La intel.ligència és col.lectiva...
...compartim coneixements, reflexions, opinions...
Benvingut: passa, llegeix i opina
Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic). Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets. Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.
Últimes hores a Calafell.
Últims matins d’agraïda solitud davant del mar.
Últims poemes.
En aquestes darreres hores sempre acaba sortint el tema del comiat i aquest any no ha estat l’excepció.
Sóc
conscient que he publicat molts poemes en aquest darrer mes... potser
massa? Disculpeu si he abusat de la confiança. Aquestes coses van com
van...
Bona tornada!
ADÉU, PLATJA ESTIMADA Ni a tu ni a mi ens agraden els comiats, però els dos sabíem que era inevitable, sabíem que el moment arribaria i hi vàrem comparèixer resignats.
Mirades i silencis. Dignitat. Records i pensaments agombolant-se i aquella font d’enyor brollant de cop com una violentíssima ferida.
Vam evitar el contacte pell a pell, lligats només pel fil de la mirada, fixant i retenint aquell moment per deixar ple el rebost per a la hivernada.
I lentament m’allunyo, i a desgrat, deixant marcades, tendres, les petjades d’un conegut camí que he de refer tota la vida, moltes més vegades.
He seguit baixant a la platja cada matí i he seguit llegint i escrivint.
I ara, a punt d’acabar els meus dies a Calafell, us transcric dos dels poemes que he fet: els que més m’agraden.
El primer, “Una bella melodia”, una trobada entre el meu jo actual i el jo dels 20 anys i com acaben cantant junts una bella melodia de Lluís Llach (us passo vídeo al final).
El segon, “Potser (La noia del vestit blanc-II)”, un divertimento davant la visió d’una dona que podria ser “la noia del vestit blanc” que vaig veure fa molts anys a Calafell (en aquest enllaçpodeu trobar informació els que no sabeu de què us parlo) i, de cop vaig perdre de vista i vaig acabar dubtant de si mai l’havia vista. Aquest cop me n’he assegurat i li he fet una foto (la que il·lustra aquesta notícia).
Espero que us agradin!
El dia 1 d’octubre del 2017 va ser un dels dies més emocionants de la meva dia i un dia sens dubte històric, tan a nivell personal com de poble de Catalunya. No sé per quin motiu encara no havia fet cap poema referent a aquella diada, tot i que hi havia pensat diverses vegades. Aquests dies a la platja, llegia el llibre “LA TERRA SAGNA. L’1 d’Octubre dels poetes” amb 106 poemes de poetes catalans sobre els fets d’aquell dia. I en cap d’ells no em vaig acabar de sentir representat.
Segurament això va fer que pensés que havia arribat el moment de fer-ne el meu que, modèstia apart, m’agrada més que els que vaig llegir en aquell llibre perquè, és clar, reflecteix i expressa els sentiments que jo vaig tenir aquell dia i que espero que pugin ser compartits per alguns de vosaltres.
LA VACUNA DEL 1-O Vàrem ser llevadores. Vam ajudar en el part. Junts des de primera hora, encara negra nit. Vam compartir les hores, les rialles, la por. Vam tenir pessigolles al vel del paladar.
Vam parir junts un somni per somiar-lo desperts i vam ser, tots alhora, el cordó umbilical. Vam fixar a la memòria aquell dia gloriós que ens va fer, sens voler-ho, els més valents del món.
Com ens passa als incendis quan lluitem contra el foc, vam ser un, vam ser poble, vam formar part d’un tot. I amb empentes i amb porres ens varen vacunar i amb aquells anticossos ens van immunitzar.
Va ser un error de càlcul –per part seva, està clar- perquè ens van fer invencibles volent-nos derrotar. Ara res no ens espanta, sols és qüestió de temps. Som forts i serem lliures: un poble independent.
Dimecres 22 d'agost.
Al Restaurant-Vermuteria El Canceller de Vilanova i la Geltrú assistim a una tertúlia política organitzada per l'entitat "Birres per la República" i l'ANC de Vilanova.
Els ponents són un quartet de luxe (d'esquerra a dreta de la foto): Joan Canadell, Bernat Deltell, Rafael Pous i Ramir De Porrata. 4 tuitaires que amb les seves reflexions sempre argumentades i ben documentades, amb bons contactes amb les altes esferes político-econòmiques, donen esperança a la parròquia republicana que les coses es van fent bé i van avançant.
Durant un parell d'hores ens van delectar amb un discurs optimista i il·lusionant del que intento extreure les idees principals:
1.- Volem crear una República per a recuperar la dignitat del nostre poble, per millorar el benestar dels nostres fills i per crear un estat nou, lluny de les mancances democràtiques de l’Estat Espanyol. Una República en que el poder surti del poble i vagi cap als governants i no a l’inrevés com passa ara. La República Digital serà molt important per aconseguir aquest objectiu perquè dóna accés a la informació i empodera tota la ciutadania.
2.- Malgrat que molta gent diu que a nivell internacional ningú no ha intervingut ni intervindrà per afavorir els interessos catalans, fins el moment ja hi ha hagut una intervenció discreta però ferma d’Europa i, sobretot, d’Alemanya. Europa va obligar a tractar el tema “Catalunya” en la cimera europea de mitjans d’octubre, tot i que Rajoy no ho volia de cap manera. I el van obligar a solucionar el tema de Catalunya de manera ràpida (no com haguessin volgut ells amb un 155 llarg i anorreador). Després de les eleccions del 21-D, l’endemà mateix (!) el govern alemany en funcions va emetre un comunicat oficial valorant els resultats. Mai (!) el govern alemany havia valorat de manera oficial unes eleccions regionals d’un país europeu i, essent un govern en funcions, no tenia cap necessitat de fer-ho. En aquesta valoració va demanar: respectar els resultats, desescalar el conflicte i buscar una solució pactada. El primer dia hàbil després d’aquesta declaració oficial del govern alemany, Zoido va ordenar la retirada dels piolins...
3.- Catalunya és la locomotora econòmica d’Espanya i un dels motors econòmics d’Europa. El factor econòmic és un dels nostres principals actius i l’aturada general del 3-O va preocupar i espantar Europa molt més que la violència del 1-O. Som un dels països més rics que han demanat i proclamat la independència. I volem la independència per millorar i no pas per empitjorar. Potser per això no la vam fer efectiva el 27 d’octubre perquè llavors podíem haver perdut en vides humanes i en repercussions econòmiques. L’Espanya de les autonomies té els dies comptats, el concert basc aviat serà derogat per la Unió Europea. Espanya té una crisi econòmica brutal amb el deute, les pensions i la corrupció. I una economia que mai no ha estat productiva sinó que s’ha basat en l’endeutament. Per tant Espanya sola no podrà fer front a la crisi. A tothom li interessarà una nou escenari polític en què les regions autosuficients (Catalunya, País Basc, València, Balears, Canàries, potser Andalusia...) puguin anar per lliure i Europa estableixi els mecanismes de compensació amb les regions pobres d ela resta d’Espanya. En aquest context hem d’estar disposats a demostrar que podem paralitzar el país com vam fer el 3 d’octubre, que podem fer baixar les accions de les empreses de l’Ibex-35, que podem paralitzar les empreses multinacionals instal·lades a Catalunya... “marcar paquet” perquè vegin de què podem ser capaços i potser no farà falta ni que ho fem, però estar disposats a fer-ho.
4.- La base de la nostra estratègia han de ser les famoses 3 “P” que va dir el president Puigdemont: PACIÈNCIA, PERSEVERANÇA I PERSPECTIVA. Paciència perquè tots els països que han proclamat la independència (I nosaltres la vam proclamar el 27 d’octubre) han acabat fent-la efectiva. Potser han passat mesos o potser han passat anys, però l’han acabat fent efectiva i nosaltres també ho farem. Paciència. Perseverança perquè hem d’estar disposats a fer pressió contínuament i sortir al carrer tantes vegades com sigui necessari, de manera que Europa vegi que no defallim i que a Catalunya hi ha una anomalia política, econòmica i democràtica que cal resoldre. Hi ha un estudi que diu que tota causa que ha tingut un recolzament popular de més de 100.000 persones ha acabat sent assolida per aquest col·lectiu i nosaltres som bastants més de 100.000. Perspectiva perquè potser no en som conscients però des de l’1 d’octubre hem avançat molt. Internament i internacionalment. Europa ha vist la capacitat de mobilització amb una extraordinària mobilització a Brussel·les, ha vist que la justícia espanyola no és tan justa ni democràtica com hauria de ser, que els catalans tenim un nivell de mobilització constant i cada cop tenim més suports internacionals.
5.- Cal mantenir la capacitat de mobilització permanent i cal superar la barrera del 50% de vots favorables a la independència/República el més aviat possible. El 21-D va ser una derrota molt important per als unionistes. Van veure que fins i tot mobilitzant tot el seu electorat no eren capaços de guanyar i això farà que mica a mica es vagin desmobilitzant perquè veuen que ni que surtin a votar no guanyen. Nosaltres no hem parat de progressar i acumular forces. Europa ha exigit al govern de Pedro Sánchez que resolgui el problema i que el resolgui amb els catalans votant. Pedro Sánchez té la pressió de les forces neofranquistes (PP i C’s) que no permetran cap concessió i amenaçaran amb la reinstauració del 155. Hem de mantenir el pols ferm, estar permanentment mobilitzats i no acceptar engrunes (nou Estatut, etc). Hem de mantenir-nos ferms en el nostre objectiu d’esdevenir República independent. Espanya no pactarà perquè no en sap i mai no ho ha fet. Al final es veurà abocada a una mediació internacional per resoldre el conflicte.
6.- Des de l’1 d’octubre hem avançat molt a nivell mental. Ens sentim diferents i no ens plantegem tornar a escenaris anteriors d’autonomisme. Això és molt important perquè ara pensem diferent, sentim diferent i això farà que ho fem diferent i acabem fent efectiva la República. En aquest nou escenari serà molt important el trident entre el govern de la Generalitat de Quim Torra, el Consell de la República de Carles Puigdemont i el poble unit i mobilitzat. Cal mantenir la pressió alta i esperar una finestra d’oportunitat per fer un cop d’efecte que faci trontollar l’estat de les coses. Això pot ser en els propers mesos (Diada, aniversaris d’octubre, sentència dels judicis als presos polítics, sentències internacionals contra la justícia espanyola, eleccions municipals del maig-2019...). Cal estar atents i preparats per mobilitzar-nos per acabar de desencadenar les coses i fer efectiva la República.
La cadena Telesur (d'origen veneçolà i difusió internacional) ha fet un reportatge que explica els fets succeïts a Catalunya a partir del 20 de setembre (manifestacions espontànies davant la Conselleria d'Economia i Jordis sobre els cotxes de la Guàrdia Civil) fins el referèndum de l'1 d'octubre i les conseqüències posteriors (empresonaments de presos polítics i exiliats).
És una visió externa que posa de manifest que el relat que s'ha construït a Espanya entre la classe política, el braç judicial i els mitjans de comunicació, no té massa a veure amb els fets reals que van passar. D'aquí el títol tan escaient: "Relato de lo inexistente"
Feu-lo córrer tan com pugueu sobretot entre els contactes de fora de Catalunya!
