Emoció a Lledoners

Diumenge 29 de juliol.
Presó de Lledoners.
És el tercer diumenge que un munt de gent s'aplega al turó que hi ha darrere la presó per cantar "El cant dels ocells" i "Els segadors" i fer arribar el suport popular als presos polítics que tenim allà dins.
Aquest cop és més multitudinari perquè hi ha "Músics per la Llibertat" i els "Castellers de Vilafranca" que aixecaran pilars de suport.
Nosaltres és el primer diumenge que hi anem.
A l'entrada del polígon dels Vinyals ja trobem una llarga cua de cotxes que ens confirma que serem una gentada.
Arribem justets, justets. Hi ha una esplanada immensa plena de cotxes.
Munto l'estelada i ens afegim a la gentada que ja ha començat a cantar. La veritat és que les cançons són una mica un orgue de gats perquè els músics van més  poc a poc i la gent canta més de pressa... però quan acaben les cançons els crits de "Llibertat! Llibertat" i "No esteu sols!" fan posar la pell de gallina...
Cantem la versió adaptada del Cant dels Ocells, Els Segadors, l'Estaca i una altra vegada el Cant dels Ocells, perquè s'hi pugui afegir la gent que ha arribat més tard.
I quan s'han acabat les cançons i els castellers han aixecat els pilars castellers, algunes persones comencen a marxar cap als cotxes, però la majoria ens quedem...
Trobem molts coneguts i xerrem amb uns i altres i de cop veig que un bon nombre de gent està mirant cap a la presó, buscant les finestres de les cel·les dels nostres presos. La majoria han vingut altres dies i saben que podran veure'ls de lluny.
I de cop i volta ho veig!
Veig que de les finestres uns mocadors grocs es balancegen amunt i avall amb energia...
I em fa un salt el cor!
Ens estan saludant! Ens estan donant les gràcies! Ens podem comunicar amb ells!!
Començo a sacsejar l'estelada amunt i avall descrivint una àmplia el·lipsi al cel... sense parar... Crec que des de la seva finestra ho veuran clarament i sento una emoció molt gran de poder-me estar comunicant simbòlicament amb ells!
Quina injustícia més gran! Quina ràbia! Quin dolor!
Però quin orgull de ser un poble que estem al costat dels nostres presos i no deixem de mostrar-los el nostre suport! Orgull i fe i esperança que tindrem un futur feliç no gaire llunyà que ens rescabalarà d'aquests durs moments.
No defallirem!
Ho aconseguirem!

La Reciclària i el bosc elàstic

Ara fa un any recordo que vaig recomanar 2 restaurants aquí al bloc: "La Bufa" i "Ca la Bòrnia", dos llocs que em van sorprendre i que vaig pensar que poca gent devia conèixer i em va venir molt de gust promocionar.
I ara em trobo igual...
Avui l'Anna ens ha convidat a dos llocs que ens han agradat molt i us els vull donar a conèixer:

1.- LA RECICLÀRIA (Vic)

Es tracta d'un restaurant ubicat en un antic taller mecànic de sostres alts i bigues de fusta, visualment preciós.
El nom del local ja ens dóna pistes de la seva filosofia: reciclar, reutilitzar, no malbaratar. La decoració és preciosa i eleva a la màxima potència aquesta filosofia però amb gust estètic.
Només entrar al restaurant  hi ha un taller ple d'eines amb uns rètols que expliquen que estan a disposició de tothom qui vulgui fer alguna petita reparació i no disposi de les eines adequades. A més a més fan tallers i conferències sobre aquests temes de bricolatge i conscienciació mediambental.
El local disposa de diversos espais de lleure incorporats: una cabana de fusta per als menuts, espais de lectura amb llibres i sofàs, espai de jocs... I als vespres hi ha un escenari on es pot gaudir de música en directe...
Fantàstic!
I la cuina?
És un restaurant flexivegetarià (és a dir bàsicament vegetarià, però no estricte: es poden trobar algunes carns dintre d'alguns plats). Nosaltres no estem acostumats a aquest tipus de cuina però ho hem trobat tot boníssim i segur que és molt saludable i amb productes de proximitat (cremes de verdures, ramen (sopa de fideus japonesos), amanides i quiches.
Als migdies només hi ha menú i als vespres carta.
Els seus lemes:

• un espai = diferents usos 
• pròxim, ètic, sostenible

Acabo amb la web i unes fotos:

2.- El bosc elàstic (La Selva d'Aventura)
Ja havíem estat a la Selva d'Aventura, a Coll de Ravell, Arbúcies. un d'aquells llocs amb un circuit acrobàtic entre els arbres, tirolines, etc.
Però ara fa relativament han obert un espai nou: el bosc elàstic!
Durant 2 hores pots anar per unes xarxes gegants esteses entre els arbres que et serveixen per desplaçar-te, baixar tobogans, saltar, jugar i deixar volar la teva imaginació, siguis gran o petit. Sense estar lligat a cap mena d'arnès però amb una seguretat total i absoluta.
Molt divertit i una mica esgotador... abans de les hores ja hem acabat les forces, però ens ho hem passat molt bé!
L'Anna (convalescent de l'operació de menisc) i la seva mare s'han decantat per una activitat menys exigent i han fet "Camina descalç": un passeig d'una hora i mitja amb els peus descalços per sobre de diferents textures

 Mireu la web i unes fotos:

 

 

Els quadres d'Edward Hooper

Avui he tornat a anar a parar a una pàgina on hi havia quadres d'Edward Hopper i he recordat que altres vegades ja n'havia vist i sempre m'havien agradat...
...i que mai no havia tractat aquest tema aquí al bloc...
Doncs avui és el dia!

Edward Hopper (Nova York, 1882-1967). Pintor nordamericà considerat com l'artista més representatiu de la pintura realista americana del segle XX.
Se l'anomena el pintor de la llum i del silenci.
Els seus quadres recreen escenes quotidianes d'atmosferes solitàries i transmeten unes imatges poètiques i alhora inquietants que semblen captar l'aïllament, la soledat, la malenconia i la deshumanització del món.
Per aconseguir-ho utilitza diversos recursos:
- el tractament de la llum,
- la simplicitat geomètrica (fredes línies rectes i formes geomètriques)
- la presència de personatges paralitzats i aïllats (de rostres difusos o inexpressius)
- l'ús de paisatges urbans amb grans espais buits entre les figures humanes

I, el més important, els seus quadres:

A Woman in the Sun

Coffee Dinner Night Hawks

Early Sunday Morning

New York Room

Light at two lights

Lighthouse Hill

Railroad Sunset

Second Story Sunlight

Seven A.M.

"El final del desert" (poema)

Ahir vaig fer un poema...
Feia tres mesos i mig que no en feia cap...tota una travessa pel desert...
I ahir, tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa, de nit, al balcó, amb el silenci per company...
I va sortir això...
Ja sé que no és per tirar coets, però feia tants dies que no en feia cap que em fa il·lusió publicar-lo aquí...

EL FINAL DEL DESERT (16-7-2018)

El final del desert serà maco…
Deixaré de marcar les petjades
al sòl tou i calent on m’enfonso...
Trobaré de nou límits i obstacles
i altres ombres i sons que m’envoltin…

El final del desert serà maco...
Trauré els peus poc a poc, seuré a terra,
em trauré les sabates i, amb compte,
tornaré tots els grans de la sorra
al seu lloc. No voldré endur-me’n mostres...

El final del desert serà maco...
Obriré aquella porta amb les ganes
que em resulti millor. Serà fàcil
que m’hi trobi més còmode. Fàcil
que m’hi pugui sentir més a mida...

El final del desert serà maco...
Tanco els ulls i somric, però, si els obro,
maleeixo la vasta distància
que em separa del somni volàtil.
Sóc encara al bell mig del Sahara...

20-S, el documental

El 20-S (20-9-2017) es va produir una mobilització general i pacífica a Catalunya per defensar les nostres institucions davant de l'atac de les forces policials espanyoles que van entrar a la Conselleria d'Economia (entre altres).
Jo vaig ser un dels milers de catalans a qui va bullir la sang i després d'una jornada de treball vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a Barcelona, a "defensar" simbòlicament les nostres institucions. En vaig deixar constància en aquest bloc amb el profètic títol d'una de les cançons que vam cantar aquelles hores "Aquí comença, la nostra independència".
De resultes d'aquells fets van posar injustament a la presó al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez i fa uns dies va sortir a la llum un documental que demostra la injustícia d'aquesta decisió.
Aquí us deixo el documental i els enllaços al mateix documental en altres idiomes perquè en pugueu fer la màxima difusió. També els enllaços al documental sobre el referèndum de l'1 d'octubre en els diversos idiomes disponibles.

"20-S" (versió en castellà)

"20-S" (versió en anglès)

"1-O" (versió en català)

"1-O" (versió en castellà) 

"1-O" (versió en anglès)

"1-O" (versió en francès)

"1-O" (versió en alemany)