Les famílies i l'educació

Avui hem fet el traspàs d'informació entre els mestres tutors, és a dir, jo he explicat com són els nens que he tingut el darrer curs a la mestra que els tindrà a partir d'ara. I a mi la mestra que els va tenir el curs passat m'ha explicat com són els nens que tindré aquest curs.
Això inclou saber quines capacitats tenen, quins punts forts i punts febles, quines patologies i, aquí és on vull anar a parar, quines situacions familiars.
Cada any, quan arriba aquest moment, acabo esgarrifant-me de com la realitat supera la ficció i de com d'afortunat he estat jo com a fill dels meus pares i com d'afortunats són els meus fills.

Hi ha nens amb problemes físics i psíquics: retards intel.lectuals, síndromes estranyes, malformacions congènites, transtorns de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)...
Hi ha nens amb els pares separats que es porten a matar i malparlen els uns dels altres davant dels nens, nens que es passen les setmanes anant amunt i avall de casa del pare a casa de la mare, nens orfes de pare i de mare, nens que han estat presents en la mort d'algun dels progenitors (per suïcidi, per mort sobtada...) i arrosseguen aquest trauma...
Hi ha nens que tenen pares desequilibrats mentalment o amb problemes de drogues, alcohol, prostitució, nens que han patit maltractaments... i que han de conviure amb l'angoixa que tot això els genera.
Hi ha nens que viuen al carrer perquè els seus pares no se'n cuiden i estan a la frontera de la desatenció però encara no prou com perquè l'administració els pugui treure la custòdia a les famílies. Hi ha nens que viuen inadaptats en llars d'acollida perquè els han tret la custòdia a les seves famílies...

Hi ha molts casos esgarrifosos en els quals tens molt clar que t'importa ben poc que aquell nen pugui aprendre més o menys ortografia o les capitals de les comarques. En aquests casos el gran objectiu és donar-li una mica d'equilibri, de normalitat, d'autoestima, d'escalfor, de socialització... una mica del model que nosaltres vam tenir la sort de mamar des de petits i del que els nostres fills tenen la sort de tenir ara.
És tan injust que aquests pobres infants hagin de tirar endavant en aquestes condicions tan difícils que l'únic que podem fer és posar un granet de sorra per acostar-los a moments de felicitat i de normalitat i esperar la remota possibilitat que un cop de sort els pugui capgirar el rumb que porten les seves vides.