Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

30 de maig 2017

Arriben els serveis mínims!

Els lectors veterans ja sabeu de què va...
Arriba una setmana en què tindré molta feina de l'escola: final de trimestre.
Tinc dues opcions:
  • passar-me una setmana (o més) sense publicar res
  • publicar cada 2-3 dies uns "serveis mínims" (alguna cançó, algun vídeo, alguna foto interessants) mentre arriba el moment de tornar a elaborar continguts.
Avui una imatge trobada pel facebook i una vella cançó de Pink Floyd (que he sentit fortuïtament un parell de vegades en els darrers mesos i em ve de gust compartir amb vosaltres en versió acústica).


26 de maig 2017

"Remenant la cua" (un poema)

Avui un poema per aquelles ocasions en que esperes tant...
...estàs il.lusionat, content, expectant...
...esperes massa, has estat tan absort i reclòs en el que feies que has perdut la perspectiva...
...i quan aterres al món real, del qual esperes tot i més...
...et sorprèn que la resta de l'univers no estigui tan content i il.lusionat com tu...
...i no entens que això pugui ser possible...
...i no pots evitar un cert grau de decepció, de desil.lusió, d'incomprensió...
Com pot ser que no estiguin tan il.lusionats com tu, que no et facin més cas, que no tinguis ganes de parlar-ne...?
Doncs, si, amic, és així.
I et quedes allà... palplantat... remenant la cua...cada cop més lentament... fins que t'atures i, una mica cap-cot, marxes cap a una altra banda, esperant trobar algú que es pugui fer càrrec de la teva situació...

REMENANT LA CUA
Movia la cua frenèticament.
El gos intuïa la teva arribada,
feliç t’esperava, frisava, glatia,
tenia clavada la seva mirada
a la porta grisa on ningú arribava.

La cua picava, metrònom fidel,
contra el terra fred i, de mica en mica,
va anar reduint el ritme frenètic
i les pulsacions van anar calmant-se
a mida que el temps anava escolant-se.

Li costà acceptar la cruel realitat.
Mirava la porta, gratava amb les urpes
i mig grinyolava. No volia veure
que tu no vindries, que era en va l’espera,
el goig, l’alegria, la fe, la il·lusió...

Com que ell és un gos encara t’estima,
encara confia en tu cada cop.
Cent cops tornarà davant de la porta
remenant la cua.                                 
                       Jo no sóc un gos:
amb una vegada ja n’he tingut prou.

24 de maig 2017

"El repte": com es va fer la pel·lícula


Mentre arriba el moment d'estrenar-la vaig repassant com es va produir la gestació d'aquest projecte, una experiència molt estimulant i motivadora que tinc ganes de compartir amb tothom...

A les reunions de coordinació de l'escola vam començar a parlar del problema creixent d'esmorzars llençats a les papereres i de la necessitat de parlar-ne a les tutories per sensibilitzar i corregir aquest problema.
Amb la Montse Escudé vam començar a fotografiar les "proves del delicte" i a intercanviar-nos-les cada cop que ens hi trobàvem quan fèiem vigilància de pati. Això era a mig febrer.


 El dia 22 de febrer en una classe amb els alumnes de 5B vaig plantejar el problema i la possibilitat de fer un vídeo per tractar aquest tema. Vaig demanar-los que em donessin idees de com enfocar aquest vídeo i vaig recollir-les totes.




El dia 1 de març, a la reunió de coordinació vaig proposar la idea de fer un vídeo (un curtmetratge) sobre el tema i a tots els va semblar bé i em van donar carta blanca.
Vaig anar ordenant les idees que m'havien donat aquells alumnes i transformant-les amb un guió que les recollís i tingués una mica d'estructura narrativa.


Vaig acabar tenint una mena d'escaleta del que podia ser la pel·lícula i vaig compartir-la amb l'Anton Campos (mestre de visual i plàstica amb certa experiència en el món cinematogràfic). A partir dels seus consells i recomanacions vaig adaptar la meva primera idea.


El 23 de març vaig fer una classe amb els alumnes de 5A i els vaig demanar que m'ajudessin a detallar els plànols que podien il.lustrar cada escena (després de veure el vídeo "Respira" i fixar-nos com calia definir els enquadraments i els recursos narratius de cada escena: primer pla, càmera lenta, zoom, desenfocar, text sobreimpressionat...)
Vaig incorporar tot el que em va semblar interessant al guió i vaig anar definint els trets característics de cada escena (actors, localització, material, diàlegs, música...).



Paral·lelament vaig començar a buscar per internet el material gràfic que necessitaria i a crear el que no podia trobar fet (logo de prohibit llençar els esmorzars, logo de la productora, missatges amb emoticones de whatsapp...).




El 18 d'abril, de manera consensuada amb el centre (que em va alliberar d'algunes hores) vaig començar a enregistrar les escenes al pati de l'escola. Baixàvem a primera hora del matí, quan no hi havia ningú al pati, però rodàvem amb uns quants nens que feien de figurants perquè no es veiés el pati buit. Els explicava el que faríem, fèiem algun assaig i gravàvem escena per escena. Algunes les gravàvem diverses vegades i llavors a l'ordinador seleccionava quines eren les millor preses.
Mica a mica vaig anar completant totes les gravacions i després va quedar el muntatge informàtic amb el programa MAGIX Video deluxe i repetides consultes a l'Anton per anar aprenent com podia solucionar tècnicament tot allò que no sabia fer.


Després de llargues sessions davant de l'ordinador ajustant les imatges, la música i les veus (i algun maleït ensurt quan desapareixien coses que ja havia deixat muntades i havia de tornar a començar), el dia 21 de maig vaig donar per acabada la pel·lícula i vaig fer-ne el cartell que il·lustra aquesta notícia.

Ara només falta, d'acord amb la direcció del centre, decidir quan i com fem l'estrena.
Serà molt aviat...

22 de maig 2017

"Un dia normal" (un vídeo)

Ara feia dies que no ho feia, però he tornat a trobar un vídeo bonic i interessant, d'aquells que trobo que val la pena compartir.
El vaig trobar a catorze.cat i està tret de "Story of This Life", el bloc de l'Esther Anderson on explica coses curioses i o divertides de la seva maternitat amb vídeos molt ben fets, com aquest: tan real i tan bonic...
Segur que us agrada!


19 de maig 2017

Produccions Kino T. Feina


M'ho estic fent a sobre!
Porto moltes setmanes preparant un curtmetratge a l'escola per sensibilitzar els alumnes sobre un problema que tenim: a les hores del pati es llencen molts esmorzars a les papereres.
Vaig recollir idees entre els alumnes de 5è i a partir d'aquí vaig elaborar un esquelet de guió, vaig dividir-lo en escenes, les vaig anar desenvolupant, vaig pensar com ho filmaria, amb quins alumnes, quins enquadraments, quines músiques, quines veus en off, els diàlegs...
M'ho he passat molt bé i estic a punt de presentar-lo en societat...
...i en tinc moltes ganes!
Tinc moltes ganes que la gent el vegi i em faci arribar les seves opinions!

I mentre no arriba aquest moment avui us avanço el nom i el logo de la "Productora" que he creat per fer aquest curtmetratge: Kino T. Feina

;-)