SOSPITA
Podria passar hores, dies, mesos
aquí, assegut, tranquil, davant del mar.
Només mirant, sentint, pensant... Onades
que no venen ni van. Només hi són.
Onze mesos a mi em passen de pressa
i quinze dies guardo, atresorats,
durant tot l'any al fons de les butxaques
i vaig acaronant-los amb els dits.
El tacte d'aquests dies em relaxa,
m'ajuda a superar moments dolents.
Són un bell horitzó, fum d'esperança
que surt de xemeneies de tardor.
M'enganyo a mi mateix? Potser m'enganya
el món durant tota la resta d'any.
Potser la vida no era només córrer...
Seria tan bonic que fos així...
Seure davant del mar. Presència i calma.
Prendre's el temps de ser. Reflexionar.
Gaudir el moment present i la natura...
Sospito que no soc qui enganya, jo.
(Eladi Martínez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada