"A la raó" (Enric Casasses)

 

A LA RAÓ

Enric Casasses

Edicions 62

Enric Casasses és un poeta lliure capaç d'utilitzar un vestit diferent per a cada poema dintre d'un repertori infinit de vestits. A vegades buscant la rima, a vegades forçant la rima, a vegades defugint-la i explorant la prosa poètica, a vegades usant formes tradicionals del folklore (cançons, romanços...), a vegades transgredint les normes (sense majúscules, sense signes de puntuació, inventant paraules...).

I pel que fa als temes i tons dels poemes passa per la bellesa, la reflexió, l'humor, el surrealisme...sempre amb total llibertat i al servei del que li demana cada poema.

Us deixo un poema de mostra:

DIUEN LES VEUS

afanya't noi

que ve el destí, són dos o tres

persones -

afanya't noi

posa't la cara i ulls

i mira de saber bé

tot això tan bonic que saps

afanya't

no corris

atura't

sigue-hi sàpigue-ho

sàpigue'n sàpigue'ns

que ve el destí

a demanar-te i tu

tingues almenys unes mans buides

per oferir-li

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #ALaRao #EnricCasasses @edicions_62

"Plovien ocells" (Jocelyne Saucier)

 

PLOVIEN OCELLS

Jocelyne Saucier

Editorial Minúscula

Un llibre deliciós. 

Hi ha aventura, hi ha sentiments, hi ha misteri, hi ha reflexió. I està tan ben escrit! D'una manera que t'hi capbusses i només vol seguir avançant, però sense córrer, sense fal·lera, gaudint del plaer d'una lectura molt agradable i molt interessant.

L'autora ens porta a uns boscos canadencs on hi ha tres ancians que han decidit escapar de la societat i viure els anys que els quedin en total llibertat, decidint com viure i com morir. 

Però aquest ecosistema tancat es sacseja quan aconsegueixen arribar-hi dues noves espècies: una fotògrafa que ressegueix els testimonis dels supervivents dels Grans Incendis de principis del segle XX i una anciana que també ha decidit escapar de la vida que portava fins llavors.

Aquests canvis i totes les interaccions que es produeixen entre els personatges, la manera com l'autora va descabdellant la història, el to que sap imprimir-li... tot plegat fa que llegir-la hagi estat un plaer i us la recomano ferventment.

Un llibre deliciós.

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #PlovienOcells #JocelyneSaucier @editorialminuscula

"Conversa" (poema)

 

CONVERSA

Com si volgués dir-me alguna cosa

i, per cridar la meva atenció,

eliminés els sobrers estímuls:

- Mira'm els ulls, estigues per mi!

Com una casa molt temps tancada

-llençols que tapen els mobles vells-,

de color gris són els amples núvols

que ha col·locat per tapar-me el Sol.

I gris el cel, gris el mar, la vista

busca el que trenca tanta grisor:

unes onades d'escuma blanca

que m'espeteguen a prop dels peus.

Com els carters de Neptú, les ones

porten missatges del fons del mar,

infinit pou on l'aigua salada

brolla com mostra d'eternitat.

Eternitat, infinit... paraules

que a la balança ocupen un plat.

I jo, petit, aprenent, projecte,

a l'altre plat m'he de col·locar.

Una balança en desequilibri

tan evident que m'estranya molt

que no se'm mostri. Perquè resulta

que els plats es queden anivellats.

El mar somriu, veient com em costa

entendre un fet tan paradoxal,

però no em diu res, vol que sol arribi

a treure'n, clara, la conclusió.

He estat rumiant una bona estona

i m'aventuro amb una opinió:

el valor màxim d'una persona

sols en l'essència l'hem de trobar,

ben deslliurant-nos de moltes coses

que ens embolcallen contínuament,

ens emmascaren, ens distorsionen,

no ens deixen veure tot el que som.

Digues-li objectes, parafernàlia,

pressions i feina, xarxes socials.

Si això ho tapem -com el Sol amb núvols-

queda l'essència i només soc jo.

I aquest jo, nu, despullat, autèntic,

pot presentar-se davant del mar,

de tu a tu, sense por, ben plàcid,

a punt per rebre i per escoltar.

Busco un senyal entre les onades

per si he resolt l'enigma, però el mar

només somriu. Ara... juraria ..

que les onades m'han fet l'ullet.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell

"Els desperfectes" (Irene Pujadas)

 

ELS DESPERFECTES

Irene Pujadas

L'Altra Editorial

Aquest recull de contes va guanyar el Premi Documenta 2020 i enguany la prestigiosa revista New Yorker li ha publicat un d'aquests contes. O sigui que...qualitat i solvència contrastades.

Els seus contes són curts, sorprenents, imprevistos, a vegades fins i tot un punt estranys, a vegades divertits. Sempre originals i sempre molt ben escrits. Hi ha qui destaca que transitin per l'humor negre, hi ha qui hi troba ressons de Pere Calders...

Jo no puc dir que m'hagi entusiasmat, però si que hi he vist molt potencial i crec que encara ha d'escriure coses molt bones.

#estiu24 #lectures #passodinsta #calafell #ElsDesperfectes @ipujadas @laltraeditorial

"Escultura inacabada" (poema)

 

ESCULTURA INACABADA

Mar al meu davant. Aigua salada.

Dolça simfonia en moviment.

És el mateix mar cada vegada?

Soc jo al seu davant sempre el mateix?

Ve als meus peus el mar amb cada onada,

peró després recula i, tot seguit,

n'hi segueix una altra, sempre una altra...

O era la mateixa constantment?

I jo, cinquanta anys, peus a la sorra,

soc igual que el jo de fa vint anys

que també es llevava sempre d'hora

i venia a escriure arran de mar?

Quin dilema estèril que em plantejo!

Puc reflexionar-hi un temps ben llarg

i no crec poder dictar sentència.

No podré arribar a cap conclusió.

Jo soc el mateix. Mantinc l'essència.

És el que vull creure. És el que crec.

Però seria estúpid plantejar-me

que no he canviat gens en aquest temps.

M'han passat un munt de coses bones

i de tant en tant algun revés.

Moltes experiències a l'esquena

que, per força, m'han d'haver afectat.

I m'han fet més savi o més idiota,

més passota, ingenu o descarat.

Miro diferent -segur- la vida.

Miro diferent -segur- la mar.

Així que qui escriu aquestes línies

és qui sempre ha estat, però diferent,

modelat pel temps i les vivències,

escultors que han fet el jo present.

Però és una escultura inacabada.

Mentre hi hagi vida està en procés.

Així són les coses, sempre en canvi:

éssers en continu creixement.

Ara les onades m'aplaudeixen

amb escuma blanca i somrient.

Elles ho han sabut tota la vida:

sempre som iguals, però diferents.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell