ESPERA
Ja ha arribat el temps d'espera,
l'avantsala del comiat,
assegut, sense paraules,
preparant-me pel final.
Un final del que coneixo
cadascun dels seus replecs,
que ja tinc molta experiència
a passar cada any per aquí.
Ja no ploro ni em dessagno,
gairebé ni em poso trist,
només deixo un xic oberta
la font clara de l'enyor
que degota, gota a gota,
incansable, amb mi, tot l'any,
que cada any és temps d'espera
per tornar a arribar a ara on sóc.
Ara espero que s'acabi
i espero, tot l'any, tornar,
però entre les dues esperes
no em veuràs desesperar.
Que espera ve d'esperança
i, si alguna cosa he après,
és que cal posar temprança
al que no depèn de mi.
Que les coses van i venen,
com les onades del mar,
i, quan han de passar, passen,
sense que hi puguis fer res.
Així que deixo portar-me,
amb tot el velam obert
i, pel que puc lluitar, lluito.
Per la resta, em deixo fer
Són un regal, aquests dies,
els espremo amb gran deler,
sabent que porten escrita
data de caducitat.
I quan arriba aquesta hora,
poso a zero el comptador
i començo ja l'espera
que em portarà al proper agost.
(Eladi Martínez)
#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada