Sóc voluntari el 9N

 

Avui no vull escriure gaire. Les imatges i els fets parlaran per ells mateixos.

El 9N hem de votar.

Em vaig inscriure com a voluntari, un dels més de 40.000 que vam respondre a la crida.

Avui he rebut un correu que em comunica que seré vocal a la mesa que hi haurà a Calders.

Jo seré a un cantó de la taula i espero que tots vosaltres passeu per l'altre cantó. El 9N ha de ser una nova demostració de democràcia pacífica i convençuda, de suport majoritari a una idea: volem ser consultats i una bona majoria volem la independència.
El govern del PP actua de manera maldestra i prepotent, amb tot el joc brut que li permeten els instruments legals que fa servir per als seus interessos.
Artur Mas acaba de fer una roda de premsa i tanco la notícia amb algunes de les frases que en destaca el diari ARA.

Foto treta del diari ARA en la seva versió digital

1. "Un govern que primer en fa escarni i en fa broma i després ho impugna, és un govern que ha creuat la línia del ridícul. Si tant greu era com ara ens diuen, em pregunto: per què no ho van fer aleshores? Què volen suspendre, l'acció dels voluntaris? No són funcionaris, són voluntaris que s'apunten voluntàriament"

2. "El govern central està actuant amb abús de poder i de dret. Està utilitzant el TC d'una manera impròpia i maldestre, fent-li fer un paper que no li pertoca, perquè no li pertoca resoldre conflictes polítics que s'han de resoldre des de la política"

3. "Quan el govern critica que el 9-N no tindrà prou garanties, està actuant amb una dosi manifesta d'hipocresia. Qui actua per impedir les garanties democràtiques és el propi govern espanyol. És com si a un li trenquen una cama però després li diuen: vas coix"

4. "Completarem l'operatiu de cara al procés participatiu per estar plenament preparats, donarem les instruccions als serveis jurídics perquè estudiïn les accions legals contra el govern espanyol per l'abús de poder i per protegir les competències de la Generalitat en matèria de participació ciutadana i em reservo la opció de convocatòria extraordinària del Pacte Nacional pel Dret a Decidir"

5. "El que el govern espanyol vol aturar no es pot aturar. No estem aplicant el decret suspès pel TC. I no és un referèndum i molt menys encobert. És un procés de participació totalment al descobert"

6. "Pretenen crear confusió i por per desprestigiar el procés polític català. Vull fer una crida general al poble de Catalunya perquè el 9-N donem, tots plegats, una gran lliçó de democràcia i civisme"

7. "No sé si és del tot casual que es gesticuli ara amb el 9-N quan hi ha hagut aldarulls a Madrid sobre processos d'irregularitats que han estat reconeguts. També pot ser que hagin vist que la unitat es recomponia i això els atemoreix"

8. "Estic en condicions de garantir que tot el dispositiu estarà preparat. La voluntat és total. Però no sabem on pot arribar el govern espanyol"

9. " L'operatiu dels Mossos serà un operatiu normal que s'organitzaria en una jornada d'aquestes característiques, com quan hi ha una gran manifestació o esdeveniment"

10. "Recorrerem a l'ordenament jurídic espanyol, que no està respectat pel propi govern espanyol"

Corre, Joe, corre...!!

Sona el despertador a les 7 del matí. Faig un petó i una abraçada a l'Anna i li xiuxiuejo:
- CORRE, Anna, que avui hem d'anar d'hora a deixar l'Ona a acollida perquè pugui fer els deures...
I comencem a CÓRRER.
Mentre un para taula i va recordant els nens que s'han de vestir, l'altre fa l'esmorzar. Primer es dutxa un, després l'altre. Entremig s'han de baixar les bosses al cotxe, fer els llits... i sortir CORRENT cap a l'escola de Calders.
Deixem els nens d'una esgarrapada i sense perdre temps cap a Manresa. Conduir. Aparcar. I a les 9 h puntuals a classe.

A les 9 mentre els nens llegeixen, compto els diners de l'excursió i els envio a secretaria. Cal contestar l'enigma de la Gimcana de les Llengües que avui és l'últim dia. Després corregim els deures, expliquem el tema d'avui, posem uns quants exercicis... Nens agafeu l'esmorzar que és hora de baixar al pati.
He d'aprofitar per anar al lavabo, però una companya em demana que li doni un cop de mà i sense adonar-nos-en passa l'estona. Ja són les 11. Visita exprés al lavabo i CORRENT cap a la classe.
D'11 a 12 una classe més o menys normal, sense haver de CÓRRER més del compte.
A les 12 fem una classe molt xula. Cada nen s'ha inventat un poema i com que vull posar-los al bloc a mesura que el van llegint davant dels companys jo els vaig transcrivint a l'ordinador. Les busques del rellotge CORREN tan de pressa com els nens llegint el poema i acaben just a temps de... baixar CORRENT per anar a casa perquè... avui he d'anar a Calders a recollir els nens.
Cotxe. Rac1. Manresa-Calders.
- Va, nens, que he d'anar a dinar.
Cotxe. Disc de Frozen. Calders-Manresa.
Una mica abans de les 2 arribo a casa dels sogres. Dino. Una mica abans de dos quarts de tres surto per tornar a treballar. Aparco i engego els ordinadors.
Em toca taller de bloc de cicle. Hem de redactar notícies, fer fotos, seleccionar, corregir, penjar a internet. 16 nens treballant alhora en els diversos continguts i jo supervisant-ho tot i penjant-ho al bloc de cicle. És trepidant, estimulant i estressant.
- Ja hem acabat el text...!
- Voleu fer el favor de seure i revisar-lo? Vosaltres ja heu seleccionat les fotos? Però no em feu el mateix a 4 ordinadors, escriviu només en un i poseu-vos d'acord... Un moment, ja vinc a gravar-vos-ho, espereu un moment que acabo de penjar aquestes fotos...
A dos quarts de 5 hem acabat just a temps. I sortim CORRENT cap a les tutories perquè en mitja hora hem de canviar els encarregats, parlar de l'excursió de demà i mirar les 5 noves notícies que hem posat al bloc.
A les 5 menys 10 recollim puntuals perquè he de sortir CORRENT a buscar el Roc i l'Ona a casa dels avis. Hi arribo ràpidament i els porto altre cop a la nostra escola perquè el Roc entrena a bàsquet. Fem un parell d'encàrrecs i m'emporto l'Ona a música. De 6 a dos quarts de set faig un cafè (mentrestant l'Anna està comprant per al cap de setmana). A dos quarts de set recollim l'Ona i ens retrobem amb l'Anna i el Roc que ja ha sortit de bàsquet.
Sortim CORRENT perquè l'Anna ha de saltar a fer un encàrrec en una botiga abans que no tanquin. Ens retrobem a casa dels sogres i sortim cap a casa. Però abans hem de parar a comprar tall (avui és això, un altre dia serà a posar benzina...).
Arribem a Calders sobre quarts de nou.
- Va, Ona a la dutxa. I tu, Roc, posa't a estudiar una mica que demà et preguntaran Medi.
Mentrestant anem parant taula i enllestint el sopar. De passada engeguem una rentadora i l'ordinador. Miro una mica el correu i el facebook. Tinc feina de l'escola (aquell coi d'exàmens que costen tant de corregir...) però em sembla que no en faré gaire, avui "tampoc" no en tinc ganes.
Sopem tard... massa tard...
- Va a rentar-se les dents i fer un pipi... Va, que ja són les 10!!!
Posem els nens al llit. Descarreguem les fotos de la càmera. Hem de preparar el dinar de demà que anem d'excursió. He de rentar plats.
I vull fer una notícia al picalapica que expliqui el puto ritme que hem portat avui.
Ja tinc el títol: CORRE, JOE, CORRE!!

Belhoula Amir

Aquest noi de la foto és en BELHOULA AMIR, dibuixant i dissenyador gràfic francès que acabo de descobrir, a través d'un post en un bloc que no havia visitat mai (www.kireei.com).
Els dibuixos m'han cridat l'atenció i he buscat la sèrie d'on estaven extrets, titulada "Alone": tot són figures humanes solitàries dintre de grans espais oberts.
M'han semblat  imatges suggerents i buscant informació sobre l'autor i l'obra he trobat aquesta descripció (traduïda del francès)


"No sé si l'il·lustrador francès Belhoula Amir és un solitari, però el seu treball us farà pensar que sens dubte necessita un o dos amics.
L'artista es va fer famós amb les seves múltiples sèries  d'obres que anomenà "Alone", on utilitza la monotonia i la buidor per representar l'aïllament de les persones. Ja es tracti d'un camp o una piscina, els seus minúsculs i perduts personatges ens mostren que som realment petits fragments de res en un món gegant.
Aquests treballs suggereixen la bellesa salvatge de la natura, tot evocant com de fàcil és estar sol i com els nostres sentiments ens aïllen, encara que estiguem enmig d'una multitud. Aquestes obres no pretenen ser depriments, però poden amb tota certesa nodrir-nos d'un cert sentiment de solitud, que és com naixem, vivim i morim.
[...] Una obra original i de gran abast per a un artista brillant ".

Ara jutgeu vosaltres mateixos si aquestes imatges us agraden o no:

"Una família humana. Aliments per a tothom"

Avui us presento un vídeo animat que forma part d'una campanya de Càritas que duu el nom "Una família humana. Aliments per a tothom".
Està basat en una antiga història sobre la fam i el fet de compartir, l'al·legoria de les "culleres llargues", que ens ensenya que quan lluitem només per a alimentar-nos a nosaltres tothom passa gana, mentre que quan ens centrem en la fam dels nostres veïns, descobrim que hi ha maneres d'alimentar tothom.
Per a mi és la continuació d'un dibuix que vaig descobrir en una exposició d'Intermon-Oxfam i que va ser una gran font d'inspiració. Segur que molts l'heu vist alguna vegada...

Us deixo amb el vídeo i la reflexió que és estúpid que hi hagi gent passant gana si la natura ens dóna recursos suficients perquè ningú no n'hagi de passar.

Records del carrer del Cós

20 de novembre de 1991: començo a treballar al col.legi Oms i de Prat.
Al cap d'un any i veient que les perspectives de continuïtat són bones i que  sembla que tindré una certa estabilitat econòmica, em plantejo independitzar-me de casa dels pares i llogar un pis per viure-hi sol.
El 21 d'octubre de l'any 1992 després de signar el contracte i tenir les claus, entro PER PRIMERA VEGADA al pis del carrer del Cós de Manresa, al número 27 (avui fa 22 anys!).

El 7 de novembre vaig passar-hi la primera nit, encara sense viure-hi, mentre me l'anava arreglant. I, finalment, el 22 de novembre de 1992 m'hi vaig traslladar definitivament.
Vaig viure-hi "de solter" (tot i que l'Anna venia molts vespres i caps de setmana) fins el 26 de juliol de 1995 que, després de casar-me amb ella, vam viure-hi en parella fins l'1 d'abril de 1999, quan ens vam traslladar a la nostra actual casa de Calders.

6 anys i mig de la meva vida van passar dins d'aquestes parets, entre els 23 i els 30 anys.
Anys intensos de descobertes i experiències importants de la meva vida: la consolidació del festeig amb l'Anna i alguna que altra petita crisi, els preparatius del casament, el comiat de solter, el propi casament i els primers anys de matrimoni; els primers cursos per aprendre a tocar la guitarra (primer al CAE i més tard a l'Esclat); el primer ordinador; la malaltia, agonia i mort de l'avi Emili; la concessió del premi de poesia "Bufar i fer ampolles"; els èxits del TDK Manresa (campió de Copa i Lliga ACB); la coneixença i amistat amb el Josep Vacas i la formació de Nàufrags, els primers assajos, els primers concerts; la connexió a internet...
Tot això m'ha recordat l'agenda quan he vist que avui feia 22 anys que havia entrat per primer cop al C/Cós, 27, 1r.

Em sembla que mai no n'havia parlat al picalapica i us ofereixo un petit recull gràfic d'aquell pis que a més d'un dels que hi vau passar us provocarà un somriure d'enyorança.

"...que lluny que queden aquells temps..." ;-)