CAPVESPRE
Mor aquest dia i no es fan funerals.
Mort quotidiana que accepta tothom.
Ningú es trasbalsa ni mostra tristor.
El dia mor i sap fer-ho amb estil.
Mor i admirem l'agonia elegant,
esclat cromàtic, focs artificials.
Posta de sol, l'espectacle esperat,
tantes vegades immortalitzat.
Mor cada dia, però arriba la nit
amb la promesa del dia següent.
Cicle de vida i de mort natural.
No cal pensar-hi de tan evident.
Mor aquest dia. Genets de foscor
van acostant-se a estudiar prudentment
les posicions de les tropes del Sol.
Troben punts febles i ataquen, valents.
Coreografia preciosa, el combat
de roses, liles i t(a)ronges lluitant.
Aiguabarreig harmoniós, relaxant.
Llum del capvespre fonent-se, elegant.
Guanya la fosca. Invariable final,
però no es proclamen vençuts ni triomfants.
No és una guerra. Procés quotidià.
Si avui te'l perds, pots tornar-hi demà.
(Eladi Martínez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada