Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

30 de set. 2014

Ni muts ni a la gàbia

Dissabte 27 de setembre al Parlament de Catalunya es va aprovar la llei de consultes i es va publicar el decret de convocatòria de la consulta del 9N.
Dilluns 29 de setembre el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos presentats pel Govern espanyol del PP contra la llei de consultes i contra el decret de convocatòria del 9N i, per tant, han quedat suspesos ambdós.
L'admissió dels recursos s'ha produït en un temps rècord de poc més d'una hora i per unanimitat.
Davant d'aquest vergonyós però previst gir dels esdeveniments, la societat catalana ha estat convocada a manifestar el seu suport davant dels ajuntaments avui dimarts 30 de setembre. I ho hem fet de manera massiva un altre cop. Demostrant que anem de debò i que això de la consulta i el desig d'independència no és cosa dels polítics ni un caprici passatger. Ho volem. I ho volem ara: ARA ÉS L'HORA.
A Calders ens hem convocat un bon grapat de persones i hem assistit a la lectura del manifest en defensa de la consulta del 9N.




Després he vist a través de les xarxes que les concentracions han estat massives arreu de Catalunya.

I encara una mica més tard m'he assabentat d'una simbòlica campanya anomenada "Muts i a la gàbia? De cap manera" que consisteix en fer una presa de consciència a partir de l'abandonament d'unes urnes dins de gàbies en diferents punts de Catalunya. Pretenen denunciar la situació que es produeix a Catalunya on s'està segrestant el consens entre els ciutadans i empresonant les llibertats fonamentals i conviden tothom a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s’esborri de la memòria col.lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.


I un cop més em sento orgullós del meu poble, del meu país i de la meva gent. De com lluitem amb enginy, constància i un somriure i ens anem apropant mica a mica a la victòria final.

I aprofitant la coincidència de noms, em vull fer ressò de la campanya "Ni muts ni a la gàbia" que afecta 6 joves acusats de desordres públics, danys, atemptat a l'autoritat i lesions per una manifestació que es va dur a terme a Esplugues de Llobregat ja fa més de 6 anys en protesta a un projecte urbanístic anomenat Pla Caufec i, d'altra banda, d'obstaculitzar el transit davant de l’Ajuntament en una ocupació que es va fer d’un ple a l’Ajuntament d’Esplugues.
Segur que van fer molt de soroll per criticar, denunciar i intentar evitar que aquell pla tirés endavant, però conec algun dels joves implicats i no crec que puguin haver fet res que ara els hagi d'enfrontar a unes desproporcionades penes de 2 anys de presó i 1000 euros de multa per haver defensat els seus principis mediambientals. I tenen el judici el proper 27 d'octubre.

O sigui que "ni muts ni a la gàbia".
Ni pel que fa a la consulta del 9N ni als acusats d'Esplugues.

29 de set. 2014

Versos lliures

Aquest estiu he escrit força poemes.
Feia temps que no n'escrivia i n'he escrit força.
I estic molt content de la intensitat i força descriptiva d'alguns d'ells però pràcticament tots corresponen a aquella parcel.la més íntima que us vaig comentar que sovint reservava només per a mi ("Les notícies que no publico"), sense gosar difondre-la aquí al picalapica.
Malgrat aquest criteri, em sap greu que quedin només en l'hermetisme de la meva llibreta de poemes i he pensat que m'agradaria exposar-ne alguns fragments aïllats, en forma de versos "lliures", per tal que més gent pugui disfrutar-los.
"Lliures" perquè són el tipus de versos que jo utilitzo, sovint sense rima...
"Lliures", perquè escapen de la "presó" de la meva llibreta on només jo els gaudeixo...
Potser m'arrisco massa en aquest exercici temerari, però després de molt rumiar-ho sembla que ha guanyat el narcisisme literari a la prudència.
Aquí ho teniu. Sigueu indulgents amb mi...

…dubto, tremolo, pateixo,
visc amb el cor a la boca…
penso que no m’ho mereixo…

(de “Fràgil”, 14 de juny)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Hi ha les 15 tasses,
les dels teus tallats […]
Em miren i em diuen
que et trobo a faltar…

(de “15 tasses”, 4 de juliol)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

…ja són tres mesos de “viatges
interiors”, ja prou “turisme”:
és hora de tornar a casa.

(de “Equipatge per tornar a casa”, 12 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Et ressegueixo els camins i no em canso,
la teva pell sempre és viatge agradable...

(de “Diàleg de pells”, 23 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ho vull. Ho intento. Fracasso.
Em torno a aixecar. Ensopego.
I torno a caure i no queden
gaires forces al sarró.

(“sense títol”, 24 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Buscant el meu lloc,
buscant el meu to,
buscant-me les forces,
l’agulla imantada
que fixi el meu nord. […]

Mariner d’aigua dolça
sense por a naufragar,
ara que hi ha tempesta
penso que al meu got d’aigua
potser em puc ofegar.

(“sense títol”, 27 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Però s’ha d’acabar,
hem de retornar
a l’absurda vida
plena d’altres coses
que no som tu i jo.

Tanco fort els ulls,
sal, parpella i sal,
i respiro fondo,
m’empasso la pena
i es desfà l’instant.

(de “Instant”, 28 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quan sembla que arribo
trobo una altra porta
tancada i em toca
tornar a recular,
buscar un nou camí.

(de “Matí gris”, 29 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

A vegades
ens fonem en violentíssima abraçada
i un amor tan evident ens bufeteja
que la resta deixa de tenir sentit.

A vegades
quan no hi ets, com un infant, torno a enyorar-te,
quan arribes dintre meu el pit s’eixampla
i la brúixola ja torna a marcar el nord.

(de “A vegades”, 29 d’agost)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

...agraït de saber-me estimat per sobre de tot,
de sentir-me un estúpid per haver-ho espatllat
i de no estar a l’alçada d’aquesta gran sort
que és tenir-te al costat.

(de “Descriptiu”, 7 de setembre)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

...Tu, guspira que em revifes.
Jo, combustible que cremo.
tots dos, foguera agradable,
càlid niu, redós manyac,
d’on fugen tots els malsons
per deixar posar-s’hi als somnis.

(de “Foguera”, 16 de setembre)

26 de set. 2014

Room 8

Un curtmetratge molt interessant i sorprenent.
No us diré res més a part de recomanar-vos que li dediqueu els 6 minuts que necessita per gaudir-lo. És una obra de James W. Griffiths, es titula "Room 8" i és un dels guanyadors dels premis BAFTA per acurtmetratges de l'any 2014.
Està en anglès però podeu activar els subtítols en espanyols en el botó de la barra inferior del Youtube.

Ja em direu si us ha agradat...

23 de set. 2014

"També sóc jo" de Joan Dausà

En Joan Dausà és actor, cantautor i presentador reconegut d'esdeveniments com el Certamen de Lectura en Veu Alta o la Festa dels Súpers.
Com a cantautor ha aconseguit un cert reconeixement i notorietat en cançons com "Jo mai, mai" que a més a més va formar part de la banda sonora de la pel.lícula "Barcelona, nit d'estiu" (va guanyar el premi Gaudí a la millor música original).
No l'he seguit amb atenció, però quan he sentit alguna cançó seva sempre m'han agradat.
Fa pocs dies vaig descobrir que en un concert de Els Amics de les Arts va pujar a cantar amb ells una cançó del seu repertori: "També sóc jo". Vaig escoltar-la i després vaig buscar la versió original. I em va agradar.
I a més a més vaig descobrir un "vídeo àlbum oficial", un vídeo interpretat pel mateix Joan Dausà i l'Aina Clotet que desenvolupen una història d'acció i tensió emocional enllaçant diferents fragments de les cançons del seu segon disc "On seràs demà?". Aquest vídeo el trobo especialment interessant per gaudir a nivell visual i fer un tastet de les cançons.
Us ho enllaço tot i... vosaltres mateixos.

1.- "També sóc jo", amb Joan Dausà i Els Amics de les Arts


2.- "També sóc jo", versió original del disc de Joan Dausà


3.-Vídeo àlbum oficial del disc "On seràs demà?"


Lletra de "També sóc jo"

Si mai em veus tornant a peu
i no et conec, recull-me.
Si mai em veus deixant sortir
tot el verí, perdona'm.

També sóc jo.
El mateix que quan la sort
se t'escapa per ben poc   
et fa riure un altre cop.

També sóc jo.
Ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També sóc jo.

Si mai em veus inflant el pit
parlant de mi, atura'm.
Si mai em veus cridar confós
cremant-ho tot, abraça'm.

També sóc jo.
El mateix que quan la sort
se t'escapa per ben poc   
et fa riure un altre cop.

També sóc jo.
Ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També sóc jo.

19 de set. 2014

Records de l'estiu 2014

Ja se'n va aquest estiu i ens deixa novament la rutina grisosa de la resta de l'any amb les presses, les obligacions i els horaris impossibles...
Ha estat diferent dels darrers estius, potser no tan esplèndid, però ara tiro la vista enrere i no puc deixar d'enyorar moments viscuts que per sort han quedat atrapats en cares il.lusionades, paisatges bucòlics, divertides imatges... àpats en bona companyia, retrobades amb amics, platges fantàstiques, llunes plenes, postes de sol, somriures trapelles, mirades enamorades, petons apassionats, emocions compartides, descobertes, confirmacions...
Us deixo amb un grapat d'imatges que per a mi són prou significatives d'aquestes vivències que he viscut aquest estiu 2014.
Gaudiu-ne tant com jo!