Jornada de reflexió: #ProtestaArtistica

Sí.
Ja sé que la jornada de reflexió és el dia anterior al de les eleccions. Però jo ahir vaig estar voltant per Catalunya (vegeu notícia anterior) i ha estat avui, el mateix dia de les eleccions quan m'he posat a reflexionar.
Tenia tots els sobres de la maleïda propaganda electoral sense obrir, disgustat amb mi mateix per no haver estat capaç de tenir més capacitat de convocatòria per haver tirat endavant alguna iniciativa més a l'engròs com havia suggerit en una notícia anterior  ("Contra la propaganda electoral"), indignat per la constatació que s'han malbaratat una immensa quantitat de diners públics que podien haver servit per fins molt més productius ("Estupidesa humana") i sense saber què fer amb aquells sobres...
No volia llençar-los sense més ni més. Ni volia retornar-los a Correus perquè pensava que és el que farien llavors ells...
I se'm va acudir utilitzar-los per a fer una protesta artística...
La primera obra la vaig tenir clara... col.locar-los ben col.locadets de manera que agafessin aquella forma amb la qual la mà, amb el dit del mig alçat, expressa un sentiment políticament incorrecte...
Però després m'he anat envalentint i han sorgit propostes més creatives i poètiques...
En fi, una anada de l'olla com una altra, però... us convido a sumar-vos-hi. Si tingués twitter hi posaria un hashtag d'aquells i esperaria a veure si més gent s'hi enganxava (si algú llegeix això, li veu potencial a la idea i vol provar-ho... no hi tinc cap inconvenient).

I aniré a votar, eh? Penso que tots hem d'anar a votar. Però penso que hem de rebel.lar-nos davant de certes actituds i comportaments impropis d'una societat avançada i mínimament intel.ligent. i aquest dispendi que s'ha fet en propaganda electoral, mig any després d'haver-ho fet... crec que és intol.lerable!

Bé, us deixo amb la meva "protesta artística" (aquest podria ser el hashtag, no?)

Dit del mig

Castell de cartes

Adorant al Rei Sol...

Efecte dòmino

Mosques

Calders-Banyoles-L'Estartit

Aquest cap de setmana hem fet una d'aquelles maratons que només d'explicar-la ja et canses.

Vam començar la tarda del dijous 23, el dia de la revetlla. Havent dinat vam organitzar-nos per fer els encàrrecs de Manresa el més de pressa possible (uns a fer la declaració de la renda, uns a comprar petards, uns a comprar uns regals a l'Abacus...). I després tots plegats a comprar uns altres regals a Artés. Tot per tenir temps de passar per la piscina abans d'anar de revetlla.
Vam arribar esgotadets però ho vam aconseguir i encara vam poder passar una horeta a la piscina.
Després vam anar a casa d'uns amics de Calders a passar junts la revetlla. Va ser una vetllada molt agradable en que els pares vam anar fent petar la xerrada mentre els nens jugaven a la Play i tiraven petards. Ens ho vam passar tan bé que quan ens en vam adonar ja passaven de les 2 h de la matinada...!!!
I l'endemà volíem llevar-nos relativament d'hora... perquè teníem una sorpresa preparada per al Roc i l'Ona...

Ens vam llevar cap a les 10 h i esmorzant els vam dir als nens que marxàvem de casa i aniríem a dormir fora. Endevinant, endevinant, van descobrir que aniríem de càmping a estrenar la tenda de campanya a... Banyoles!
Per què a Banyoles? Ah! això ja ho sabríem més endavant...

Fet i fotut vam sortir sobre les 12 i vam arribar al càmping de Banyoles sobre les 2 h.
Vam muntar la tenda, vam dinar, vam anar a fer el cafè i a la tarda... a la piscina del càmping!
Remullats i relaxadets vam sortir cap a la ciutat a fer una passejada, sopar i... buscar la segona sorpresa que era... un concert del Ramon Mirabet, dins del festival (a)phònica de Banyoles.
Aquest cantant a casa ens encanta a tots, però el concert era a un quart d'una de la matinada l'endemà d'una nit en que ja no havíem dormit tant com haguéssim volgut.
Vam passejar una mica per Banyoles, vam sopar i després vam anar esperant que arribés l'hora del concert. El Roc va aguantar com un "pepe", però l'Ona es va adormir i es va perdre gairebé tot el concert.
Vam tornar a anar a dormir a quarts de 3 de la matinada... fets pols... I vam dormir tots 4 a la tenda, jo amb l'esquena torta i tots acalorats. A quarts de vuit del matí l'Anna es va despertar per anar a córrer al voltant del llac i jo em vaig aixecar per instal.lar-me al cotxe perquè ja no sabia com posar-me...

Desmuntar la tenda, esmorzar i rumb cap a... L'Estartit, on teníem hora reservada per volar en ultralleuger (allò que no havíem pogut fer per Setmana Santa per culpa de la tramuntana).
Vam arribar bé i després d'una llarga espera finalment vam volar tots 4 i ens va agradar molt (el Roc no ho acabava de tenir clar, però al final es va decidir i li va agradar molt).
Després de veure les Illes Medes des del cel i pilotar una mica i tot, vam dinar en un xiringuito davant mateix de les Illes.
Havent dinat vam anar a la platja, vam fer una remulladeta i alguns vam dormir sobre la sorra i finalment vam enfilar el viatge de tornada per arribar a casa fets pols, però contents de tot el que havíem fet.
L'endemà a llevar-se tard i a recuperar-nos d'aquest amunt i avall...
Us deixo unes fotos de l'excursió:

Després de 4 anys

Aquesta és la portada d'un regal molt especial que van fer-me els alumnes (i les seves famílies) que he tingut els darrers 4 anys a l'escola.
És una història bonica d'explicar...

Fa 4 anys vaig agafar un grup de nens per fer els dos cursos de Cicle Mitjà (3r i 4t de Primària) i quan es va acabar el segon curs hi va haver una reestructuració del claustre de professors i a mi em van passar a 5è, de manera que vaig tornar a agafar la mateixa promoció (tot i que vam refer els grups i d'alguns vaig continuar sent tutor, però d'altres no) i hem hagut d'aguantar-nos mútuament durant un total de 4 anys.
Però resulta que això que podria haver estat una tortura va ser un regal. Perquè aquests alumnes són dels més agraïts que hem tingut a l'escola: bona canalla, educats i força bons estudiants. I tant puc dir jo que he estat molt bé amb ells, com ells mateixos i les seves famílies han manifestat que han estat bé amb mi. En aquestes condicions el final de curs han estat uns veritables "jocs florals" en que hem anat intercanviant elogis i agraïments.
Ja la reunió final la vaig voler enfocar diferent de com la plantegem habitualment i va ser molt més "viscuda" i farcida d'anècdotes compartides aquests 4 anys i consells i agraïments sincers. Perquè aquests 4 anys m'ho he passat encara més bé del que ja m'ho passo normalment fent la meva feina. Aquest mateix bloc ha estat testimoni algunes vegades de dies en que he sortit de la classe amb un somriure als llavis, satisfet i orgullós del que havíem fet i compartint aquesta sensació amb els meus alumnes. Crec que aquests darrers 4 anys he millorat com a mestre, perquè aquests alumnes m'han permès provar coses que han sortit bé i m'han fet adonar de les que no em sortien prou bé. I així he pogut anar millorant contínuament, aprenent dia a dia al seu costat i, sobretot, passant-m'ho molt bé i, de retruc, fent que ells s'ho passessin molt bé.
Les famílies també em van agrair la meva tasca i dedicació amb algunes afirmacions que em van fer posar vermell i emocionar, valorant moltíssim l'acompanyament que havia fet amb els seus fills aquests 4 anys.
No puc recordar tot el que em van dir, però si el sentit i les abraçades i petons que alguns em van voler fer en l'entrega final d'informes i la manera com em van dir que em trobarien a faltar.
L'últim dia, el dimarts 21 a les 5 de la tarda, quan vaig treure la fila i em vaig acomiadar per última vegada aquest curs, molts alumnes em van voler fer una abraçada de comiat i no pocs van acabar plorant. Les mares s'ho miraven uns metres enrere i algunes també s'emocionaven veient l'escena. Vam estar més d'un quart d'hora allargant el moment i gaudint d'aquella sensació d'estimació i agraïment. Fins i tot algun alumne de qui ja m'havia acomiadat va tornar al cap d'uns minuts amb els ulls plorosos perquè necessitava una altra abraçada, mentre la seva mare em deia "Alguna cosa deus haver fet bé, eh?".

En fi, que va ser molt maco.

I, a més em queda com un preciós record d'aquests 4 anys, l'àlbum que em van regalar, un àlbum d'scrapbooking on cada alumne va confeccionar la seva pàgina amb tot la decoració típica d'aquestes produccions i una foto i una dedicatòria, moltes de les quals em toquen el cor cada cop que les rellegeixo.
Ja sé que hi ha exageració en la seva visió infantil i no em crec pas que sigui el millor mestre del món... És clar que no. Però també sé que hi ha sinceritat i que aquests sentiments que intenten expressar-me en les seves dedicatòries són compartits i el reflex d'uns 4 anys molt bons en que junts hem après i hem gaudit del nostre pas conjunt per l'escola.
Us deixo una selecció d'algunes de les més maques (he pixelat les cares dels alumnes per protegir els seus drets d'imatge):

Per un professor especial, únic, encara que pot ser que no ens veiem a l'ESO, espero que amb això em recordis, igual que jo et recordaré amb tot el que m'has ensenyat.

Et trobaré molt a faltar... Aquests dos últims anys, m'han agradat molt, han sigut impressionants. M'agradaria que siguessis el nostre professor a secundària. Trobaré a faltar el sentit que li dónes a les classes...

No hay mejor profesor que el que cree en sus alumnos

Hola Eladi, aquests 4 anys m'ho he passat molt bé i també he après molt i cada cop que veig Merlí penso amb tu. Ets el millor profe del món

HOLA ELADI!!! Et tinc que dir una cosa: el primer que em va sorprendre de tu, va ser que ets un crac amb la guitarra! M'encanta la teva personalitat, per això ets el millor mestre que he tingut mai. M'agradaria que siguessis el nostre mestre per sempre més. Eh!! I no t'oblidis mai de nosaltres!! GRÀCIES PER TOT!

Tot el que un mestre ha de tenir, ho tens tu.

La teva vocació, il.lusió i passió a l'hora d'ensenyar serà una referència per mi tota la vida

"What Do I know" (Juan Zelada)

Avui és l'últim dia de l'escola i, per tant, faltarà ja també poc perquè jo comenci les vacances.
Les últimes setmanes han estat feixugues, de treballar molt per complir terminis, d'estrès i cansament, de dormir menys del recomanable...
He acabat força cansat... però de fet no us volia parlar d'això sinó d'una descoberta musical.
En els dies d'entrar informes ho vaig fer acompanyat de l'Spotify on, com altres anys, buscava intèrprets que m'oferissin cançons en anglès i una mica animades per mantenir-me despert sense que em pogués distreure amb la lletra mentre treballava fins a altes hores.
Començo per algú conegut, però llavors utilitzo l'opció "Artistas relacionados" i vaig saltant d'un a un altre artista i descobrint música que no coneixia. En anys anteriors vaig descobrir Lady Antebellum, Jamie Cullum o Michael Bublé.
I aquest any he descobert JUAN ZELADA i, en concret, us recomano la cançó "WHAT DO I KNOW".
Espero que us agradi!

Recuperant la forma

El 26 d'abril de 2015 vaig córrer la meva primera cursa de 10 km., 9 mesos després d'haver començat a córrer de manera regular i anar progressant mica a mica.
Com que quan sortia a córrer ho feia amb l'aplicació Runtastic que permet tenir el seguiment del temps, quilometratge, velocitat i desnivell correguts aquests dies he mirat el recull històric de dades.


Abril 2015          10 cops       63'70 km.
Maig 2015           9 cops        59'02 km.
Juny 2015            4 cops        25'48 km.
Juliol 2015           9 cops        42'54 km.
Agost 2015          9 cops        59'56 km.
Setembre 2015    4 cops        18'27 km.
Octubre 2015      5 cops        18'10 km.
Novembre 2015      --                --
Desembre 2015   3 cops        10'23 km.
Gener 2016         3 cops          9'88 km.
Febrer 2016            --                --
Març 2016           3 cops        12'95 km.
Abril 2016           5 cops        23'26 km.
Maig 2016           5 cops        21'09 km.

Mirant les dades es pot veure que des de l'agost del 2015 va haver-hi una davallada espectacular i el motiu van ser les repetides lesions i problemes físics que vaig anar arrossegant.
A l'agost, a Calafell, vaig tenir una estrebada muscular i vaig haver d'aturar-me un parell de setmanes. I després vaig anar tenint problemes amb els bessons, sobrecàrregues, anar al massatgista, aturar-me quinze dies... I després de cada recaiguda havia de recomençar fent una distància curteta i mirar d'anar ampliant mica a mica i quan començava a córrer 3 km. em tornava a fer mal o se'm carregaven els bessons... i... tornar a començar.
Al gener, quan semblava que la cosa començava a anar bé, em vaig trencar els lligaments de la mà i anant enguixat i després amb l'operació i la baixa, vaig passar dos mesos totalment fora de combat.
El 14 de març, un cop tret el darrer guix, vaig tornar a recomençar, però van repetir-se els problemes dels bessons i les visites al massatgista i el tornar a començar de zero...
A l'abril i al maig hi havia algunes curses que m'hagués agradat córrer: la del Nat's, la d'Artés, la de Sant Joan... i no vaig poder-ne fer cap perquè o estava totalment aturat o m'estava recuperant i només corria un o dos quilòmetres sense trencar-me...
I es va anar acostant el 8 de maig que hi havia la cursa dels Batecs Solidaris i com que estava mig bé, vaig intentar forçar una mica per provar de fer la de 5 km. I la vaig fer, però vaig acabar els darrers 500 metres gairebé caminant i amb el bessó ben garratibat.
Un altre cop aturat, massatgista i, per enèsima vegada i ja molt desanimat, al massatgista i a tornar a començar de zero.
Però sembla que aquesta vegada la cosa ha anat bé perquè fa vàries setmanes que no em trenco i que puc anar ampliant mica a mica la distància.
Tant que a dia d'avui, 18 de juny, ja he sortit 7 cops i porto 31'08 km. correguts, distància mensual que no havia fet des de l'agost... fa 9 mesos!!
I en concret avui he fet 5'52 km, distància que no recorria d'una tirada des de l'octubre... fa 6 mesos!!!

Encara que us hagi atabalat amb tantes dades, us asseguro que no estic gens obsessionat amb la distància que pugui recórrer. Només estava atabalat i frustrat per no poder fer la mica d'exercici periòdic que m'havia acostumat a fer i ara estic content perquè S-E-M-B-L-A que tot s'ha anat solucionant i puc anar-m'hi reincorporant.
Toco fusta i creuo els dits per no ser malastruc publicant aquesta notícia.