Se'ns pixen a la boca! Però no defallirem!

Aquesta vinyeta de l'Armengol ho expressa a la perfecció...

La monarquia, els jutges, les forces policials, el poder eclesiàstic, molts grups periodístics... tots plegats, des d'España, se'ns pixen a la boca. Agafen les lleis com si fossin avions de paper i les dobleguen i les llencen cap on els dóna la gana. I a cada cosa que decidim legítimament a les urnes, ells s'hi pixen a sobre i ens les tiren enrere.

Empresonen els Jordis per pujar dalt d'un cotxe a desconvocar una manifestació...

Empresonen els nostres polítics legítims per convocar el referèndum de l'1 d'octubre...

Destitueixen el president legítim Carles Puigdemont i tot el govern català a través de l'article 155...

Impedeixen la investidura del mateix Carles Puigdemont, de Jordi Sánchez i de Jordi Turull després de les eleccions del 21D del 2017...

Acusen de delictes gravíssims independentistes pacífics amb raons ridícules (tenir un xiulet i una carota... tenir serradures i productes químics normals en qualsevol casa...) que disfressen de terrorisme, com en el cas de la Tamara o els detinguts en els dies previs a la publicació de la sentència contra els presos polítics...

I avui, per reblar el clau:

Condemnen el Jordi Pesarrodona per desobediència per defensar el col·legi electoral de Sant Joan de Vilatorrada i rebre garrotades...

Inhabiliten el President Quim Torra per mantenir penjada una pancarta en defensa de la llibertat d'expressió i a favor dels presos polítics i els exiliats...

No hi ha dret!

És indignant i vergonyós!

D'aquí uns quants anys els Tribunals europeus segurament ens donaran la raó en la majoria d'aquestes sentències injustes, però mentrestant què hem de fer?

Doncs no rendir-nos ni desanimar-nos i persistir, persistir i persistir i cadascú des de la nostra humil posició demostrar als nostres polítics que no ens interessen les seves estúpides batalletes i que mai no hem demanat a qui votava el que estava al nostre costat al col·legis electorals el dia 1 d'octubre, o a Brussel·les, o a Perpinyà, o a Madrid, o a les Marxes per la Llibertat o en qualsevol dels moltíssims actes  multitudinaris en que hem demostrat i demostrarem mil i una vegades que seguim tossudament alçats envers el nostre objectiu irrenunciable que no és altra que la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!!

Acabo amb unes fotos de la concentració de protesta d'avui a Calders:

"Dolça revolució" (Cèlia Vila)

Aquesta és una bonica cançó del nou àlbum de la Cèlia Vila ("On tot comença") que ja està disponible a les xarxes i plataformes i que es presentarà en directe el proper 10 d'octubre.

Des del primer cop que la vaig escoltar em va encantar la melodia i frase inicials "Per la feina més bonica del món", que fa referència a la feina de mestre. És una cançó molt bonica en què tot s'ajunta. La magnífica i cristal·lina veu de la Cèlia, el delicat piano del Víctor i el preciós arranjament que hi ha afegit amb el violoncel del Bernat. 

Gaudiu de la "Dolça revolució"

"Mentrestant" (Els Amics de les Arts)

Em sembla que estarà molt bé aquest darrer disc de Els Amics de les Arts ("El senyal que esperaves"). De les primeres escoltes que n'he fet aquest cap de setmana m'ha cridat l'atenció una cançó: "Mentrestant". 

Una cançó que comença a capella i en la que un pare parla al seu fill petit perquè l'entengui quan sigui més gran. El tractament del tema és molt original. Les harmonies vocals són precioses i al final de la cançó hi ha una frase d'aquelles que condensen en poques paraules una potència i una capacitat de reflexió impressionant:

Si venen temps millors

és molt a poc a poc

i tot plegat va de triar què fem

mentrestant.

Us convido a escoltar-la i a veure què us sembla.

La vida: manual d'instruccions en 3 cançons

Avui us vull presentar una reflexió que fa temps que em ronda pel cap. En el darrer any he descobert algunes cançons que m'han enlluernat pel que expliquen i per com ho expliquen. La primera me la va fer descobrir l'Ona quan el meu pare estava ingressat a l'hospital recuperant-se de l'infart. La segona la vaig trobar en el darrer, preciós i pòstum disc de Jarabe de Palo. La tercera l'he trobada en el fantàstic darrer disc de Txarango.
Us parlo de:

"Sta guai" (Oques Grasses)

"Misteriosamente hoy" (Jarabe de Palo)

"Les coses senzilles" (Txarango)

Són 3 cançons precioses. M'agraden musicalment i les tres ja les he recomanat en aquest bloc, però avui vull parlar del missatge que donen. Mostren una filosofia de vida que jo em vull fer meva, que busca ser feliç i gaudir de la vida.

Després de llegir, analitzar i reflexionar sobre les lletres, per a mi, ofereixen com una mena de "manual d'instruccions" per a la vida, que he resumit en aquests punts:

• Hem d’acceptar les coses com venen. Sense retrets. Sense esperar-ne més del compte. 
• Hem d'intentar fer les coses bé. Sense pretendre que ningú no ens ho reconegui, només per les ganes de fer-les bé i d’estar bé amb un mateix. Fer-nos-ho fàcil i fer-ho fàcil als altres.
• Cal viure el present, sense estar massa obsessionats ni en el que ja ha passat ni el que ha de venir en el futur. Viure l’ara i gaudir-lo. Assaborir-lo. Intentar fugir del ritme de vida frenètic que ens impedeix gaudir del present.
• Hem d'acceptar i tenir present que la vida té un punt i final, que és la mort i és inevitable. Acceptar-ho sense por ni angoixa, amb naturalitat. Fent que això ens faci gaudir més de la vida i voler-la aprofitar al màxim.
• Quan les coses sembla que es compliquen i ens fan patir, en realitat tot és fàcil si ens deixem portar per l’amor. Estimar és el més important.

I així com deien que els "Deu manaments" es podien resumir en dos. Jo resumiria el missatge d'aquestes tres cançons en aquests "manaments":

* GAUDEIX DE LA VIDA
* NO TINGUIS POR DE LA MORT
* ESTIGUES BÉ AMB TU MATEIX
* ESTIMA

Us deixo les tres cançons i les lletres completes i us recomano que seguiu els consells que proposen. Si tots ho féssim, tots aniríem millor.



STA GUAI (Oques Grasses) Sta guai, sta guai (Yeah) Sta guai (Tonight) Lalalalalá, lalalalá, lala Lalalalalá, lalalalá, lala La lluna es va banyant de sol Sense esperar la sort Sap que esperant s'adorm I va patint pel temps L'essència et fa ser així com ets De trossos de matins i nits D'abraçades de veritat I de petons prohibits La pluja fa feliç el bosc El bé i el mal es van vivint Sempre que m'he callat els cops Se m'han anat quedant per dins I tampoc cal entendre-ho tot Si no entenem d'encerts i errors Es fa una mica més bonic, oooh Que aquí ningú neix preparat Ni per ser jove, ni per fer-se gran Que anem venint i anem marxant Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal Una tornada guai Que aguanti l'envestida Sta guai, sta guai No ens cansarem mai (Sta guai) D'estimar esquivant ortigues De cantar-te uns la, la, la Lalalalalá, lalalalá, lala Lalalalalá, lalalalá, lala I es pot respirar Com respiren les tardes Es pot estimar Com s'estimen els arbres Sense que ho vegi ningú Sense esperar res de ningú Aquella cosa que brilla per dins Que et va fent a tu Que em va fent a mi Som les llàgrimes dels moments purs Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls Som les llàgrimes dels moments purs Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls I un sentiment que va quedant suspès Vol aguantar-se i neda entre el vent Va aprenent de les crostes que es fa Dins d'aquest horitzó platejat I ha plorat igual que jo I, quan riu, riu de veritat Quan deixa de pensar en el després I quan ja no carrega el passat Que aquí ningú neix preparat Ni per ser jove ni per fer-se gran Que anem venint i anem marxant Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal Sta guai, sta guai Sta guai Una tornada guai Que aguanti l'envestida Sta guai, sta guai No ens cansarem mai (Sta guai) D'estimar esquivant ortigues De cantar-te uns la, la, la Lalalalalá, lalalalá, lala Lalalalalá, lalalalá, lala Lalalalalá MISTERIOSAMENTE HOY (Jarabe de Palo) Misteriosamente hoy No echo de menos Misteriosamente hoy A nadie espero Misteriosamente hoy Todo está en calma Misteriosamente hoy Nada me falta No tengo problemas por resolver Ni dudas ni espejismos Me entretengo viendo amanecer Misteriosamente hoy No siento culpa Sorprendentemente hoy Nada me asusta Milagrosamente hoy La vida ya no me pesa Increíblemente La vida vale la pena. Todo me parece bien Me siento bien conmigo Nada tengo por hacer No tengo líos Sólo tiempo que perder Y el corazón tranquilo Hoy me siento bien Deliciosamente bien No tengo conflictos que resolver Ni dudas ni espejismos Me contento viendo amanecer Todo me parece bien Me siento bien conmigo Nada tengo por hacer No tengo líos Sólo tiempo que perder Y el corazón tranquilo Hoy me siento bien Deliciosamente bien LES COSES SENZILLES (Txarango) La vida és tant fràgil, És tant fràgil estar aquí Recorrent el camí, Comprenent el mandala... T'ho posaré fàcil; Sé que demà no estarem vius. No estarem vius. Tu i jo serem uns altres. I reptes, llocs i gent Seran només pols en el temps. Som de vent i ales. Som de vent i ales. Provant de viure lent Anem cuidant d'aquest present. D'aquest present. He vist la mort vetllar el meu llit I sé que serà bonic deixar aquest cos a terra. Perquè ressoni a l'infinit, he fet Aquesta cançó per no guanyar cap guerra. Tenim el cor rebel. La vida és tant fràgil, És tant fràgil estar aquí Recorrent el camí, Agraint cada passa... T'ho posaré fàcil; Sé que demà no estarem vius. No estarem vius. Tu i jo serem uns altres. I reptes, llocs i gent Seran només pols en el temps. Som de vent i ales. Som de vent i ales. Provant de viure lent Anem cuidant d'aquest present. D'aquest present. He vist la mort vetllar el meu llit I sé que serà bonic deixar aquest cos a terra. Perquè ressoni a l'infinit, he fet Aquesta cançó per no guanyar cap guerra. Tenim el cor rebel. Tant difícil dir-nos les coses senzilles... Tant difícil fer-nos mes fàcil la vida... Tu ja ho saps; a vegades no trobo el camí I al final d'aquest laberint només hi ha... Només hi ha un t'estimo.

124 km... en bici

El 21 de juny de 2019 vaig iniciar el meu contacte amb la bicicleta, pensant que era un esport que em podia anar bé, malgrat els meus pobrissons genolls i amb ganes de donar-hi continuïtat.
En aquesta notícia de finals de setembre de 2019 (Amb la "C": ciclisme) em mostrava orgullós d'haver anat mantenint una certa continuïtat i d'haver aconseguit fer una excursió de 14 km: anar i tornar a la roureda de les Tàpies.
Doncs ara em ve de gust explicar on sóc, passat ja més d'un any d'aquells inicis...

En aquest recull hi consten: el mes, les vegades que vaig sortir cada mes, els km totals fets i, si s'escau, les sessions de spinning al gimnàs aquell mes (comptant que cada sessió, de mitjana, era d'uns 9 km):

Juny 2019..................1........4'09 km
Juliol 2019.................8......77'11 km
Agost 2019................1......10'38 km
Setembre 2019..........7.......74'44 km (+ 5 spinnings)
Octubre 2019............3.......64'46 km (+ 8 spinnings)
Novembre 2019........3.......40'34 km (+ 6 spinnings)
Desembre 2019.........3.......63'88 km (+ 3 spinnings)
Gener 2020...............1........15'73 km (+ 7 spinnings)
Febrer 2020..............1........17'64 km (+ 5 spinnings)
Març 2020................1........21'90 km (+ 3 spinnings)
Abril 2020................confinament estricte
Maig 2020................9.........87'62 km
Juny 2020.................2.........12'82 km
Juliol 2020...............10......124'60 km
Agost 2020..............3...........66'97 km

Miro aquests números i estic content perquè veig que he aconseguit donar-hi una continuïtat que és molt bona per a la meva salut. Hi ha hagut mesos que hi he anat molt menys perquè també he tingut alguna caiguda en què m'he lesionat i he hagut de fer un temps de repòs, per inclemències meteorològiques o per pics de feina, però sempre m'he tornat a reenganxar.
Per què tot i que a vegades em fa mandra matinar i començar a pedalar, la veritat és que al cap de poca estona sobre la bici ja em sento molt bé. I quan arribo havent aconseguit l'objectiu em sento molt satisfet.

I com que m'he aficionat a pedalar en aquestes terres calderines, plenes de pujades i baixades, quan algun cop he baixat al Pla de Bages a fer alguna excursió de perfil molt més pla, m'he adonat que puc fer quilòmetres i quilòmetres sense cansar-me. La foto que hi ha al principi de la notícia és de l'excursió més llarga que he fet (pel Pla de Bages) amb el meu pare i el meu cunyat Daniel: vam fer 37'92 km!!!
Aquesta és una altra satisfacció. Tot i que normalment surto sol. Alguns cops he sortit acompanyat. Amb el Roc, amb l'Anna, amb el meu pare, amb la meva germana Raquel... I llavors l'experiència encara és més satisfactòria!
Quan aquest juliol vaig veure (un cop recuperat de la lesió més seriosa, la maleïda "pata de ganso") que havia aconseguit sumar un total de 124 km en un mes, em vaig sentir molt satisfet i vaig pensar que en deixaria constància aquí al bloc.
I ho vull rematar amb algunes fotos significatives: