El "Tocats de lletra" és un festival literari dedicat a la poesia que cada mes d'octubre omple Manresa d'una munió d'actes ben interessants: presentacions de llibres, xerrades, concerts, taules rodones, lectures dramatitzades, exposicions, projeccions...
Aquest any, com que estic en contacte amb el col·lectiu DirVersos, em vaig assabentar que un dels actes era una Mostra de pi-poemes i em van venir ganes de participar-hi.
Mai no havia sentit a parlar dels pi-poemes i em va semblar un repte interessant. Construir un poema en que el número de paraules de cada vers anés seguint la successió de decimals del número pi (3'141592...). El primer vers, 3 paraules; el segon, 1; el tercer, 4 i així successivament. Teòricament es podria construir un poema infinit perquè infinits són els decimals del número pi, però les bases limitaven l'extensió a un full A3 amb unes característiques determinades.
Avui han inaugurat la Mostra a la Biblioteca de l'Atenenu Les Bases i he anat a veure com havia quedat. Hi ha una desena de poemes, entre els quals es pot trobar "Renéixer", la meva humil aportació.
La mostra restarà oberta fins el 4 de novembre i els horaris de visita són:
* De dilluns a divendres de 15'30 a 20'30 h.
* Dimarts i dijous de 10'30 a 13'30 h.
* Dissabtes de 10'00 a 14'00 h.
I per si no us hi podeu acostar, aquí teniu el text del pi-poema "Renéixer"
RENÉIXERDormir per despertar.Renéixer.Fer de la realitatmalsoni despertar per poder vènce’l.Fugir de tiranies de nombres matemàtics de xifres infinites.Quadrícules. Esvàstiques.Fugir. Buscar la porta de sortidaa mons de fantasia, poesia...La realitat despòticacom un mar d’aigües fredeson bracejo, maldestre, només per evitar l’ofec sinistrei tot és complicat i perillós, sense aparent sortida.No s’albira la riba salvadora. Naufragi inacabable.Infinit oceà agorafòbic. Nedar. Patir només per restar viu.No té sentit.No vull.Prenc una decisió.M’aturo i poc a poc vaig enfonsant-me. Plàcidament.Executo el meu pla.Sedimento en aquest fons marí. Espero-discretament, silent-que passi la tempesta que esquivoDesprés surar. Renéixer. Viure.(Eladi Martínez)
4 comentaris:
M'ha agradat molt Eladi. I ja deu ser difícil ja, fer poesia amb la tirania dels nombres infinits. Felicitats i sort en el reconeixement.
Matemàtiques i poesia, seria el meu malson i tu fas que sembli fàcil. Molt bonci el resultat final!
Moltes gràcies, Sabina. Més que difícil va ser estimulant. Un nou repte per despertar la creativitat. Celebro que t'hagi agradat!
Roger, moltes gràcies per la valoració... Em fa gràcia com descrius la teva animadversió... I celebro que t'agradi el resultat final!
Publica un comentari a l'entrada