* Com que s'ha desconvocat l'apagada cultural (com a vot de confiança davant del gest fet pel ministre de cultura de voler convocar una reunió amb el sector per plantejar mesures), recupero l'enviament diari de les recomanacions culturals.
Segueixo amb la meva triple recomanació diària:
un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
Dissabte 11-4-20
Un llibre:
LA MEVA FAMÍLIA I ALTRES ANIMALS de Gerald Durrell. En la meva adolescència vaig llegir unes quantes novel·les de Gerald Durrell i amb totes em vaig divertir. Es tracta d'un reconegut naturalista que en els seus llibres explica les seves vivències d'infantesa, quan ja era un enamorat dels animals i n'omplia la casa (insectes, tortugues, peixos, sargantanes, ocells...) per estudiar-los i cuidar-los. I les mil i una anècdotes que es desprenen d'aquesta convivència dels animals amb la seva família "humana" (la mare i tres germans). En aquest cas explica el període en què va viure a l'illa grega de Corfú dels 10 als 15 anys... Aventures innocents i molt d'humor. Una lectura agradable i simpàtica.
Un disc:
ANIMALES de Pereza. Rock,'n'roll pur. Adrenalina. Ganes de cantar cridant i de saltar i córrer i ballar per la casa. Moltes d'aquestes cançons són energia en estat pur, una mica com els Tequila del seu moment. Actitud descarada, provocació, ritme trepidant, guitarres esmolades, lletres atrevides... Pereza! Poseu a tot volum "Superjunkies", "Niña de papá" o "Animales" i després en tornem a parlar...
Enllaços a algunes cançons: "
Princesas", "
Animales", "
Lo que tengo yo adentro", "
Todo", "
Cómo lo tienes tú", "
Niña de papá", "
Caramelo", "
Qué alegría más tonta", "
Matar al cartero", "
Superjunkies", "
Madrid", "
Quiero hacerlo esta noche contigo".
Un poema:
ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE de Vicent Andrés Estellés. Estellés és el poeta del País Valencià amb qui més he connectat. Un poeta popular que parla del sexe, del menjar, de la vida, de la mort i de l'amor a la seva llengua i el seu país, sense complexes.
ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
