda electoral...gairebé...


En una notícia del 18 de setembre ("Prou propaganda electoral") explicava els passos per sol·licitar l'exclusió de la base de dades a partir de la qual els partits polítics envien la propaganda electoral a les llars. Vaig sol·licitar l'accés Cl@ve, pensant que potser tardaria molt a arribar-me, però al cap de pocs dies vaig rebre'l a la bústia de casa i vaig poder fer els senzills passos que em permetien marcar la casella que em deslliurava d'aquesta innecessària i molesta despesa.
Durant aquesta setmana anava tenint constància que a cases del meu entorn anaven arribant els sobres de propaganda electoral de diversos partits i nosaltres seguíem sense rebre'n...
Que bé!

Però avui hem rebut un "bonic" sobre patriòtic a la bústia, el no-desitjat sobre que il·lustra aquesta notícia: el sobre de VOX. Tot i que per saber que és de VOX has d'obrir-lo perquè enlloc del sobre no ho posa (tot i que l'estampat dóna força pistes del remitent...).
Ja havia sentit a dir que havien esquivat aquesta opció que lliurament havíem escollit uns quants ciutadans de no voler rebre la propaganda electoral, a base de fer una tramesa massiva i anònima a totes les llars, sense haver de consultar la base de dades de la que m'he donat de baixa.

Al sobre hi posava:
ELECTORES RESIDENTES EN:
C PICA D'ESTATS 13
08275 CALDERS
BARCELONA

I, apa... no me n'he pogut escapar...
Però sabeu què? És paper bo... crema molt bé!




4 de nov. 2019

"La taula petita" (Els Amics de les Arts)

El conte de novembre ha tingut una molt bona acceptació... No em puc pas queixar perquè sou molt generosos en els vostres comentaris.
I com a regal, com a "bonus track" d'aquest conte us volia recomanar un vídeo i una cançó de Els Amics de les Arts de l'any 2015: "La taula petita". Un vídeo i una cançó que tenen molt a veure amb la història que explico al conte de novembre i que estaven molt presents quan el pensava i l'escrivia. Un vídeo i una cançó que són deliciosos...
Gaudiu-ne!

2 de nov. 2019

El conte de novembre


(dins del projecte "12 mesos: 12 contes" us presento el conte corresponent al mes de novembre. En els següents enllaços podeu recuperar els altres: setembreoctubre...)
Espero que us agradi...

EL CONTE DE NOVEMBRE
Qui té un amic, té un tresor.
Sempre m’ha agradat aquesta frase i puc afirmar que el Manel seguia sent el meu tresor. Per molt que les circumstàncies haguessin canviat passats els anys, la nostra amistat sempre s’havia mantingut intacta i seguia buscant la manera de mantenir-hi el contacte.
Es podia dir que ja pràcticament només ens trobàvem un cop l’any. Ni ell ni jo no havíem estat mai de massa trucades i, per molt que sovint pensés en ell, buscar el moment per coincidir només nosaltres dos, sense interrupcions i poder xerrar de les nostres coses, només ho fèiem un cop l’any.
Em consta que no érem els únics i, curiosament, moltes d’aquestes trobades anuals entre amics allunyats es produïen totes al mateix lloc. Un lloc que jo trobava massa concorregut i impersonal, massa fred i previsible...
Per això preferia quedar amb el Manel al Glop, aquell petit bar del poble del costat. Un bar molt especial on de joves havíem passat hores i hores embrancats en mil projectes que no arribaven mai a fer-se realitat... Allà on espatllàvem i arreglàvem el món els cops que fes falta, rient fins a no poder més, consolant-nos quan la vida ens havia maltractat, gaudint de cada nova descoberta musical i fent enfadar la Cristina quan ja només quedàvem nosaltres i ens acabava fent fora del local.

Cada novembre, a primers de mes, em reservava una tarda per a nosaltres. Hi acudia puntual, esperant la seva arribada i em demanava una cervesa. Sempre estava a punt de demanar la seva, però a l’últim moment em reprimia per si se li escalfava o a l’últim moment em sorprenia amb una altra beguda.
La Cristina, envellida pel pas dels anys, però amb els mateixos ulls grisos i la rialla trapella, quan me la portava sempre recordava alguna de les nostres aventures. Després em feia una moixaina i se n’anava a posar música que, fos quina fos, em transportava invariablement a aquells anys de joventut que havia compartit amb el meu gran amic.
Amb el Manel sabia que podria parlar-hi de tot i amb total confiança. Problemes de feina, de parelles, malalties de la família, política... Mai no se’ns menjava el silenci i sovint acabàvem anant a parar als grans temes que és habitual tractar a la joventut i després es van oblidant: projectes, il·lusions i la recerca de la felicitat sense rendir-se a mig camí i buscant dreceres sempre que fes falta per no perdre de vista l’objectiu... Era fantàstic poder parlar amb algú amb qui tenia tanta connexió.

Amb el canvi d’hora recent, sempre se’ns feia de nit molt abans del que voldríem i al final havia de tornar a casa, pensant que m’agradaria que coincidíssim més sovint, però sabent que segurament fins al cap de 12 mesos no trobaria el moment. Deixava al cotxe les fotos i cartes que havia portat per banyar-nos bé en la nostàlgia i tornava a conduir d’esma per aquella maleïda carretera.
Maleïda perquè sovint em creuava amb una riuada de gent que sortia del cementiri amb rams de flors pansides. Però, sobretot, maleïda perquè a mig camí de casa havia de passar pel revolt on feia ja tants anys havia mort el Manel en aquell desgraciat accident de cotxe.

31 d’oct. 2019

#LaRojaIngovernable (espot electoral de la CUP)

M'ha tornat a sorprendre i a agradar l'espot electoral de la CUP.
Espero que no siguin l'única opció però tinc clar que ells no ens fallaran: es presenten a Madrid amb les idees molt clares i no mercadejaran amb els vots que obtinguin.
Esperem a veure què diuen els altres, però anem mirant què diu la CUP...