Slam Poetry al Voilà

Dissabte 28 d'octubre del 2023. Sala Voilà de Manresa.

Dins del cicle "Tocats de lletra" em disposo a participar al 2n Slam Poetry, molt ben acompanyat per l'Anna, l'Agnès, el Jordi, la Montse, el Pablo i la Daniela.

A l'atzar hi haurà 5 taules que exerciran de jurat i atorgaran una puntuació a cada poema, de les quals es descomptaran la màxima i la mínima i se sumaran les 3 restants.

Som 10 participants i em toca recitar en 2a posició.

Recito "Inconfessable".

INCONFESSABLE
L’onada crida, bramulai és la seva veu l’escumablanca que crida, violenta,s’esgargamella, rebenta,esclata: pura impotència.
Vol morir, vol suïcidar-se,vol acabar amb la cadenaque per sempre més la lligaa anar i venir sense treva.
És “El crit” de Munch, però molli salat. Desencaixat.Un crit que crida, que udola,un crit de desesperança,queixa pregona d’esclaus:
- Vull sortir de l’engranatge!Vull anar a morir a la platja,però morir-me de veritat,sense que em tibin dels peusi hagi de tornar endarrere,mar endins, ulls encetats,pulmons plens d’aigua salada.Vull morir! No em sents?                                                             I em mira.
I jo atònit, balb, sorprès,incapaç de donar crèdital que tinc al meu davant,trec la llibreta i el boli.
Prenc apunts del naturali intento deixar constànciade la injustícia flagrant,del plany de desesperança,de la tragèdia perpètua.
Me la miro amb uns nous ullsa aquesta onada que em parla,que, per parlar al món, em parlaa mi, que sóc al davant.
Em crida, m’escup, m’insulta,plena de por, dolor i ràbia.I jo em vaig tornant petiti voldria tornar al llitdes d’on semblava bonicaquest so de les onades.
Però ara ja no puc marxar,l’encàrrec em crema als ditsi tinc el cor trasbalsatpel descobriment terriblecontra el que no puc fer res.
Sóc petit. Una personaminúscula. La naturaés immensa i poderosai sàvia. O això pensavafa només una estoneta,abans de saber que el marté esclavitzades les ones.
Jo que vaig tenir una fillai vaig donar-li aquest nomassociant-lo a la bellesa,la força i la llibertat...
I parlant amb mi mateixes va esmorteint l’angoixa.Segueixo mirant les ones-que ara criden sense veu-i dubto si era realel que tant em preocupava.
Les miro. Sembla que ploren.Els crits potser eren sanglots.I ara entenc que aquest dolor,la tristesa acumulada,és el motiu que provocaque la mar sigui salada
Em donen una puntuació que no retinc, però que no em sembla gaire esplèndida. Vaig escoltant els altres participants amb poemes molt diversos: alguns d'enginyosos, altres sensibles o emotius o més lligats a la natura... Amb tanta diversitat és molt difícil decidir què valores i tinc la sensació que tots els estan puntuant millor que el meu.Els quatre millors han de passar a la segona ronda i estic segur que jo no hi seré, pero quan anuncien els 4 finalistes resulta que jo soc el 4t! Que bé! Podré recitar un segon poema!
Com que els finalistes hem de recitar en ordre invers de puntuació, seré el primer de sortir. Hi ha també un poeta gallec, Claudio Rodríguez, que ha vingut a participar en un acte del Tocats de lletra i s'ha apuntat a l'Slam. I el Gerard Espinoza, guanyador de l'Slam de l'any passat. I un noi que té una veu preciosa de locutor de ràdio. en Jaume Molina.
Surto a l'escenari i recito "Per si demà plou", un poema al qual vaig afegir una introducció en vers per situar millor els oients.
L’estiu s’acabava, moria l’agost,l’idili amb la platja arribava a la fi,a punta de dia baixava a la mari allà, sol, gaudia de la soledati la companyia del mar estimat.
Tot l’any esperava aquells dies d’agost,Agost que acabava, comiat imminent.L’enyor que creixia veient a venirel buit i l’absència, la separació.Vaig baixar a la platja per dir-nos adéu...
PER SI DEMÀ PLOUPer si demà plou i no puc baixardiguem-nos adéu ara que estem sols.Omplim-nos els ulls de l'enyor que ens coui esperem tot l'any el retrobament.I quan ve l'agost , que s'aturi el temps...I quan ve la por que tinguem records...I quan hi ha dolor que puguem lluitarperquè la buidor no ens atraparà...
Per si demà plou, he de dir-t'ho avui:tant com t'he estimat no t'estimaràcap passavolant, nen ni jubilat,saps que penso en tu com ho fa un amant,saps que vinc a tu, som ferro i imant,ratllo dies, fulls... empenyo tot l'anyfins que ve l'estiu i em brillen els ulls,em batega el cor, tot es posa a lloc...
I ara he de marxar. I si demà ploués avui que ens cal dir-nos un adéuque és dolç i que és gris, és un llaç de sal,un petó de fum, un pessic de dol,un terròs de plor, un didal de blau,un "em sap tan greu"... Una mica més...El setembre ve... Una mica més...Un "t'he de deixar"... El setembre ve.
El setembre ve. El setembre ve.Ja sabem com va. No volem plorar.Sé que estaràs bé. Saps que tornaré.Diguem-nos adéu. Adéu i res més.No embrutem amb mots aquest sentiment.Ja sabem com va. No volem plorar.I fem-ho ara, avui. Per si demà plou.Per si demà plou i no hi ha demà.
La puntuació em torna a semblar poc esplèndida, però estic content de com ho he fet i, sobretot, del text.
Un cop passats i puntuats tots els poetes torno a ser el quart. En aquest cas 4/4, però estic content. I pugem tots a l'escenari a recollir uns llibres de poesia com a recompensa per haver participat.

S'acaba l'acte. Els demano als que m'han vingut a veure si s'ho han passat bé i tots em diuen que sí, que molt, i semblen sincers. Que bé!
Moltes gràcies, Anna, Agnès, Jordi, Montse, Pablo i Daniela, per fer-me costat. I també als que vau mostrar interès i no vau poder ser-hi. M'ha agradat molt, per un dia, sentir-me poeta i que vosaltres fósssiu allà per veure-ho!
Acabo amb algunes fotos més, totes gentilesa del Jordi Preñanosa.