* dilluns 16-3-20 *

En aquests 3 primers dies de confinament pel coronavirus m'ha emocionat l'esperit col·laboratiu de la gent que s'ha ofert a compartir recursos amb els seus conciutadans: els que surten a tocar cançons als balcons, els que regalen accés a llibres i pel·lícules, els que ofereixen concerts domèstics en streaming...
M'agradaria contribuir a aquest esperit col·lectiu i pensava què podria oferir i al final m'he decidit per fer una triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
Els penjaré com a notícies "extra" del meu bloc i les compartiré per xarxes socials, amb el benentès que les podeu compartir tant com vulgueu, suposant que a algú li puguin fer servei i/o il·lusió.

Dilluns 16-3-20

Un llibre: WILT de Tom Sharpe. Humor britànic desenfrenat. El llibre que més m'ha fet riure de la vida (recordo estar rient sol a la sala d'espera de l'ambulatori i no poder parar). Una història esbojarrada que es va embolicant i el professor Wilt que esmola la seva llengua i el seu enginy per resistir unes hores complicades i acabar-ne sortint vencedor. Rialles assegurades.

Un disc: ENEMIGOS DE LO AJENO de El Último de la Fila. Les primeres cançons de Manolo García i Quimi Portet regalimen poesia urbana, sentiment i ritmes suggerents. Cançons originals com "Insurrección" o "Aviones plateados" que aguanten el pas del temps.


Un poema: "1967. OCELL CAIGUT DEL NIU" de Ton Armengol (del llibre "Quinze estius i una hora incerta"). Un record dels seus estiuejos calderins amb ressons d'actualitat...

I si viure era això...?

Estem tots tancats a casa. Confinats per evitar la propagació del coronavirus.

Ens llevem a una hora prudent encara que no tinguem res especial a fer. A vegades em llevo abans que soni el despertador i treballo una estona amb l'ordinador (articles per a La Calderina, algun conte, articles per al picalapica...).
Finalment ens aixequem i esmorzem plegats tots quatre. A alguns els segueix costant aixecar-se, però ara podem esmorzar sense aquella tensió del rellotge inexorable i la por de perdre l'autobús de l'institut.
Després mandregem i a vegades ens costa treure'ns el pijama. Tampoc no és que no fem res, sempre hi ha alguna cosa a fer: rentar plats, plegar roba, buidar l'assecadora... però no hi ha pressa ni urgència.
Potser sortim a fer una mica d'exercici, potser mirem la tele o llegim o escoltem la ràdio...
Estem molt pendents del mòbil i les xarxes socials. Les darreres notícies que es van produint i les mil i una iniciatives d'aquesta meravellosa societat que s'autorganitza per ajudar-se els uns als altres: concerts casolans que es difonen per instagram, xarxes solidàries per ajudar la gent gran i que no hagi de sortir de casa, recursos compartits perquè els infants puguin treballar i/o jugar des de casa, vídeos divertits per arrencar-nos un somriure, iniciatives simbòliques i precioses com l'aplaudiment al personal sanitari.
I així va passant el dia sense que ningú no ens empaiti i ens persegueixi amb l'amenaça del rellotge fent-nos arribar tard a un i altre compromís. Si fa bo, sortim i arreglem una mica el jardí. si no sabem què fer mirem si al Netflix trobem una peli que ens agradi a tots...
I encara que l'endemà no haguem de matinar, procurem no anar a dormir gaire tard, per no desmarxar-nos del tot...
Portem només tres dies i ens en queden com a mínim 14 més. potser d'aquí a uns dies estarem tots histèrics, sense saber què fer i pujant-nos per les parets... però a mi, que sempre m'ha agradat estar a casa i les meves principals aficions són sedentàries (escriure, llegir, tocar la guitarra...) no em sembla un mal pla en absolut. És més, fa estona que estic pensant: i si viure era això...?

Us deixo amb algunes coses boniques d'aquests primers dies de confinament:

1.- Conte del coronavirus (Víctor Espiga)


Hi havia una vegada en un país molt i molt proper, un virus que era conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no tenia cames la única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de persona en persona. Van venir els homes i les dones més forts del món (o més be dit, les dones i els homes que es creien els més forts de tot el món), però cap va ser capaç de guanyar al virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com esquivar els cops.

-I si és tan petit, com el podem guanyar?- va començar a preguntar-se tothom.

-Molt fàcil! – va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els nens, i que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la capacitat de veure l’elefant dins de la boa de “El petit príncep”). Si no té cames, nosaltres som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no podrà seguir avançant, i el guanyarem sense lluitar, que és la manera com es guanyen les lluites més importants – va dir el nen deixant a tothom bocabadat.

I així va ser com tots els nens van quedar-se dues setmanes a casa, i com els adults vàrem aprendre una mica de sentit comú dels infants. Així va ser com tothom va tenir temps de tornar a llegir “El petit príncep”, i entendre’l. I així va ser com vàrem entendre que les victòries de debò es guanyen amb unes armes que són invisibles als ulls.

2.- Xarxes voluntàries als pobles

3.- Concerts en streaming de casa a casa (hi participa la Cèlia Vila de Calders)

4.- Ovacions als sanitaris en agraïment a la seva feina

Coronavirus

El coronavirus ha arribat a Catalunya i la Generalitat ha decretat el tancament dels centres educatius, com una de les mesures excepcionals per intentar aturar la transmissió del virus i evitar el col·lapse hospitalari.
Des del 13 de març les escoles estaran dues setmanes tancades i jo a casa amb la família. És una situació totalment excepcional. Diuen que ni durant la guerra civil havien tancat les escoles i ara jo ho viuré en primera persona.
Alguns ho troben una mesura exagerada i impopular, però jo penso que és una decisió responsable i assenyada que fins i tot hauria d'haver-se produït una mica abans.
Ara haurem de veure com reaccionem com a societat. Si realment intentem quedar-nos confinats a casa per superar aquesta infecció o si simplement ens pensem que estem de vacances i seguim fent una vida més o menys normal i contribuïm a que el virus es vagi escampant impunement.
No tinc molta cosa a dir sobre el tema, però pensava que una situació excepcional com aquesta havia de queda reflectida al bloc.

Us deixo un enllaç a una plana informativa de la Generalitat de Catalunya i desitjo que tothom s'ho agafi seriosament i prengui mal el mínim de gent possible.

Coronavirus

Verkami per al nou disc de la Cèlia Vila

La Cèlia Vila, cantautora calderina i amiga de la família segueix fent cançons i vol treure un segon disc.
Aquesta vegada vol fer-ho a través del micromecenatge de la plataforma Verkami i ens demana si l'ajudem a finançar aquest projecte.
La Cèlia canta molt bé i a més a més composa cada vegada millor. Les seves cançons i la seva veu transmeten i emocionen.
Per tot això tinc claríssim que he de recolzar-la en aquest projecte i em ve molt de gust fer-ne la màxima difusió per intentar aconseguir més "mecenes" que col·laborin econòmicament a fer realitat el segon disc "On tot comença".

Si us ve de gust, entreu al Verkami i feu-hi una aportació. I, si més no, ajudeu-me a escampar la notícia perquè arribi la màxim de gent.
Us deixo l'enllaç al seu Verkami, el seu vídeo de presentació del projecte i un parell de cançons perquè veieu com són de recomanables.

Enllaç al seu Verkami

Faried Omarah

Ara feia molt temps que no em passava: descobrir un artista (il·lustrador, fotògraf, pintor...) i quedar fascinat per un recull de els seves obres. Però avui, a través del portal catorze.cat he descobert FARIED OMARAH, un dissenyador gràfic egipci, famós per les seves il·lustracions a fariedesign.com .
Només sé que és dissenyador arquitectònic, professor assistent d'arquitectura i artista conceptual.
Mireu un grapat de les seves obres i gaudiu-les:

Repressió

Junts

Fes el salt.
I construeix
les teves ales
a mesura que caiguis.

Mai 
esperis
algú
altre
per
completar 
la teva 
vida. 

Les coses
més boniques
sempre estan
amagades.

Veritat.
Mentida.

El seu cor era com un
paraigua per a dos. 

Encara 
estàs
amagat
en algun lloc
al fons
de la 
meva 
ment.

Valoro el que un petit gest pot fer.

La llibertat és un estat de la ment.

Manté el teu cap alerta.

Ves tan lluny com no puguis.

Construeix un pont.