Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

15 de des. 2018

Què hem de fer?

21 de desembre.Consell de ministres del regne d'España a Barcelona. 4 presos polítics en vaga de fam. Un total de 9 presos polítics a les presons catalanes i un grapat d'exiliats escampats per Europa (Bèlgica, Suïssa i Escòcia)...

Què hem de fer?

Durant anys ho hem fet bonic. Manifestacions multitudinàries, festives, pacífiques i cíviques... la revolta dels somriures... Milions de persones concentrades i ni un paper a terra... Llaços grocs, creus grogues, cantades a Lledoners... Oooh! Orgullosos de ser com som, però... què en traiem?

L'extrema dreta es va fent forta a Espanya i amenaça amb un nou 155 per intervenir Catalunya. El judici als presos polítics a punt de començar. La justícia que s'entesta a exhibir impúdicament que no és justa ni igual per a tothom. El periodisme exhibint impúdicament que s'ha prostituït i està disposat a desinformar barroerament...

La constatació que res no es mou a España. I seguim com estàvem fa un any i mig. Igual però pitjor. Sense haver fet efectiva la República. Amb els polítics democràticament escollits empresonats o exiliats...

Què hem de fer?

El dia 21 tenim una d'aquelles "finestres d'oportunitat", una ocasió de demostrar al món que les nostres aspiracions legítimes segueixen fermes i que no volem resignar-nos només a cantar i posar llacets... Si de la manera que ho hem fet fins ara no ho han entès potser ens toca fer un pas més...

...però tenim un problema! Ens han tatuat el relat de la violència, han repetit tants cops les mentides que han aconseguit que tinguem la sensació que si aixequem una mica la veu, que si molestem una mica, que si embrutem una mica el carrer, que si fem res més que cantar en un descampat sense molestar ningú estarem exercint una violència que ens pot portar a la presó.
I NO ÉS VERITAT!

Els "armilles grogues" a França fan manifestacions contínues i dures, els taxistes a Barcelona van col·lapsar la ciutat durant uns quants dies, hi van acampar permanentment! I no va passar res! Però si els independentistes catalans tallem l'autopista o fem una pintada... és intolerable, anticonstitucional... delicte d'odi, rebel·lió, terrorisme... I els catalans som tan educats que no volem utilitzar aquestes formes...

Però em sembla que ha arribat el moment de canviar d'estratègia...

I NO PARLO DE VIOLÈNCIA! NI D'ENCAPUTXAR-SE!

Però parlo de demostrar que som molts, que ho tenim clar, que som tossuts i que, tot i que no volíem molestar, si cal molestarem per demostrar que no volem seguir sent injustament tractats. I que volem que ens deixin triar el nostre futur.

No sé què passarà el dia 21, surten moltes propostes i falta lideratge i unitat, però sento el rum-rum que no podem deixar passar aquesta oportunitat i cal fer-nos sentir. No sé si tallarem carreteres, si farem un marxa lenta de vehicles, si farem un consell de ministres populars als carrers de Barcelona, però tant de bo tot acabi quallant en un nou moment d'empoderament popular massiu com van ser els dies 1 i 3 d'octubre del 2017. I que Europa vegi que segueix tenint un problema a Catalunya, un problema que pot perjudicar-lo econòmicament...

Tenim una setmana per acabar de donar-li forma i fer que sigui un èxit, però penso que no és el moment de fer "un Tortosa" i quedar-nos a casa per mostrar el menyspreu al govern espanyol... cal actuar... cal molestar... I ho sento molt si col·lapsem el trànsit i molestem als que volen treballar... A mi també em molesta que em menyspreïn, m'insultin i em tractin injustament amb impunitat.

Anem-hi pensant...

11 de des. 2018

L'SJD Pediatric Cancer Center es fa realitat

Em faig ressò d'un vídeo que m'ha arribat anunciant-me que el SJD Pediatric Cancer Center (centre oncològic infantil de Sant Joan de Déu) ja és una realitat. Aquell projecte apadrinat per Leo Messi i l'eslógan "Per als valents" ha recaptat fons suficients per fer-se una realitat i es començarà a construir al costat de l'Hospital d'Esplugues i tenen previst que entri en funcionament el segon semestre del 2020.
I ho comuniquen amb un bonic vídeo protagonitzat per un nen malalt i la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova i la Geltrú.
Al final del vídeo us ofereixo el text d'agraïment que l'acompanya...

Me n'alegro molt!


Gràcies a tots els que ens heu ajudat a fer realitat el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d'Europa. Entre tots, ho hem aconseguit. A partir d'ara totes les donacions #ParaLosValientes es destinen a finançar tractaments per a infants sense recursos de països menys afavorits, seguir avançant amb nous assaigs clínics i facilitar l'allotjament, la manutenció i tot el suport emocional necessari per als nens i nenes amb càncer i les seves famílies.

9 de des. 2018

El "cas Careta" a Radio Sabadell

El 4 de desembre a Ràdio Sabadell van dedicar una hora de programa a parlar del cas Careta o si ho preferiu de l'assassinat de l'Helena Jubany.
Hi van participar, familiars de l'Helena Jubany, familiars de la Montse Careta, periodistes, criminòlegs i lingüistes forenses i curiosament hi va haver coincidències en la majoria de les conclusions: la investigació es va fer de manera molt millorable, jutges i investigadors s'anaven culpant de no poder anar més enllà i efectivament no es va anar més enllà, la Montse no va escriure els anònims i és més que dubtosa la seva participació en l'assassinat, com a mínim una persona tenia pràcticament els mateixos motius que ella per haver estat investigat i fins i tot empresonat, els assassins de l'Helena segueixen campant lliures per Sabadell...
Els lingüistes forenses van fer una crida a rebre escrits dels possibles sospitosos per fer-ne estudis comparatius i es reclama qualsevol pista que permeti reobrir el cas, ara que falten un parell d'anys perquè prescrigui.

Us deixo l'enllaç al podcast perquè pugueu escoltar l'interessant programa:



1 de des. 2018

Vaga de fam

1 de desembre de 2018.
Jordi Sánchez i Jordi Turull anuncien des de la presó de Lledoners l'inici d'una vaga de fam.

Per què?
Per protestar i denunciar el fet que el Tribunal Constitucional impedeix el seu dret a accedir a la justícia internacional.
Des del 22 de novembre de 2017 els presos polítics catalans han presentat 8 recursos d'empara contra la seva presó provisional a aquest Tribunal. El Tribunal pot no admetre'ls, però si els admet, ha de resoldre'ls en el termini màxim de 30 dies (segons la Llei d'Enjudiciament Criminal i la doctrina de propi Tribunal). En canvi els admet, però els deixa encallats durant més d'un any. I d'aquesta manera els presos polítics catalans no poden accedir al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, perquè aquest pas només es pot donar quan s'ha esgotat el recorregut en les instàncies judicials del propi país on es jutja el cas.

Immediatament s'ha activat una pàgina web:


Des d'aquí portaran el recompte dels dies de vaga de fam i tothom que vulgui es pot adherir simbòlicament a la seva denúncia. Jo ho he fet aquest matí quan no s'arribava al centenar i ara ja són...


Tot el meu suport i reconeixement a una decisió valenta i coherent d'aquestes dues persones i l'esperança que aquest gest sigui una nova espurna que provoqui reaccions en un moment en que tot l'entrellat d'aquest procés sembla estranyament enrocat.
Reaccions entre els independentistes de carrer, entre els partits polítics independentistes, entre els estaments polítics i judicials espanyols, entre les instàncies internacionals... que passin coses que accelerin el que no pot acabar de cap altra manera que amb els presos polítics lliures perquè el seu empresonament és una flagrant injustícia.

És difícil que tots sortim al carrer ara en ple hivern o que ens sumem a la vaga de fam, malgrat que hi ha alguna iniciativa que ja s'ha posat en marxa (https://www.vilaweb.cat/noticies/convoquen-una-acampada-de-24-hores-als-lledoners-en-suport-a-la-vaga-de-fam/) però sí que hem de sumar-nos massivament a aquestes adhesions de denúncia i ens hem de registrar al consell de la República perquè si estem junts i som molts és quan podrem aconseguir més coses.

Ara mateix al Consell de la República hi ha registrades 37.176 persones.
Ara mateix ja s'han adherit a la denúncia de la vaga de fam 79767... i no para de créixer (mentre escrivia aquesta notícia s'hi han afegit unes 7000 persones)!

Som-hi! Continuem!

27 de nov. 2018

Anunci bonic

Els vídeos bonics no necessiten gaires explicacions. Només gaudir-los.
Aquest és de la companyia francesa Bouygues Telecom i la cançó que hi sona és "Come And Get Your Love", de Redbone.
A partir d'aquí, busqueu un minut i mig i deixeu-vos portar.

23 de nov. 2018

Black Friday

Avui és Black Friday i jo em quedo igual...
No hi ha cap part del meu cos ni del meu intel·lecte que s'activi en sentir aquestes paraules angleses i al·lucino amb tot el ressò mediàtic i comercial que se li intenta donar i en com d'aborregadament hi va caient més i més gent.
Com el Halloween... com el Thanksgiving day... i com tantes d'altres coses que adoptem sense qüestionar-nos res i acabem pensant que estan la mar de bé...

En fi, jo les castigo amb la meva indiferència i reblo el clau amb dues imatges per reflexionar:

Imatge de Bansky

Vinyeta de Luis Davila

16 de nov. 2018

Entrevista d'Albert Pla a "La Resistencia"

No havia vist mai aquest programa de "La Resistencia" a #0 de Movistar+. És un late night, programa d'entreteniment del tipus que poden fer l'Andreu Buenafuente, Berto Romero o Pablo Motos i, en aquest cas el presentador-humorista és un tal David Broncano, al que no tenia el gust de conèixer.
Albert Pla és un cantautor al que respecto molt perquè li he escoltat cançons potentíssimes i profundíssimes, però que vesteix tota la seva obra d'una capa de senzillesa, despreocupació i provocació. És un personatge que va a la contra, fuig de la fama i dels convencionalismes, va a la seva bola i fa el que li dóna la gana sense importar-li les conseqüències. Ara mateix forma part d'un elenc de gran categoria (juntament amb el Peyu i el Quimi Portet) que facturen "Natura sàvia" els dilluns a la nit a TV3, un programa molt interessant i divertidíssim, que arriba a uns nivells d'humor, enginy i surrealisme que a mi m'encanten.
Doncs bé, l'altre dia em va arribar el vídeo d'aquesta entrevista que li van fer a "La Resistencia" i de la que s'ha parlat molt perquè l'Albert Pla va descol·locar totalment el presentador i el va fer patir durant 20 minuts perquè no va entrar en cap moment al joc al que ell està acostumat i va anr sortint contínuament per la tangent. Hi ha moments delirants...
No us vull dir més... Si teniu 20 minuts i ho voleu provar... ja em direu què us ha semblat.