Record d'un 9N màgic. Esperança d'un futur lliure.

Acabo aquest mes de novembre amb 2 vídeos de l'Assemblea.

1.- El primer és un recull cronològic del que es va viure als col.legis electorals en la màgica jornada del 9N. Per a mi és impossible no emocionar-me quan el miro i revisc tot el que vam viure aquell dia. Un dia que suposa un abans i un després en aquest procés en el qual estem immersos. Dura 11 minuts però és un recull fidel de les emocions viscudes arreu del país en una jornada marcada pels somriures, l'emoció i l'esperança. El seu títol ho diu tot: "9N - HEM VOTAT, HEM GUANYAT"

2.- El segon es titula "TOT SEMBLA IMPOSSIBLE FINS QUE ES FA", que és una frase del mític Nelson Mandela. Parla de treballar en equip i de superar els límits per aconseguir els objectius, fins i tot quan semblen inabastables. I ho compara amb imatges de reptes assolits, les primers aviadors, les primeres ascensions a l'Everest, la fi de l'Apartheid, la caiguda del mur de Berlín...
Em referma en l'esperança que els catalans també assolirem el nostre objectiu d'independència perquè ho estem fent bé, molt bé. Amb les millors armes: la paraula, el somriure i la democràcia.

Més serveis mínims

Ja sabeu que ara mateix no tinc gaire temps o sigui que avui... 2 vídeos:

1.- UNA CANÇÓ:
"IT'S RAINING AGAIN" de Supertramp
UN grup espectacular que va omplir hores de la meva adolescència i que sempre que escolto em fa pensar que als 70 es feien cançons realment creatives, riques en melodies, harmonies, instrumentacions i girs dins de la mateixa cançó. En tot cas aquesta m'ha vingut avui al cap perquè diuen que tot el cap de setmana estarà plovent...


2.- UN VÍDEO:
"Pass the salt"
Una reflexió contra l'ús abusiu dels telèfons mòbils quan atempta contra  la comunicació real entre les persones que estan de costat i s'ignoren immersos en els seus mons virtuals.


Seguim!

La "meva" illa

Avui us explicaré una cosa molt personal que potser no havia dit mai a ningú.
Us presentaré la "meva" illa deserta que té l'enorme paradoxa que no és ni una illa ni és meva. De fet no hi he estat mai i fins avui no l'havia fotografiada mai...
...però malgrat tot, aquest tros de terra és per a mi un lloc suggerent i màgic. Quan hi passo a prop amb el cotxe no puc evitar pensar-hi i em recorda al Josep Vacas.
Potser perquè està molt a prop del Parc de l'Agulla on una vegada vam anar amb el Josep i amb les guitarres a tocar, potser perquè la seva forma de petita illa deserta em fa pensar amb el vessant "pirata" del Josep, potser perquè em sembla un lloc suggerent on alguna vegada m'agradaria anar i passar-hi una estona rumiant i deixant-me portar per la imaginació, sentint-me amo del meu destí...
No ho sé... No és gens racional, però és un lloc que em tiba molt i ara ja feia un temps que cada vegada tenia més intens el desig d'arribar-m'hi, fer-hi unes fotos i parlar-ne aquí al picalapica.
I avui ha arribat aquest dia.
Potser tothom té un lloc així "màgic" i suggerent. De fet jo potser en tinc algun altre (Roques Albes, Cadaqués...) però aquest que us presento avui té la particularitat que mai no l'he trepitjat.
I vosaltres? També teniu algun lloc màgic que us desperta la imaginació?

Tornen els serveis mínims

Si algú és nou per aquí li explico què és això dels "serveis mínims" del picalapica.
Quan vaig tant de cul que veig a venir que durant uns dies no podré dedicar-me a posar notícies al bloc, però tampoc no vull deixar-lo desatès del tot, decreto uns serveis mínims: de tant en tant posar alguna cançó o imatge o pensaments que m'agradin (i pensi que us puguin agradar) fins que no tingui temps d'escriure notícies com faig normalment.


UNA CANÇÓ:
"I wouldn't treat a dog" (the way you treated me) de Bobby "Blue" Bland
Mai no havia tingut coneixement d'aquest artista ni coneixia la cançó ni és el meu estil, però aquest estiu vam fer una jam session amb l'Albert Estrada (baixista) i el Marc Armangué (bateria) que va ser qui va proposar aquest tema. Jo vaig tocar la guitarra i vaig cantar-lo i us asseguro que si l'escolteu unes quantes vegades us acabarà encantant i no us la traureu del cap.


UNA NOTÍCIA:
Victòria de la campanya "Ni muts ni a la gàbia"!
Els joves activistes encausats per protestar contra el pla Caufec han estat absolts de tots els càrrecs.
LLEGIR NOTÍCIA

UNA IMATGE:
Una de les vinyetes de Shanghai Tango, descoberta a El espejo lúdico.

"17820" (Pau Vallvé)

El dijous 13 de novembre vaig tornar a anar de concert després de mooooolt temps. Tocava el PAU VALLVÉ al Sielu de Manresa i presentava el seu nou disc "Pels dies bons".
Tocava ell sol, però armat amb mil i una maquinetes amb les que enregistra i dispara loops i aplica diferents efectes de so als instruments que toca en directe (guitarres, veu, bombo i bateria electrònica).
A mi és un músic que m'agrada molt. Trobo que en sap molt de música i que té molt talent, tot i que fa un tipus de cançons introspectives, melancòliques i un punt hipnòtiques que entenc que poden costar d'assimilar.
El concert va estar molt i molt bé. Semblava còmode i molt xerraire. Ens va explicar que aquest disc s'ha gestat en un retir a Banyoles on va anar-se'n després de "petar" i abandonar-ho tot. I sembla que allà ha retrobat la pau, la calma i la inspiració.
Aquesta cançó que us presento es titula 17820 (que és el número del codi postal de Banyoles) i expressa aquest desig de trencar amb tot i començar de nou que el va dur a Banyoles.
Us deixo amb un enregistrament i la lletra de la cançó.

17820 (Pau Vallvé)

Adéu alarmes, adéu mil reunions,
adéu 15.000 mails per matí.
Adéu trucades, agobios, tensions,
adéu-siau, a mi ja m’heu vist prou.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
És tan intens, i es veu tot tan més clar
quan vius com si dijous s'acabés el món
que vull començar de nou,
que avui començo de nou.

Adéu mirar pel futur,
adéu comptar els calers
que queden dins el pot.
Adéu queixar-se per tot,
adéu veure-ho tot fosc
i enfadar-se amb el món.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
Visca Banyoles, la Brugui,
l’estany i la gent del 800 i can Pons!!
Que aquí començo de nou!
Que aquí he començat de nou!