Tothom ha sentit parlar del triangle de les Bermudes, oi? Una zona entre la península de Florida, Puerto Rico i les illes Bermudes, a l'oest de l'Atlàntic, famosa per les llegendes de desaparicions i aparicions de vaixells i avions en les seves aigües...
Doncs, mica a mica, el meu cos comença a assemblar-se a aquest lloc tan misteriós.
Un dia em llevo amb un dolor insuportable a l'espatlla esquerra. Suposo que és de dormir en mala posició, però el dolor s'aguditza cada cop més i gairebé m'incapacita per alguna de les tasques quotidianes (entrar i sortir del cotxe, portar la maleta penjada...). Al cap d'uns dies de sobte me n'adono que ja no em fa mal.
Però potser llavors al cap d'uns dies em desperto amb unes molèsties al genoll que em fan anar coix, sense que hi hagi hagut cap patacada que ho hagi provocat...Passa el dia i al vespre me n'adono que ja no em fa mal.
I així us podria explicar diferents episodis amb diferents part del cos (dits de la mà, clavícula, pelvis, cervicals, lumbàlgies, erupcions cutànies, descomposicions intestinals, mal de caps sobrevinguts, còlics nefrítics...).
En alguns casos puc trobar-hi una explicació perquè es tracta de conseqüències de cirurgies, sensibles als canvis de temps... Però la majoria, per a mi són fenòmens inexplicables que només puc intentar atribuir a somatitzacions que fa el meu cos (jo que sóc tan tranquil, segons diuen...) a estats nerviosos o d'estrès.
O això o que em falta poc per fer 50 anys i, en aquest cas, l'explicació a tota aquesta tragicomèdia seria la que acostumo a resumir amb la frase "Puto DNI!"
Arnau Tordera, Sardana Superstar
Fa 20 hores
8 comentaris:
Eladi, a mi també em passa alguna cosa similar, tot i que potser no en tants llocs diferents ni tant sovint. (A la feina vaig més tranquil)
Això de què els nervis i/o l'estrés han de sortir per algun lloc hi ha molta gent que m'ho diu i que també té símptomes, com ara les erupcions cutanies, els mals de cap i malestars musculars. Ara bé, aquesta gent que m'ho diu també compleix els altres dos requisits: anar de bòlid a casa i a la feina, i estar a prop dels 50.
La meva conclusió, doncs: puto estrés i puto D.N.I.!
A partir dels 40 hauriem de treballar menys i de més qualitat! 😘😁
P. d C.
Igual que existeix el efecte placebo existeix el efecte nocebo. Tu mateix et fas mal.
Roger, estem acabats! jejeje... però en certa manera estem estupendus... jajaja... Que per molts anys ens en puguem enfotre
Eladi
Pons007... -quant de temps...- és molt interessant aquest concepte del nocebo... A veure si aconsegueixo deixar d'autodestruir-me...
Eladi
El triangle de les Bermudes?
On queda això?
Jo, després d'aquesta etapa, vaig entrar "en los encuentros en la tercera fase" i ara ja estic " a la guerra de les galàxies"...
😱 😱 😱
Petons de colorsssssssssssss
Miles
Que bo, Miles...les comparacions cinematogràfiques... Si ens posem així jo estic a "Alien, el octavo pasajero" o "La momia".... jejeje...
Eladi
En tot cas segur que no serem "Benjamin Button"!
Bona, Roger!
jejeje
Eladi
Publica un comentari a l'entrada