Booktrailers a l'escola

Un booktrailer és un petit vídeo promocional d'un llibre per explicar una mica de què va i fer venir ganes de llegir-lo. Igual que els tràilers de les pel·lícules que ens posen al cine, però referides a llibres.
A la meva escola aquesta activitat forma part dels "Tallers d'expressió escrita i audiovisual" que fa dos anys que imparteixo amb alumnes de 3r a 6è de primària. En concret forma part del paquet de cultura audiovisual amb el qual pretenc iniciar els alumnes en les produccions audiovisuals.
En concret seguim els següents passos:

1. Triar sobre quin llibre volem fer el booktrailer.
2. Decidir el guió del vídeo, és a dir, quina part del llibre explicarem, evitant fer espòilers, destacant les parts més importants de la història.
3. A continuació s'ha de seqüenciar aquest guió en les diferents escenes que constituiran la totalitat del vídeo.
4. Llavors cal detallar cada escena en un storyboard: la localització, quin serà l'enfocament de la càmera, si necessitarem material o vestuari per als actors, si caldrà alguna música de fons o algun efecte de so addicional. Per això designem un alumne que és el director de cada escena i es responsabilitza de tenir-ho tot a punt i prendre les decisions que calguin.
5. A continuació establim un pla de rodatge per definir les diferents localitzacions de les diferents escenes i aprofitar per rodar d'un sol cop totes les que siguin al mateix lloc.
6. Només llavors podem començar pròpiament el rodatge de les diferents escenes. Això també té el seu intríngulis perquè sovint s'han de fer diverses preses d'una mateixa escena fins aconseguir la que surt com volíem i hem d'aprendre a agilitzar aquest procés de gravació, estar concentrats, intentar repetir els moviments de la mateixa manera i portar la mateixa roba en dies diferents.
7. Quan hem rodat totes les escenes i hem aconseguit tots els recursos d'internet (imatges, vídeos, sons i/o músiques que necessitem per muntar el vídeo), llavors comencem el procés d'edició del vídeo. S'ha de seleccionar la millor presa de cada escena, decidir quin fragment tallem i utilitzem, com els enllacem els uns amb els altres, afegir-hi les veus enregistrades i els efectes de so, posar les músiques, fer els crèdits, revisar i revisar fins que el donem per bo. El procés d'edició l'executo jo, però amb els alumnes al costat veient com funciona el programa i participant en totes les decisions per tal que el producte final sigui el que ells decideixin.

Per aconseguir que els alumnes tinguin el màxim d'encert en totes les decisions que han de prendre, prèviament a aquest treball en el seu booktrailer, hem mirat uns quants vídeos i els hem analitzat, prenent consciència d'alguns dels recursos narratius del món audiovisual (blanc i negre, càmera lenta, primers plans, plans generals, enfocaments zenitals, picats, contrapicats, utilització de la música...). No aprenem els noms tècnics (que molts no els sé ni jo) però aprenem diversos recursos que després els nanos utilitzen amb molt d'encert.

I amb tot això i molta paciència anem tirant endavant aquest màgic procés que hi ha moments que sembla que no durà enlloc, però que al final ens ofereix un producte final del qual tots ens sentim orgullosos.

En el cas d'aquests booktrailers, els vam començar al tercer trimestre del curs anterior (quan aquests alumnes feien 5è). Van arribar fins a tenir l'storyboard tancat, però llavors es va acabar el curs. En aquest primer trimestre de 6è hem fet el rodatge de totes les escenes i l'edició i muntatge.

I, prou de xerrameca. Ara mireu com han quedat!

"Blackbird" (The Beatles)

Fa dies que tinc aquesta cançó ficada dins del cap a totes hores i la trobo preciosa.
La culpa la té el Ramon Mirabet, que en una gira recent que va fer pels Estats Units, la va interpretar amb el guitarrista de jazz Stanley Jordan en una versió molt interessant:

https://www.facebook.com/watch/?v=375930160026301

La cançó és original dels Beatles i la van incloure a l'àlbum blanc del 1968. Té una melodia hipnòtica i molt bonica que aquests dies he escoltat en múltiples versions i, de moment, encara no em cansa.

Aquí teniu l'original amb la veu de Paul McCartney i alguna altra versió:

 
 
 

Fer l'impossible

Fa pocs dies, amb els nens de l'escola, vam visitar la Fundació del Convent de Santa Clara. A part de conèixer els seus interessants i importants projectes socials i solidaris, vaig fer una altra descoberta. Als seus jardins tenen el mural que reprodueixo en aquesta foto, amb una frase de Sant Francesc d'Assís:

"Primer fes el que és necessari,

després el que és possible

i de sobte, estaràs fent l'impossible."

Em va encantar la frase i li vaig trobar moltes aplicacions.
Per exemple el recent cas del Gran Recapte. Proposar-se d'entrada recollir més de 4000 tones de menjar semblaria un impossible. Però primer comencem fent el que és necessari que és aconseguir menjar per als que no en tenen i tots poc o molt fem alguna aportació aquell dia. Després passem a fer el que és possible, que és apuntar-s'hi de voluntari. I tu i jo i un altre, acabem sent molts, que tots coneixem a més gent i aconseguim que es reculli més del que es recolliria si no hi fóssim allà nosaltres posant-hi el somriure i l'exemple. I al final aconseguim l'impossible.
I penso en l'esport, en el Baxi Manresa, que sovint sembla que sigui un impossible continuar mantenint-se a l'ACB...
I penso en la independència de Catalunya, que tanta gent (fins i to dels partidaris) veu com un impossible...
I m'adono que aquesta frase pot aplicar-se en moltíssimes situacions i que pot esdevenir un far important perquè parteix de coses molt bàsiques: la necessitat i la força de voluntat, la generositat i la tenacitat, el poder de la gota d'aigua, de la formigueta...

I em semblava injust no compartir aquest petit tresor...

Gran Recapte d'Aliments 2019

Aquest divendres 22 i dissabte 23 de novembre hi ha una nova edició del Gran Recapte d'Aliments.
Crec que he d'explicar molt poca cosa dels motius d'aquest acte solidari: la crisi fa temps que s'ha instal·lat entre nosaltres i cada cop hi ha més gent que passa dificultats econòmiques. Els bancs d'aliments cada cop tenen més persones que piquen a la porta necessitats d'allò més bàsic i la solidaritat es fa imprescindible.
Fa anys que a casa hi col·laborem amb aportacions d'aliments als supermercats i l'Anna també hi ha anat algun any de voluntària.
Però aquest any hi anirem tots els de casa a fer de voluntaris el divendres a la tarda.
I em ve molt de gust tornar a fer de voluntari. En certa manera no he deixat mai de fer-ne de voluntariat perquè he tirat endavant moltes tasques comunitàries sense cobrar: entrenador d'esport infantil, monitor de lleure, Comissió de Festes, Associació de Veïns, revista LA CALDERINA... Però posar-me el pitrall de voluntari aquest divendres em portarà a records de quan havia participat en la recollida d'aliments per als Balcans o la campanya de recollida de papers i ampolles per a AMPANS o la recollida de joguines de la Creu Roja... I estar amb el millor dels somriures regalant el teu temps i la teva energia per a una bona causa al costat d'altres persones que comparteixen aquest mateix esperit és una sensació molt gratificant que tinc moltes ganes de repetir. Són moments en que sents que un món millor és possible i que tots podem contribuir-hi.
M'hagués agradat fer aquesta notícia amb més temps per animar la gent a participar de voluntaris en aquest Gran Recapte, però surt molt poques hores abans que es produeixi.
Tot i així, si algú s'ho havia plantejat i encara té possibilitats us hi encoratjo de totes totes i, si no podeu participar-hi de voluntaris, almenys col·laboreu-hi fent aportacions materials o econòmiques.

Lectures quotidianes per a independentistes

Al llarg d'aquests anys que fa que dura el procés d'independència de Catalunya, els estats d'ànim fluctuen i sovint és pels fets que es van produint, però, sobretot, per les interpretacions d'aquests fets que ens arriben.
En aquest sentit tothom s'ha acostumat a llegir o escoltar alguns opinadors que li aixequin la moral, de la mateixa manera que podem tenir accés a d'altres de tendències i ideologies totalment contràries a les nostres, que ens podrien desanimar.
Doncs jo he trobat el meu trio inspirador: 3 persones molt ben informades i amb criteri per exposar les seves opinions, idees i propostes, de manera argumentada.

1.-VICENT PARTAL
Periodista, director del diari electrònic Vilaweb i amb àmplia experiència en política internacional. Els seus editorials diaris acostumen a elevar els ànims per la interpretació positiva dels fets diaris que  van passant.
També fa bolos per les poblacions catalanes amb xerrades i col·loquis que animen els auditoris per la seva visió argumentadament optimista de la situació.
https://www.vilaweb.cat/categoria/opinio/editorial/

2.- BERNAT DELTELL
Periodista i tuitaire. Al seu canal de twiter fa uns fils inspiradors i plens d'argumentacions que aconsegueix pel seu coneixement de la societat i els mitjans de comunicació alemanys i les bones interpretacions dels gestos i declaracions dels polítics espanyols. Fa xerrades pel país amb "Birres per la República" i he tingut el plaer d'escoltar-lo a Vilanova i la Geltrú i a Calders. Jo no tinc compte de Twiter, però cada dia entro al seu canal a través d'internet:
https://twitter.com/bernat_deltell

3.- KOLDO PEREDA
Tuitaire d'identitat més anònima que els anteriors, però expert en qüestions jurídiques i amb contacte directe amb personatges importants com Gonzalo Boye. Fa explicacions molt didàctiques i detallades de les qüestions jurídiques del Procés. Com en el cas de Bernat Deltell, el segueixo via internet tot i no tenir compte de Twiter.
https://twitter.com/KoldoPereda

Tots 3 tenen en comú que llegir-los, encomana d'una esperança i un optimisme "raonats" ja que sempre analitzen els fets i justifiquen amb arguments sòlids i referències periodístiques els arguments i opinions que desenvolupen. Tots 3 estan convençuts que el Procés tindrà un final "feliç" i que assolirem la independència.
A mi llegir-los em referma diàriament en l'esperança que ens en sortirem i em permeten encomanar l'optimisme a tots els que acaben dubtant molt més que jo, quan els fets semblen donar-los la raó a ells i prendre-me-la a mi.
Us ho recomano de totes totes!