Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

21 de juny 2018

Sensacions de final de curs ("Hoy no soy yo")

21 de juny... diuen que avui comença l'estiu.
M'he passat tot el dia entregant els informes de final de curs a les famílies dels que han estat els meus alumnes durant els darrers dos anys.
És el punt i final a un final de curs esbojarrat que ha estat una cursa contrarellotge per anar tancant temes (informes, avaluacions, activitats finals amb els alumnes, colònies, reunió de final de curs, entrega d'informes...) i avui he arribat, exhaust, a la línia d'arribada.
I estic content però no estic content...

Content d'haver aconseguit acabar-ho tot, d'haver-ho acabat bé, de notar bones vibracions en el comiat amb els alumnes i les famílies, de contemplar les molt bones feines que hem fet aquest curs...
Però tan exhaust que no puc apreciar aquesta alegria...

I arribo a casa i trobo la taula del menjador plena de factures per obrir i papers per arxivar, feines pendents que fa dies que s'acumulen perquè fa dies que he fet de la meva casa una segona oficina on només parava per seguir treballant, força aliè al que passava als membres de la meva família...
I sé que la post de planxar està plena fins al capdamunt de roba per plegar i que el cossi dels mitjons està curull i cada matí m'hi capbusso només per trobar dos mitjons aparellats per poder sortir vestit de casa, fins que arribi el moment de plegar-los tots...

Fa dies que no sóc jo...i avui quan pujava amb el cotxe cap a casa, sonava el magnífic CD dels "50 palos" de Jarabe de Palo i m'he quedat enganxat a aquesta cançó: "Hoy no soy yo" i m'ha agradat sentir-me reflectit en una cançó bonica i he pensat que ara la feina dels propers dies hauria de ser tornar a ser jo...ni que sigui mica a mica...

16 de juny 2018

Poemes de Josep Grifoll

Aquest Sant Jordi em vaig autoregalar un llibre de poesia d'un autor berguedà (Casserres) de qui de tant en tant he sentit alguna cosa interessant: Josep Grifoll.
Té una poesia fresca, planera, directa, onírica, irònica, moderna... A vegades no entenc tot el que vol dir (segurament no hi paro prou atenció), però tot i així m'agrada com intueixo que sona...
I de tant en tant, passes la pàgina i et trobes un poema curt, de només tres o quatre versos. I a vegades aquests són els que arriben més directes...

Dos exemples:

Menys a estimar-te,
sempre i a tot arreu
hi he anat amb por.

. . . . . . . . . . . . . . . 
 
Recordo un dia
que a tots els de la classe
els van castigar
de cara al professor.


14 de juny 2018

El Bàsquet Manresa torna a l'ACB

No tinc temps per fer-ne una notícia amb u ubon redactat, però no vull que no en quedi constància al meu bloc.
12 de juny de 2018. 5è partit de la final dels playoff de la lliga LEB contra el Melilla. El Nou Congost ple a vessar d'un públic entregat, cantant, cridant i xiulant, amb samarretes vermelles i una gran fe....
I va i surt un partit rodó que es guanya 97-67 i... tornem a l'ACB!!!

Visca!

9 de juny 2018

Herois quotidians

Enmig de la feina m'he topat amb aquest bonic vídeo de l'ONG "WAR CHILD" i el comparteio per veure si us agrada tant coma mi.

3 de juny 2018

Videopoemes

El primer embrió de la idea va aparèixer quan vaig veure aquest vídeo:


Un poema il·lustrat amb uns dibuixos meravellosos i una veu que el recitava de manera molt bonica...

El segon impuls el vaig tenir quan amb uns grups d'alumnes vam enregistrar uns "programes de ràdio" i em vaig adonar que quan enregistraven la seva veu, després de diversos intents acabaven fent-ho molt bé, amb una bona dicció, entonació i vocalització.

I aquests any els vaig proposar d'enregistrar videopoemes...

Volia que s'ho passessin bé i gaudissin de la poesia...
Volia que coneguessin uns quants poemes bonics que els obrissin la porta a conèixer-ne d'altres...
Volia que treballessin un poema fins que l'entenguessin i fossin capaços de llegir-lo de manera ben bonica...
Volia que acabessin fent un producte final del qual se sentissin orgullosos...

I, modèstia a part, crec que he aconseguit tots aquests objectius.
En una classe han acabat enregistrant 13 videopoemes i a l'altra 11 i, si cliqueu aquests enllaços, els podeu veure tots:


Però per facilitar-vos les coses us n'ofereixo una petita selecció aquí mateix.

1.- "El poema de la caca" (autor anònim).
Destaco aquest per diversos motius. D'entrada perquè aquest no va ser un dels poemes que jo vaig suggerir, però és un exemple de com els alumnes podien buscar ells mateixos un poema que els cridés l'atenció. Ells van trobar aquest poema transgressor i molt divertit i jo evidentment els vaig permetre que el triessin. I van aprendre a dir-lo d'una manera gairebé perfecta i tota la classe els escoltava embadalits i divertits, fins a tal punt que en una sortida, a l'autocar, els van demanar que el recitessin i tot l'autobús va escoltar UN POEMA en silenci i va esclatar en aplaudiments quan van acabar.


2.- "Ben poca cosa tens" (Miquel Martí i Pol)
Aquest el destaco perquè les dues noies que l'han fet, van fer elles mateixes els dibuixos amb el que l'han il·lustrat...i són uns dibuixos molt bonics... a part que el poema també està ben dit.


3.-"Assaig de càntic en el temple" (Salvador Espriu)
El destaco perquè l'han fet dos alumnes que normalment no destaquen gens per les seves produccions escolars i en canvi han aconseguit recitar el poema molt i molt bé i han fet un vídeo molt personal, però molt ben fet.


4.-"La cançó del poeta" (Joana Raspall)
El destaco perquè està il·lustrat amb moltíssim imatges i molt ben escollides. A part que també està ben dit.


5.-"Somnis marins" (Eladi Martínez)
I acabo destacant les dues versions que han fet dues alumnes d'un poema meu... Perquè em va semblar que aquest poema, encara que fos meu, era descriptiu i entenedor i podia ser adequat per aquesta activitat i, és clar, em fa il·lusió veure el producte final sobre un poema meu. I totes dues ho han fet molt bé!



I, si us han agradat i en voleu veure més... cliqueu els enllaços que us he deixat més amunt...

31 de maig 2018

"Lligar no és lo teu" (Suu)

Dintre dels serveis mínims us ofereixo una cançó que he descobert fa poc, que no té res d'especial, però que trobo fresca i divertida i que no em canso d'escoltar:

"Lligar no és lo teu" de Suu:

28 de maig 2018

El temps és el millor regal

Dies enrere, un dijous a la tarda, vaig tornar de deixar el Roc al futbol i vaig aprofitar que em quedava sol a casa per anar a portar LA CALDERINA a un veí subscriptor amb qui ara no ens veiem quasi mai.
Vaig trucar a la seva porta i em va sortir a rebre dient-me:

- Què? Vols passar una mica o tens pressa com sempre?

I jo, que sovint li he de dir que tinc pressa i només li deixo la revista i marxo pitant, vaig pensar que aquell dia no em venia d'aquí i podia passar un moment.
Vam seure a la seva terrassa. Feia una tarda agradable. I vam començar a xerrar... De la seva salut, del Roc i l'Ona, dels seus fills, una mica de política, de mancances municipals, de coneguts comuns... I va semblar que la dimensió "temps" començava a córrer a una altra velocitat, a un ritme molt confortable i agradable...
M'hi trobava genial allà parlant amb el Joan...
Al moment de marxar i acomiadar-nos, va passar per davant de casa un amic comú. Es va aturar i ens vam posar a xerrar tots tres entre rialles i somriures... Va ser fantàstic!
De sobte vaig mirar l'hora i vaig pensar que l'Anna no sabia res d'on era. Li vaig enviar un missatge i va ser com si tornés a la realitat. Aviat vaig anar per acomiadar-me i tornar a casa, però em va quedar la sensació que aquella estona que havia estat amo del meu temps havia estat meravellosa: ni mòbil, ni rellotge, ni preocupacions de cap mena. Només gaudir de la conversa i l'amistat i deixar que tot fluís sense haver previst res ni esperar-ne res.
Aquest és el gran tresor...
...el millor regal...
El temps!