Tres dies a Andorra

27, 28 i 29 de juliol de 2022, tres dies en família en què hem vist coses molt maques i ens ho hem passat molt bé!

L'estany de les Abelletes, el mirador solar d'Ordino, els llacs de Tristaina, el pont tibetà de Canillo, el santuari de Meritxell... vistes fantàstiques i moltes hores sense wifi!

Una experiència molt bonica de la qual ens quedarà aquest vídeo de record.

Vells amics

Il·lustro aquesta notícia amb un fotograma del deliciós vídeo de Els Amics de les Arts, "La taula petita", que és una oda a l'amistat i recomano a tothom. Ja ha sortit vàries vegades a aquest bloc, però és tan bonic que no em sap greu repetir-me.

I ho faig per deixar constància de tres encontres que en els darrers mesos he tingut amb amics a qui feia molt temps que no veia i que han sigut experiències molt satisfactòries.

1.- Una d'aquestes trobades va produir-se el 5 de juliol, quan vam quedar per dinar amb uns quants companys del col·legi Oms i de Prat, la majoria dels quals estan ja jubilats. Ara fa un any vam fer-ho per primera vegada (i amb alguns ja feia uns anys que no ens havíem tornat a veure) i va ser una trobada molt agradable o sigui que vam decidir repetir-ho. Tan de bo ho puguem anar mantenint i repetir les rialles i converses amb el Miles, el Joan, el Jaume, el Pep, l'Àngel i el Carles.

2.- La segona trobada ja té més mèrit. Durant uns anys vaig coincidir amb alguns companys mestres en els projectes telemàtics Lacenet. El contacte era bàsicament telemàtic, però havíem coincidit presencialment en algunes trobades de formació o assemblees, tot i que poc. Quan vaig tenir els fills, em vaig anar desvinculant d'aquest grup, però mantenia el contacte amb alguns dels companys amb qui havia intimat més. Una d'aquestes persones a qui puc qualificar d'amics és la Sabina i crec que l'últim cop que ens havíem vist personalment era fa 14 anys, quan va néixer l'Ona i la van venir a conèixer. Des de llavors hem mantingut el contacte per whatsapp i correus electrònics i hem compartit penes i alegries, projectes i neguits. Aquest estiu, en concret el 13 de juliol, vam decidir que havia arribat el moment de tornar-nos a fer una abraçada de debò i vaig anar a visitar-los, a ella i el seu home, a Sant Feliu de Guíxols, on estiuegen. Va ser un dia fantàstic: em va fer de guia turística, vam fer un bon àpat i vam tenir temps de xerrar de tot i més. Espero que no tornin a passar 14 anys!

 3.- I he deixat per al final, la més extraordinària d'aquestes trobades. Jo vaig fer BUP I COU a l'institut Lluís de Peguera. En aquella etapa jo tenia una colla d'amics molt potent al MIJAC de Crist Rei i amb els companys de l'institut no vaig fer massa vincle amb ningú. Però si hagués de destacar algú amb qui havia tingut més complicitat, havia anat a casa seva i ella casa meva, seria el Víctor Cuartero, on noi que havia arribat -crec que de Sant Feliu de Llobregat- a Manresa per començar l'institut. Des que vam deixar l'institut (1987, fa 35 anys) no havíem tornat a saber l'un de l'altre fins que en plena pandèmia (març de 2020) el Víctor em va veure al capítol de "Crims" que van fer per TV3. Em va buscar pel facebook, ens vam saludar i ens vam donar els números de mòbil. Des de llavors només havíem intercanviat alguns missatges esporàdics, però el 22 d'abril va coincidir que ell estava a Manresa i feia poc que havíem parlat, ens vam decidir i vam quedar per retrobar-nos.

Vam anar a la Taverna dels Predicadors, vam prendre un parell de cerveses i vam passar una de les millors tardes dels últims temps. La conversa fluïa com si ens haguéssim vist feia quatre dies (en comptes de 35 anys), vam compartir records, vam posar-nos al dia de les nostres vides, vam riure moltíssim! Va ser una tarda fantàstica!

Durant molts anys, em feia una barreja de mandra i de por, retrobar-me amb amics a qui feia tants anys que no havia vist. Però, després d'aquestes bones experiències, ara que comença a bellugar-se una proposta de retrobar-nos els que vam anar a l'escola Bages, estic ben engrescat que es pugui fer realitat.

I d'unes emocions com aquestes n'havia de quedar constància al bloc. Per recordar-les el dia que em comenci a fallar la memòria...

Una gran escapada: Montferri i Casa Padró

Després de tot l'any anant "a toc de pito", d'obligació en obligació, a l'estiu ens podem permetre alguna escapada per desconnectar.

Aquest cop, va coincidir que el Roc i l'Ona anaven 3 dies a celebrar la Cosinada amb els seus cosins Martínez i que l'Anna i jo teníem 2 caixes-regals d'aquelles d'experiències (nits d'hotel, àpats gastronòmics, massatges, etc) per gastar. Ho vam fer encaixar tot i la cosa va anar així:

El dilluns 18 vam deixar els nens a Calafell i vam anar a dinar a El Vendrell. Havent dinat vam fer una petita volteta on vam descobrir algunes escultures ben boniques:

Després vam agafar el cotxe i vam anar cap a Valls, on havíem reservat una nit d'hotel. Ens vam instal·lar i vam relaxar-nos una estona a la piscina de l'hotel. Després vam anar a fer una volta per la vila, fent temps fins l'hora de sopar. Valls ens va decebre una mica, però vam descobrir la Plaça del Blat (epicentre dels mon casteller) i alguna cosa interessant:

L'endemà vam anar en direcció a Bràfim, però abans vam fer una preciosa aturada al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. Es tracta d'un santuari projectat a homenatge de l'original de Montserrat per un jesuïta que volia acostar aquesta Verge a les comarques tarragonines. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Mª Jujol (deixeble de Gaudí) i està ple de simbologia que ens va anar descobrint l'amable guia del lloc. Les formes, els colors, els materials... tot té un perquè i és molt bonic. Fins i tot van construir una petita cova on hi ha una una rèplica de la Moreneta que descansa sobre una pedra portada expressament de Montserrat.

És una visita molt recomanable!

Després d'aquesta sorprenent visita vam anar a Bràfim a fer una visita-tast a la Casa Padró Vermouth, una visita que va acabar semblant-nos espectacular!

Allà una guia molt amable, simpàtica i amb una gran capacitat per comunicar i fer entendors tots els coneixements que tenia sobre el mon del vermut (gràcies, Maria) ens va conduir per les instal·lacions, explicant-nos l'origen familiar de l'empresa i el procés d'elaboració d'aquesta beguda. Ha de portar un 75% de vi, al qual s'hi afegeixen una sèrie de botànics (espècies, herbes, cítrics) entre els quals és imprescindible que hi hagi l'absenta (Artemisa Absinthium) que té propietats al·lucinògenes i de la qual agafa el nom la beguda en qüestió (del nom en alemany de l'absenta). Després s'hi ha d'afegir l'alcohol, el sucre i el color. I finalment ve el temps de repòs en barriques. Tot això vam veure en la visita i ens ho van explicar la mar de bé.

I després va venir el tast de 8 deliciosos vermuts amb totes les explicacions pertinents.

La caixa-regal incloïa la visita, el tast i el regal de 3 ampolles de vermut i 4 gots o sigui que vam sortir contentíssims i amb ganes de recomanar-ho a tothom.

Després de la cata i passar per la botiga per comprar alguna ampolla més, vam encaminar-nos cap a Salou, on teníem una pensió completa de 24 hores en un hotelet. Vam instal·lar-nos i vam fer una migdiada reparadora, abans d'anar a la platja. Jo associava Salou amb platges grandioses i atapeïdes de gent i em va sorprendre descobrir unes caletes petites que recordaven més la costa brava que la costa daurada. La primera tarda vam estar a la Cala Penya Tallada i el segon dia a la Cala Font.

Entre la platja i la piscina de l'hotel vam arribar a la tarda de dimecres i vam tornar a Calafell a recollir el Roc i l'Ona, però davant la generositat de la Judit i el Jofre, ens hi vam quedar 24 hores i vam poder gaudir de la platja de Calafell sense horaris ni presses de cap tipus, uns quants àpats i converses junts (inclòs un vermut amb cachipanda) i una aventura final...amb final feliç!

Una escapada genial!

Curs de narrativa

Des que el setembre del 2019 vaig començar aquesta etapa d'escriptor de manera més seriosa, amb el compromís públic de publicar un conte mensual, vaig tenir clar que en algun moment hauria de fer alguna cosa més si volia intentar millorar i acabar publicant: formar-me en algun curs i presentar-me a concursos.

En el seu moment em vaig apuntar a un curs d'escriptura a la biblioteca de Navarcles, però no em va semblar que allò fos el que necessitava. Ara, aquest passat mes de maig i juny, em vaig apuntar a un curs online de "Narrativa expres" a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, una escola d'escriptura de molt prestigi.

El curs va ser molt intens i em va agradar molt. Vam fer dues unitats didàctiques de 15 dies cadascuna: "La creació d'expectatives" i "El conflicte i la creació de personatges". La metodologia em va agradar molt. La primera setmana se'ns oferia un dossier didàctic amb la teoria i exemples del tema que s'explicava i se'ns proposava un exercici: fer un petit text (2-3 pàgines) aplicant el que havíem après. La segona setmana era per llegir i fer comentaris crítics dels textos dels companys (i per tant també rebia jo els seus) i acabàvem la setmana rebent una extensa videocorrecció del nostre text per part del mestre. Entremig teníem a disposició diversos fòrums per compartir dubtes i inquietuds amb els companys i els mestres i fèiem una videoconferència per veure'ns les cares. Tot molt ben muntat i molt interessant.

Aquest curs anomenat "Narrativa expres" era un tastet per conèixer la metodologia de l'escola i, quan vam acabar ens van plantejar l'itinerari pedagògic que consta de 3 cursos. El primer any es fa "Narrativa-1" i, a partir del segon any, ja t'especialitzes en "conte" o "novel·la" i fas els altres 2 cursos. En el meu cas seria "Conte-1" i "Conte-2". Són cursos de 8 mesos (d'octubre a juny) que no són gens barats (uns 1000 €), però crec que puc aprendre'n molt i entrar en una escola prestigiosa on molts alumnes acaben publicant.

El temari d'aquest primer curs de narrativa és el següent.

Em va costar una mica decidir-me perquè són molts diners i potser aniré molt de cul combinant el ritme del curs de narrativa amb la feina de mestre i el dia a dia domèstic i familiar, però penso que estic en un punt que, si vull anar més enllà en la meva il·lusió d'escriure, he de fer un pas més. I he decidit fer aquest.

El meu primer conte publicat: "Pedalant"

L'Institut Investigador Blanxart de Terrassa convoca cada any el premi "Tal Com Sents" al qual hi poden presentar contes curts inèdits tots els docents en actiu de Catalunya. Un jurat selecciona els contes finalistes (d'entre els quals surt el guanyador) i els publica en forma de llibre. Els alumnes del batxillerat d'Arts d'aquest institut els il·lustren.

L'any 2020 vaig presentar el conte "Pedalant" a aquest premi i el jurat va considerar que tenia prou qualitat per formar part dels finalistes que editarien en format de llibre il·lustrat pels seus alumnes. Aquesta primavera (12 de maig de 2022), en l'acte de proclamaciò dels guanyadors de la 10a edició, van presentar el llibre ja editat dels finalistes de l'edició anterior: "El verger i altres contes".

Aquí podeu veure l'índex on surt, a la pàgina 113, el meu conte, al qual van canviar-li el nom i van escriure'l "Pedalejant" (tot i que "Pedalant" és perfectament correcte).

El dibuix de l'inici de la notícia el va fer la Mei Soria per il·lustrar aquest conte i surt al final del mateix.

Com a curiositat, en l'acte del 12 de maig hi havia exposats els dibuixos originals i, a part dels seleccionats pel llibre, n'hi havia algun altre que finalment havia estat descartat.

D'entre els descartats, un que il·lustrava el meu conte i que, personalment, m'agrada molt més que el que van escollir.

Fins aquí la crònica d'aquesta "efemèride", el meu primer conte publicat en un llibre col·lectiu. Fins ara no havia trobat el temps de fer-ho, però vull que en quedi constància en aquest bloc on vaig deixant el rastre de les coses que em passen al llarg de la vida.